Estones de Clàssica a Sant Just: agenda, aposta per la qualitat i pont amb adolescents

I seguim avançant també en espais, entrevistes i també en horari. Estem gairebé a punt de tocar tres quarts de dotze i entrem directament a parlar amb Mar Vizoso. Ella és la coordinadora del cicle de concerts Estones de Clàssica a l'Ateneu de Sant Just. Mar, bon dia. Bon dia, com esteu? Bon dia, ben tornada a l'emissora. Moltes gràcies. Que tot just estava repassant, dic, ostres, no fa tant, però sí que fa tant que no ens veiem aquí a l'emissora. I crec que va ser principis del... mitjans l'any passat? Principis, mitjans? Fa uns mesets. Sí, uns mesets. Hauríem de tirar una mica enrere. En tot cas, ben tornada a l'emissora i seguim parlant d'actualitat i d'agenda d'aquest cicle de concerts perquè també ens vam quedar una mica... Mira, 7 de novembre, ho tinc ara aquí apuntat, no fa tant, no fa tant. Ens vam quedar una mica pendents d'aquestes estones de Clàssica per a joves i adolescents, que sé que hi ha hagut algun canvi. Però per organitzar-nos una mica, si et sembla, repassem, si vols, una mica aquesta agenda de concerts, que en tenim una a tocar, que crec que val molt la pena, així com tots els que feu i organitzeu. Sí, fantàstic. Doncs diumenge, dia 19 de març, tenim un concert de quartet de corda. i, bé, com has dit, serà fantàstic, com tots els que hem anat fent fins ara, diguem-ne, que cal dir que han tingut molt d'èxit. Està venint molta gent i el format està agradant moltíssim, així doncs estem molt contents, no?, de com està funcionant la iniciativa. I després, el següent que tenim serà el 21 de maig, per tancar el cicle amb aquests adolescents que tocaran en directe a l'Ateneu, aquests adolescents que estudien a l'Escola Oriol Martorell de Barcelona, que són tots ells músics de secundària. I el que estem engegant ara, diguem-ne, és tot el contacte amb els instituts de Sant Just, no només a l'Institut Públic, no només a l'IES, sinó també a l'Escola Americana, Madre Sacramento i la Miranda, per tal de presentar aquest concert i que puguin ells treballar el programa amb els seus alumnes dins de l'aula de música. Per tant, sí que es farà, aquest seria el Tint Clàssic, no? Tint Clàssic sí que es farà. Aquest sí que es durà a terme. El que ha caigut, diguem-ne, de la programació és el llong clàssic. Sí, bàsicament pel drama de les 24 hores del dia, no?, que és una cosa que ens passa a tots, i per manca de temps, sí. Per manca de temps, diguem-ne que a l'octubre, no?, la visió era molt global i molt optimista, diguéssim, i ara que han anat passant els mesos, per manca de temps el llong clàssic no es podrà fer, perquè requereix que jo vagi al Conservatori, al Liceu, al Bru, que parla amb els directors i demés, i malauradament no ha pogut ser aquest curs. Però penso que està molt bé que no hi hagi hagut temps, perquè són dues coses prou importants com perquè tinguin el seu espai. És a dir, ara, doncs, reunir-me amb aquests professors, no?, el dijous em reuneixo amb el Carles d'aquí a l'Institut, el dimecres em reuneixo amb el professor, amb el Kevin de l'Escola Americana, no?, i llavors el fet de poder-se reunir amb ells, de parlar, de transmetre, doncs, la il·lusió que tenim, no?, d'apropar la música clàssica als adolescents i demés, és molt més important que no pas que tinguem els dos concerts, diguem-ne, de Tinc Clàssic i Jo en Clàssic. Que prima la qualitat i no la rapidesa, no?, allò de dir, fem-ho ràpid, no, no, fem-ho bé, no?, ja ho farem, però fem-ho bé. Absolutament, sí, sí, sí. El concert, torna una mica enrere, eh, mare, el concert del 19 de març, tinc apuntat per aquí, que és d'un veí espluguenc, pot ser? Sí, de l'Eduard Sobrado. De fet, el seu pare, ara m'ha vingut a la ment, el seu pare va treballar a la Caixa Catalunya, quan hi havia la Caixa Catalunya, a l'oficina del carrer Bonavista, sí, sí, doncs va treballar de cara al públic allà molts anys, el senyor Sobrado, sí. Per tant, amb una mica de vincle amb Sant Just, no?, també. Exacte, exacte, sí, sí, i l'Eduard és una mica d'infància, ens coneixem de tota la vida i venen a tocar a ell, la seva dona, que és la Sara, el Joan Palet, que és fill del violoncelista Palet, i l'Albert Flores. Déu-n'hi-do, com us ho feu per contactar amb tots aquests, és a dir, trobar tots aquests professionals, també encaixar disponibilitats, perquè són agendes difícils. Sí, doncs... No sé si tot ho carregues tu mateixa, Mar, perquè llavors ja em expliques on treus les hores al dia. Sí, m'ho carrego tot jo mateixa i m'encanta. No ho sé, vaig néixer amb aquesta capacitat, diguem-ne, d'anar mantenint a les persones que em trobo per la vida i ja està. Llavors, quan hi ha ocasió de trucar a aquella persona que has conegut fa tants anys i que has passat estones, doncs de seguida responen. Suposo que, bé, els he tractat bé, no? Clar, de mantenir vincles, no? Cuidar els vincles, no? Sí, sí, és una cosa que, de fet, a mi m'encanta fer, no? I mai, per exemple, mai deixo una feina, diguéssim, malament, no? Sempre amb les portes obertes i és per un canvi, no per despedir-me mai, no? Llavors, no sé, és una cosa que m'agrada molt i la veritat és que sí, conec molta gent de música clàssica, de jazz, de flamenc, ballarins, actors... Sí, sí, sí. Què més podem dir d'aquesta, diguéssim, agenda de concerts d'estones de clàssiques? És a dir, tenim aquest del març, tenim el maig, entenc que aquí s'acaba el... És a dir, el curs, no? Sí. Com si fos el curs escolar, més o menys? Sí, aquí s'acaba el cicle i penso que és molt adient que s'acabi aquí perquè a l'abril tenim la Setmana Santa, no?, que és aquest descans escolar, diguéssim, on tothom té la necessitat de marxar de vacances i després el juny és un mes amb molta feina, amb molts exàmens, amb molts finals de cursos dels fills, les famílies, no?, ja estan enfocades, diguem-ne, cap al Sant Joan, cap a planejar l'estiu i demés i penso que acabar a finals de maig és una bona idea, és una bona idea. De fet, el programa que hem fet, que varen començar a l'octubre, va ser octubre-novembre, el desembre es va descansar, també per tema, no?, de Nadals, vacances, gran programació, l'ataneu de pastorets i demés, llavors hem fet gener, febrer i març i acabar el maig penso que està molt i molt bé perquè d'aquesta manera no hi ha com una sobredosi de concerts i s'agafa com oxigen entre un i l'altre. I donat que el concert d'adolescents, el Tint Clàssic, serà tan diferent als altres, és, penso, molt bo que hi hagi com un espai més ampli entre l'últim concert del cicle d'adults, diguéssim, i aquest concert d'adolescents, no? No sé, m'encaixa... Són gairebé dos mesos, no?, de distància. Sí, m'encaixa molt. Per poder fer tota aquesta feina, diguéssim, no?, que avui fèiem els instituts, canviar una mica el xip, etc. Llavors, l'haver tingut ja en el febrer març i després, a finals de maig, penso que pot estar molt bé. A veure com es desenvolupa, eh? Vull dir, repeteixo que tot és nou i tot... No tenim expectatives. Exacte. Anava a comentar, per aquells que diguin, ostres, això del Tint Clàssic ho acabem d'escolta avui perquè fa uns mesos que en vau parlar, no? Recordem una mica quin és l'objectiu d'apropar aquesta música clàssica als més joves, no? Sí, bé, l'objectiu és bàsicament aquest, el que acabes de dir, d'apropar la música clàssica als més joves. Els joves tenen un interès musical molt concret, no?, donat la seva edat d'adolescència, el qual ve lligat amb el seu entorn. Llavors ens guien molt, diguem-ne, per les tendències del moment, pel que volen els seus amics, xarxes socials, la tribu a la que pertenen, etc. I és ampliar aquesta mirada. És a dir, l'objectiu és que ells ho coneguin, que sàpiguen que existeix aquesta música, que la puguin escoltar i que la puguin gaudir. O sigui, tots els concerts d'estones de clàssica, com estan molt enfocats, diguéssim, a apropar la música clàssica a tothom, sense distinció ni de classe social, ni de tenir més interès, menys simplement venir a passar una bona estona allà, també es vol transmetre això, no? I com aquests nois adolescents en pocs anys seran adults, és molt interessant, no?, que sàpiguen que existeix això, perquè potser ara i avui no, però d'aquí un any, dos, tres, deu, doncs sí que gaudiran d'aquesta música. I és una edat també molt bona, jo al ser professora d'adolescents també, és una edat en la que ells agraeixen també inputs diferents, tot i que ens pensem que no. Encara que no ho sembli, dins de fora? Sí, ells agraeixen coses diferents i de persones expertes i que en saben i se'ls encenen, se'ls encenen bombetes i tot això va quedant. És a dir, si no es fa, no es fa. O sigui, si no ho fa algú, no es fa i ells s'ho perden. Llavors, el tema és fer-ho i que ho rebin. Clar, diguéssim, cultural o familiarment, clar, aquí ho desconeixem perquè hauríem d'entrar a cada casa i preguntar si escolta música clàssica en algun moment de les seves vides, no? Però potser sí que és cert que no és la música que pot acostumar a sonar a casa, en algun moment, no? Estic parlant molt genèric i és molt complicat generalitzar amb aquestes qüestions, però podríem dir que no és la música que més... que pugui sonar, no? En un allar. Exacte. Sí, no és la música que més pugui sonar en un allar, però és ben veritat que els youtubers que ells veuen, tots aquests canals de YouTube, youtubers famosos, que ells són els seus ídols avui dia, molts d'aquests youtubers i aquests canals utilitzen música clàssica, perquè és una música que no té drets d'autor, és una música que no... bueno, que poden utilitzar lliurement, i jo m'he adonat amb els meus fills, no?, que el gran és adolescent absolut, segon d'això, mirant programes aquest de YouTube, no?, que a més els agrada i tal, moltes vegades apareix música clàssica, i em fan la broma, no?, els hi vaig dient, esto es no sé què, no sé quantos, esto es la suite, esto, tal, i llavors es catxudeixen. Però ells ho detecten? És a dir, creus que ho detecten com a tal? És a dir, això és música clàssica? Potser no, però aquí estem nosaltres, no? És a dir, la meva funció dins dels adolescents, diguem-ne, és encarregar-me que ells ho sàpiguen, això. Ells per ells mateixos, si ningú els hi diu, tampoc s'adonaran. Llavors, bueno, aquest concert, el que vol és això, no?, doncs que treballin una mica aquest programa, que és un programa barroc, que és un programa superfàcil d'escoltar, molt agradable, i que en mica en mica el seu oïda s'acostumi en aquestes músiques, i doncs el dia que miren el Mr. Beast, doncs diguin, ostres, està sonant violins, potser és, no sé, l'hivern de Vivaldi o no sé quantos. Llavors, tot és qüestió que la gent que els envoltem tinguem ganes de fer coses d'aquest estil. Clar, els guiem, no?, una mica. Sí, els ensenyem, els ensenyem, perquè molt sovint ens queixem, no? Oh, és que no sé què, és que no sé quantos, és que no fan això, és que no escolten allò, però clar, si tampoc els hi donem l'oportunitat de conèixer-ho, molt fàcil queixar-se. Clar. Anava a dir amb això, gairebé que acaben, ens queden uns cinc minutets, la biblioteca també organitza, imagino que ho coneixeràs, no?, aquestes sortides a l'ICEU, crec que és un cop a l'any, és a dir, un cop al curs, té un preu, però no és el preu que seria, diguéssim, la butaca ubicada en llocs força privilegiats, és un preu molt més econòmic, més organitzen amb un autocar, que poden, gratuït, s'ofereix de forma gratuïta per les persones que hi vagin, no sé si també pot ser un possible vincle, o no sé de quina manera, ara m'ha vingut al cap, per poder, doncs, enllaçar-ho també amb les estones de clàssica, i també la gent que hi assisteix, tant els joves, no sé si podria ser també un possible camí, no?, de connexió. També. O no sé si també ho tens en ment, eh, Marc? Sí, ho tenia en ment, com ho tens d'apuntat. Exacte, sí. Ho tenia en ment, però és el que et deia abans, no?, de les 24 hores del dia, que hem prioritzat, no?, diguéssim, la prioritat era engegar el cicle i veure com respirava, no?, com respirava el mateix cicle, musicalment i humanament, i després, doncs, a partir d'aquí decidir altres petites seccions de vincle amb altres, no?, amb altres entitats, amb altres coses, amb altres iniciatives, inclús crear com una unitat, no?, diguem-ne, de tot el que és, tot el que és relacionar amb la música clàssica dins del poble de Sant Just d'Esvern, i tant, per suposat. I em torno una mica enrere també, perquè el tema de les escoles no t'ho he preguntat massa, però el vincle ha estat de, diguéssim, del cicle a les escoles, o de les escoles a preguntar el cicle? Del cicle a les escoles. La direcció ha estat aquesta? Sí. Però ben acollit? Sé que has dit que t'has de reunir encara, però almenys he tingut una prèvia bona? Amb les persones que he contactat, de moment sí. Cal veure si és viable portar a terme tot el que tinc en ment, diguéssim, perquè una cosa és la idea mental, i l'altra és la realitat després. Però jo penso que sí, com la idea mental és prou grossa, només que es faci una petita part ja funcionarà. Clar, tot i que aquí s'ha d'encaixar agendes, calendaris, assignatures, veure també... Les programacions, però bueno, s'encaveix bastant bé. Sí? Sí, sí, sí. Hi ha possibilitat que funcioni bé. Sí, sí, sí. Que tinc ganes de repetir, inclús, eh? Seria la idea. Sí, sí, sí. Mare, ens queden dos, tres minutets, més o menys. No voldria marxar sense deixar algun altre tema que diguis he de comentar. Bé, bueno, comentar, comentar que els concerts que hem fet fins ara, el que et comentava abans, no?, que han anat molt bé, han vingut prou gent i voldria explicar en concret el feedback, els comentaris que m'han donat persones que han vingut al concert, no? És a dir, a l'acabar el concert com es crea aquest moment de col·loqui on els assistents pregunten coses als músics, s'informen, doncs, de qui són, els poden preguntar, els estan preguntant coses dels seus instruments, del repertori que han tocat, etcètera. Es crea un ambient tan bonic i tan diferent que està tenint com molt d'èxit en aquest sentit, no? I les persones quan han acabat el concert, doncs, moltes se m'han adreçat a donar-me les gràcies per crear aquesta atmosfera diferent, no? on els músics toquen a platea, no estan sentats a l'escenari, on el públic, les cadires es fan com un semicercle, no estan rectes i tot això està agradant, està agradant molt perquè s'està creant un clima de molta tranquil·litat, de gaudir d'aquesta estona d'escoltar música, de proximitat, de proximitat, sense cap mena de prejudici, perquè no hi ha un programa escrit, perquè no hi ha uns currículums que expliquen qui són els músics per tant, no hi ha com aquesta incomoditat, no? I una persona, per exemple, que va venir al concert em va dir m'he sentit tan còmode perquè jo no en sé de música clàssica, però com no hi havia programa, com no sabia les cançons que anaven a tocar i a més, jo m'he sentit molt còmode perquè no m'he sentit inexperta, no m'he sentit malament de no conèixer aquestes obres que tocarien i m'ha agradat moltíssim i t'ho agraeixo molt perquè moltes vegades no m'atrevia a anar a concerts de música clàssica per aquest fet. Per no saber-ne suficient. Per no saber-ne suficient. I clar, és una pena. Que no sigui el handicap, no aquest? Exacte. Que no sigui la barrera, no? Exacte. I això és xulíssim. O sigui, és fantàstic. Cal dir que el concert dels adolescents sí que tindrà un programa perquè l'objectiu és diferent. L'objectiu és que precisament aquests adolescents coneguin no aquestes obres de música, treballin al programa a classe, té una finalitat més didàctica i pedagògica. És diferent d'enfoc. El concert dels adolescents, exacte. L'enfoc és absolutament diferent al concert dels adults i això també és molt xulo perquè sovint demanem als adolescents tan i vida d'adults i no són adults. No encara. No són adults. No són adults. Són adolescents. I, bueno, volia transmetre això, que la gent adulta que està venint als concerts i tal ho estan gaudint moltíssim. I a l'últim concert van venir també alumnes amb nens i van participar també en el torn de preguntes van ser els primers que aixecaven la mà. Nenes molt interessades amb el traverso, amb quin era aquest instrument que no l'havien vist mai, i la Tiorba, que és així tan espectacular i llavors, bueno, s'està donant aquest fet que comencen també a venir pares amb els seus fills i els fills intervenen, no?, amb el moment aquest de fer preguntes i demés. Així que està sent molt interessant. Mare, ens quedem amb aquest bon feedback que al final també es reculli una mica la feina feta, no?, és a dir, és una mica per tu també de ser un moment que ho foi, no?, de dir, ostres, doncs gràcies, no?, per reconèixer amb la feina. Sí. Hem de marxar ja que són les 12 en punt, hem de connectar amb Catalunya Ràdio, però ens seguim veient i escoltant aquí a l'emissora i més informació, més i una, que poden consultar també al web de l'Ateneu, ateneusantjust.cat, crec que és, o ateneu.cat, ara ho veurem. I fins aviat, Mar, gràcies per dir endavant aquestes qüestions. Molt bé. I que vagi molt bé als pròxims concerts. Gràcies a vosaltres. A reveure.