Entrevistes de la Justa del 11/7/2018 — Educació 0-3, residus i economia circular, crisi d’habitatge i lloguer, i política local: conversa amb Lluís Montfort (Movem Sant Just)

Panorama general de l’episodi

En aquesta segona hora del programa, el portaveu de Movem Sant Just, Lluís Montfort, comenta els temes clau de l’agenda municipal: planificació i finançament de l’etapa 0-3, nou sistema de recollida de residus amb targetes i estratègia d’economia circular, crisi d’habitatge i aposta pel lloguer, una moció en defensa dels drets d’Adrià Carrasco, i el balanç de l’Escola d’Estiu del Comú de Sant Just, a més d’algunes consideracions sobre la marca electoral local.

“L’educació 0-3 és una etapa educativa essencial” i ha de ser accessible per a tothom amb corresponsabilitat entre administracions.

Educació 0-3: places, emplaçament i finançament

Necessitat de noves places i emplaçament

• Sant Just constata manca de places d’escola bressol i eleva la prioritat en l’àrea metropolitana.

• Es valoren diversos emplaçaments (entre ells s’havia considerat el Mas Lluí), prioritzant accessibilitat i cobertura de la demanda.

Model educatiu local 0-3

• S’accentua el “model Sant Just”: escola bressol + espai nadó + espai familiar + AMPA fortes + espais de joc, per garantir equitat educativa i social des de la primera infància.

El repte del finançament

• Compromisos històrics: 5.000 € per plaça (construcció) i 1.800 € per plaça/any (sosteniment) com a terç de la Generalitat.

• Des del 2012, la Generalitat retira el sosteniment; l’Ajuntament assumeix gairebé tot el cost, amb suport parcial de la Diputació (~875 €), lluny dels 1.800 € inicials.

• Impacte pressupostari: −180.000 € anuals no ingressats de la Generalitat; +~80.000 € de la Diputació.

• Demanda d’un pacte de país per al 0-3: acords escrits, blindats i de llarg termini entre administracions per estendre l’etapa 0-3 i fer-la accessible.

Residus: targetes, governança i economia circular

Per què canviar el sistema

• Medi ambient: la petjada de carboni dels residus és una de les tres grans fonts d’emissions. “No podem estar fent polítiques d’energia i mobilitat neta i passar de la política de residus.”

• Economia: la UE impulsa l’economia circular; el residu és matèria primera amb valor. Enterrar o cremar destrueix valor.

• Costos creixents: el contenidor gris passa de 20 €/t a 60 €/t (i pujant). Cal reduir dràsticament la fracció resta per evitar penalitzacions.

Com funcionarà

• Contenidors amb targeta (o “d’accés controlat”): obertura per proximitat, assignació a dues bateries properes a cada domicili i limitació d’accés a la fracció resta per incentivar la separació en origen.

• Dades: només control d’accessos; dades protegides per l’Ajuntament.

• Implantació progressiva, barri a barri, amb molta pedagogia i resolució de dubtes.

Mesures complementàries i governança

• Taula de residus per a una governança participativa del canvi.

• Porta a porta per a restes vegetals i porta a porta comercial, amb major servei i freqüència als comerços a canvi d’una millor separació.

• Pedagogia i ordenança de residus: informar, facilitar i, si cal, fer complir per assolir objectius d’eficiència i responsabilitat col·lectiva.

Habitatge: diagnosi i línies d’acció

Diagnosi

• Pressió alta de preus de compra i lloguer; risc de substitució social per poder adquisitiu.

• Objectiu: “fer poble” i comunitat amb barreja social; calen polítiques públiques fuertes.

Estratègia preferent: lloguer

• Aposta per un parc majoritàriament de lloguer assequible (fins a “~92%” del nou habitatge protegit), perquè “el lloguer queda” i manté la funció social.

• Necessitats: reforma de la LAU, índexs de preus, ajudes públiques a la construcció i un operador metropolità.

• Relleu del passat: si en desenvolupaments anteriors s’hagués fet un 60/40 (venda/lloguer), avui hi hauria ~400 pisos de lloguer (en lloc de “poc més de 100”), canviant substancialment l’equilibri municipal.

• Finançament: el lloguer requereix més esforç inicial municipal i retorn més lent; calen ajudes directes que redueixin el cost de construcció i no carreguin tota la pressió financera al consistori.

Rehabilitació amb retorn social

• Bases municipals per rehabilitar habitatges de lloguer privats amb benefici públic: millorar edificis antics evitant gentrificació i promovent congelació/baixada de preus dins d’estàndards acordats.

Ple municipal: moció sobre drets i llibertats

• Moció de Movem, PDeCAT i ERC en defensa dels drets d’Adrià Carrasco i contra la sobreactuació judicial i la politització de la justícia.

• Denúncia de tipificacions desproporcionades (terrorisme, rebel·lió) a mobilitzacions socials; crida a la maduresa democràtica.

Escola d’Estiu del Comú de Sant Just

• Balanç molt positiu: espai de formació i reflexió pública.

• Temes: ciutat refugi, crisi de refugiats i rol municipal; polítiques d’habitatge (“Un dret com una casa”) amb experiències i criteris que Movem impulsa a l’àrea metropolitana.

Marca i tàctica electoral

• Referència municipal consolidada: Movem Sant Just.

• Debat obert sobre la denominació de la candidatura; s’apunta que “en Comú” formarà part del nom final per alineació política i coherència de projecte.

Conclusions clau

• 0-3 prioritari: cal un pacte estable entre administracions per finançar i ampliar l’etapa, reforçant el model integral local.

• Residus amb targeta: canvi per clima i butxaca; més recollida selectiva, menys resta i governança participativa.

• Habitatge = lloguer: créixer en parc de lloguer assequible, amb ajudes i marc jurídic adequat; rehabilitació amb contrapartides socials.

• Drets i llibertats: suport institucional a casos com el d’Adrià Carrasco i rebuig a la judicialització de la protesta.

• Participació i formació: l’Escola d’Estiu impulsa debat ciutadà sobre refugi i habitatge.