Entrevistes de la Justa del 21/9/2017 — Dia Mundial de l’Alzheimer: estimulació cognitiva, tallers i suport a cuidadors; tertúlia sobre lleis, filosofia a l’escola i criança

Resum general

Programa amb dues parts principals: una entrevista sobre el Dia Mundial de l’Alzheimer i una tertúlia social. Es destaca la importància de l’estimulació cognitiva com a teràpia no farmacològica, el suport als cuidadors, i un debat posterior sobre lleis i societat, la filosofia a l’educació i la criança.

Part 1 — Alzheimer: prevenció, tractament i comunitat

• Context i actes: Sant Just commemora el Dia Mundial de l’Alzheimer amb una xerrada i taller de memòria (divendres, 17:00–18:30, Centre Social del Mil·lenari).

• Estimulació cognitiva: explicada com a teràpia no farmacològica útil tant per a prevenció com per a persones diagnosticades. Inclou exercicis de memòria, atenció, llenguatge i raonament, també amb noves tecnologies (ordinadors).

• Taller de memòria: “petites classes” amb activitats variades:

- Llenguatge (vocabulació, categories com parts del cos) - Percepció i reconeixement (p. ex. de personatges famosos) - Atenció i raonament per al dia a dia

• Què és l’Alzheimer: malaltia neurodegenerativa que afecta memòria, llenguatge, raonament, conducta i AVD (activitats de la vida diària). Causes investigades; es destaca l’acumulació de proteïnes tau i beta-amiloide que asfixien les neurones i provoquen mort neuronal.

• Tractaments i recerca: avenços lents però continus; avui, només algunes teràpies farmacològiques i la teràpia no farmacològica (estimulació cognitiva) per enlentir l’evolució.

• Cuidadors i famílies: es recomana assessorament i acompanyament a través d’associacions (com Fabaix/Fava i Llobregat) per orientar i accedir a serveis.

"No hi ha cap consell màgic... L’únic que puc dir és que busquin assessorament i acompanyament."

Part 2 — Tertúlia: llei, política, filosofia i criança

• Llei i societat: crítica a l’ús de la llei quan queda desfasada respecte al progrés social; la norma s’hauria d’adaptar a les necessitats del poble.

• Debat cívic i paraules tabú: es menciona la dificultat de parlar obertament de certs temes (p. ex. referèndum) per l’efecte polaritzador.

• Lideratges i to polític: importància de la forma d’expressar-se dels polítics; es critica un to massa “planyider” que no ajuda al debat.

• Filosofia a l’educació: preocupació per la reducció del seu pes com a assignatura. Es defensa com a clau per pensar, tenir criteri i formar opinió pròpia, amb inici de l’estímul del pensament des de ben petits (amb continguts adequats a l’edat).

• Criança i límits: es rebutja donar massa explicacions a nens molt petits; es demana claredat (sí/no) i consistència. Debat sobre eines disciplinàries (exemples controvertits), el “racó de pensar”, i la coherència familiar.

• Escola i autoritat: es destaca el paper dels mestres com a segona autoritat després dels pares i la necessitat de recolzar-los.

• Família extensa: reflexions sobre avis i diferències generacionals en la criança.

"La filosofia és una manera d’ensenyar a la gent a tenir criteri... i a pensar."