DENIP a Ràdio Desvern: educar en la no-violència, l’acció per la pau i els eixos de Justícia i Pau a Sant Just

. Passen 17 minuts de les 11 del matí i estem a la segona hora del magasin matinal de Ràdio d'Esvern. Tenim els estudis de Ràdio d'Esvern en Jesús Castro, que és el president del grup de Justícia i Pau d'aquí del poble. Saludem-lo. Hola, Jesús. Què tal? Bon dia. Hola, Lúdia. Molt bé. Gràcies. Avui és una data assenyalada. Avui som 30 de gener i és el dia escolar de la no violència i la pau al DENIP. Al llarg de l'any també tenim altres dates per celebrar coses relacionades amb la pau. Vam començar, de fet, aquest mateix any, el 2023, l'1 de gener, celebrant el que es coneix també com la jornada mundial de la pau, amb el papa francès, que acostuma a donar algun missatge. Com vau viure des de Justícia i Pau tots aquests missatges que dóna el papa? Bé, de fet, aquest any va ser molt interessant, tota vegada que posava l'èmfasi en actuar. És a dir, passar del pensament a l'acció. Això vol dir que tocant temes tan transcendentals per la vida de les persones, com és tenir una bona vivenda, tenir un sostre, tenir un treball, això era els objectius que havíem de lograr entre tots per tota la gent del món. i a partir d'aquí, qualsevol millora que s'és de la relació, tant a nivell local com a nivell mundial, doncs era molt important. Clar. Jesús, avui és el dia de la no violència i la pau, es celebra sobretot també des dels centres escolars, no? Es dona una certa importància a sensibilitzar, sobretot que la pau és molt més que l'absència de guerres i baralles. des de Justícia i Pau, què defenseu també com a tot allò que pugui dir sota l'ema de la pau? Bé, nosaltres, de fet, no sóc l'única institució, sinó que afortunadament n'hi ha moltes, no? Però la nostra definició més adequada seria que nosaltres procurem amb els nostres missatges sensibilitzar la població sobre aquelles injustícies que passen en el nostre entorn i en el món i que les persones puguem actuar en coneixement de causa per poder canviar les situacions que són injustes i que perjudiquen a l'home i a la dona. Això és en general, diguem-ne, no? Cada problema té una natura i té una situació que pot ser local o bé socialment àmplia, no? En aquest sentit, tenim moltes qüestions que ens preocupen actualment, com són la diferència de riquesa entre els països grans rics i els països pobres, les migracions. Naturalment, una preocupació importantíssima és la situació dels conflictes bèl·lics, les guerres, també el canvi climàtic, amb totes les conseqüències que comporta en el camp de l'augment de la temperatura, que això transforma les collites en quant a les quantitats de collites que disminueixen, el problema de les contaminacions de l'aire... En fi, de tot això, és una amalgama que intentem conèixer a fons, estar al dia amb la nova situació i transmetre-la a la societat perquè puguin actuar a les administracions i, en conseqüència, tots nosaltres, no? I per què Jesús és important, per exemple, el fet que des de ja edats primerenques, no? Des de... Bé, als infants també se'ls inculqui, per exemple, la importància del diàleg, resoldre els conflictes de manera pacífica, bé, evitant conflictes, no? Tot el tema del bèlicisme. Creus que és una bona manera d'enfocar tot això? Bé, de fet, aquí és on hi ha la primera... És importantíssim realment que els infants puguin treballar, que es puguin submergir en els temes relacionats amb el pau, la convivència, el respecte, la relació d'amor, que puguin desenvolupar la seva relació social en funció d'uns valors que siguin universals i llavors, doncs, l'escola i els infants són importantíssims. A partir d'aquí, la llavor ja està sembrada i segurament les coses, amb tots els valors que es desenvoluparan, seran coherents amb aquesta manera d'actuar. És important la feina que es fa a casa, amb els pares, els veïns, les amistats, el poble, la ciutat... L'escola també és molt important, molt important també, i també és important, ja més endavant, tots els models que veiem d'actuació social, com són les administracions, els nostres municipis, els polítics, els ajuntaments, els governs... Tota l'actuació que pugui haver, que ens afecta a nosaltres i a l'adults, estarà marcada molt per la manera en què ens hagin pogut viure els valors de petits i que són molt importants pel creixement i pel coneixement de la vida social i també dels valors que representa viure en comunitat. D'alguna forma així també, per exemple, figures com la de Mahatma Gandhi, que precisament avui, 30 de gener, celebra l'efemèrida de la seva mort. No sé si fa concretament aquest 2023, 75 anys, un número, podríem dir així, bastant rodó, de la mort de Mahatma Gandhi. En quines coses ens hauríem d'emmirallar en aquesta figura tan senyalada? De fet, Mahatma Gandhi és una primeríssima figura de les persones que han marcat un camí en el camí de la no violència per resoldre els conflictes diguem-ne històricament, desgraciadament, hi ha hagut una tradició i és desgraciadament perquè encara continua existint la violència com a sistema de resoldre els conflictes entre les persones, els pobles, les nacions i els estats. En aquest moment hi ha 59 guerres al món que és un exemple del que està passant. Gandhi va ser un gran amant i amb la seva doctrina i el seu model de pacifisme de pacifisme actiu va inaugurar la manera de resoldre els problemes entre les persones i les nacions sense violència. A través del diàleg, a través dels valors de la comprensió, dels valors que tenen els antagonistes, els altres, ell va tenir molta relació amb Lleó Tolstoi, el gran escriptor rus perquè van coincidir en una època, van ser coetanis i a més s'escrivien. Lleó Tolstoi va ser un avançat també de la no violència i Gandhi va veure una miqueta de les idees que tenia de no pacifisme de Lleó Tolstoi però Gandhi va aconseguir grans coses per exemple en aquell temps la Índia formava part de l'imperi britànic i l'imperi britànic naturalment com tots els imperis el que feia era recollir les riqueses en forma d'impostos de les colònies en aquest cas la Índia i emportar-se-les a la metròpoli com la qual la població quedava més pobra Gandhi va protestar i demanava la independència dels pobles de l'Índia però de manera pacífica és a dir a base de fer manifestacions a base de fer vagues de fam a base de fer marxes per exemple recordeu la marxa de la sal que és molt important en la història de l'Índia i d'en Gandhi que els anglesos van posar les autoritats van posar un impost del consum de la sal doncs clar resulta que Gandhi el que va fer va ser fer una marxa fins al mar des de l'interior per poder arribar al mar i recollir la sal que hi havia al mar sense necessitat d'emplear la sal que el govern anglès volia que adquirissin el mercat i això també ho va fer per exemple amb els teixits amb el tèxtil també va procurar que tothom pogués fer-se amb les màquines que tenien artesanals la tela a través del fil per fer-se les prendes de roba amb la qual evitaven emplear les teles que venien de la metròpoli de les fàbriques de la metròpoli amb els preus exorbitants que els hi posaven sempre va defensar totalment la no violència el sistema per canviar les lleis i se'n va sortir és difícil Jesús però que els infants sort gràcies tenim d'aquests dies que per exemple com a les escoles es celebra avui el dia escolar de la no violència i la pau també que des a casa des dels germans famílies es promulgui el tema de la pau si de fet el que veuen a fora també a les notícies per exemple aquests dies els conflictes els atacs israelis palestins tot el que escoltem també molts cops amb els mitjans de comunicació els tanks Rússia Ucraïna tot el que estem escoltant ens evoca parlar de guerra de conflictes bèl·lics d'armes és difícil també poder educar els infants en un món una mica complicat en aquest sentit tot aquest escenari complica molt l'educació dels infants perquè a més a més són notícies de les guerres en el cas d'aquesta que tenim a Europa desgraciadament que és la guerra d'Ucrània les notícies són diàries les notícies són diferents cada dia amplien magnituds amb el tipus d'armament cada vegada més sofisticat cada vegada més ampli cada vegada les nacions que participen amb més armament això complica molt l'educació dels infants perquè clar el model que veuen visualment i que es llegeixen als diaris i les notícies de tota mena van de cara a l'autolització de les armes com a sistema de resoldre els conflictes i això és molt negatiu perquè és difícil que els infants puguin entendre que l'important és resoldre els conflictes amb no violència i amb diàleg quan els models que estan percebent i veient contínuament són tot el contrari llavors alguna cosa no fem bé alguna cosa no fem bé i el que no fem bé és que tenim uns problemes actualment al món hi ha uns problemes que no són nous però que en els anys s'han empijorat empijorat estructuralment el món es mou entre poders i el poder més important o un dels més importants que marca la pauta dels aconteixements de violència a través de les guerres són els fabricants d'armes els fabricants d'armes són actors que fan que les guerres siguin possibles i que perjudiquen a la societat d'una manera total i és evident que això depèn una miqueta molt també del del coneixement que nosaltres puguem tenir els adults per influir en els infants i procurar contrarrestar a través de les accions no violentes que també existeixen i també es fan però que no surten tant en els diaris ni en els mitjans de televisió però per exemple Open Arms que és juntament amb altres entitats que són barcos de persones voluntàries que recullen no? que recullen gent que travessa el mar sí sí sí estan contínuament en el mar recollint els els nàufrags les persones que tenen perill d'ofegar-se i fins i tot a vegades no logren salvar-los a tots sinó que que les circumstàncies fan que salvin la majoria que poden a tots els que puguin exactament i no solament és Open Arms que aquesta és diguem-ne nostra que és catalana aquesta de Badalona sinó que n'hi ha d'altres també ONGs d'Europa i i per altra banda també bueno totes les totes les els esforços que s'estan fent a països com l'Àfrica per part d'entitats d'ONGs i de persones voluntàries que s'han treballant cols a cols amb els pobles indígenes per treure'ls-hi de la misèria que tenen i de l'atràs i per anar tancant també una mica l'entrevista des de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just ara mateix com com està l'entitat teniu alguna activitat pendent alguna conferència quina és l'activitat una mica el dia a dia no? Sí actualment nosaltres estem treballant en diversos eixos en diversos en diversos camps un d'ells és l'est de la guerra precisament i llavors incidim sobre això a través d'escrits i programes també de ràdio sobre les guerres les 59 guerres que hi ha al món la qüestió de l'armament també denunciar els fabricants d'armes que considerem que haurien de canviar els fabricants d'armes haurien de canviar haurien de canviar el fabricar armes per emplear les hores i els mitjans i els capitals que utilitzen per fer projectes de desenvolupament sostenible pels països del tercer món i aquí molta feina a fer perquè utilitzant energies alternatives es pot aconseguir projectes de sosteniment els països africans que facin que no hagin d'immigrar i per tant això vol dir que no tindríem llavors el problema que hi ha de la gent que es mora intentant sortir de l'Àfrica per tant un dels eixos és el tema de la guerra de la guerra algun altre eix més des de justícia un altre eix que estem treballant també és el parc agrari del Baix Llobregat nosaltres tenim una font d'aliments a través de la terra que tenim a la vora que és el delta de l'Ebre el parc agrari actualment té una sèrie de problemes crítics per la seva continuïtat el delta del Llobregat el delta del Llobregat el parc agrari del delta del Llobregat és una font important d'aliments que tenim a la vora hi ha 2.000 parcel·les que tenen moltes dificultats per la continuïtat i això és importantíssim que continuï i que es tingui en compte per part de les administracions que es tingui en compte molt en compte la relació amb els productors amb els pagesos i que les normes que es fan servir surtin també del diàleg amb els pagesos perquè ara no surten sempre i llavors això fa perillar la continuïtat i la producció d'aliments que és bàsica en aquest sentit això és un treball que estem fent molt bé gran eix també sí després també estem estem treballant també amb la qüestió de sé que aquí a la ràdio per exemple treballeu des del grup de Justícia i Pau treballeu amb l'eix de l'Àfrica no? de donar-li la importància a l'Àfrica i a diferents àmbits no? diferents àmbits d'aquest continent sí l'últim l'últim treball que han fet ha sigut explicar la realitat de la illa de Madagascar que és la quarta illa més gran del món i han fet també el treball del cor d'Àfrica la banya d'Àfrica després aquest d'aquí 10 dies farem una pròxima audició també amb un altre tema de l'Àfrica molt bé i després van participar no fa gaire amb la qüestió de la de la de recordar com una mena d'homenatge als els migrants que morien a la Mediterrània que han mort 30.000 els últims 3 anys ofegats el 14 de gener que es va celebrar allà a la penya del Moro una activitat que organitzava també el centre d'estudi sancista sí sí aquesta activitat és molt interessant és la segona vegada que es fa es faran més cada any i llavors els països catalans van fer aquest protagonisme van participar juntament amb moltes altres entitats et sembla Jesús si acabem l'entrevista llegint el lema oficial del DENIP del dia escolar de la no violència i la pau mira diu així amor universal no violència i pau l'amor universal és millor que l'egoisme la no violència és millor que la violència i la pau és millor que la guerra fantàstic és un és per tenir-ho present i a més a més assimilar-ho pensar-ho fer-ho viu exacte viu-ho i després com diu el papa francès que és un papa que toca de peus a terra i això és una novetat potser en el món dels papes bueno ja n'hi havia algú que també ho era però és que aquest en aquest sentit és un home que coneix la realitat de les persones per tant és fantàstic aquesta definició i les coses van per aquí diguem-ne que l'esperança és una cosa que l'hem de tenir molt clara comença pels infants i millorarem millorarem tota la relació que hi ha entre les persones en tot el planeta en el futur malgrat els problemes que puguin sortir Jesús Castro una abraçada gràcies per passar-te per els estudis de Ràdio d'Esvern i fins la propera moltes gràcies Núria a vosaltres per tot adeu