Documental del Mes a Sant Just: “Maija Isola. Ella, el color i la forma” — conversa amb Alba Brasolí (DocsBarcelona)

Doncs vinga, tot just marquen tres quarts en punt al rellotge, tres quarts d'onze, a moment per fer aquesta primera entrevista que us portem per avui. Hem de parlar del documental del mes aquí a Sant Just d'Esvern. De fet, serà demà, la cita, si voleu anar, com dèiem, demà a les 10 del vespre, a les 10 de la nit, a la sala cinquantenària de la Taneu. I què hi projectaran? Doncs el documental d'aquest mes és Maixa Isola, Ella, el color i la forma, de la directora Elena Kilpelainen. Tenim amb nosaltres Arainoa Brasolí, del Docs Barcelona, per conèixer una mica més de detalls i a més de primeríssima, primeríssima mà. Bon dia, Alba. Bon dia, m'encantada d'estar aquí. Gràcies, igualment, gràcies per passar per aquí pel programa. Escolta, volíem conèixer una mica la història que s'amaga una mica al darrere d'aquest documental per entendre la vida d'aquesta artista finlandesa, la Maixa. Maixa Isola és un retrat fet per la cineasta Elena Kilpelainen, que reconstrueix una vida d'aventures i una recerca de creació i d'art, de l'art de la Maixa Isola, i com un artista, perquè tothom la coneix com a dissenyadora, però com un artista està buscant el seu camí i la seva trajectòria artística i creativa. Llavors, la pel·lícula parteix de material d'arxiu extraordinari, amb fotografies, dibuixos, pintures que s'animen durant la pel·lícula, diaris personals, postals, i el resultat és un viatge al món intern que veureu que és d'una dona fascinant, connectada amb la naturalesa i amb una imaginació desburbant. Pinta molt bé, hem de dir, la veritat. No sé si prèviament se n'havien fet d'altres, diguéssim, de documentals, o s'ha investigat tan a profunditat, o amb aquestes imatges potser inèdites d'arxiu d'aquesta artista. Doncs, mira, de reportatges de la Maixa, que la Maixa és la directora, suposo que ja n'hi havia bastant, perquè jo no ho sabia, però, clar, com a dissenyadora, la Maixa era molt, molt famosa i, per tant, es veu que és una figura com molt reconeguda a nivell popular i que, a més a més, tothom de Finlàndia vol tenir algo seu, com que ella va, això, fent molts dissenys de roba, però també això, no?, feia estampats per plats, llençors... Llavors, com que tothom està molt orgullós de tenir alguna cosa de la Maixa a casa seva, el que passa és que aquest documental és el primer documental d'autor, diguem, en el qual apareixen els diaris personals de la Maixa i d'Ola. Llavors, en aquest sentit, sí que és la primera vegada que es fa una retrospectiva, a més a més, des d'un punt de vista molt personal, íntim, amb converses de la seva filla i d'aquests diaris i cartes personals que s'intercanviava la protagonista, la Maixa, amb la seva família. Llavors, sí que és el primer documental, diguem-ne, d'autor. I què descobrirem d'aquest personatge? És a dir, en aquest documental, que no sé si la majoria de persones coneixen en general la vida o l'obra d'aquest artista, però què és el que trobaran? Aquesta connexió directa amb la seva obra, amb la seva persona, amb aquests documents, que potser fins ara no s'havien vist, què hi veurà l'espectador? Mira, és molt bonic perquè realment la pel·lícula no necessita saber massa de la màgia. És millor i tot que no ho sàpigues perquè es converteix en una sorpresa. I realment descobrireu la vessant més artística de l'artista, però també aquella personal i la seva recerca constant per entendre la vida i el món. Llavors, diguem-ne que per una banda estem descobrint la màgia com a persona a la seva vida personal i com ella tota l'estona està buscant nous llocs. És una persona supervalenta que en el moment que arriba a instal·lar-se a un lloc, al cap d'un any se n'està en un altre. Al final de la seva vida va estar al Marroc i com cada un d'aquests llocs l'inspiren a crear. Llavors, realment és la connexió entre la seva part personal, l'artística i també la professional. I també hi ha una part molt, molt bonica amb la que jo crec que moltes de nosaltres empatitzem, que és el vincle que tenia ella amb la naturalesa i com s'emmirallava amb la naturalesa, el paisatge i com això l'afectava a l'art d'atria. Per tant, diguéssim que la delicadesa o la, diguéssim, la subtilesa entre connexions emocionals naturals serà una mica el denominador comú d'aquest documental que, com deies, millor potser anar una mica cegues i no pas amb moltíssima, moltíssima informació sobre Maïja. Exacte. És més, des d'un punt de vista íntim, emocional i és més, de vegades fa salts temporals perquè realment et guies molt per els estats per als quals va passar la directora, i també parlar molt de la solitud i de lo difícil i realment admirable que va ser la vida que va tenir ella de voler tota l'estona descobrir més i no tenir por, no? Llavors, sí que això també es combina amb una cosa que és interessant de com la vida d'un artista es pot combinar amb una feina i què va passar amb Marimeco, no? perquè Marimeco era la marca que va estar treballant tota la vida la Maïja, però, per exemple, als primers anys treballava com a dissenyadora però no cobrava com a dissenyadora, llavors també va passar per èpoques molt precàries. En parlem una mica de la directora, en aquest cas l'he dit l'Eina abans, però l'Eina no, aquí el Pelainen, crec que es pronuncia així, directora, crec que també és directora de fotografia i guionista, en aquest cas ha estat tot a les seves mans, és a dir, tota la... des de la direcció fins a l'última part, no sé si ha passat per les seves mans. Doncs sí, perquè és el que deies tu, com molt bé deies, ella és directora de foto, és també script writer, és a dir, és guionista i és la directora i ella explicava quan nosaltres vam poder l'entrevistar a l'estrena a Barcelona que realment ella va voler, diguem-ne, com fer tot el guió durant el confinament sense gairebé gravat res i va, com realment, va agafar totes, diguem-ne, totes les etapes, no? A més a més, ja no és la seva primera pel·lícula, ella ja és la tercera pel·lícula i és una persona que jo, el que em va semblar és que va tenir una connexió directa amb com era la maïja, a més a més, tenen una semblança, que això és divertit. Volia comentar-ho. Llavors, es va sentir molt connectada i a partir d'aquí, doncs, va aprofitar el confinament per escriure tot el guió i llavors ja va començar el rodatge. Per tant, una obra que s'ha anat treballant en els últims gairebé tres anys, entenc? No sé si està tres anys de feina en concreta o una mica menys. Sí, des de l'inici. Sí, sí, total. totalment. I a part, està sent un èxit increïble a Finlàndia. O sigui, que això també diu molt de la forma que està feta, no? I que també es nota molt que és una dona amb una sensibilitat i que està connectada amb la seva protagonista. Això és molt bonic. En quin moment també des del Docs Barcelona es planteja aquesta connexió, mai millor dit, de portar l'Ina, de portar aquest documental, de portar a Maïja? Doncs, realment, jo no t'ho podria dir del tot, perquè és el meu primer any com a programadora i a mi m'ha tocat rebre-la, que ha estat un regal, perquè és el que notareu amb la pel·lícula, que potser el primer cop d'ull no pot atreure tant, però és que els arxius tenen una bellesa i les seves pintures i realment és quasi un espectacle pictòric. I jo crec que el que va passar és que a la que comences a veure la pel·lícula és impossible parar-la. És a dir, hi ha una pulsió, hi ha una energia molt forta i el que sí és que és una figura coneguda, no? Vull dir, potser no coneixíem a la Maïja, però Marimeko sí que ha reconegut internacionalment i el DOC sempre busquem per històries internacionals. I tant. Prenem nota, doncs, Alba, d'aquest documental de Maïja. Aquí a Sant Jus es projectarà demà a les 10 de la nit a l'Ateneu de Sant Jus, moment de, en fi, per anar i descobrir aquest món, no?, a través dels ulls de la lina per conèixer una mica més la vida i l'obra de Maïja i Sola. Alba Presolí del DOC del Més, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquest matí, gràcies per passar per aquí i explicar-nos una mica més sobre aquest documental que ens has deixat amb allò que es diu amb el dolç a la boca per ja anar-hi demà a veure-ho. Moltes gràcies, Alba. Moltíssimes gràcies i disfruteu molt la pel·lícula. Gràcies. Adéu. Adéu.