
Entrevistes de la Justa del 28/12/2022 — Esplugues Sense Barreres: conversa amb Bernat Guerra sobre accessibilitat i inclusió a Sant Just
Qui és Bernat Guerra i què fa Esplugues Sense Barreres; eliminar barreres arquitectòniques i socials i fer sensibilització.
Treball amb ajuntaments per accessibilitat urbana i xerrades/tallers per normalitzar la discapacitat i promoure l’esport inclusiu.
La convivència genera empatia; cal educació per evitar veure la discapacitat com una raresa.
Suport per sortir de casa i fer vida cultural i social malgrat les limitacions.
Millores al centre; reptes per pendents, voreres i pals de llum; proposta de voreres a un nivell i coordinació amb subministradores.
Reclamar establiments accessibles i conscienciació contra l’incivisme que bloqueja el pas.
Diferència entre accedir i participar; necessitat d’elements de joc per a tothom.
Interior accessible; accés exterior millorable, sobretot en trams de vorera i en dies de pluja.
Resum de la conversa
Conversa amb Bernat Guerra, president d’Esplugues Sense Barreres, sobre la realitat de l’accessibilitat i la inclusió a Esplugues i Sant Just, les barreres arquitectòniques i socials, i les propostes de millora per a una vida quotidiana més digna i participativa.
Qui és i què fa l’entitat
- Entitat formada per persones amb discapacitat física i sensorial, familiars, cuidadors i voluntariat.
- Objectiu: eliminar barreres —tant arquitectòniques com socials— i promoure la sensibilització.
"No hay límites para nadie."
Línies d’acció
- Barreres arquitectòniques:
- Treball amb ajuntaments (Esplugues, Sant Just, etc.) per assessorar actuacions urbanes. - Reivindicació de voreres contínues i semipeatonals, resolució d’obstacles (pals de llum, bordillos), i coordinació amb empreses subministradores.
- Sensibilització social:
- Xerrades a escoles, tallers per entitats i partits. - Esport inclusiu en festes i esdeveniments per normalitzar la participació.
A les escoles: reaccions
- Quan hi ha companys amb discapacitat, es detecta més empatia i normalització.
- Allà on no n’hi ha, cal treballar-ho com a aprenentatge i no com un joc puntual.
Missatge clau: viure amb plenitud
- Transició difícil després d’un canvi vital (p. ex., cadira de rodes), però la clau és sortir de casa, fer activitats i mantenir una vida normal dins de les limitacions.
- L’entitat fomenta teatre, cinema, excursions i vida comunitària.
"Lo principal es sensibilizar a la gente ya desde pequeños."
Diagnosi local: Sant Just i l’entorn
- Millores notables al centre (Ateneu, Buenavista, Raval) amb accessibilitat molt correcta.
- Repte estructural: pendents del municipi i voreres amb obstacles; cal avançar en disseny universal a cada reforma de carrer.
- Exemple concret: pals de llum antics que obliguen a baixar a calçada —risc per a persones amb mobilitat reduïda.
Incivisme i comerç
- L’empatia és clau per evitar conductes com bloquejar passos “un momentet”.
- Comerç accessible: cal que l’atenció sigui dins del local, no “des del carrer”. Proposta d’ajudes o convenis perquè els establiments s’adaptin.
"No pretendo quedarme en la calle [...] y que me sirvan como haciendo un favor."
Parcs adaptats vs inclusius
- Adaptat: s’hi pot accedir.
- Inclusiu: a més d’accedir-hi, tots poden jugar (gronxadors, castells, elements jugables adaptats per a cadires de rodes).
"Un nen no vol ser un mer observador; vol participar."
Valoració de la ràdio (accés de l’entrevistat)
- Interior accessible; millorable l’accés previ exterior (volta llarga, trams de vorera irregulars) especialment en dies de pluja.
Idees clau i propostes
- Combinar tècnics municipals i persones amb discapacitat per dissenyar solucions reals.
- Eliminar obstacles (pals, bordillos) i promoure voreres a un sol nivell quan es reformin carrers.
- Facilitar ajudes perquè el comerç s’adapti i sigui realment accessible.
- Més educació inclusiva: xerrades, esports inclusius i normalització des de petits.
- Parcs infantils inclusius: de l’accés a la participació.
- Promoure l’empatia ciutadana per reduir l’incivisme que bloqueja l’accessibilitat.

