Entrevistes de la Justa del 10/12/2019 — Després També, emergència climàtica i Collserola: entrevista a Bernè Maïnès i debat sobre l’ús del parc
Títol i resum generats per IA

Entrevistes de la Justa del 10/12/2019 — Després També, emergència climàtica i Collserola: entrevista a Bernè Maïnès i debat sobre l’ús del parc

0:00Entrevistes de la Justa24:27
Compartir
Entrevistes de la Justa
FacebookWhatsAppX.comDescarregar

Resum general de l’episodi

Episodi amb dues parts principals:

  • Entrevista a Bernè Maïnès arran de la nominació als Premis Gaudí del curtmetratge “Després També”, dirigit per Carla Simón.
  • Secció “Som Natura” amb actualitat mediambiental (ONU, emergència climàtica, Greta Thunberg, paper dels joves) i tema central: usos i abusos del Parc Natural de Collserola, amb focus en regulació de bicicletes i pressions urbanístiques.

Entrevista: “Després També” i la nominació als Premis Gaudí

Context i temàtica del curt

  • “Després També” aborda el tema del VIH/Sida a través de l’Edu, un noi jove que contrau el virus per manca de responsabilitat en les relacions sexuals.
  • Missatge clau: es pot fer vida normal amb VIH, però cal responsabilitat i més informació per als joves.

Direcció, treball i procés creatiu

  • Direcció de Carla Simón (guardonada per “Estiu 1993”).
  • Bernè, no actor professional, destaca que treballar amb Simón va ser emocionalment excel·lent i amb un mètode que convida a fer-se propi el personatge.
  • Preparació: una setmana de treball intens sobre relacions i rerefons dels personatges (mare, parella, exparella, etc.).

Personatge i repartiment

  • L’Edu comparteix trets amb Bernè (monitor d’esplai, edat, moto), per naturalitzar l’actuació.
  • Repartiment esmentat: Cristina Colom (parella), Lluís Marquès (exparella), Enric Auquer, Núria Prims (mare), i les dues actrius d’“Estiu 1993” (Llàrtigas i Paula Robles).

Càsting i expectatives

  • Connexió via el curt “La Mugre” (Lua López). Carla Simón va proposar proves després de veure’ls treballar.
  • Nominacions: coincideixen amb altres curtmetratges (“Higuera”, “Suc de Cíndria”, “Tarip”). Bernè creu que pot guanyar “Suc de Cíndria”, però no descarta sorpresa.
  • Trajecte personal: del “fer el ridícul” amb naturalitat davant la càmera a encadenar projectes.

“Com que no m’hi dedico, és més aviat una afició.”

Som Natura – Actualitat mediambiental abans del tema central

Titulars i diagnòstic global

  • La concentració de CO₂ va assolir un màxim històric (2018).
  • La ONU demana multiplicar per 5 els esforços; la meitat de països rics incompleixen objectius.
  • Es proposa una *declaració d’emergència climàtica*** a escala mundial i europea.

“Cal una declaració d’emergència climàtica mundial.”

Cimeres i canvi de paradigma

  • Anys de cimeres (Rio, París…) amb acords pobres i incomplerts.
  • L’impuls real pot venir dels joves (moviment global).
  • Greta Thunberg creua l’Atlàntic en catamarà per minimitzar emissions i visibilitzar el problema.

“Tots estem en el mateix país” — els astronautes, segons Pedro Duque, parlen d’humanitat, no d’estats.

Tema central: Usos i abusos del Parc Natural de Collserola

Context i fragilitat

  • Collserola, envoltada per prop de 4 milions d’habitants, rep un ús intensiu i és un espai molt delicat que requereix cura.

Límits i municipis implicats

  • Barcelona (Sarrià-Sant Gervasi, Vallvidrera, les Planes, Tibidabo) i, al Baix Llobregat: Esplugues (la Miranda), Sant Just, Sant Feliu, Molins de Rei.
  • El riu Llobregat actua com a connector ecològic; hi ha propostes urbanístiques que tensionen aquest corredor.

Pressions urbanístiques i “mossegades”

  • Exemple: zona de pàdel amb mur de 6 m (entre Sant Just i Sant Feliu) tocant parc natural.
  • A Barcelona, el límit pràctic vol ser la Carretera de les Aigües, però hi ha intencions de noves “mossegades” en espais encara feréstecs.

Massificació i impactes de les bicicletes

  • Comptes anuals d’1,5–2 milions de visites (usuaris repetits), amb impacte alt.
  • Excés de ciclistes fora de norma: creació de trialeres que erosionen el sòl, generen canals sense vegetació i augmenten el risc en episodis de pluja.

Normativa pendent i governança

  • Declarat Parc Natural el 2010, però el reglament de funcionament encara no s’ha aprovat.
  • Hi ha un consell polític (regidors municipals) que frena l’aprovació, i un consell assessor (universitat, ecologistes, entitats) amb el reglament ja treballat.

Proposta d’ordenança per a bicicletes (punts clau)

  • Velocitats màximes: 20 km/h en general; 10 km/h amb vianants, mantenint 1 m de separació.
  • Itineraris permesos: vies principals, pistes forestals i camins de passeig > 3 m d’amplada.
  • Prohibicions: curses organitzades; circular per camins estrets, rieres, reserves naturals o camp a través on estigui indicat.
  • Equipament: timbre, llums i elements reflectants homologats.
  • Preferència del vianant i respecte mutu.
  • Règim sancionador: multes entre 30 i 500 € (lleus, greus, molt greus).

Idees clau

  • Cultura i salut: normalitzar i responsabilitzar sobre el VIH entre els joves.
  • Clima: urgència global i paper transformador de la joventut per superar l’inercià política.
  • Territori: gestió sostenible d’un parc metropolità fràgil, amb regulació clara i compliment efectiu.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament