Entrevistes de la Justa del 6/7/2022 — Entrevista a Dominica Sánchez: trajectòria, abstracció i diàleg entre pintura, dibuix i escultura a "Mons, el Mont Reflex" (Marc Art, Sant Just)

Resum de l'entrevista

Context i presentació

• Exposició: “Mons, el Mont Reflex” a l’espai Marc Art (Sant Just), segona mostra del cicle d’art contemporani.
• Protagonista: Dominica Sánchez, artista catalana que hi presenta tres obres de gran format.
• Dates: visita possible fins al 16 de juliol.

"A mi m'agrada la composició, molt."

Trajectòria artística

• Formació: Llotja (16–21 anys), incloent procediments tècnics.
• Inicis professionals: combinació de treballs diversos, botiga de Terrissa Popular a Calella i estudi propi.
• Punt d’inflexió (1988): decisió d’entrar al circuit de galeries a Barcelona (taller propi a la ciutat).
• Primera exposició: Galeria Tom Madoc (bones recepcions).
• Etapa internacional: contracte en exclusiva (3 anys) amb la galerista i mecenes francesa Denise Levy; exposicions a París, Alemanya, Casablanca i Nova York; obra venuda majoritàriament a l’estranger.
• Tornada i consolidació a Barcelona: col·laboracions amb Fidel Balaguer, Artur Ramon, Paco Rebés, entre d’altres.

"A partir de l'any 88... vull provar a veure què passa dins del món de les galeries."

De la pintura a l’escultura: un pas “natural”

• Eix central: el dibuix i l’obra sobre paper com a motor del procés.
• Transició a l’escultura: no buscada, sorgeix d’experimentar amb cartró i donar volum a formes que provenen del dibuix.
• Materials i tècnica: ús de pigments (influència d’un viatge al Marroc), pastel i carbó, eliminant oli/acrílic i pinzell per prioritzar la forma i la lleugeresa.

"No era buscada [l’escultura]. Ha estat un procés natural en mi."

Les obres a Sant Just (gran format)

• Treballs d’últims anys: paper de format gran (aprox. 40 x 100 cm per peça), amb pastel i carbó.
• Intenció visual: recerca de relacions entre forma i espai (dialèctica forma–fons), amb èmfasi en la composició i la harmonia cromàtica.
• Vocabulari formal: combinació de formes orgàniques (més vives i arrodonides) amb estructures que poden semblar geomètriques, però sense intenció “geòmetra”.

"Jo dibuixo sempre."

Llenguatge, abstracció i procés creatiu

• Marc conceptual: obra abstreta, allunyada del gest i el signe a la manera de Tàpies; preferència per composar i fer dialogar color i forma.
• Relació amb la figuració: ve de la figuració (formació acadèmica), però no hi torna com a objectiu; poden aparèixer ressons figuratius de manera no premeditada.
• Metodologia: inici a partir de l’emoció i l’impuls; el procés és no lineal i no programàtic (els colors i les formes es transformen durant el treball).

"Parteixo de l'emoció... És difícil racionalitzar el que fas."

Cloenda i vocació

• Vincle amb el projecte: entusiasme pel marc expositiu i l’equip (Laura Baringo i Quim Déu); complicitat amb l’artista Alfonso Alfamora.
• Declaració de vocació: compromís de crear fins al final.

"Fins al final de la vida... que m'enganxi dibuixant."

Punts clau destacats

• Abstracció centrada en la composició, el color i la relació forma–espai.
• Dibuix com a columna vertebral; escultura nascuda d’un procés orgànic i experimental.
• Ús de pastel, carbó i pigments per una materialitat lleugera i directa.
• Trajectòria amb projecció internacional i consolidació en galeries de Barcelona.
• Procés creatiu basat en emoció, impuls i evolució constant de la peça.