Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te
Entrevistes de la Justa del 29/5/2023 — Divendres al Parc amb Trencamandres i especial cinema de terror: cultura a plaça, balls populars i per què ens agrada la por (+ Top pel·lícules)
Crònica de l’espectacle d’animació infantil: pluja inicial, actuació finalment a l’aire lliure amb carpa, gran participació familiar i uns 45 minuts centrals de ball i cant.
Presentació de Marc Oriol i de la jornada organitzada per la Xarxa 0-6 a la Plaça de la Pau, amb activitats per als més petits (contes, música, pintar siluetes).
Trencamandres ofereix: “A l’Embòlica que fa fort”, “Confeti Express”, espectacle d’espuma d’estiu i “Menuts” (0-3 anys).
“Un Aforcat la Terra” per a adults (balls de revetlles i sopars). Debat sobre la pèrdua de festes de carrer i l’auge de la disco mòbil; defensa de la música en directe i participació intergeneracional.
Agraïments, menció que és la segona edició de la jornada i missatge final de compromís cultural: “seguim fent cultura i música a les places de tot arreu”.
Interpretació de la cançó “Time After Time” en anglès.
Cloenda breu i repetició de la fórmula de comiat abans d’entrar en publicitat.
Anuncis: detecció d’ICTUS (112), Acreditació de Competències, campanya d’Esport Femení, FP i FP dual, Voluntariat per la Llengua, recursos per a dones, i “En bici sense edat”.
Selecció de cançons en català amb temàtiques emotives i romàntiques.
Cortinetes de sintonia i identificació de la ràdio local.
El terror entretén i provoca respostes fisiològiques (dopamina, serotonina); és una experiència segura d’emocions intenses.
L’*horror* com a sentiment arrossegat i psicològic; influència de Lovecraft i la idea del “monstre que no es veu”.
El *terror* és més físic i immediat; l’*horror* és emocional i persistent—un subtipus de terror que roman en el temps.
La mort com a tema universal; variants: sobrenatural, més enllà, físic i killers; el gènere reflecteix ansietats humanes.
L’espectador sap que és ficció però experimenta la por; mecanisme catàrtic de patir de forma segura.
A partir de l’avorriment, naix la ficció i el suspens; reflexió sobre com les històries ens fan oblidar penes.
El gènere parla del que sentim, volem i temem; cada moment històric imprimeix característiques pròpies.
Imatges de ciutats desertes i sensació de futur apocalíptic fet real; la vida pot ser més dura que la ficció.
La intel·ligència artificial com a nou focus de por i argument de futurs relats de terror.
Sessió espiritista per Zoom durant la pandèmia; combina soledat, mort i entorn virtual per generar por.
Selecció del convidat: The Shining; The Innocents; The Blair Witch Project; Alien; Night of the Living Dead; Insidious; The Conjuring; ¿Quién puede matar a un niño?. Notes sobre on veure algunes (Filmin, HBO Max/Movistar).
Esment de joies addicionals: Onibaba i Don’t Look Now; recordatori que la llista podria ser molt extensa.
Resum general
- Programa amb dues parts principals: entrevista cultural sobre la festa “Divendres al Parc” amb la companyia Trencamandres i un especial de cinema de terror amb José Luis Carbón.
- Moments destacats:
- Balanç positiu de l’actuació infantil-malgrat la pluja—amb molta participació familiar a la Plaça de la Pau. - Repàs del catàleg d’espectacles de Trencamandres (infantils, familiars, d’estiu, per a menuts i per a adults). - Reflexió sobre la pèrdua progressiva dels balls de carrer i el paper de la música en directe vs. la disco mòbil. - Debat sobre per què agrada el cinema de terror, la diferència entre horror i terror, i com el gènere reflecteix les pors de cada època (pandèmia, IA...). - Rànquing essencial de pel·lícules de terror recomanades, clàssics i modernes.
"Seguim fent cultura i música a les places de tot arreu."
Entrevista a Marc Oriol (Trencamandres)
Balanç de l’actuació a “Divendres al Parc”
- Espectacle d’animació infantil per clausurar la jornada; la pluja va complicar l’inici, però es va poder fer a l’aire lliure sota carpa.
- Moltes famílies i ambient festiu; la part central va durar prop de 45 minuts amb cançons i danses.
- Cap al final, la pluja va forçar una recollida més ràpida, però el balanç global és molt bo.
Qui són i què fan (Trencamandres)
- Marc Oriol: animador, músic, cantant i educador; espectacles per a infants, adults i famílies.
- Organització de la jornada: Xarxa 0-6 a la Plaça de la Pau (Sant Just), amb pintar siluetes, contes i música.
- Catàleg d’espectacles:
- Infantil/familiar: “A l’Embòlica que fa fort” (cançons, danses, balls). - “Confeti Express” (neix d’un carnaval; el confeti com a eix). - Espectacle d’espuma i animació (estiu). - Espectacle “Menuts” per a 0-3 anys (escoles bressol). - Per a adults: “Un Aforcat la Terra” (balls de revetlles, sopars, calçotades; música d’orquestra, actual i 80-90).
Balls populars i participació familiar
- Abans eren freqüents els balls de carrer amb veïns; ara s’han reduït per l’expansió de la disco mòbil i l’accés a playlists (Spotify).
- El ball tradicional i els espectacles familiars fomenten la participació intergeneracional: “tothom pot ballar i gaudir al seu nivell”.
Bloc musical i anuncis
- Bloc musical 1: versió de “Time After Time”.
- Falques institucionals: ICTUS (112), acreditació de competències, esport femení, FP i dual, Voluntariat per la Llengua, recursos per a dones, i la iniciativa “En bici sense edat”.
- Bloc musical 2: pop en català i cortinetes d’identificació d’emissora.
Especial cinema de terror (amb José Luis Carbón)
Per què ens agrada el terror?
- Component d’entreteniment i evasió; vivim una fantasia allunyada de la realitat.
- Resposta fisiològica: segregació d’hormones com dopamina i serotonina davant d’escenes de por.
- Catarsi: patir de manera controlada dins d’una ficció; sortim del cinema pensant que la realitat no és tan dura.
Horror vs. Terror
- Terror: acte més físic i immediat que espanta.
- Horror: sentiment persistent que arrosseguem; sovint psicològic i del “monstre que no es veu” (influència de H. P. Lovecraft i “L’horror a la literatura”).
Realitat i pors contemporànies
- La realitat pot superar la ficció: imatges de la pandèmia (ciutats desertes) semblaven ciència-ficció.
- Nous temors: la intel·ligència artificial (IA) com a horitzó d’ansietats tecnològiques.
- Exemples que dialoguen amb l’actualitat: Host (sessió espiritista per Zoom en plena pandèmia).
Rànquing essencial (selecció del convidat)
- Clàssics i indispensables:
- The Shining (El resplandor) – Stanley Kubrick. Ambient tancat, claustrofòbia extrema, interpretació icònica de Jack Nicholson. - The Innocents (Suspense) – Jack Clayton. Adaptació de Henry James; dos infants que fan por i un suspens exquisit. - Alien – Ridley Scott. Disseny sonor/visual apabullant; el monstre traslladat a l’espai. - Night of the Living Dead (La nit dels morts vivents) – George A. Romero. Pionera del cinema de zombis, duresa gairebé documental.
- Moderns i sagues:
- The Blair Witch Project (El projecte de la bruixa de Blair) – paradigma del found footage; final impactant. - Insidious – James Wan. Narrativa de terror molt efectiva. - The Conjuring (Expediente Warren) – James Wan. Posada en escena impecable i gran ritme.
- Joies a redescobrir:
- ¿Quién puede matar a un niño? – Narciso Ibáñez Serrador. Terror pur i inquietud moral sostinguda. - També esmentades: Onibaba (Kaneto Shindō) i Don’t Look Now (Amenaça a l’ombra) (Nicolas Roeg).