Entrevistes de la Justa del 13/1/2022 — Dia Mundial contra la Depressió: símptomes, prevenció, tractaments i impacte de la pandèmia — conversa amb l’Anna Plaza

Resum de la conversa

Context i presentació

En motiu del Dia Mundial contra la Depressió (13 de gener), la psiquiatra Anna Plaza —coordinadora del programa d’intervenció en crisi i prevenció del suïcidi— aborda què és la depressió, com es manifesta, com prevenir-la i tractar-la, i l’impacte de la pandèmia.

"La depressió és una malaltia i no un caprici"

Què és la depressió i a qui afecta

• Malaltia multifactorial: components biològics, psicològics i socials.
• Prevalença a Espanya: prop de 6 milions de persones; ~9% d’homes i >16% de dones.
• Impacte: segona causa de discapacitat al món i segona causa de baixa laboral a Espanya.

Símptomes clau

• Ànim deprimit i pèrdua de plaer (anhedònia).
• Fatiga i dificultat per iniciar activitats (ex.: costa aixecar-se al matí).
• Pensaments negatius i atribucions pessimistes.
• Insomni (inicial o de manteniment) i irritabilitat.
• Sovint s’associa ansietat.
• En formes moderades/greus: idees de mort o suïcidi.

"Un 70% de les persones que s’han suïcidat presentaven símptomes de depressió"

• Risc de suïcidi: en depressió greu, >20% per sobre de la població general.

Prevenció i detecció precoç

• Sensibilització social: reconèixer que és una malaltia, validar els sentiments i escoltar sense minimitzar.
• Formació: metges de primària i agents comunitaris (escoles, oci, empreses) per a la detecció precoç.
• Grups de risc: joves, gent gran i dones.
• Circuit assistencial: iniciar-se a atenció primària i derivar a salut mental o psicologia segons severitat.

Tractament: psicologia i farmacologia

• Antidepressius: eficàcia global >60–70%, però amb latència de 15 dies a 3 setmanes.
• Psicoteràpia: clau en casos lleus i com a complement en moderats/greus (estratègies d’afrontament).
• En depressions resistents, explorar canvis de fàrmac o combinacions (perfils diferents).

"Més del 80% de les depressions es recuperen totalment"

• Recurrència: haver-ne patit una episodis augmenta el risc de repetició (1 → més risc; 2 → encara més risc).

Impacte de la COVID-19

• Increment d’ansietat i símptomes depressius per l’estrès sostingut i la incertesa.
• Professionals sanitaris: col·lectiu especialment afectat (estrès laboral i emocional molt elevat).
• Recursos específics: dispositius interns als hospitals i la Clínica Galatea (atenció confidencial a sanitaris).

Factors de risc i context vital

• Gènere (ser dona), vulnerabilitat genètica i traumes en infància/adolescència (abusos o maltractaments) incrementen el risc.
• Esdeveniments vitals estressants (duel per pèrdua d’éssers estimats, feina, malaltia crònica) poden precipitar episodis.

Tendències i expectatives generacionals

• Ja hi havia augment en les dues últimes dècades.
• Expectatives irreals de felicitat contínua i la possibilitat que la generació de 20–30 anys no superi el nivell de vida dels pares contribueixen a la desesperança i la tristesa.

"La desesperança és un símptoma nuclear: no veure sortida ni en el present ni en el futur"

Missatges clau

• Reconeixement i validació: essencials per acompanyar qui pateix.
• Demana ajuda aviat: la detecció precoç millora el pronòstic.
• Tractament funciona: combinació de psicoteràpia i, si cal, psicofàrmacs; alternatives en casos resistents.
• Cuidar els que cuiden: via recursos específics per al personal sanitari.