Divendres al Parc amb Trencamandres i especial cinema de terror: cultura a plaça, balls populars i per què ens agrada la por (+ Top pel·lícules)

Continuem a la justa i ara justament són les 11 i 23 del matí i això significa que farem ara l'entrevista del dia avui en concret el Marc Oriol per fer un balanç de la jornada de divendres al parc però en concret de la seva companyia Trencamandres. Molt bon dia Marc! Bon dia! Què tal? Tot molt bé! Perfecte! Primer volia que ens expliquessis com ha anat aquesta jornada, com es va desenvolupar, quin espectacle vareu fer vosaltres? Doncs mira, nosaltres vam estar fent l'espectacle d'animació infantil per finalitzar la fila del comerç que es va fer aquí en el... Bé, la fila del comerç no, era la de... No recordo ara quina festa era, però nosaltres vam fer l'espectacle d'animació infantil, va haver-hi una sèrie d'activitats durant tota la tarda i quan nosaltres vam començar doncs sí que és veritat que vam tenir uns quants problemes perquè es va posar a ploure. Sí, que era una tarda, sí, sí. Sí, justament vam estar dubtant de si ho fèiem a dintre o estàvem a fora i finalment doncs vam poder arriscar i fer-ho fora perquè quedava molt més lluit. Per això el temps va aguantar prou bé, hi havia bastantes famílies amb molts infants i vam poder doncs clausurar l'acte doncs ballant i cantant a la plaça. Va anar tot molt bé, ens vam posar una carpa però sí que hi ha quatre gotes i sí que és veritat que doncs cap al final de l'espectacle doncs ja va començar a ploure i va quedar potser un tel deslluit més que res doncs perquè vam haver de recollir més ràpid de lo previst. Però en general sí que es pot dir que el que és la part central de l'espectacle ben bé vam estar tres quarts d'hora que vam poder-ho disfrutar. Molt bé. Hem de dir que el Marc Oriol és animador, músic, cantant i educador que es dedica a fer música, bé, no només per infants, també per adults, per famílies i això que avui contacta amb nosaltres per parlar de la festivitat es diu Divendres al Parc, Marc. Exacte. Sí, i es tracta d'una jornada d'activitats i música a la plaça de la Pau que es du a terme aquí a Sant Jús. Llavors això ho organitza la xarxa 06 que ho fa pels més petits i amb pintes siluetes, amb contes, amb música, amb l'espectacle aquest que és vostre i que és per part de la companyia Trencamandres. Vosaltres, des de la companyia, quins altres espectacles feu? Mira, nosaltres tenim diversos espectacles, el plat fort, diguem, el que més fem és el d'espectacle d'animació infantil i familiar, que és a l'Embólica que fa fort, que és el que vam fer aquí de cançons i danses i balles. Però també tenim altres espectacles, per exemple tenim el confeti express, que va néixer a partir d'un carnaval on el, diguem, el confeti que és l'eix central de l'espectacle. Després tenim l'espectacle d'espuma i animació, més de cara a l'estiu. I després tenim l'espectacle a menuts per escoles bressol o per nens molt petits entre 0 i 3 anys. Oh, val, val, val. Llavors, clar, al final es fan activitats dinàmiques i això i dirigides als més petits, no? Exactament. Tot i que també tenim un espectacle per a adults. Quin és? Aquest espectacle és un aforcat la terra. Val. És més... són de... són balls per grans, o sigui, és per fer rebetlles, sopars, calçotades, on toquem música, doncs més, bé, de música de ball del que seria la... d'orquestra de ball. Combinat, doncs, amb música actual i també música dels anys 80-90, ja més encarat per a adults. Molt bé. Aquestes... diuen que aquestes festes de barbena, de... bé, d'això per sopars, són les que més enganxen, eh, al final? Perquè al final és començar vosaltres i suposo que la gent que va de públic hi participa, no?, d'alguna forma. I tant. I a més a més encara ho estem fent en alguns pobles i ciutats, però que... Sí que és veritat que es va perdent una mica, en el sentit que jo, quan vam començar nosaltres fa 20 anys, doncs, fer la festa de carrer i els veïns treien el sopar i es feia un ball al mateix carrer sense escenari, era una cosa que es feia moltíssim abans i sí que és veritat que ara cada vegada n'hi ha menys. probablement perquè la disco mòbil ha agafat més espai, segurament la gent té més accés a lo que és a les xarxes Spotify i llavors amb un equip doncs ja poden posar més música, però el que és el ball tradicional, quan vaig sol o anem dos de fer el ball popular de carrer, de festa major, encara en fem alguns i realment ho agraïm molt i ens agrada molt fer-ho perquè és molt directe amb el públic, no? I a un públic molt ampli perquè al final aquests balls, aquestes actuacions, sí, conviden a ballar a nens petits i a gent gran, o sigui, és un rang d'edat molt variat, no? Sí, i tant, i tant, i tant, i a més ara hi ha moltes cançons que tant les ballen els petits com els grans, però nosaltres hem fet molts balls que precisament quan li diem espectacle familiar moltes vegades és perquè nosaltres som capaços de poder, de fer participar a petits i grans, perquè sabem que hi ha dinàmiques i cançons que en el seu nivell tothom pot ballar i pot disfrutar. I conèixer, segur que sí. I tant. Mercuri, et volia agrair moltíssim que hagis connectat amb nosaltres a la ràdio. I suposo que, bueno, aquesta no ho hem dit, però aquesta ha estat la segona edició d'aquest festival, d'aquest Dia al Parc. A veure si... Ah, sí? Ah, molt bé. Sí, sí, sí. Molt bé, no ho desconeixia, però moltes gràcies. I això, gràcies a tu per participar i a veure si l'any que ve et tornem a veure, i tant. D'acord, d'acord. Moltes gràcies a vosaltres per la trucada i, bueno, i doncs seguim fent cultura i música a les places de tot arreu. Totalment, cultura i música per tothom, i tant, i tant. Que vagi molt bé, Marc. Gràcies a vosaltres. Adéu. Adéu, adéu. I can't hear what you've said, then you've said it goes wrong. I fall behind, the second hand unwines. If you're lost, you can look and you will find me, time after time. If you fall, I will catch you, I'll be waiting, time after time. If you're lost, you can look and you will find me, time after time. If you fall, I will catch you, I'll be waiting, time after time. After my picture fades and darkness has turned to grime. I'm watching through windows, you're wondering if I'm okay, secrets stolen from deep inside. The drumbeat's out of time. If you're lost, you can look and you will find me, time after time. If you fall, I will catch you, I'll be waiting. Time after time. You said go slow, I fall behind. The second hand unwinds. If you're lost, you can look and you will find me, time after time. If you fall, I will catch you, I'll be waiting, time after time. If you're lost, you can look and you will find me, time after time. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ICTUS, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ICTUS, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya Servei d'Acreditació de Competències Professionals Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'Acreditació de Competències Professionals Si ets professional, fes-ho oficial. Generalitat de Catalunya Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sals, Maria Vicente i Alexia Potellas Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat t'ho vols seguir perdent? Si no veus esport femení? T'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·labora Ràdio d'Esvern. Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria. Puc aporta molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo a l'hora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a sp.amb.cat. EFAPRO. Amb l'EFP aviat podran volar. amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques, a B-X-L.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones d'infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos, trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones. 012. La Generalitat al teu costat. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de bici sense edat. En bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de bici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o enbicisenseedat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Més voltes a la nòria o una altra fotocòpia. Quants cops hauré marxat fugint del meu costat? No sé, no sé on em porta. Però si no torno encara Guarda'm Si no hi ha llum Un trosset de terra Portes Escrit als ulls La vida sencera Late night Salí llimona You know I'm coming home again Ja no m'importa res més I ho he tingut de dins Jo buscant-ho fora Marxarem d'aquí Pararé la nòria Potser no arribarà demà Però si no torno encara I si no torno encara Guarda'm Si no hi ha llum Un trosset de terra Portes Escrit als ulls La vida sencera Guarda'm Si no hi ha llum Un trosset de terra Portes Escrit als ulls La vida sencera Ni tu ets només per mi Ni jo sóc només per tu Però t'accessito Pa-pa-pa Palpito No t'accessito No t'accessito No t'accessito I si no hi ha llum Un trosset de terra Et guardo Si no hi ha llum Un trosset de terra Portes Escrit als ulls La vida sencera Guarda'm Si no hi ha llum Un trosset de terra Ni jo sóc només per tu Però t'accessito Portes Escrit als ulls I crec que tot el que tingui Tu regalaré Guarda'm Si no hi ha llum Un trosset de terra Tu ets només per mi Ni jo sóc només per tu Portes Escrit als ulls La vida sencera Quantes dies Digitals No surto per ningú Massa dies Per adonar-me Que sóc mortal Sense tu I fora Tot està desert Com puc saber Que no ets l'últim concert Voldria Resseguir-te la pell Trobar-te sota el serrell Desitjant Una nit radiant Ja no sé què fer Busca'm Vaig sempre perseguint Els teus petons Tot sol pel carrer Parlo No tinc por Només vull amor Només vull amor Si el teu cos diu mentides No et he perdut Si la llum m'estima Va que em mirem Les cares potser s'obliden Però les meves canes no I ara Torno a estar despert Faltant molts anys Pel meu últim concert Espero res Seguir un altre pell Dels llavis Dins el turmell Desitjant Una nit radiant Ja no sé què fer Busca'm Vaig sempre perseguint Els teus petons Tot sol pel carrer Parlo No tinc por Només vull amor Ni més vull amor La vida em tornarà a somriure Però tot és igual Tu ja no ets real Aquesta nit Aquesta nit podré ser lliure En un cop final Trobaré d'amor A l'escoltes Ràdio d'esvent Sintonitzes Ràdio d'esvent La ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio d'esvent 98.1 Ràdio d'esvent 98.1 Continuem a la justa I ara toca parlar de cinema Avui en concret De cinema de terror Amb el José Luis Carbón José Luis, molt bon dia Hola, bon dia Raquel Què tal? Com va aquest dilluns? Bé, de moment molt bé Olé Doncs mira Volia començar preguntant-te Per què a tanta gent Li agrada el cinema de terror I què és el que fa Que aquest gènere Cinematogràfic Sigui tan popular Bé, bueno A veure Són diverses Les respostes Perquè Clar Depèn del punt de vista Del qual puguis Puguis veure el tema La més òbvia seria Que el cinema de terror És un gènere Que entreté molt No hi ha res més Enllunyat de la realitat Que el fet de viure Una història Doncs així Estressant Una fantasia Plena de monstres Fins i tot Des del punt de vista físic I això no fa tant Que ho hem sabut Està comprovat Que quan veus Escenes de terror Segreguen hormones Com la dopamina O la serotonina Però bueno En general En principi El punt de vista Ha de ser El més social i humà Que és Que vius Una història Terrorífica Enllunyanta De la nostra realitat Que no ens agrada Encara que això Últim Podria servir Per qualsevol Tipo de gènere Clar Però en concret El cinema de terror És per fer-nos sentir por O sigui Estem pagant Per estar en tensió Tota l'estona O sigui En el fons Es tracta una mica El que tu dius De viure Una emoció Que Tinc entès Que es tracta De l'emoció Més antiga I més intensa De la humanitat La por Sí La veritat És que sempre Sempre es diu això Qui deia això? Això ho deia El Lowe Kaff Que és un autor De terror Un importantíssim Molt clàssic Que va crear Un tipus de literatura Basada en Doncs això El terror Més No tan físic Encara que sí Que feia referències Però més psicològic I sobretot Del monstre Que no es veu És cert Que una de les Una de les emocions Més antigues És la Doncs això De l'humanitat És la por I Va estudiar I va estudiar En un llibre Que tothom Hauria de llegir Sobretot El que s'agrada Molt El tema Del terror Sigui Al cinema O a literatura Que és L'horror A la literatura I En principi Es parla D'això De com Els éssers humans Necessitem Una mica Aquesta Atenció I sentir Aquestes pors Per sentir-nos Vius I quina diferència Hi ha entre Horror Com per exemple Aquesta obra L'horror A la literatura I terror Perquè no ser En principi Les dues Es poden fer servir Com a sinònimes De fet Fins i tot El terror És una cosa Com Es parlaria més De l'acte físic Que és una cosa Que t'espanta I l'horror Fa referència Una mica més Al sentiment Que tenim I que fins i tot El podem una mica Arrossegar De fet L'horror Seria un tipus De terror Per dir-ho D'alguna manera Et faré Una pregunta Una mica Filosòfica A què tenim Més por O més terror Als éssers humans A veure Jo crec Que queda clar El que tenim La por Des de l'antiguitat I des de les cavernes Seria La por a la mort No tant Pel que passarà Sinó Aquest canvi Entre la vida I l'amor Suposo Que és el tema Universal I el tema Que més explota El cinema De terror Queda claríssim Que és això És com un dels temes Principals O molt tòpics Que es tracta En aquest tipus De pel·lícules No? Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sempre Sempre Tindrem El cinema De terror Sempre Sempre té Té el tema De la mort Com a referent El que passa Que És cert Que les variants Són moltíssimes El terror sobrenatural El més enllà El més físic O el terror Més proper No? El psico Killers En fi La variant És molt descensa I perquè al públic Li agrada això Perquè sembla una mica Masoquista Vaig a veure això Perquè m'agrada sentir por O sigui Si tu vols fugir Diguéssim De l'amor Perquè molts cops Aquest tema És molt tabú Realment Per què a la gent Li agrada tant O sigui És tan morbós En aquest aspecte Sí Bueno Igual sí Som masoquistes En el fons I busquem una mica Jo crec que Queda clar Que l'espectador Sap perfectament Que està veient Una ficció No? Val El que passa Que mentre l'està veient Està experimentant físicament Això que podria passar-li A la vida real O almenys Amb alguns símptomes Tremola Alcorribacent Però bueno Però sempre hi ha una part Que et diu Això no és real Això no és real Naturalment Entrem en aquest joc Val Val Jo volia fer referència Perquè tu Tu vas parlar De la ventana indiscreta Crec que No sé si Crec que va ser El primer episodi Que vam fer De Hitchcock O sigui Què té a veure Aquesta obra Diguéssim Amb Amb el fet De ser masoquista De que t'agradi Passar-ho malament Entèn-me En aquest context Sí En aquest context Bueno De fet A veure La ventana indiscreta No és una pel·li De poc Que pugui tenir Algum moment Més terrorífic Més suspens El va tallar És cert que Aquella pel·lícula Si te'n recordes I el públic L'atenment El James Stewart Que era el protagonista Era el fotògraf Que espiava els veïns Perquè s'avorria En el fons s'avorria Tenia les calloles Estava ja impedit I s'avorria I clar I mirava per la finestra La seva promesa Li deia que era la Gris Kelly Li deia que no mirés I tal Però bueno Ell buscava Buscava entretenir-se una mica Fins que creu Que ha vist un assassinat I naturalment Aquí tens tota la trama O sigui Que fixa't Que és meravellós Com un acte Tan trivial Com és l'avorriment Va crear tota la ficció O sigui En el fons Les ficcions Són creades Per fer-nos creure En una altra realitat I en el cas del cinema de terror Si la ficció és molt terrorífica Doncs no sé Potser A mi de vegades em passa Que surts del cinema I tu dius Ah pues mira La realitat no és tan dura Vull dir Hi ha un moment Que podem pensar Que és una ficció Que ens fa oblidar penes Però amb el cinema de terror Doncs bueno Passa això Que pots pensar Ah pues mira Tinc la sort Que no m'ha agafat El psico-killer O no m'ha passat això Que li passa Als protagonistes De la pel·lícula És una mica És una mica estrany Perquè el cinema de terror Té sempre aquest component De catarsi No? Una part de nosaltres Vol patir Però dins de la ficció Controlat De la seguretat De la força controlada Sí, sí I per això a tu t'agrada tant José Luis Sí, a mi m'agrada molt S'ha de dir que t'agrada és veritat Per això ha triat aquest tema també Clar Sí, sí M'agrada molt Sempre, sempre m'ha agradat I fins i tot Crec que Arriban moments Que El cinema de terror Bé, totes les èpoques Però el cinema de terror Parla molt en el fons Del que sentim els humans Del que tenim por Doncs al final és això Del que som Del que volem Del que desitgem I a cada època Naturalment Amb unes Amb unes Característiques pròpies De la història Del que estem vivint En cada moment Val Tu has dit que t'agrada Des de sempre Aquest cinema Jo Vull preguntar-te així També Personalment A veure Té Té alguna cosa A veure A l'època Que hi ha una sinopsi D'una obra Amb l'època Perquè A veure Et faré Aquesta frase Que diuen Com és Que la realitat Inspira la ficció Una cosa així Com és Supera la ficció Clar Segons els moments Que vivim Segons Les pors reals Per exemple Guerres Que és una realitat Bé Creus que això O sigui Tu creus que aquesta frase La realitat Supera la ficció real O no? Sí Sí I sobretot Ho penso Des de la pandèmia Mai de la vida Ens haurien imaginat Veure escenes Amb les ciutats Pràcticament Desertes Com si fossin Una pel·lícula De ciència-ficció Per tant Va arribar un moment Que tot això Que nosaltres Fa Fa no tants Fa abans de la pandèmia Podríem pensar Que era Que era Un futur apocalíptic Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Jo crec que sí Jo crec que la vida És més dura Que la ficció I pot Bé Bé I de vegades Fins i tot Pel·lícules Perquè bé De fet ho sabem Pel·lícules Molt terrorífiques Com per exemple La matança La matança De Texas Està basada En una En una Bé En un personatge real Que va cometre Asesinos Potser més horrorosos Que els que Que els que Inspiren la pel·lícula Mare meva I creus que O sigui i creus que la realitat supera les pel·lícules de ficció, no de terror? Bé, això ja, en principi, hi ha moments que sí, hi ha moments que sí que ho tinc clar. D'altres no, perquè arriba un moment que el cinema de terror també vaia molt amb el tema dels somnis, no? En el fons, la imatge cinematogràfica que tu estàs veient... Com un quadre de Dalí? Sí, sí, sí, en el fons és això, on comença la realitat, quan acaba, bé, ho estem vivint des de fa no tant de temps, no? O sigui, la realitat científica ens parla d'una intel·ligència artificial que, bé, alguns auguren com la fi del món, sempre que hi ha un avenç tècnic sempre és la fi del món, naturalment mai arribem, no? Però sí que és cert que hi ha moments que penses que sempre apareixerà un nou tipus de terror, no? Per això et deia que cada època té els seus terrors, no? I actualment tu creus que és el de l'AIA, no? Bé, és un d'ells, perquè en el fons les pors que poden sortir sobre aquest tema, en el fons, al final s'aplicarien. Per exemple, jo estava pensant, hi ha una pel·li que es diu Host, que es va estrenar justament a la pandèmia, no? I, bé, jo la vaig veure i vaig sentir por perquè realment estava vivint la pandèmia. uns amics que es dediquen a fer, per sum, és com, bé, volen fer una xerrada per sum, però en comptes d'una xerrada el que després volen és fer una sessió espiritista, no? Que imagina't també tu la tonteria, que en el fons és la típica sessió espiritista que podries fer a casa teva, però saps? Però ho trasllades al món virtual i d'aquí tens una trama, en el fons està parlant del mateix, la por que tenim doncs a la mort, a la soledat, al dolor, és això. Em podries fer un rànquing així? Et diré, s'ha de dir que a nosaltres, bé, quan tu has treballat aquest tema i tal, has fet un rànquing de moltes pel·lícules. Em podries dir cinc més o menys, que siguin al top de pel·lícules de terror? Sí, bé, El rànquing, al final, el rànquing es fa la persona que ho diu, no? Jo, per exemple, podré coincidir amb molta gent, no? Però jo, per exemple, per mi, pel·lícules que a mi m'han fet sentir molta, molta por quan les he vist i quan les he tornat a veure, per exemple, hi ha El resplandor, el cúbric, aquesta jo la posaria sempre perquè encara és pionera perquè, bé, poques vegades pots veure una pel·lícula i sentir tanta por en un espai tan tancat, no? Un hotel, no? ha perdut allà a la muntanya i crec que, bueno, és una pel·lícula, bueno, versió d'una obra de Stephen King, però també molt lliure, però, bueno, molt interessant. Jo crec que aquí el Jan Nicholson va fer el paper de la seva vida. Jo també ho penso, eh? Hi ha una altra pel·lícula que està basada en una història clàssica del Henry James, que es diu Un altre pas de rosca, que és una novel·la meravellosa. Doncs el Jack Clayton, un director britànic, el 61 va fer una pel·li que es va titular aquí a Espanya Suspense, no? d'Innocents, no? Era el títol original. I la veritat és que és una pel·lícula que crec que s'ha de veure perquè és impressionant com el director va fer que dos nens, dos actors que eren nens, et fan sentir por a la vegada que el misteri suspens. La història és maquíssima i crec que és una bona pel·lícula. I aquesta es pot veure filmint, també, aquesta pel·lícula. Val. I un parell més... I la de Resplandor es pot veure a la Geomax i a Movistar Plus que m'ho vaig apuntar per si algú el tenia. Molt bé. Després, una altra pel·lícula que a mi també em va impactar molt va ser justament del 99, o sigui, començant ja el nou mil·lenni, el projecte de la bruixa de Blair, d'Anil Miric i el Duarte dos Sánchez, que es va fer amb 4 euros una cinta que, bueno, que del subgènere d'interrota del full footage, que és a dir, una pel·lícula que se suposa que és la cinta gravada que algú ha trobat d'alguna cosa que ha passat, no? Val. I la veritat és que és impactant. Per mi té un dels finals més impactants de la història del cinema de terror. Home, parlar d'Alien, jo crec que Alien, no sé si la vam comentar, però quan vam parlar de... Sí, crec que sí. Jo diria que sí, però Alien de Ridley Scott de l'any 79, bueno, el seu disseny de tot, de so, música, efectes, jo crec que continua impactant avui en dia i, bueno, és la típica versió, no? una versió del monstre, com si fos l'home allop, però basada a l'espai, no? Però bueno, i aquesta és, jo crec que qui no l'hagi vist s'ha de veure i més d'una vegada. Sí, per apreciar coses que una primera mirada no es tenen ni tant. Sí i no, i sobretot pel·lícules que recomano molt veure-les en cinema amb pantalla gran, que és complicat, tenim algun cinema a Barcelona com el fenòmen, que els poden recuperar, però si no, doncs, bueno, veure-les a casa tranquil·lament, amb una, saps, amb tranquil·litat. La nit dels morts vivents és un... Bueno, sempre surt a tots els rànquings i jo per mi ha de continuar sortint perquè el George Romero va fer una pell en blanc i negre de zombies, sobretot pionera i, bueno, és una mica boja, no?, perquè també la va fer així amb quatre amics, una mica amater, però la veritat és que funciona, funciona perquè és molt dura, molt... Sembla un documental, pràcticament, no? Sí. Després, jo també diria, més recent, doncs, alguna de les sagues més interessants, no?, el James Wan, que és un director que ha fet, bueno, ha fet la primera part de dues sagues molt interessants, d'Insidius, que la va fer pràcticament fa una dècada i també fa una altra, bueno, això no, el 2013, no fa tant, Expediente Warren, també molt interessant. Sí, sí, sí, i tant. Aquestes són pel·lícules que són molt entretingudes, tenen una bona factura visual, la narració és pràcticament, bueno, perfecta, és a dir, funcionen molt bé i et diria una pel·lícula que jo la vaig revisar fa ni un mes, no fa ni un mes una pel·lícula d'un director espanyol que es diu Narciso Ibáñez Cerrador, que tothom el coneix, perquè va ser, bueno, el creador de l'1, 2, 3 i als anys 70, 80 i 90 d'Espanya era molt famós, va fer una pel·lícula a l'any 76 que es diu, mira el títol, ¿Quién puede matar a un niño? Mare meva. Que ja només el títol ja diu, mare meva, mare meva, què tenim aquí? Doncs aquesta pel·lícula he de dir que és terror pur des del principi al final, és a dir, és una pel·lícula que no sembla de terror, però ho és, sobretot perquè et fa rumiar el cap, però bueno, d'una forma bestial i jo crec que aquesta s'ha de veure. Molt bé. I bueno, ja ho veurien algunes més, però ja és, en fi, ja, ja és citar moltes que també han passat a la història, no? No sé, per exemple, Unibaba, una pel·lícula japonesa del 64 del Kaneto Shindo sobre fantasmes, Amenaça a l'ombra, també, del Nicolas Roeg, també de fantasmes que pràcticament, bueno, està considerada una de les millors pel·lis també de terror de la història, en fi, la llista seria infinita. No infinita, però sí que és