
Entrevistes de la Justa del 23/11/2021 — Els homes ploren: un àlbum il·lustrat per repensar la masculinitat i l’educació emocional (entrevista amb Joan)
Presentació de l’àlbum il·lustrat “Els homes ploren”: normalitzar que els nens i els homes expressin totes les emocions, no només la ràbia.
Crítica a la construcció oposicional de la masculinitat i a la limitació emocional imposada als nens; necessitat d’ampliar el ventall del que vol dir ser home.
Relats propis (por a portar bossa de petit) i casos amb els fills (clips, gometes) per il·lustrar la pressió social creixent amb l’edat.
Abunden llibres que empoderen nenes; manquen materials per repensar els models de nens. L’obra vol servir d’eina a llars i escoles.
Obertura a la crítica constructiva; aclariment que el llibre no nega el plor de les dones, sinó que denuncia la negació del plor als homes.
El llibre arriba avui a les llibreries via distribuïdora; si no hi és en estoc, es pot demanar.
Projecte de 5 cançons il·lustrades amb materials pedagògics i CD infantil; procés llarg i afectat per la pandèmia.
De la llavor a l’obra: quan la història està clara, il·lustrar porta uns 3 mesos; els temes sorgeixen del moment vital de l’autor.
Tema central
Un nou llibre il·lustrat de Joan aborda la construcció social de la masculinitat i reivindica que els homes també ploren i poden expressar tot l’arc d’emocions, no només la ràbia.
Objectiu del llibre
- Trencar estereotips de gènere que limiten els nens a la duresa i a la invulnerabilitat.
- Ampliar el ventall de què vol dir ser home: possibilitar la vulnerabilitat, la tendresa i l’autoexpressió sense judicis.
- Oferir una eina pedagògica per a llars i escoles que ajudi a parlar d’emocions i gènere des de ben petits.
"L’únic sentiment que se’ns legitima és la ràbia" "A ell ningú li havia ensenyat a ser un home"
Idees clau
- Socialització de gènere: la masculinitat sovint es construeix "a la contra" del que s’etiqueta com a femení; això restringeix l’expressió emocional dels nens.
- Vulnerabilitat legitimada: a les dones se’ls permet socialment mostrar més emocions; als homes, no. El llibre interpel·la aquest biaix.
- Coeducació: cal ensenyament emocional que normalitzi totes les emocions per a tothom, des de P5 i l’adolescència, moments clau de pressió social.
- Buit editorial per a nens: existeix molta literatura que empodera nenes, però menys materials que ampliïn els models de nens i homes.
Públic i ús educatiu
- L’obra és per a infants i també per a adults que els acompanyen.
- Útil per a aules i famílies per obrir converses sobre gènere, emocions i estereotips.
Experiència personal i paternitat
- Joan parteix d’experiències pròpies (p. ex., no atrevir-se a portar una bossa de petit per por a la burla) i de la criança (el seu fill porta clips i gometes).
- Mostra com els infants no tenen prejudicis d’entrada; aquests s’incorporen socialment amb l’edat.
Recepció i crítica
- Accepta la crítica constructiva i rebutja l’agressiva.
- Matisa objeccions del tipus “les dones també ploren”: el llibre no ho nega; denuncia que el plor es nega especialment als homes.
Publicació i disponibilitat
- El llibre es publica avui i arriba a les llibreries via distribuïdora.
- Si no és en estoc, es pot demanar i arriba en pocs dies.
Projecte paral·lel: Zoo il·lustrat
- Col·laboració amb Zoo: 5 cançons convertides en àlbums il·lustrats amb materials pedagògics (amistat, matriarcat, cures, etc.).
- Inclou CD cantat per infants; projecte cuinat durant dos anys (retardat per la pandèmia).
Procés creatiu
- Quan la història està clara, les il·lustracions prenen uns 3 mesos.
- Treballa amb “llavors” d’idees que madura fins que encaixen amb el seu moment vital.
Missatge final
- Tots som tot: fortalesa i fragilitat, ràbia i tendresa.
- Educar per a la llibertat d’expressió emocional i el respecte és clau per desmuntar corsets de gènere i construir una societat més sana.

