
Entrevistes de la Justa del 16/9/2021 — El Prat entre capacitat, medi ambient i futur del trànsit: entrevista a Pau Marí (USCA) des de Ràdio Desvern
Presentació de Pau Marí (USCA) i marc de l’entrevista: no ampliació del Prat i estat del trànsit aeri.
Barcelona al 60–70% de 2019 (600–700 mov/dia); domèstic gairebé normalitzat; intercontinental amb davallada; Eivissa supera alguns dies els nivells de 2019.
Límit operatiu de ~78 mov/h per restriccions acústiques i rol invertit de pistes; disseny original permetria ~90 mov/h; hores punta al matí i nit; gestió via slots.
USCA, neutral políticament, reclama criteris tècnics; l’allargament de 500 m de la pista del mar té pros (capacitat llarg radi) i contres (impacte ambiental).
Afectació a La Ricarda (Natura 2000) i debat sobre compensacions; es destaca la sensibilitat per la Casa Gomis com a patrimoni arquitectònic.
Impacte econòmic del Prat (~9–10% del PIB català); AENA preveia 1.700 M€; ser hub depèn d’aerolínies; ampliació no ho garanteix per si sola.
Pressió i responsabilitat del control aeri; ús intensiu de simuladors per mantenir habilitats i preparar el retorn a volums alts.
Equilibri entre capacitat, medi ambient, economia i territori; necessitat de consens i de decisions basades en tècnica; compromís d’USCA amb una operació segura i eficient.
Resum de l'entrevista
Entrevista a Pau Marí, controlador al Centre de Control de Gavà i portaveu d’USCA, sobre la no ampliació de l’aeroport del Prat, l’estat del trànsit aeri postpandèmia i els reptes operatius i ambientals.
Punts clau
- Recuperació del trànsit: Barcelona opera al voltant del 60–70% de 2019 (unes 600–700 operacions/dia versus 1.000 prepandèmia).
- Coll d’ampolla: la capacitat efectiva és d’aproximadament 78 moviments/hora; el disseny original permetria arribar a 90/h però les restriccions acústiques ho limiten.
- Ampliació aturada: el debat s’ha polititzat; USCA manté una posició tècnicament neutral:
> "Treballarem amb la infraestructura i els procediments que se'ns posin a disposició."
- Impacte ambiental: l’allargament de 500 m de la pista del mar afecta La Ricarda (Natura 2000). Caldria un debat amb criteris tècnics i compensacions adequades.
- Model econòmic i de rutes: sense condicions òptimes és difícil ser hub; aquesta decisió depèn d’aerolínies, no només d’infraestructura.
- Formació i seguretat: per la pressió i responsabilitat del lloc, els controladors s’han reentrenat amb simuladors per no perdre habilitats durant la baixada de vols.
Dades i xifres rellevants
- 2019: 52 milions de passatgers; capacitat teòrica de terminals: ~55 M.
- Capacitat actual de pistes: ~78 mov/h; objectiu amb el disseny original: ~90 mov/h.
- Recuperació 2021: Barcelona 60–70%; Eivissa ha superat alguns dies els nivells de 2019.
- AENA havia anunciat una inversió d’uns 1.700 M€ per a l’ampliació.
- Pes econòmic estimat de l’aeroport: ~9–10% del PIB català (abans de la Covid).
- Contribució del transport aeri al CO2 global: 2–4% (segons estudis esmentats).
Operativa i horaris punta
- Franges més tensionades: primera hora del matí i a la nit.
- El sistema d’slots regula l’afluència quan la demanda supera la capacitat.
> "L’aeroport de Barcelona és capaç de moure uns 78 avions per hora."
- El rol invertit de pistes (per soroll) redueix l’eficiència; els wide-bodies de llarg radi sovint necessiten la pista llarga per enlairar-se, interferint arribades.
Medi ambient, territori i patrimoni
- L’allargament de la pista impacta La Ricarda (espai protegit Natura 2000).
- Es plantegen compensacions ecològiques; caldria valoració experta i tècnica.
- Preocupació per la Casa Gomis (La Ricarda) com a patrimoni arquitectònic.
Model aeroportuari i hub
- Sense ampliació, es tendeix a vols de curt radi i baix cost; l’ampliació facilitaria llarg radi però no garanteix el hub.
> "Que l’aeroport sigui un hub depèn d’una companyia aèria, no dels polítics."
Seguretat, pressió i reentrenament
- La feina a la torre/centre de control es fa sota alta pressió i amb gran responsabilitat.
- Durant la pandèmia s’han intensificat sessions de simulador per mantenir competències i preparar la tornada a volums alts.
Conclusió
- El futur del Prat se situa en un equilibri complex entre capacitat, medi ambient, model econòmic i acceptació social. USCA demana debats tècnics i es compromet a operar amb seguretat i eficiència amb els mitjans disponibles.

