Dia Mundial de la Poesia a “La Justa”: lectures multilingües del Rector de Vallfogona + novetats sobre l’origen de la COVID-19 i els gossos vivarrins

Doncs estem en aquesta segona hora del magazín matinal de Ràdio d'Esvern, el magazín La Justa, i avui estem commemorant el Dia Mundial de la Poesia. Ja ho hem anat recordant a la primera hora. Ara tenim la Marta Mossà, que a l'estudi de ràdio, i que ve acompanyada, està molt ben acompanyada, de fet, per l'alumnat del Servei Local de Català de Sant Just, que han vingut a llegir el poema, que a nivell institucional s'escull cada any, des de la institució de les lletres catalanes, i la Marta, concretament, ara primer de tot, ens en parlarà una miqueta. Doncs bé, saludem les nostres convidades en aquest cas, perquè aniran passant per diferents rondes per llegir el poema en diferents idiomes, i de moment ja tenim el primer grup aquí a dins de l'estudi. Hola, què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Doncs bé, Marta, què tal? Bé, molt bé. Molt ben acompanyada, eh? I tant, avui més que mai. Doncs bé, a veure, parlem una mica del Dia Mundial de la Poesia. Sí, doncs mira, avui, 21 de març, a part de ser la primavera, doncs és el dia que va ser proclamat per l'UNESCO, el Dia Mundial de la Poesia, i per celebrar-ho ja, per setzena convocatòria, doncs es tria un poema, s'escull un poema, i es llegeixen diferents idiomes. aquest any és Tan si baixes la vista vers la immunda, de Francesc, Vicenç, García i Ferrandis, que era el rector de Vallfogona, i és d'aquí aquest any comemoren els 400 anys de la seva mort, i s'ha traduït en 21 llengües, però no les llegirem les 21, eh? Home! En llegirem menys. El rector de Vallfogona va néixer a Saragossa el 22 de gener de 1579, però va viure a Tortosa, que en aquells moments era una ciutat molt important. Va morir a Vallfogona el 2 de desembre, el 1623, i tenia 44 anys, però va morir per una malaltia. Però, de fet, el que feia més gràcia és que era un clerga, però especialment era molt enginyós, murri, irònic i sorneguer, que és el que es veu a les poesies que escriu. Sobretot aquesta, que al final és el més important, no?, de tota l'estructura que té. I, evidentment, no llegirem el poema en 21 llengües, però sí que n'hem triat 8 de ben diferents. D'aquestes 8, per això, llegirem com dues vegades en una llengua repetida. Per exemple, llegirem en català antic, perquè vam decidir, bé, la Júlia, que és qui començarà, ens va dir que a ella li faria gràcia llegir en català antic, és a dir, que al principi va escriure realment el rector de Vallfogona. Serà la Júlia, que ho llegirà en català antic, després es llegirà La Soledat, però que el llegirà en castellà d'Argentina, i després la Zairud, que ho llegirà en árabe, perquè ella és del Llèmen. Després farem un altre bloc d'alumnes i llegirà el Jordi, un altre cop en català, però actual, diguéssim, l'adaptació que se n'ha fet. Com el llegiríem ara mateix, no? Sí, exacte. La CC, que el llegirà en portuguès, la Soli, que el llegirà en aranès, i el Cris en anglès. Això és el segon tor, diguéssim, el segon bloc, però després, per acabar, llegirà el Folker, que ho llegirà en francès, la Manuela en alemany, i el Josep Maria, que clourà la lectura, altra vegada en castellà, però en castellà del barcelonès, que també és molt diferent. Llavors tenim això com deu lectures, però en vuit idiomes, una mica representatius dels alumnes que tenim a classe. Clar, òbviament, 21 idiomes, és que és molt difícil aconseguir que hi hagi 21 llengües, no?, diferents. Sí, sí, perquè hi havia algunes de llocs molt petitons, o també amb Esperanto, que també es pot trobar, algú, jo conec gent que el parla, però, clar, l'has de cercar, és més difícil. Clar, l'has de trobar, que vulgui llegir-ho. Sí, sí, sí. Nosaltres una mica ens adaptem a les traduccions que hi hagi i als alumnes que tenim, i en principi aquests també, i que estiguin disposats, com elles, que Déu n'hi do, eh? És un gran esforç, això. I tu, Marta, què en penses d'aquest poema, de tant si baixes la vista, ves la immunda? Ves la immunda gruta de l'univers. S'ha de llegir més fins aquí perquè, si no, no s'entén. Ves la immunda gruta de l'univers. Gruta de l'univers. Sí. És que comença com això, amb una profunditat molt important, i després al final surt la ironia de l'escriptor. D'acord, perquè l'escriptor, primer hem dit el nom, però després se'l coneix més com a rector de Vallfongona, potser? Sí, sí. Com més conegut és així. D'acord, però ell firmava com a curiositat? Sí, sí, sí. Com a rector de Vallfongona? Sí. En alguns... Com doble, no? Com doble assignatura, sí, sí. Vale. Ostres. Molt bé. Vale, doncs comencem a llegir el poema. Perfecte. Doncs ara tenim la Júlia, la Soledat i la Zairud. Vale. Molt bé, doncs que comenci la Júlia, en aquest cas, no? Hem dit en català antic, la versió original. A l'actó. Ara baixas la vista en vers la inmunda gruta del univers, al verda pena, on ja més s'ha vengut la llum sarena a plas tenebras de la nit profunda. Ara en lo cel, cada claró abunda, miras dels signes la dorada avena, y en la gran bola de alimarias plena, las pullagueras fermas on se afunda. Ara te'n vajas a la terra freda, a qui lo sol abratxa escassos mira, o a la que lo quinotxi més abraça. Entres en mar tan pastuosa o queda, en terra estiguis sossegat o ab ira, sempre, pio l'actor, seràs un asa. Eh, que bé. Molt bé. Sí, sí, caram. Sí, sí. Ostres, això és una mica la versió original, eh? És la versió original, i bé, ara la sentireu en castellà. Amb la soledat, no? Amb la soledat. Vinga. Tantos y bajas la vista hacia la inmunda gruta del universo, albergue de pena, donde jamás sea vino la luz serena con las tinieblas de la noche profunda, o mirando el cielo, donde luz abunda, sigues de los signos la dorada vena, o en la colosal bola de hogueras llena, buscas la base donde todo se funda. Tanto si partes hacia la tierra helada, que un débil sol con rayos escasos mira, o al campo que el equinoccio abraza recio. Si entras en mar tempestuosa o abonanzada, o estás en tierra sossegado o con ira, siempre, devoto lector, serás un necio. Sí, sí, elles ho fan molt bé, perquè a més a més són del món creatiu i teatral, eh? Ah, llavors li posen ja l'entonació, ja és l'adequada, la projecció de la veu, o sigui, tot, que guai. I ara tenim la Thayruz que llegirà a Màra. I ara és quan ja l'acabem d'entendre, eh? Exacte. Vinga, va. Vinga, va. Vinga, va. Vinga, va. Va. Va. Vinga. Va. Va. Va. Va. Va. Va. Va. Va. Va. Va. Dev. Va. Va. Va. Va. Va. Va. Va. Va. Va. Va. Va. Va. Va. Sembla més llarg i tot, eh? Sí, tu creus que és més llarg, Gairud? Para y Gira, vosia, és com així. És així, és a poc a poc i sembla més llarga que quan la llegim en català o en castellà. Sí, sí, sí. Diu que en general, sí. Sí, sí. Ostres, molt bé. Doncs impressionant, eh? Tres idiomes diferents amb el mateix poema, ho acabem d'escoltar, amb català antic, amb castellà d'Argentina i també amb àrab. Doncs moltíssimes gràcies a les tres, a la Júlia, a la Soledat i a les Airus per haver-nos llegit el poema. I ara, si et sembla, Marta, posem una mica de música de fons i que entri al següent grup, d'acord? Perfecte. Vinga. Gràcies. De fons anem escoltant, per exemple, un tema de Miqui Núñez, escriurem un tema que precisament és en català, però que també hi ha col·laboració basca. Les casualitats són les que ens han portat a viure aquest present. Que jo no en sóc conscient, si m'esperes, allà fora et cantaré. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem caminant per les estrelles i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem caminant per les estrelles i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser. Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser. Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser. Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser. Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser. Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser. Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser. Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser. Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser. Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser. Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser. Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser. Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser. amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem caminant per les estrelles i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Vinga, va, doncs, seguim amb el Servei Local de Català aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern. Estem celebrant el Dia Mundial de la Poesia i han vingut, juntament amb la responsable del Servei, la Marta Mossack, alumnes a llegir el poema oficial de la Institució de les Lletres Catalanes i ho estan fent amb diferents idiomes. Han passat ja el primer grup, ho han llegit amb català antic, amb castellà argentí i amb àrab i seguim amb la roda. Marta, ara, amb quins idiomes ens toca escoltar el poema? Doncs mira, ara ho llegirem en català actual, diguéssim, una mica adaptat, després en portuguès, després en aranès i al final en anglès. En català ho llegirà el Jordi, el portuguès el llegeix la CC, l'aranès la Soli i el Cris el llegeix en anglès, que són alumnes de diferents grups. Uns són del nivell bàsic, uns altres del nivell intermedi i uns altres del club de lectura en veu alta. O sigui, estem una mica repartits. Molt bé, fantàstic. Varietat on hi hagi, no? I tant. Vinga, doncs comencem amb el català actual, amb el Jordi. Tant si abaixes la vista vers la immunda gruta de l'univers, el verd de pena on mai no ve s'ha vingut la llum serena, amb les tenebres de la nit profunda, com si mires el cel on clamor abunda seguint dels signes la durada vena, o en gran bola de foc de fogueres plena. Busques dels fonaments on tot es funda, tant si te'n vas cap a la terra freda, que un pàl·lid sol amb ratges escassos mira o cap al camp de l'equinòxia abraça. Si entres, mar tempestuosa o queda, o estàs en terra, assossegat o a mira, sempre fidel lector, seràs un asa. Molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé. Ara ho tenim en portugués. Mira. Cece? Tanto se baixas o olhar em direção à imunda gruta do universo, lar de pena, onde nunca se fez a luz serena na escuridão da noite profunda, como se olhas para o céu, onde a claridade abunda, e seguindo os sinais da veia dourada, na grande esfera cheia de fogo, buscas o alicerce em que tudo se funda. Tanto se partes para a terra fria, para a qual hay un sol pálido con escassos raios o para o campo que o equinócio abraça. Si entras en un mar tempestuoso y ficas o estás en terra, calmo o con raiva, sempre fiel leitor, serás un burro. Hi ha paraules que sí que s'entenen. S'entenen. S'entenen. És com una barreja, eh? Sí, quan ja coneixes el poema i l'has escoltat diferents cops, ja dius, ostres, asa, burro... Bueno, hi ha paraules que sí que s'assemblen. Molt bé. I ara en la Soli, a Maranès. Tant se baixa els guéis de cap ara i món d'espuga d'univers, s'obergia de pena, a on ja més s'ha dit, dirà l'ún serena, de menescuranya d'Aranet Pregunda. Com a saber senseu de claroconada, seguint encensaus de nevena dourada, o en a gran avó la deixera serrada i cerques en fonaments a on se hi fotada. Tant se'n vas de cap ara terra més hereda, d'un soleil d'escassa força i amortat, o de cap ara escornici de calorell. Se entre se'n a mar, tempestosa o carada, o se n'és en terra, patxiu o enrautat. Tostèm fideu l'actor, seràs un innocent. També hi ha algunes paraules. Sí, algunes paraules que s'assemblen, però costa també amb aranès. Molt bé. Sembla que potser s'hagi de semblar més amb català, no, l'aranès, però també hi ha coses que dius, ostres, i això? Bueno, és un hot cita, diguem. Sí. Francès, català. Com una mena de barrej entre aquests idiomes. I ara tenim el Chris en anglès. For the reader. Whether you rest your gaze on the foul-smelling cavern of the universe, afflictions dwelling, that's never visited by cloudless light, along with shadows of the deepest night, or, likewise, look at the sky, where brightness abounds, following the golden vein of zodiac signs, or, in the great sphere, brimful of fires, you search for the beginnings where all is founded. Whether you venture as far as the icy realm, which a pale sun gazes at with feeble rays, or to the land that the equinox sets ablaze, whether you come to stormy seas or calm, or stay on solid ground, at peace or in a rage, all of your days, dear reader, you'll be an ass. A més, el Chris ha fet un gir amb la traducció que hi havia i així queda millor. Sí? Ostres! Que bé! Què vol dir un gir? Sí, al final, l'última línia, li ha donat la volta perquè acabi dient asa, al final. Perquè la traducció no ho deia. No ho deia, que bé. Una pregunta, Marta, les traduccions les heu tret de les que pengen? Sí, sí, sí, sí. Ja, quan surt el poema... Ja pensava, dir que no sé si les hauran traduït ells mateixos o... No, no, no. Però sí que alguna cosa doncs hem adaptat a la nostra forma o que semblava millor, alguna errada que em sembla que m'han dit en alemany o així que hi havia alguna cosa i ho han arreglat o així. Sí, sí, això sí. Els hi puc preguntar? Els hi puc fer alguna pregunta? I tant, no? Però sí. Sí, sí. Sí, no? Què és el que més us ha costat d'adaptar-vos una mica als poemes? O sigui, l'entonació o llegir paraules que potser no coneixeu? Jo crec que paraules que no heu conegut, sí. Sí, sí, i que són interessants perquè he interessat amb el tema i sobretot amb la Marta que ens ho explica molt bé. I mai us ho veus que heu rebut dir aquestes paraules, però vaja... Perquè a vegades llegir un poema ja és difícil, no? Poder-li donar una entonació i a més amb un idioma que és diferent a vegades també és com... Ostres, no sé si li estic donant aquí bé la pronúncia o... Jo crec que és més entendre el poema perquè, per exemple, ella sí que és portuguesa el Cris és anglès la Soli va néixer també a la Vall d'Aran i el Jordi també és d'aquí però, clar, les paraules són diferents no són de les habituals i després llegir-ho amb l'entonació agafar quina frase lliga amb l'altra on has de fer les pauses això és el que costa més i també, a veure, què imposa saber que has de llegir en veu alta que nosaltres fem el club de lectura en veu alta i la gent ho fa fantàsticament bé jo sempre ho dic, ho fan molt bé i jo, no, no, però volem seguir venint perquè, a veure, és com un repte no? Sí de llegir allò i llegir-ho en veu alta que no estem tan acostumats, no? llegint per nosaltres i fer-ho en veu alta i a sobre aquí a la ràdio ja em diràs Clar normalment llegiu poesia no no, no no és el que fem habituals potser, mira, ens acabes de donar una idea potser per aprendre no és el millor la poesia potser no és el millor no sé, bueno, gènere però sí que ja, però de vocabulari en té moltíssim la poesia variat, diguéssim ens has donat una idea una idea bueno, ho deixem allà ho deixem aquí com a possible proposta molt bé doncs tornem a deixar una miqueta de música i fem entrar llavors ja a l'últim grup d'acord? moltíssimes gràcies en aquest grup vinga vinga mentre s'acaba de col·locar el següent grup deixem un tema d'estai homes més voltes a la nòria una altra fotocòpia quants cops hauré marxat fugint del meu costat no sé no sé on em porta però si no torno encara guarda'm si no hi ha llum un trosset de terra portes escrit als ulls la vida sencera late night salí llimona you know I'm coming home again ja no m'importa res més i ho he tingut a dins jo buscant-ho fora marxarem d'aquí i pararé la nòria potser no arribarà demà però si no torno encara i si no torno encara guarda'm vinga i ara anem ja amb l'últim grup que tenim aquí d'alumnat del servei local de català Marta presenta'ns els idiomes i també a les persones que ens llegiran el poema doncs mira tenim el Polquer que ho llegirà en francès però us he de dir un secret ell és alemany però també parla francès molt bé i llavors va dir jo ho llegeixo en francès perquè la Manuela serà qui ho llegirà en alemany i després el Josep Maria que ho llegirà en castellà d'aquí de Barcelona diguéssim barcelonès i rodalies barcelonès i rodalies i són els més alts de tot el grup els més alts per això els hem ajuntat és broma això no és clar clar i he imaginat donar la casualitat sí sí molt bé doncs això tenim el Polquer en francès la Manuela en alemany i el Josep Maria en castellà molt bé doncs que comenci qui sigui el Polquer el Polquer vinga bon dia a tothom a veure tinc he de canviar-me xip a hora d'idioma i a veure se trobo el xip francès molt bé perquè català alemany francès sí clar i pot ser que parlo una mica com en francès amb un accent alemany pot ser que tu baisses ton regard vers l'immonde grotte de l'univers ces jours des peines ou salies jamais sur les sereines à l'obscurité de la nuit profonde que dans le ciel où la clarté abonde tu regardes des signes d'or la veine ou sur la grande sphère des flammes pleines des assises sur lesquelles tout se fonde que tu t'en ailles vers les peines glacées frôlées par le soleil des rayons pâles ou vers l'équinox incendiaire que tu vaux en mer calme et agitée ou reste sur la terre furieux et quié tu seras toujours pieu lecteur un homme bueno prou bé jo n'ho he notat n'ho he notat diferents de nosaltres que va molt bé molt bé i ara la Manuela bon dia an den Leser gleich ob du den Blick wendest hinab zur garstigen Grotte des Universums herberge allen Leids wo niemals sich versöhnt das helle Licht mit den Schatten der finsteren Nacht gleich ob am Himmel der von Licht erstrahlt du die goldene Vene der Zeichen betrachtest und in der großen Kugel von Feuern die festen Angeln suchst auf denen sie gründet gleich ob du aufbrichst zu kalten Gefilden die die Sonne nur selten mit Strahlen bedenkt oder dorthin wo das Echinocchium alles verglüht ob du nun bist auf aufgewühlter oder ruhiger See oder an Land gelassen oder voller Zorn immer wirst du treuer Leser sein ein Esel Tant bé Ostres com sonen eh si si diferent però bonic alhora si clar que si molt bé i ara Josep Maria en castellà Tantos si bajas la vista hacia la inmunda gruta del universo albergue de pena donde jamás se avino la luz serena con las tinieblas de la noche profunda o mirando el cielo donde la luz abunda sigues de los signos la dorada vena o en la colosal bola de hogueras llena buscas la base donde todo se funda tanto si partes hacia la tierra helada que un débil sol con rayos escasos mira o al campo que el equinoccio abraza rexió si entras en mar tempestuosa o abonanzada o estás en tierra sossegado o con ira siempre devoto lector serás un necio eh a més ell té veu de locutor de ràdio ho anava a dir i dic té molta veu radiofònica eh potser el podríem fitxar aquí tot mira després li donem un sí sí molt bé molt bé doncs bé jo també agrair-vos a vosaltres i amb ells sobretot clar home que hagin vingut i s'hagin atrevit a llegir bé i a fer-nos aquest favor clar que sí que els agraïm moltíssim a tots sí sí a vosaltres no sempre és fàcil atrevir-se a llegir a més en veu alta un poema a la ràdio o sigui que moltes gràcies també i escolta'm a la propera també podeu venir i així us animeu molt bé sí sí Marta jo et volia preguntar una coseta no fa referència al Dia Mundial de la Poesia però si amb el tema de concurs de prosa i poesia com van la participació els poemes doncs doncs mira tinc el mòbil l'equip que vull creu fum perquè com que tothom envia a l'últim moment els poemes ahir a la tarda començaven a arribar no us enganyo potser van ser 50 eh que arribaven a la tarda i ara he vist que també n'han arribat més i segurament fins al que l'últim dia per presentar les poesies a l'últim hora que és divendres aquest divendres 24 segur que ahir 39 minuts o 59 minuts arribarà algun que espero espero que segueixi això també i han començat a llegir o què el jurat no no fins que no arriben tots no no els repartim primer perquè hem de seleccionar perquè arriben tots barrejats de totes les categories de prosa poesia nens adults joves tot barrejat i s'ha de classificar i donar-ho al jurat i el dia 11 d'abril i 12 fem la tria la deliberació de les obres guardonades pel dia 21 a la tarda poder donar el premi allà a les escoles al pati que serà molt bonic que igual la sole vindrà la sole que ho ha llegit en castellà i potser canta i cantarà amb nosaltres que bé esperem que no tingui altres coses i pugui venir que bé que estarà molt bé doncs endavant també amb el concurs de prosa i poesia per no professionals aquí a Sant Jus res més moltíssimes gràcies i que acabeu de passar bon dia mundial de la poesia gràcies a tu adeu adeu adeu que hi ha no a la teatre Fatoritzes el que ho desvet, la dades són llums, durant la nit molt fèl·l. Ja no sé quin dia visc, esperant que surti el sol si em fa de nit. Tu sembles tan feliç, jo em faig patir. Tantes coses que només sap el meu coixí. No vull pensar en les merdes que no et vaig dir, que tot el que em callo acaba cremant per dins. Ja no m'enganyo convencent-me que estic bé, que no sé qui té dies dolents i jo també. ho sento molt pel que ja he fet i el que faré. la meva guerra és amb mi mateixa abans que amb ningú més. no vull pensar en les merdes que no et vaig dir, que tot el que em callo acaba cremant per dins. i ja no m'enganyo convencent-me que estic bé. no m'enganyo convencent-me que estic bé. no m'enganyo convencent-me que estic bé. no m'enganyo convencent-me que estic bé. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Tengo rojos, de tanto llorar por ti y ahora resulta que lo sé. I ens fem resoldre una notícia en què es troben nous indicis de l'origen de la pandèmia. Es pregunten si poden ser de pangolins, de ratpenats o de gossos vivarrins. És un equip internacional que identifica material genètic d'aquests animals a les mostres del mercat de Wuhan que van donar positiu per coronavirus. I és que l'origen de la pandèmia de coronavirus és al mercat de Wuhan, a la ciutat xinesa de Wuhan, continua sent la principal teoria de la comunitat científica, juntament amb la fuga del virus d'un laboratori. En el primer escenari, l'espècie que va afavorir el sal als humans, però, continua generant debat. Ara, i després que la responsabilitat s'atribuïs a ratpenats i pangolins, un equip internacional de virologs ha trobat dades genètiques que vincularien el SARS-CoV-2 amb els gossos vivarrins que es venien il·legalment en aquest mercat. Aquest animal, el que als més cinèfils els recordarà el personatge Rocket Raccoon de la saga Guardians de la Galàxia, pertany a la família dels Cànids, un grup d'animals que també inclou els gossos domèstics i que està estretament relacionat amb les guineus, tot i que s'assembla més a l'os rentador. L'estudi encara no s'ha publicat amb tots els detalls, però la seva anàlisi va ser divulgada per primera vegada a la revista nord-americana The Atlantic. I encara que les noves dades segurament no resolen els interrogants sobre l'origen animal de la pandèmia, sí que tornen a posar damunt la taula aquest debat. Els investigadors van prendre mostres a l'interior i als voltants del mercat el gener del 2020, poc després que les autoritats xineses clausuressin les instal·lacions a causa de les sospites que les relacionaven amb el brot d'un nou virus. I tot i que els animals ja no hi eren, es van aconseguir mostres de les parets i el terra del mercat, així també com de les gàbies de metall i els carrets que s'utilitzen per transportar els animals. I es va trobar material genètic d'animals que donaven positiu per coronavirus. Una part important d'aquestes mostres corresponien a gossos vivarrins, que se sap que, segons alguns experiments de laboratori, són capaços de transmetre el nou coronavirus. Però això no vol dir que en siguin el reservori natural. Fins i tot, si els gossos vivarrins del mercat de Wuhan estiguessin infectats, podrien haver estat un oste intermediari i haver-se contagiat de ratpenats o també d'altres espècies. En efecte, tot i que la barreja del material genètic del virus i l'animal no prova que el gos vivarrí estigués infectat, tampoc descarta que no ho estigués. Coneguem una mica més els gossos vivarrins. Malgrat el seu nom, no són parents propers dels ossos rentadors. Pertanyen a la família dels cànids, com hem dit, un grup que també inclou els gossos domèstics i que estan estretament també, com hem dit, amb les guineus. I, a diferència dels altres cànids, els gossos vivarrins poden hivernar a l'hivern. Són omívors i s'alimenten de rosegadors i de valles. Són monògams i sovint viuen en parelles. On viuen els gossos vivarrins? Doncs són la deus de la Xina, de Corea i del Japó. I també s'han tornat comuns a parts d'Europa, on es consideren una espècie invasora. A vegades, inclús són caçats com a una plaga. I per què són criats i venuts, els gossos vivarrins? Doncs bé, els crien pel seu pelatge. La Xina és productor líder de pells de gossos vivarrins. Només el 2014 el país va produir més de 14 milions de pells. 100 vegades més que a Europa. També es ven la seva carn en mercats d'animals vius. I en el cas del mercat de Guagnant, això es va fer almenys fins al novembre del 2019, segons alguns informes investigadors. que no sabies qui era ta mama més, doncs és qui t'ha robat el temps per parlar de la pòstia. Això que el recuperaré perquè canto el divendres i cantaré aquí al Macelles. al Segrià...