Entrevistes de la Justa del 14/10/2021 — Dol perinatal: suport, acompanyament i trencament del tabú — Petits amb Llum, Vall d’Hebron i iniciatives locals

Introducció

Converses sobre el dol perinatal i gestacional, un tema encara tabú, amb la participació de Cristina Cruz (Petits amb Llum) i Maria Teresa Pissonier (doctora en Psicologia, experta en dol perinatal). Es destaquen les xerrades i tallers a la Biblioteca Joan Margarit i iniciatives com l’espai memorial al cementiri (obra de Nil Nebot).

"No hi ha batec" — la frase que inicia sovint un procés de dol complex i profund.

Petits amb Llum: què fan i per a qui

• Grups d’ajuda mútua (GAM) per a pares, mares i familiars que han patit una pèrdua durant l’embaràs o després del part.
• Tipologies de grups:

- Dol gestacional general (presencial i online). - Dol per interrupció de l’embaràs (voluntària per causes mèdiques). - Nous embarassos després d’una pèrdua.

• Objectius clau:

- Trencar la solitud i el silenci. - Reconeixement del dol i del rol de pares. - Espais segurs per parlar del part, del fill i de l’estat emocional.

Per què el dol perinatal és diferent

• Múltiples pèrdues: no només el fill, sinó també el futur imaginat i els plans projectats.
• Dimensió imaginària i familiar: nom, habitació, expectatives i vincles creats abans de néixer.
• Experiència corporal de la mare: vincle íntim i creixent; la buidor física i emocional quan es perd.
• Invisibilitat legal i social:

- Nounats que viuen ≥ 5 minuts es poden registrar; nats morts no consten i “no són ningú” administrativament. - Afegeix dolor al no-reconeixement social.

"És un dol que s’ha de fer bé; no hi ha drecera."

Acompanyament sanitari que ajuda

• Necessitat d’un circuit continuat des del primer moment (diagnòstic d’hòbit fetal o malformació amb interrupció mèdica).
• Bones pràctiques (exemple a Vall d’Hebron):

- Entregar el nadó a la parella, temps i intimitat per acomiadar-se. - Ritualitzar i validar l’experiència: reconèixer que "això ha passat" i que són pares. - Formació específica de l’equip i suport als professionals (grups per gestionar el propi impacte emocional).

• Impacte:

- Facilita el procés de dol i prevé complicacions.

Un pare: "Mai m’hagués imaginat que marxaria tan tranquil i amb tanta serenitat... i que els professionals també estimaven el meu fill."

El paper de la parella, la família i la societat

• Parelles: proximitat i presència són clau; el dol pot ser diferent en ritmes i necessitats.
• Evitar frases que minimitzen: "ets jove, ja en tindràs un altre".
• Reconeixement social i espais de paraula redueixen el tabú i la sensació d’aïllament.

Procés, temps i integració del dol

• Temps orientatiu: al voltant de 6 mesos per integrar el que ha passat (molt individual i variable).
• Permetre’s:

- Tristesa, plor, baixa laboral i el temps necessari. - Acompanyament de família, serveis sanitaris i GAM.

• Objectiu: reconvertir el dolor en força interior i integrar el fill en la història familiar (parlar-ne amb germans, recordar-lo amb amor).

Dades i context

• A l’Estat espanyol: 2.500 nadons moren cada any durant la gestació o el primer mes de vida (sense comptar avortaments involuntaris i altres complicacions).
• 15 d’octubre: Dia Mundial del Dol Gestacional i Neonatal.

Agenda i recursos

• Biblioteca Joan Margarit / Escoles:

- Avui: taller sobre dol (18–20 h). - 15 d’octubre: xerrada amb Maria Teresa Pissonier i Ewa Sitko (18–19:30 h). - Proper dilluns: nou embaràs després de la pèrdua.

• Inscripcions: directament a la Biblioteca.

Missatge clau

• Parlar-ne amb naturalitat, reconèixer la pèrdua i cuidar l’acompanyament sanitari i comunitari són essencials per a un dol sa i integrador.