Entrevista a Ignasi Bea (CUP): “Planta cara”, referèndum i diagnòstic de “sistema fallit” davant el 23J

Doncs un quart tocat de 12, avui ens visita a l'estudi Emilio Escazóquio de Ràdio d'Esvern. L'Ignasi Bea, ell és número 3 de la CUP a les llistes de les eleccions generals a la província de Barcelona. Ignasi, bon dia, bona hora. Bon dia. L'Ignasi Bea Seguí és llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, postgrau en Història Contemporània i actualment doctorant en Història Política i Social. L'ha escrit en diverses revistes, com Icària, papers de l'Arxiu Històric de Poblenou i la revista d'Història i de Prensa, la Gazeta, ha estat regidor de la CUP per l'Ajuntament de Sant Cugat i avui ens visita el programa. Com estem? Molt bé. La CUP aspira a mantenir la representació del Congrés i, si pot ser, abans ho dèiem, aconseguir un tercer diputat amb el lema planta cara. Els anticapitalistes volen fer servir la cambra baixa espanyola com altaveu per plantejar debats que diuen que no existeixen o no existirien si ells no hi fossin. Realment, planta cara és el que caldrà, aquesta propera legislatura, no? Sí, planta cara, malauradament, fa falta sempre, però en el context en què ens trobem d'ascens de l'ultradreta, no només aquí a l'Estat, sinó arreu, planta cara és més necessari que mai. Ara parlarem en profunditat d'aquest tema, però tu has estat, diguem que la teva passió en política ha estat principalment al teu municipi com a regidor. Com es viu? És molt diferent una campanya des d'un punt de vista municipal que a unes legislatives? Sí, no té res a veure pel tipus de propostes que es fan i perquè, a més a més, en aquestes eleccions la CUP ho hem dit que no fem un programa d'intervenció política a l'ús com el que fem els ajuntaments o a la Generalitat, sinó que anem a fer servir el Congresso d'altaveu. Igual que vam dir fa quatre anys que serien ingovernables, doncs anem a repetir aquesta participació que no té res a veure amb el que deies, amb el que fem els ajuntaments, d'emocions, de voreres, de coses més del dia a dia. Més del dia a dia, sí. El passat 10 de juny les bases de la CUP van decidir que la formació anticapitalista, la CUP, es presenti a les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Va ser una consulta interna, la militància va donar suport a la proposta i, per tant, us torneu a presentar, cosa que ja vau fer a les eleccions del 2019. Diguem que abans la CUP no volia participar de la vida política espanyola perquè considerava que no era un partit espanyol i, per tant, allà no tenia res a fer, però tot això ha anat canviant, a conseqüència, m'imagino, que del context polític i de la realitat que vivim tant aquí com a l'Estat. Sí, la CUP a cada context electoral fa una reflexió, veu la conjuntura política, veu el potencial, les capacitats d'incidir i decideixen conseqüència. Fa quatre anys, bé, pràcticament el 2019, primer es va votar que no per un marge ajustat, després es va votar que sí per un marge ajustat i aquest cop nosaltres entenem que, evidentment, hi ha gent de la CUP que no hi hauria anat, però més d'un 60% de la militància ha donat suport, que és més que les altres vegades, per tant, entenem que, d'alguna manera, ens han validat aquesta intervenció que hem fet al Congrés. Les enquestes donen un resultat molt incert, les enquestes s'han d'agafar com s'han d'agafar, però sí que hi ha certes inèrcies i sembla que, fent una simplificació, hi hauria dos grans blocs possibles, el que formarien el PSOE en sumar amb altres, segurament, suports externs, i el gran bloc que podrien formar el Partit Popular i Vox. Jo sé que esteu una mica cansats de respondre aquesta pregunta, en soc conscient, però és que és inevitable, és inevitable i s'ha de fer. És a dir, en el cas que depengués de la CUP, deixaríeu que PP, Vox, arribessin al govern o li donaríeu suport a Sánchez? Nosaltres hem dit que no donarem suport de cap manera, evidentment, a Vox i PP, i que si el nostre vot depèn per evitar un govern d'aquests i que el PSOE pugui ser investit, doncs farem valdre la nostra força, en tota negociació, no? Si Pedro Sánchez vol els vots de la CUP per ser investit, doncs nosaltres hi posarem un preu, aquests. Aquest preu és el referèndum? Sí, pensem que el referèndum, a més a més, recull el sentit de més del 70% de la població d'aquest país, que tenim un conflicte polític sense resoldre i pensem que és un preu que la CUP ha de posar i també que l'independentisme en general es fes valer, en aquest sentit. De tota manera, jo he sentit declaracions d'alguns dels vostres candidats dient que, vaja, el govern de l'extrema dreta i la dreta extrema, com li dieu, no és massa diferent al PSOE. Parleu d'espionatge, parleu de cantants exiliats o en presó, és a dir, que no diferencieu molt entre PSOE i PP. Si ho heu rebut així, jo penso que ho hem de matisar. Crec que és evident que Vox és el feixisme i aleshores això és molt vell. Parlava de PSOE i PP, eh? Ah, perdó. Sí, sí. Bé, home, són diferents, PSOE i PP. És evident que Vox és una altra història. D'acord, d'acord, doncs no t'entres bé. Però sí que és cert que PSOE i PP no s'ha de dir són el mateix perquè no ho són i, per exemple, tenim alguns exemples en drets civils, no? Però el que sí que és cert és que hi ha alguns ministres del govern del PSOE que podrien haver sigut del PP perfectament. Marlaska podria ser un ministre del PP, Margarida Robles podria ser una ministra del PP, el que han fet a Mililla ho hauria pogut fer del PP, l'augment de despesa militar, doncs no sé. Hi ha unes quantes coses que sí que fan que siguin similars. A més a més, amb el tema de l'autoderminació de Catalunya amb això sí que no hi ha matisos perquè els dos neguen el dret a decidir de... O sigui, el fet que Catalunya sigui un subjecte polític. Per tant, tenen diferències, evidentment, no són el mateix però amb algunes coses s'assemblen molt. Els indults no els hagués signat el PP, probablement. O la derogació de la sedició tampoc l'hagués signat el Partit Popular? No ho sabem. O sigui, podem fer càbales. El PP és el mateix que quan el PSOE negociava meta, per exemple, deia que no s'havia de negociar i tot i ells havien negociat, havien acostat presos. Per tant, el PP fa la campanya que fa però no ho sabem. O sigui, sabem que el PSOE ho ha fet. De fet, a vegades li és més fàcil en el sentit que el seu electorat quan es fan coses d'aquest estil no és tan vehement que quan ho fan nosaltres. Exacte. Per això, vull dir, s'han oblidat del que havien fet quan governaven i aleshores van a totes. Bé, és la seva manera de fer. I la mesa de diàleg? O la taula de diàleg? Com l'heu viscut? I com creieu que pot evolucionar això? Clar, dependrà molt també de qui estigui governant, no? Vosaltres no hi heu volgut participar. Nosaltres creiem que... Tot i que li vau donar un vot de confiança a Aragonès d'un parell d'anys. Sí. Creiem que aquest vot de confiança ha passat i per nosaltres ha quedat contrastat que no funciona, no s'avança. I pensem que no només no s'avança sinó que desmobilitza i que aquesta via està esgotada. Es va crear en un moment en què encara era recent el referèndum, la repressió posterior i tot plegat, però ara mateix creiem que no és un carreró sense sortida. Deies, desmobilitzant les darreres eleccions municipals, les formacions independentistes, en general totes, no us van anar massa bé. Què està passant amb l'independentisme? Hi ha certament una desmobilització, com tu deies, s'ha perdut aquella il·lusió associada a tot el tema del procés. Què no s'està fent bé? Perquè a vegades des de fora té la sensació que tot plegat és molt català, que són quatre i es barallen entre ells, és a dir, els crits, el soroll, bàsicament ho tapa la resta de coses. Sí, potser hi ha una part, ha dit això dels catalans, que són quatre i es barallen, no sé si hi ha una part d'edició sincràcia, jo crec que sí que tenim uns quants elements que ens permeten analitzar el que ha passat, o sigui, vam tenir un cicle, el cicle sobiranista comença, posem la dada del 2009 ara anys damunt, però podíem anar enrere, vam tenir uns anys en què cada vegada, cada setmana, teníem alguna revàlida, teníem alguna manifestació important, en teníem una data clau, i la gent es va engrescar, i Catalunya va assolir nivells de participació i d'implicació de la societat civil en un procés de mobilització per l'autoterminació sense precedents, o sigui, estic pensant a Europa Occidental, tanta gent mobilitzada durant tant temps, doncs no. I clar, ha sigut un xoc molt fort, jo crec que van pecar d'ingenus, molts, no apunto ningú, però la CUP també segurament, de pensar que un moviment tan fort, doncs, aconseguiria el que es proposava, i clar, el COP va ser molt fort i ara estem encara allapant-nos les ferides, i jo penso que encara no hem superat el daltabaix de post 1 d'octubre. Per tant, la societat no està tan animada perquè no hi ha allò, no hi ha una data concreta, no hi ha un horitzó d'un referèndum o d'alguna cosa que es pugui tocar. En algun discurs que he sentit dels vostres actes electorals, hi havia una mica d'això que tu comentaves, és a dir, que a vegades potser s'han marcat objectius massa llunyants, gairebé inassolibles, i això ha estat un problema, aquesta falta o aquesta manca de pragmatisme, és a dir, sempre buscant, clar, l'etopia és això, però que s'han buscat, i això ho heu dit des del mateix acup, és a dir, que els objectius marcats potser estaven massa lluny. Ara, passats els adoniments, veiem que sí, que així era, el que passa és que sí que és cert que quan érem allà, amb aquelles mobilitzacions massives que no havíem vist a casa nostra, doncs ens vam deixar endur per aquesta euforia, per aquesta, bé, també una mica de bona fe, no?, de pensar, ostres, no pot ser com una majoria tan important de la societat catalana que està a favor del referèndum, amb tanta gent per la independència, que no es pugui, que no es pugui fer d'alguna manera. La realitat és que ni Europa, ni Europa, Europa no ho permetrà, dèiem, ni Europa ha fet res, ni l'estat espanyol s'ha volgut permetre perdre la sobirania sobre el seu territori, per tant, el que hem de fer és analitzar què ha passat i tornar a crear les condicions per un moviment que aquest cop superi els errors que vam fer, sigui més fort i per tant la propera vegada sigui la bona. Sent conscients que la força de la CUP a l'hemicicle espanyol estarà limitada, em deies, ostres, si en aconseguim tres, doncs podem estar relativament contents, ara mateix en teniu dos, com ho fareu per fer valdre aquesta força perquè us escolti la vostra veu, perquè no serà fàcil, és a dir, aneu a pica pedra. Totalment, o sigui, dos de 350 són el que són i no obstant això, nosaltres fem una valoració positiva, o sigui, per el tipus d'intervenció que anem a fer al Congrés, que és el que ha comentat al principi, crec que la CUP ha posat el, ha dit al Congrés que hores que no es diuen, algunes que no es diuen i algunes que no es defensen amb la valentia o amb la vehemència que ho fem nosaltres. Seguirem fent el mateix i nosaltres sabem que no guanyarem les eleccions al Congrés, sabem que no consaguem la independència al Congrés, sabem que no acabarem amb el sistema econòmic que tenim des del Congrés i la nostra lluita té molts fronts i hem considerat que el Congrés ens pot servir d'altaveu per fer el nostre discurs. Però més enllà del vostre discurs, que a més em sembla bé que ho expliqueu de forma tan clara, venen quatre anys on temes com la inflació, canvi climàtic, ho estem veient aquesta darrera setmana, s'estan assolint rècords històrics, absoluts, temes com els drets de la GTI, l'atur juvenil que té unes taxes no vistes gairebé cap altre país d'Europa, qüestions com la desigualtat social, en això també hi participareu? És a dir, si hi ha alguna llei, algun decret, alguna esmena, que va en aquesta línia i en la qual la CUP, com a partit d'esquerres més enllà independentista, s'hi sentia a gust, no seria lògic que també poguéssiu donar-hi suport? Sí, si no, la CUP quan hi ha hagut lleis s'ha posicionat, o sigui, una cosa és que el nostre cavall de batalla principal no sigui anar a proposar reformes legislatives. Em sembla molt interessant com ho preguntes, la resposta en primer lloc és sí, o sigui, evidentment, si hi ha una reforma en determinat sentit nosaltres hi participarem. Ho dic perquè també afecta la ciutadania a Catalunya, encara que ens ho volguéssim segmentar a Catalunya, dius, ara estem a canvi climàtic, no és que no vam nosaltres, no vam nosaltres, sortiu al carrer avui a Sant Just, abans ho deies tu quan has arribat. No, no, mira, de fet, és que més tornar a treure la campanya, qui està parlant de canvi climàtic és la CUP. Principalment, eh, el debat Pedro Sánchez, ni un segon, nosaltres estem dient que més enllà dels problemes de l'estat de Catalunya, això està com està, desbocat, ho diu el secretari general de Nacions Unides, però el tema és que des del nostre punt de vista, el nostre anàlisi ens diu que és cert que sí, es poden fer lleis, es poden pujar al salari mínim, evidentment, però el nostre diagnòstic i és una de les coses que dèiem al Congrés és que estem en un sistema fallit. Aleshores, si ara no governa PP i Vox, potser ho faran d'aquí a quatre anys perquè el tema és que es van alternant posant pedaços a un sistema que ha fet fallida al nostre entendre socialment amb la inflació que tenim, amb l'atur que tenim. A nosaltres ens fa bastanta gràcia quan el PSOE està triempit de la seva gestió com si les coses anessin molt bé. La senyora Batet va dir l'altre dia que la majoria de gent no pateix per pagar el lloguer. Clar, per nosaltres aquest allunyament de la realitat és brutal, no? Aleshores, per nosaltres deia que no pensem que canviarem les coses des del Congrés o d'Arrel perquè crec que estan gestionant entre uns i altres un sistema que no funciona. I basat en el deute? Totalment. La Constitució és inducable, però el 2010, no? Es va canviar l'article 135 perquè el deute fos la prioritat. Per tant, tenim un sistema fallit, corromput i que no crec que al Congrés el canviem. De fet, avui hem escoltat la notícia que la deute pública s'ha tornat a disparar al maig i que arriba al seu rècord històric. Marca 1,54 bilions d'euros, el que suposa uns 16.000 milions més i es situa en torn del 113% del PIB. És això el que anumeneu al sistema fallit? És a dir que... Perquè, clar, la CUP està a favor que hi hagi despesa social. En tot cas, estaria en contra de com es reparteix aquesta despesa. Totalment. El deute públic no és dolent. De fet, el deute es pot i s'ha d'utilitzar moltes vegades per fer inversió social. Nosaltres diferenciem entre inversió social i determinat tipus de despeses. Nosaltres, quan diem el sistema fallit, no parlem només de l'estat espanyol. Creiem que és un sistema que no garanteix la supervivència de tota la població. Cada dia al món moren milers de persones en països que tenen aquest sistema econòmic i creiem que, malgrat que hi ha països com nosaltres que no estem a la... No som Àfrica, per exemple, no som a l'Àfrica subsahariana, doncs la riqueta està concentrada en poques mans i amb moltíssima gent allinda de la pobresa. Tenim un sistema... Tenim desenes de desnonaments diaris, per tant, creiem que és un sistema que no pot garantir les necessitats bàsiques de la població i per tant, per això parlem de sistema fallit. Doncs avui estem parlant amb l'Ignasi ve a seguir, ell és número 3 de la CUP a les llistes de les eleccions generals a la província de Barcelona, la CUP que aspira a mantenir aquesta representació del Congrés i ja per somiar aconseguir un tercer que no el veu aconseguir per poc però és evident que el context ara mateix és molt diferent i per tant no és molt realista pensar que aconseguireu aquest tercer diputat o diputada. És complicat, no se sap mai, perquè com diuen aquells les urnes a les 8 estan buides però és complicat. Sí, i jo tinc la sensació que aquesta abstenció que sembla que seria massiva va minvant com passen els dies. És cert que, com dius, que la conjuntura no és la mateixa. En tot cas, per Girona ens vam quedar molt poquet de treure un diputat. Ja veurem, ja veurem. nosaltres volem mantenir la representació i seguir tenint-hi veu. Doncs Ignasi, gràcies per venir aquí a la ràdio. Que vagi molt bé i molta sort. Adéu-siau. Gràcies, bon dia. a la ràdio. Gràcies. Gràcies.