Entrevistes de la Justa del 10/3/2020 — Entrevista a Ferran Gallego: com es va formar el feixisme a Espanya i els seus ecos al present

Context i convidat

• Dimarts 10 de març de 2020, al magazín matinal Just a la Fusta de Ràdio d’Esvern (98.1 FM).
• Convidat: Ferran Gallego (escriptor, historiador, doctor en història contemporània i professor de la UAB).
• Motiu: Anunci de la conferència a Can Ginestar (19 h) organitzada pel Centre d’Estudis Sant Justencs sobre com es va formar el feixisme a Espanya.

Tesi central de Gallego

• Defensa que el franquisme s’ha d’entendre en clau de feixisme, no només com a règim autoritàri o nacionalcatòlic.
• La Falange, tot i ser petita, va aconseguir hegemonitzar l’extrema dreta antirepublicana, com el partit nazi abans de prendre el poder.

Feixisme: fenomen internacional i arrels europees

• Hi ha moviments feixistes o afins fora d’Europa: Japó (cas clar als anys 20-30), Amèrica Llatina, Xina (camises blaves), i casos menors als EUA.
• Tot i això, la forma més elaborada i articulada del feixisme es desenvolupa a Europa, per la interacció amb cultures polítiques prèvies.

Diferències nacionals dins Europa

• El feixisme és nacionalista i s’arrela en la mística particular de cada nació.
• Espanya: feixisme molt nacionalcatòlic i imperial (mites d’“Espanya imperial”); la dreta s’articula amb l’Església catòlica.
• Alemanya: menys enfasi en l’“estat totalitari” (comparat amb Itàlia) i més en la comunitat popular (Volk), el darwinisme social i l’expansió territorial per recursos (Lebensraum: cap a Polònia i Rússia) per “protegir” el poble.
• Itàlia: centralitat de l’estat totalitari mussolinià.

Falange, JONS i la lògica del creixement feixista

• JONS com a primer partit feixista espanyol; fusió amb Falange i posteriorment FET y de las JONS com a partit únic.
• Patró comú: partits inicialment marginals que, en crisis nacionals profundes, aglutinen tendències contrarevolucionàries.

- Dada clau: > "El 95% de qui va votar nazi el 1932 no ho havia fet quatre anys abans." - Falange: ~30.000 militants en un país de 25 milions, però esdevé l’eix del partit únic durant la Guerra Civil.

Paral·lelismes contemporanis i el cas Vox

• Debat metodològic: definició estricta (checklist A, B, C...) vs definició elàstica (familia de trets comuns adaptats al context).
• Exemple comparatiu: Moviment Social Italià (post-1945) — es declaraven feixistes però acceptaven el parlamentarisme, no reclamaven dictadura; mostra com el feixisme pot mutar sense replicar calcadament el model dels anys 20-30.
• Implicació: cal analitzar semblances de fons més que exigir identitats exactes amb el feixisme clàssic.

Extrema dreta avui: continuïtats i diferències

• Context diferent als anys 20-30: milícies uniformades als carrers i violència paraestatal són poc versemblants avui.
• Risc emergent: proteccionisme implacable de recursos escassos (aigua, aliments, matèries primeres) per part de països rics, amb xenofòbia i exclusió de “els de fora” — un guió que ressona amb l’escriptura feixista sobre supervivència col·lectiva.
• Migracions i epidèmies poden catalitzar respostes excloents.

Ús i abús del terme “feixista”

• El terme s’ha banalitzat històricament (de “socialfeixisme” als anys 20 a l’ús quotidià per qualificar autoritarismes variats).
• Efecte: el concepte perd precisió si ho abasta tot; però si el limitem només al feixisme italià dels anys 20, també el desactivem analíticament.
• Cal cura conceptual: aplicar “feixisme” amb criteri per conservar el seu nucli semàntic i utilitat analítica.

Per què estudiar el feixisme?

• Interès social sostingut (assignatures amb alta demanda).
• Clau moral i històrica: > "Mentre no puguem respondre a l’enigma d’Auschwitz, Europa no pot reconstruir la seva consciència ni entendre** el segle XX."
• Entendre el feixisme és imprescindible per comprendre la modernitat, la tecnologia, la societat de masses i la política contemporània — i per anticipar-ne reincarnacions al segle XXI.

Tancament i logística

• Recordatori: conferència de Ferran Gallego a Can Ginestar, 19 h (Centre d’Estudis Sant Justencs). Crida a la prudència per les concentracions.
• El programa tanca amb un tema musical: Let Me Down Slowly (Alec Benjamin).