Els Pastorets de Sant Just: èxit d’aforament, gags d’actualitat i pont amb Esterri d’Àneu

Passa minut d'un quart d'una del migdia, que estarà sí que podem saludar el Roger Cónsul, director dels Pastorets de Sant Jús. Molt bon dia, Roger. Molt bon dia i perdoneu mil vegades si m'heu trucat aquest motiu. No, no passa res. Veig que hem mogut una mica el contingut i no ho hem notat. Després dels oients de Sant Jús m'ho sàpiguin perdonar, però després de les funcions de Pastorets que hem fet, que hem al·legrat el poble uns quanties. Exacte, i a més a més això, primer de tot, enhorabona, perquè heu omplert aquestes cinc funcions. Això és magnífic, és magnífic. Omplert, a veure, el dia de l'estrena sempre potser és el dia més fruixet. Cal recordar que a les estrenes professionals, diguem-ne, està ple d'invitacions i ple de Mamoneo, que es diu moltes cometes. No sé si en aquesta hora es pot dir per la ràdio Mamoneo, però el dic jo. I llavors faltaven unes 15 o 20 seients i el reste de dies anava tot ple. No sé, o sigui, no em faltaven dos, em faltaven tres. Però els dos últims dies hi ha hagut gent a fora. I va de córrer el búlgol on si hi estava, la cosa que no ens agradava i tot plegat. I et dic, l'últim dia has de quedar molta gent a fora. Molta gent a fora. Acorda que per mi no és un error, no és una cosa de dir, bom, ni em sap greu, d'haver comprat l'entrada abans, com si diguéssim. Sí, sí, sí. Però tenia un problema que veia millor que es quedin amb gust, no? Per veure que el delit sigui més gran de cara a l'any que ve. L'any que ve hi haurà empastorets que comprin l'entrada. En res, em sap molt greu que no hauríem pogut entrar, però és que hi ha uns límits legals d'aforament i no podem passar aquests límits. Per si passés mai alguna cosa, Déu no ho vulgui, ni nostre senyor ni ningú més. però això no es pot tenir en contra d'això, per seguretat, motiu de seguretat. De tota manera, exacte, a banda d'aquests dies tot va anar a la mar de bé, la gent que ha vingut a la senyora ha quedat molt contenta. Vosaltres esteu contents? Perquè vam parlar just la setmana abans o la mateixa setmana en què estrenàveu hi havia aquell moment, no?, que sempre hi és, no?, de nervis. Però et vaig veure més tranquil que l'any passat, eh? Ah, segur, perquè la cosa hi és. Vull dir, en el fons, clar, com que sempre fem més o menys els mateixos pastorets, doncs la cosa hi és, d'acord? Clar. Sempre fem els mateixos pastorets, però sempre hem canviat, i molt que canviem, perquè hi ha moltes coses fins i tot a nivell de guió, no només a nivell d'espai, no només a nivell de personatis que canvien, que un actor fa un personatge, doncs un altre llenç a un altre, sinó també a nivell de guió. No la base del guió, però sí, però clar, vull dir, la base del guió ja la portes més sabuda, els actors cada vegada em van sabent més. Aquest any, per exemple, no hi ha hagut d'aquells errors que solen haver-hi quan una obra és nova o quan un grup és nou, sobretot quan un grup és nou i es pot dir que no té tables, aquesta paraula màgica del teatre, que no té experiència, doncs, sobre l'escenari, que és moment de blanc, no moments de dir, n'he perdut, no sabem on som, ningú pot ajudar a tirar un cable, fins que a algú se li ha cutut alguna idea per tirar endavant, allò hi ha moments d'impàs, no? Moments de jardinet, que també se'n diuen al d'argot teatral. I no n'hi ha hagut ni un, ni un. Això el públic no ho nota, sí que hi ha hagut alguns errors de text, algunes tonteries d'aquestes, d'aquestes del públic mai ho nota, que sempre, sempre hi són, però amb això sí que he notat una gran millora de grup, no? És a dir, que la gent se sap desenvolupar molt més ràpidament quan passen aquestes coses, no? Clar. A més a més, uns pastorets que evidentment mantenen aquest argument, però que s'afegeixen coses d'actualitat. M'han comentat, doncs, que va haver d'aparèixer el tema de l'Star Wars, no? Que va ser un dels moments força aplaudits. Aquest va ser molt divertit, perquè va ser una sorpresa fins i tot pels propis actors. Aquí teniu a la ràdio una persona meravellosa, que és en Gerrit Olmenac, i que fa uns quants anys ens fa el personatge d'Aldanot, que és el timoni, timoni, el timoni amb bàsic i cua i pintat de vermell. O pintat de vermell, i de molts matisos, que tenen un maquillatge d'una hora, o sigui, s'espassen i pinten el Jordi. Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, sí. Era l'últim... Quan començava l'obra, començaven a maquillar el Jordi. I era una bona passada, vull dir, era un maquillatge d'aquells realment de fotografia de primer pla i saber-lo fer, no? Saber-lo copiar. Déu-n'hi-do. És una... Doncs jo li vaig proposar el Jordi, escoltament, no s'aparèixer el tema Star Wars, perquè no l'hem fet servir, era una idea que em rondava, i em sembla que aquí podria ser que el timoni i els àngels, doncs el timoni volgués vèncer, intentant la força, no? La força del Jedi. I llavors, doncs, ningú ho sabia de tot. Bé, només ho sabia algú. I clar, quan ho vam fer en directe, davant de públic, perquè ja sabia a partir de la segona funció, a la primera funció no va aparèixer el tema. I ho vaig comentar, però els dos no em van convenir que millor no improvisar, sinó que deixar-ho dormir 24 hores amb el coixí i llavors, doncs, tens una mica més de 100, no? No per a l'opunti que dic jo. I la veritat és que jo, era un moment en què els personatges que estan dormint per poder de màgia, màgics, d'unes nenes amb angeletes, però la gent està molt oberta, i ho veus, no? I els músics mateixos van quedar flipats i vaig mirar la cara de tothom en escenari i què fan aquests dos de la mateixa, no? I sí, la feia molt riure, no? Perquè, a més a més, hi ha un tema que això només, igual, els més saberuts, diguem-ne, doncs, potser vam poder entendre que ell representava que el Gualdemont volia guanyar, agafava el poder Jedi, m'escanyava amb el 6 en distància que em feia el Darth Vader, no? Llavors, ah, Luc, jo sóc el teu... Ai, perquè jo sóc el teu pare, no? Llavors jo feia a veure que em m'ofegava, com a Àngel Sorafí, i llavors t'ho trencava, aquesta màgia, dient, si de cas ets el... si de cas ets el meu pare, si de cas ets el meu germà. I aquí és la història mítica de la mitologia cristiana que els arcàngels Gabriel, Miquel, Rafael, i Luzbel, o sigui, Lucifer, són germans, i Lucifer és el quart, és el primer germà, és el gran, que té més poder que els altres i que va voler imitar Déu, no? Va voler, segons la mitologia cristiana, va voler fotre'l fora, d'acord? I és aquí que Déu el magestia i l'envió el dintre del facimoni, no? Per tant, els arcàngels i Lucifer, en aquest cas, l'Àngel, Serafí, igual de not, són germans. i no li conjonava la màgia. Sí, sí. La broma, però la broma, pensadeta, pensadeta. No, no, està molt bé, i tant. I a més, els altres dies, a partir del segon dia, sí que ho vau fer cada vegada? Sí, sí, sí, cada vegada, cada vegada. Una altra cosa que tampoc no, la gent reia molt, tampoc no s'entenia els parquets de l'escola, com, allà hi havia nens, que em deien, però això, per què heu fet sortir Star Wars? No tinc cap raó, és per riure, és per res, per una, una mica, una absurditat, no? Clar. També va sortir... Quan amb el leitmotiv de l'obra, que és el lloc, és teu? No, no, no, bé, bé, bé, que et surt al final de cada escena, el bé, bé, bé, el van transformar per i la europea del senyor sacrosantíssim Mariano Rajoy, no? El rei de la broma i l'estupidesa humana. No, i a més, lligava molt en aquest punt, no? Digues? Que lligava molt, també, en aquest moment, bueno, molt. Vull dir, que queda, que enganxa bé, no? Sí, sí, jo crec que estava molt ben enganxat, aquí em poso una medalla com a visionista, no? Però la gent no, o sigui, però per què la lliure europea? No té cap raó de ser de per què, vull dir, no intentis ser senzillament feia riure, però funcionava, ja està. I la gent reia, clar que reia, per tant, funcionava, no? I per tant, doncs aquest tipus de bromes que també hi han hagut de fer. Potser una de les crítiques que faria jo mateix, que em faria jo mateix, és que aquest any no hi ha hagut gaires bromes a nivell de poble, a nivell de... D'acord. els passos ebre pintats de nou, aquests recorreguts de color verd i vermell de diferents quilòmetres, hi ha hagut el Gall del Montseny, hi ha hagut potser les nenes, les pastores, que s'havien, doncs que eren un grup de noies, i una persona amb mi, meva referència al graner, al que els ha apregut graner de Sant Just, perquè... És veritat, sí. que anaven a comprar xutxes i no sé què i peta setes en una botiga, però tampoc es deia, vull dir que... És només molt, molt apigada. Però tothom molt content, tant el públic i sobretot, sobretot, sobretot, tota la gent que va participar. Que això, el mateix autor, el Pepel Benelli, ens ho va dir el primer any, no? Hi ha dos tipus de teatre, un que és perquè el públic s'ho passi bé i l'altre que és perquè els actors s'ho passin bé. Nosaltres fem aquest nivell, diguem-ne, amateur, però molt més enllà d'amateur, perquè estem en un món de la tradició, en un món on cap obra de teatre, menys que els pastorets o els miracles, les passions, les parragueres, les arregles, etcètera, etcètera, aquestes obres tradicionals uneixen nens de 5 anys o nenes de 5 anys amb nens, també, perquè transformen nens de 70 o 80 anys, cap repartiment. És difícil, no?, de gestionar, també. Sí, sí, sí. Jo diria que fer pastorets, qualsevol pastorets, aquests o els més tradicionals, no són difícils de dirigir, no són difícils d'entendre, per un dia, no és allò, ostres, això què vol dir l'autor i ara com resolc aquesta escena, et posen petites coses d'aquestes, però sobretot és difícil la gestió d'un grup de 60 o 70 persones, no?, que és també la gran, un dels grans punts positius, no?, de dir, ostres, som 70 persones fent pastorets i el que passa, doncs, quan ve un o un altre, hi ha lios entre mig, gent que no està concentrada, clar, és concentrar 70 persones durant una hora i mitja, no?, i això s'aconsegueix algunes vegades, però com s'aconsegueix és molt maco, a mi, es crea un silenci, es crea unes complicitats, un grup gran i únic, no?, que és molt enterniable. Va anar bé el Sant Esteve, el fet que es fes per Sant Esteve, que era nou també, a nivell d'entrada, sí, però per vosaltres, com ho vau viure? Diguéssim que vam començar tots una mica tips, no?, la funció va anar bé. Tot i que era més tard, no?, que, bueno, es veu molt i allà, no?, però sí, sí, com a funció va anar molt bé, fins i tot diria millor que el diumenge, d'acord? Perquè, com que hi havia tanta gent amb aquest grup aquest any, doncs, vam treballar amb covers, o sigui, actrius o actors que feien, es partien un paper, doncs, el primer cap de setmana d'actuar un grup d'actors i el segon cap de setmana d'actuar l'altre grup d'actors. Llavors, era l'estrena, però el dia 26, l'Esteve era l'estrena per un grup, per un grup B, com si diguéssim, no? I, per tant, doncs, també havia de dir el cert nervis de l'estrena, tot i que alguns ja portaven, doncs, tres funcions a l'esquena. I va anar molt bé. El segon dia, el diumenge, aquest grup estava més relaxat i va estar de segona funció, que és una funció que normalment els dos llibres de teatre diuen que són funcions que no surten gaire bé perquè l'estona està massa relaxada. Ja. Perquè la tercera, la quarta, torna a tornar, la cosa està bé. Però molt bé, molt bé, vull dir, igualment, són coses que igual no estan tan pendents de la vocalització, de l'articulació, de parlar fort, coses que dic, bueno, jo no cal que estigui tan pendent de fer-ho bé, no? Si no ho faig, jo no es relaxen massa. Però bé, bé, molt bé. I em preguntem a la persona seva que et dic, dius, vam començar a dir en buf, quin pal, però ens vam divertir molt una altra vegada quan el públic entra a sala i et poses, se t'acaba la pipera, se t'acaba tot el païmenta que dic jo i et poses ja en situació perfecta. Molt bé, doncs moltes gràcies, Roger, director de Roger Consul, director dels Pastorets de Sant Just, també t'ensenà que estàs bastant liat, no?, ara mateix també amb altres qüestions. Sí, perquè jo us vaig dir que també soc el director dels Pastorets d'Esterri Ganeu. Quan m'heu trucat, alguna de les vegades que m'heu trucat, estava a dalt d'una escala canviant el filtre d'un focus, o sigui que, que bueno, perdoneu per això i si ara fiqui, aquí farem una sola funció i es frenarà el poli esportiu d'Esterri Ganeu. Quin dia ho feu? Sons Sant Justencs, el dimecres. Ah, demà, eh, doncs? Val, perfecte. Demà, avui és a Salt General i venen els músics, també, un grup d'acordions i atònics i violí i tot plegat, que ja funcionen com a grup. Molt bé. Fins i tot, jo convido els Sant Justencs i Sant Justenques a venir-hi, ja sé que són 300 quilòmetres o gairebé, o tres hores, diguem-ne. hi ha un grup de Sant Justencs que vindran, no només un any, no ho sé, hi havia gent que em deia que potser sí que potser no, però ja ho veurem, això es veurà demà, perquè tot i que és la mateixa obre i ens coneixem com va tot i tot plegat, és diferent, és diferent. Clar, clar. I la reflexió també és molt diferent. I aquí, quan apareix un pastor, apareix en un serró de veritat i en un estirapèl de veritat, i apareix un senyor o un noi que podria fer de pastor, ara no fa de pastor, però podria tranquil·lament fer de pastor, o quan el conflicte de la borda i el tema del contraband, que és el que va a aquesta obra, aquí s'entén a la primera, perquè és un tema que està molt més a l'ordre del dia que no pas a l'aix lliuretat que és on ha fet el mercat. És veritat. Doncs, Roger, moltes gràcies. I llavors la senyora és diferent també, això. Digues, digues, perdó. No, no, no, acomiadava, però podem seguir parlant, si vol. Pensava que... No, no, ja ha de tornar a pujar el calat amunt. Ja ha de tornar a pujar el calat amunt. i passant uns dies ja que hi som, no? Ja que hi som, cap a esterri. Ara que me n'he anat a davant de l'escenari, perquè ja ara s'ha de fer darrere l'escenari, hi ha un altre motiu perquè el fan que us tenia... A veure, convèn-se'ns. Si recordeu la sonografia de l'any passat, que estava en unes caixes que les va fer l'Ignasi Rosés, una sonografia magnífica, molt teatral, molt teatral, utilitzem unes quantes caixes d'aquestes aquí. Molt bé. Hem vingut una mica de canvis i si algú va venir l'any passat i d'avui a esterri o a demà a esterri, doncs veurà, ostres, aquestes caixes no sé què passa aquí. Compartim moltes coses. És part del director i text, hi ha el boig grèvol, hi ha certes coses al llum de les gralles de l'esclòtal que ho compartim. Això també és molt clar, perquè també a gent de esterri el primer o el segon any van venir a sentir-ho a veure-ho quan encara el fèiem a l'aix. Clar, un agermanament a través dels pastorets, no? Està bé, està bé, molt bé. A l'altra punta de món, que sigui. Exacte, sí. Perfecte, Roger, doncs que vagi molt bé. Molt bé, gràcies. Gràcies i fins aviat. Bon dia, igualment. Adéu-deu. Gràcies.