Del terreny a l'acollida europea: Maria Anguera sobre l'Orient Mitjà, l'Iraq i la crisi de refugiats

L'Orient Mitjà Maria Anguera, que la tenim avui aquí a la ràdio. Molt bon dia, Maria. Hola, bon dia. Per parlar una mica, breument, del que es pugui parlar ampliament aquest vespre, perquè tu has estat treballant sobre el terreny, no? Tot el que... Vull dir, ara m'explicaves que vens o ara fa poc temps a l'Iraq, no? Bueno, porto des de l'agost a l'Iraq i abans he estat 5 anys a Cairo i m'ocupava de coses més de tipus regional, del nord d'Àfrica, del mitjà est, East Europe, Europa de l'est, suposo que es diu, i al centre de l'Àsia. O sigui que tenia un paper més regional i ara estic dedicada exclusivament a l'Iraq. Suposo que no ens podem imaginar, no?, el que passa allà, o ens arriba realment el que passa, o... Ho dic perquè de vegades també anem llegint notícies, anem llegint coses, però potser no acabem de saber ben bé què és el que està passant en aquests llocs. Jo crec que no se sap aquí i tampoc se sap allà realment. O sigui, tothom té una mica... Diguem, les notícies estan... Com es diu això? Una mica esbiaixades. Estic buscant una paraula. No esbiaixades, sinó que... No s'explica tota la història des de cap punt de vista. Sempre tens algun punt de vista des d'on... Clar. Saps que t'influix més que un altre. i et mires les notícies a Bagdad o et mires les notícies a Espanya o et mires les notícies als Estats Units i són notícies diferents. I llavors tu t'has de fer una mica la idea basat una mica en la teva pròpia comprensió de el que està passant, de veure què és el que passa realment. Què és la més greu del que està passant, de tots aquests conflictes? Jo crec que una mica és la dislocació completa i una mica la falta de visió amb el que passarà després de les guerres que estan passant ara. O sigui, hi ha comunitats que s'han completament destrossat, que no hi ha cap manera imaginativa de la que les puguis reconstruir. Hi ha nivells de disrupció tant religiosa com tribal, com governamental, com regional, com internacional, que serà molt difícil tornar a reconstruir-les. Aquests són països que són, de fet, països falsos, que no són països nacions com tenim a Europa, sinó que són països que es van muntar els anglesos a finals del segle i que serà molt difícil tornar-los a reconstruir. Una de les conseqüències que, malauradament, ens ha fet més obrir els ulls perquè de vegades fins que no veus la realitat a casa teva, no te n'adones, és l'arribada dels refugiats a Europa. Suposo que ha anat ja fa anys que va arribant, però que s'ha accentuat també el que ha anat passant amb l'últim any, ha arribat molta més gent. En aquesta arribada de refugiats, com l'hauríem de fer per poder-la gestionar bé també nosaltres, no només a nivell de govern, sinó perquè és nou per Europa que passi una cosa així que li arribi... Sí, no, o sigui, va haver-hi un... L'últim any hi ha hagut molts més refugiats i també immigrants, o sigui, refugiats i immigrants econòmics, molt d'ells deguts al canvi climàtic, de fet, que han estat travessant el Mediterrani, també gràcies a la disrupció a Líbia, que ha permès que molts barcos poguessin sortir de Líbia perquè no hi havia controls de cap mena, perquè Líbia és un país que ha estat completament destruït on no hi ha un sistema governamental que hagi controlat aquestes coses, no? I va ser la imatge d'aquell nen petit, no sé si te'n recordes, a la platja, que va obrir els ulls d'Europa a el que estava passant ja des de feia bastant temps. I després va haver-hi aquesta reacció dels europeus que a mi em sembla molt maca, no? De dir, val, val, que vinguin, però que alhora, doncs, ara ens estem veient amb conseqüències en termes de terrorisme, en termes del que està passant a Alemanya durant els... El cap d'any. Sí, el cap d'any, que no sé si es pot dir que sigui per culpa que hi hagi aquesta gent arribat, però que d'alguna forma pot... Es pot tornar a una reacció xenofòbica dels europeus, que per una banda han obert els braços i per una altra banda ara no saben massa com ajustar-se als canvis que impliquen que hi hagi tota aquesta gent nova amb una cultura diferent als seus països. i aquest és el problema que hi veig. La solució, jo crec que la solució és a nivell petit, o sigui, no crec que els europeus... O sigui, a nivell, per exemple, de Sant Just, és continuar sent bons veïns, continuar obrint els braços a la gent que està al voltant, no et sé dir a nivell polític, i no és el meu paper, francament, quina és la solució, perquè és difícil. O sigui, ens haurem d'adaptar al canvi i suposo que la gent s'haurà d'adaptar al canvi a nivell intern i a nivell propi. És a dir, pensant en petita escala, no? Segurament, a nivell... Jo crec que és el que podem fer cada un de nosaltres, no? Intentar, una, no entrar en el joc del terrorisme, o sigui, no aterroritzar-nos per al terrorisme, i això, per posar-ho en perspectiva, et volia dir... Als Estats Units hi ha hagut, més o menys, uns 3.000 morts de terrorisme en els últims 10 anys, des del 2001. Però, en canvi, l'any passat només van haver-hi 12.000 morts per problemes de pistoles. O sigui, que s'ha de posar una mica en perspectiva. Que sí, que el terrorisme és un problema, però alhora és un problema que no ens ha de deixar entrar en la por i llavors reaccionar amb aquesta gent que estan venint, que estan venint, que tenen totes les raons de venir, amb rebuig i amb por que estiguin al costat nostre. La gent que pugui viure, doncs, en el cas de l'Iraq, que és on estàs, com es viu a l'Iraq? Vols dir com vivim nosaltres, els que treballem a les organitzacions de treball no gubernamental, o la gent de l'Iraq? Me'n referiré una mica més a nivell general, és a dir, més enllà del vostre paper, la gent amb qui tracteu, o sigui, la gent que està vivint allà, o la gent que és d'allà, es pot viure o pot fer...? La gent que està allà, o sigui, els humans, i perdona'm la paraula, però els humans són una mica com rates, ens acostumem a tot. Jo tinc companys de treball que porten, bueno, tota la vida vivint a Bagdad, on hi ha bombes cada dia, i que venen al treball i tenen un somriure a la cara i van a casa i tenen els seus nens i em expliquen que els fa por que els nens vagin al supermercat o que vagin al mercat on hi ha reunions importants de gent perquè hi hagi una bomba. Però d'alguna forma, com que hi convius, que aprens a conviure amb aquesta por constant i segueixen amb el somriure a la cara i venen i riuen i treballen i fan el que han de fer i continuen endavant. Després tens tot el tema suposat de la gent que està desplaçat i que estan en el xoc d'haver-se desplaçat una i una altra i una altra i una altra vegada, no? I en el teu cas, la teva feina allà, quin és el teu paper? El meu paper... Jo soc, en anglès es diu Food Security Cluster Coordinator. Bàsicament, això va ser una iniciativa de la ONU em sembla que va començar en el 2005 per intentar organitzar una mica tota l'assistència a diferents nivells dintre de països perquè el que passava és que tenies un problema, un tsunami, un terremot, una guerra i llavors venien totes organitzacions als països i no hi havia... Coordinació. Com un sistema de coordinació. I el meu paper és de coordinar tota l'assistència alimentària dintre d'Iraq. O sigui, assegurar-me que no hi hagi ni overlappings com es diu overlapping en cada... Perdona. Que no hi hagi dos organitzacions que treballen al mateix lloc. Que se solapin, no? Que no estiguin solapades. Que se solapin, exacte. Gràcies. I alhora que no hi hagi tampoc buits d'assistència. O sigui, que en llocs on no hi ha ningú doncs intentar posar... Intentar buscar agències que puguin ocupar-se'n. Agències vull dir des de... International NGOs National NGOs o... O, bueno, doncs, jo què sé, la mesquita del barri o el que sigui. Doncs, la Maria Anguera avui serà en aquesta xerrada col·loquia que es farà a dos quarts de nou del vespre als locals de la parroquia organitzada per Justícia i Pau. Un col·loqui on es parlarà una mica de tot plegat, no? D'aquests canvis geopolítics, de les situacions de com es viu a l'Orient Mitjà i les repercussions en hàbit europeu. Serà a partir de dos quarts de nou. Moltes gràcies, Maria, per passar avui per la ràdio. Moltes gràcies per invitar-me. Que vagi bé i fins aviat. Bon dia. Gràcies. Adéu.