Entrevistes de la Justa del 18/12/2018 — Entrevista a Joe Alexander: “Palas i Héctor”, l’estil propi i l’escriptura com a esport d’elit

Resum estructurat

Emissió a Rallo Desvern (98.1), programa “Just a la Fusta”.
Entrevista a l’escriptora Joe Alexander arran de la publicació de la seva tercera novel·la: “Palas i Héctor” (Acantilado).
Trajecte: “Estranyes criatures” (1998), “L’hivernacle” (2009), “Palas i Héctor” (2018).

Evolució i maduresa: ha passat de l’obra d’iniciació escrita als 19 anys a una maduresa estilística clara.
Veu pròpia i no-convencionalitat: aposta per la veu pròpia i rebutja la novel·la convencional de “Hi havia una vegada…”.
Influències: Marguerite Duras, Thomas Bernhard, Yasmina Reza i “Memòries d’Àfrica” com a crònica no ficcional inspiradora.
“Palas i Héctor”: amor tèrbol i sensual entre germanastres; to tragicomèdic i marcat per la fatalitat; homenatge al personatge d’Hèctor de la Ilíada (sense paral·lelismes directes de caràcter).
Procés creatiu exigent: escriure és per a ella un “esport d’elit del cervell”; treball lent, depuració extrema i recerca obsessiva del to.
Música i literatura: doble vessant creativa; finalment prioritza la literatura, però concep novel·les i cançons com a formes de composició.
Arrelament local: viu a Sant Just, fa “poble” i destaca el valor de la llibreria local (presentarà el llibre allà).

No li agraden la majoria de novel·les que li cauen a les mans; és exigent amb el nivell.
Prefereix obres que “no semblen novel·les” i trencadores de tòpics.
Llegir molt és essencial per perfeccionar l’ofici.

“Tu has de parlar amb la teva pròpia veu.”

Primeres influències adolescents: Jack Kerouac i Henry Miller.
Mestra decisiva (Assumpció Castell): la va impulsar a escriure i a presentar-se a concursos escolars.

Temàtica: amor entre germanastres amb una sensualitat fosca i perillosa (“sensual a l’europea”).
To: tèrbol, incòmode, amb aroma de tragèdia i fatalitat.
Homenatge nominal a Hèctor de la Ilíada, però sense equivalències morals: el seu Hèctor és misteriós, “d’una altra època”, i “condemnat”.
Personatges: Pales (40 anys) li va sorgir natural; no és autobiogràfica però hi porta “tints” propis per proximitat d’edat.
Continuïtats d’estil amb “L’hivernacle” (encara que en llengües diferents: català vs. castellà).

“És un llibre molt sensual… sensual a l’europea, aquesta sensualitat fosca i perillosa.”

Triga anys entre llibres; escriu cada dia.
Recerca del to: quan el troba (després de 2–4 pàgines), sap que aquell camí arribarà a publicació.
Depura molt: escriu molt i descarta molt (fins i tot esquinça físicament allò que no considera al nivell).
Motivació esportiva: pensa en figures d’elit per no rendir-se.

“Escriure és un esport d’elit del cervell.”

Familiars li suggereixen temes més lleugers o còmics; ho valora però defensa l’autenticitat: el to ha de ser veritable i “portar-se a dins”.

Ha treballat com a guionista i en reportatges a televisió.
Vincle amb Sant Just: vida de poble, relació amb comerciants i suport a la llibreria local on presentarà el llibre.

“Jo em considero compositora de novel·les i de música.”