Exposició de Pere Oliver al Milenari, humor gràfic actual i el camí de Son Goku a casa nostra

I ara tenim en Pere Oliver Sant Justenc, que ens parlarà sobre una exposició ben particular que hi ha al Centre Social El Milenari. Hola, Pere, què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia. Sempre és un goig venir aquí, perquè aquí havíem vingut molt sovint a fer programes a la ràdio i venia a parlar per la Ràdio Desperts. Oh, i tant. Sempre fa il·lusió. Sempre fa il·lusió i també és una il·lusió per l'emissora que tornis a tant en tant per parlar de diferents projectes, exposicions que s'hi fan al poble, com és el cas d'aquesta que hi ha ara al Milenari. Explica'm, què és el que hi troba la gent? Doncs mira, són uns quants dibuixos dels que he fet el darrer any, entre l'any 2022 i alguns del 2023, de tires publicades a la revista de Sant Just, la Vall d'Avers, i amb una web que es diu El Churro Ilustrado, que la fan des de Madrid, de l'Associació d'Autors de Còmics d'Espanya i l'Associació de Humanistes Gràfics. Ostres! I allà, doncs, posant a Google El Churro Ilustrado... Doncs mira, no m'ho diguis dues vegades, que ho provem ara mateix. És a dir, a Google podem posar El Churro Ilustrado. El Churro Ilustrado. I també en el meu compte de Facebook, si poses Pere Oliver Zaragoza a Facebook, allà tinc penjats també els dibuixos meus. Però a la web d'El Churro surten els meus i els de molts altres col·laboradors d'El Churro Ilustrado, com els del Marc Llulls o els del Ricardo Oliveira, que firma Fritz, i molts altres dibuixants de l'associació. I amb quina assiduïtat hi participes tu en aquesta associació? Bueno, El Churro Ilustrado. Envies tu els dibuixos i ells te'ls publicen... Sí, sí, sí, sí, em donen el tema. Per exemple, el tema d'aquesta setmana és lo políticamente correcto, no? I llavors he fet un dibuix d'un negre, que ja no se li pot dir negre, i un gordo, que ja no se puede llevar gordo, sinó ligeramente flofli y de rodas carnes. O sigui, anem canviant el llenguatge, però sempre fem el llenguatge de la sàtire sobre les últimes coses que ha dit Putin. Sempre és actualitat. Gairebé sempre és actualitat política, però també política i social, no? I com arribes tu a participar al Churro Ilustrado, Pere? Arribo a participar perquè soc membre de l'Associació d'Autores de Còmics d'Espanya des de fa una pila d'anys, i també del Cercle Artístic de Sant Llub, llavors els dibuixants ens reunim, ens trobem en els salons del còmic, i vaja, això, vull dir, aquesta associació va néixer a Madrid amb una vagília de... No sé si recordo de Nadal o de Cap d'Anys, sempre era una vagília de Nadal, que ningú s'ocupava d'aquestes coses. dic, va, feu una associació per fer... Però el Churro Ilustrado, a part de ser aquesta associació on també s'hi publica a la pàgina web aquests diferents dibuixos, també és una revista, estic veient. Va néixer com a revista de paper. Va néixer com a revista. Va a revista de paper en un barri de Madrid, de la zona centre de Madrid, però per problemes econòmics, la revista va plegar com és a una cosa habitual, perquè hi ha hagut un canvi enorme en les revistes de publicacions en paper. Hi ha hagut una davallada tremenda després de la pandèmia, però moltes han plegat i algunes, fins i tot alguna, tan popular com en Jueves, ha passat de setmanal a mensual. Sí, sí, sí. I a més el canvi d'hàbits, i penso que la pandèmia va influir, que la gent no consulti tot per internet i per les xarxes socials, mireu la quantitat de quioscos que han plegat, o sigui, no afectant només a les revistes i als diaris, sinó pràcticament a totes les publicacions en paper. Bé, el sector en general, no? Sí, el sector en general, i a més que hi ha un canvi d'hàbits, o sigui, la gent s'ha acostumat a mirar pantalletes petitones, i veus que pel mòbil i els autobusos la gent mira pel·lícules, mira sèries... Totalment. O sigui, s'han acostumat a veure el format petit. També el cinema i el teatre, sobretot els cinemes, s'han vist afectats, s'han tancat moltes sales de cine, o sigui, que en certa forma han canviat els hàbits, no? Escolta'm, i Pere, com has decidit... Bé, no sé quins criteris has utilitzat tu per escollir... Suposo que no hauràs escollit per l'exposició que hi ha al mil·lenari tots els dibuixos i totes les tires que hauràs fet aquest últim any, o sí? Ah, no, han fet una tria. Vaig anar allà amb gent de l'associació i vaig portar una pila de dibuixos i vam fer una tria. Sempre igual que, per exemple, per la Vall d'Aversa en faig vàries i fan una tria, pel Xurro faig vàries i fan una tria, sempre hi ha algú que tria i mai els gustos coincideixen, perquè l'any 2018 vaig publicar un TV on les tires de la Vall d'Aversa al Saló del Còmic de València, al Saló del TV valencià, que el vaig titular Garrimanchos de lo Perot Correcuita. Perot Correcuita és el teu sobrenom, no? Sí, però el canvio. A vegades poso Perot Borcòlic i vaig canviant. Vaja, a la Vall d'Aversa sí que firmes com a Perot Correcuita. Sí, ara últimament poso Perot Borcòlic per anar fent canvis. I al Xurro Ilustrador cada setmana canvio, cada vegada firmo d'una manera diferent. Ja és una cosa de... Home, molta imaginació, eh, Pere, s'ha de tenir, no només per dibuixar, crec jo, sinó també per anar firmant cada setmana amb un nom diferent. Sí, sí, jo crec que has de fer-me amb noms inventats, poso Perico, Sacate Marruscles, Perico Pintamonos, i vaig canviant, vaig canviant de forma. Però poso Perot a la Vall d'Aversa i Perico al Xurro. Perquè tu, Pere, normalment, per exemple, en el cas de la Vall d'Aversa, sabem que fas normalment tires o són més dibuixos? Com ho definiries? Són tires còmiques que poden ser de dos, tres vinyetes o una vinyeta sola, però sempre ocupen el mateix espai. Normalment acompanyen l'editorial, veig que les posen sempre a la pàgina 3, i em diuen quin és el tema de l'editorial perquè faci alguna sàtira sobre el tema que tracta l'editorial de la Vall d'Aversa. I no t'és difícil o et costa, bueno, no sé, poder plasmar el tema aquell d'actualitat, no? Amb un dibuix? Perquè només tens la tira, l'espai de la tira, eh? A vegades em costa molt i a vegades em surt de seguida. Depèn, perquè també hi ha temes que es presten més a la sàtira que a uns altres. I a més, ara s'ha d'anar una miqueta amb veus de ploma amb lo políticament correcte perquè hi ha coses que satiritzàvem en els temps del TVO i ara no les podrien fer. Vull dir, les sàtires... Si ara, no sé, si ara es publiqués El negrito babalí y suamito morcillón, seguro que no sería políticamente correcto. Home. I així, és tota una sèrie de personatges, no? Algunes travesures de cipi-zape tampoc són políticamente correctes. Doña Tuna Suegra suposo que tampoc us haria. Vull dir, ha canviat en certa manera el llenguatge i allòs també el llenguatge de la sàtira, per exemple. Avui tens que afavorir el feminisme, tens que afavorir el moviment LGTBI a través del llenguatge i abans el cinema i la sàtira eren gairebé... Feien una burla d'aquestes percepcions, d'aquestes formes. Ha canviat la forma de percebre l'humor en la societat. A mi m'ha agradat poder participar en aquesta exposició perquè jo faig humor lliure i dibuixo a mi aire des que estic jubilat perquè quan treballava a l'editorial durant molts anys tant a Sant Sebastián com a Madrid com a Barcelona dibuixava personages ajenos llavors t'entrenes a fer un personatge i fas cobertes quan toca l'osso iogui i l'osso iogui pica piedres després posteriorment xinxant Son Goku Doraemon I ara estàs al teu aire per dir-ho així, eh? Ja estic al meu aire perquè a mi quan fas personages ajenos i t'equivoques dos mil·límetres de les línies del personatge el tens que tornar a dibuixar perquè no et pots apartar de l'expressió d'aquell personatge i inclús a vegades em deien no, però al costat del gat dibuixes unes rates i uns bitxos que no són del nostre estil que són teus dic, bueno però com que no sortien en la versió original me'ls deixàvem passar també hi ha empreses que són més exigents que unes altres amb els seus personatges per exemple la Disney i la Marvel i la DC són super exigents amb els seus personatges altres autors no sé com per exemple el Shin-chan com que ell mateix ja desmanegava el personatge i un més sortia en cap merrodó i l'altre més boturut feies les cobertes de Shin-chan i te les aprovava gairebé totes també has fet dibuixos de Shin-chan sí i el Shin-chan és un dels que vaig dibuixar més perquè a més feia les cobertes de Shin-chan i a més molt divertit perquè havia d'adaptar el llenguatge de la sàtira japonesa a coses que funcionessin aquí perquè no és el mateix humor no, no, clar llavors el traductor m'ho passava literalment i només ho canviava per adaptar-ho a l'humor i a la sàtira d'aquí Pere, veig que vens acompanyat d'un llibre sí és el explica'ns qui és aquest llibre que portes perquè hi ha el personatge conegudíssim a la portada sí, es titula Son Goku Made in Spain perquè és tota la història del Son Goku del que feien els aficionats de Son Goku i on treien les còpies i com el van descobrir abans que fos publicat a Espanya i abans que fessin els animes per TV3 és la història de Son Goku podríem dir així sí són alguns els seus autors són alguns dels que van descobrir Son Goku dels que el van descobrir comprant còmics japonesos comprant manga original japonès i enviant fotocòpies a la televisió i fotocòpies a les editorials perquè algú ho edités aquí i quina quina vinculació té aquest llibre amb tu Pere com hi has participat em van demanar que escrivís el pròleg home ni més ni menys que el pròleg d'un llibre i això és el primer que has trobat l'actor quan obre el llibre Pere vaig fer el pròleg i un dibuix una paròdia de Son Goku dibuixat per mi i vaig fer el pròleg i el dibuix i a més igual que ells expliquen com van contactar amb les editorials jo explico com vam contactar amb ells i la sorpresa que era per nosaltres que uns nois llavors aquests nois que ara són gent que ara fa 30 anys de Son Goku ells ara eren entre 40 i 50 anys però llavors tenien 12 i 13 anys i 14 i que aquests adolescents vinguessin a les editorials amb fotocòpies dient però com no editeu això que és tan meravellós i va ser l'editorial qui per iniciativa d'ells els vam posar en contacte amb l'editorial Sueixa del Japó per editar-lo aquí a Espanya i a Sueixa van ser els primers meravellats a dir vau dir que això que interessarà que això amb aquest humor en japonès aquí agradarà home doncs mira si ha agradat Son Goku fa 30 anys que funciona i arrel de Son Goku va venir la gran moda del manga i l'anime i arrel de Son Goku s'han publicat quantitat de personatges i quantitat de títols com Naruto Ramai Beach Sailor Moon un munt de dibuixos que coneixem i un munt i a més un cel·lò del manga que ha anat cada vegada més el cel·lò del manga va començar al Sant Andreu Teatre el Sant Andreu Teatre va passar a l'estació de França a l'estació de França a la filla de Montjuïc i ara el darrer l'han fet a la filla de Montjuïc que hi ha dalt a l'Hospitalet amb uns pavellors molt més grans home és que Son Goku era va ser una revelació va ser en el moment en què va sortir una explosió total i absoluta jo crec que en part l'èxit que ha tingut també al manga aquí no només a Catalunya sinó també a Espanya ha estat en part gràcies també al boom que va suposar Son Goku en el seu moment i tant sí, sí i el creixement del manga i l'interès per la cultura japonesa i a més és molt curiós que en aquest llibre ve també els que estaven a favor els que estaven en contra vam tenir crítiques de polítics que deien que el Son Goku no triomfaria que seria un desastre i Pere i com va ser per tu que et demanessin d'escriure el pròleg d'aquest llibre? perquè perquè vaig ser un dels de l'equip d'edició de Son Goku perquè l'equip que dirigia Antonio Martín en aquells anys ja en el que estava Maria Meca ja estava Juanjo Sarto i altres persones molt experts en còmic estava també jo i érem un equip que editàvem ja molts còmics primer a Sant Sebastián fent còmic americà i còmic europeu i després a partir dels anys 80 a Barcelona i a Madrid editant superherois i llavors ja teníem una divisió de còmics fins al grup Planeta que editàvem molts títols doncs teníem possibilitats d'obrir una línia amb còmic japonès oh mira ja teníem experiència editant còmic americà còmic europeu i còmic espanyol doncs podíem editar també còmic japonès perquè teníem un equip preparat i un contacte amb impremtes de nivell per poder fer un producte setmanal perquè tot el que havíem fet fins aleshores era mensual i Son Goku Dragon Ball Bola de Drac va ser setmanal i en dos idiomes o sigui hi havia una edició en castellà i una edició en català i a més vam passar de còmics que fèiem de 5 a 6 mil tiratges cada setmana a fer tirades de 85 mil 90 mil exemplars com era com era un bola de drac o sigui que l'empresa estava contentíssima amb nosaltres i com no estar-ho Déu-n'hi-do i has fet referència que quan has escrit el pròleg del llibre i has fet una mena un dibuix que és com una com ho has dit una sàtira o una sí perquè he fet un Son Goku amb una autocaricatura meva amb una autocaricatura que l'has fet amb uns quants anyets més no? sí clar sí un Son Goku una mica més més gran de l'edat que estem acostumats a veure'l sí però Son Goku té moltes edats inclús ressuscita vull dir Son Goku apareix jove apareix nen apareix gran Son Goku és com tots els personatges tots els herois de paper són en certa manera eterns no? com és en certa manera van i venen estan de moda una època tornen a passar tornen a sortir però hi ha personatges com no sé com corto maltès o com Carpanta Zipi Zappe Mortadelo són immortals perquè són personatges que tenen ànima que tenen fons que tenen entitat no? i quant quant temps fa per aquest llibre publicat podem trobar a les llibreries sí està publicat per Dolmen Editorial que és una editora de Palma de Mallorca es va presentar al Saló del Museu del Còmic de Sant Cugat el vam presentar fa un parell de mesos ara s'ha presentat la setmana passada al Saló del TVO Valencià que em consta que ha sigut un èxit ahir es va presentar a Fan Cimat a Madrid i bé a diferents llibreries i també ara es pot trobar totes les llibreries especialitzades de còmic de tota Espanya molt bé i fent referència a l'exposició que parlàvem d'aquí del Centre Social al Milenari Pere fins quan la podem veure? crec que fins al 31 de març i segurs com la prorrogaran una mica perquè no ha tingut gaire difusió les exposicions que es fan al Milenari no és com les que es fan al CIM de Can Ginestà o les que es fan al Mercat sinó que són molt més discretes i a més potser perquè no és l'especialitat de l'associació de gent gran passen jo crec una mica desapercebudes perquè queda una mica apartat el Centre Social al Milenari suposo que cap tothom on és és del carrer Àngel Guimarà número 1 de Sant Just perquè a tu et demanen de fer l'exposició a en Pere a través de l'associació de gent gran sí perquè jo soc membre de l'associació de gent gran és un dels 5 o 6 llocs o 7 que soc soci mare meva Pere llarga vida al món associatiu de Sant Just sí però soc soci d'altres entitats que per exemple l'associació d'autor Centre Còmic d'Espanya és a nivell de tot l'estat el Cercle Artístic de Sant Lluc és de Barcelona el Club de Natació Mediterrània és a Barcelona soc soci també des de fa molts anys i va ser una proposta teva Pere a exposar allà el Milenari o t'ho van demanar? ho van demanar concretament en Pep Quintana que ara fa poc que ha deixat de ser president ha sigut president molt poc temps suposo en problemes de salut cosa que a la gent gran ens afecta sovint ara penso que és la Palmira Bedell que és a la presidència i aleshores s'ha renovat però normalment l'activitat més sovint que fa l'associació de gent gran són excursions viatges a Benidorm viatges a Cambril perquè la gent es campi la boira bailes de salón ara fan la presentació també d'un llibre em penso de la Palmira Bedell demà demà dia 14 a les 6 de la tarda em sembla que és el següent llibre que ha fet la Palmira Bedell de contes infantils jo tenia entès que em feia una de presentació amb la Xita Camps del llibre il·lustrant Sant Just aquest et refereix aquest aquest et refereix ah doncs no crec que és la setmana és la setmana del dimecres el dimecres 29 de mar al claustre de les escoles a les 7 del vespre sí però demà també ho ha presentat el mil·lenari ah fan més presentació perfecte escolta'm a mi m'ha arribat el comunicat no pot ser sí sí o i tant la presenta demà al mil·lenari i després l'altra setmana a les escoles i segurament també a Can Gina està perquè hi ha gent que estan molt arrelades a Sant Just són molt coneguts i els fan de seguida propostes per anar a diversos llocs a presentar coses hi ha molta gent que tot i que vivim a Sant Just la nostra vida laboral i professional inclús hem viscut hem estat en altres ciutats i treballant en altres llocs no hem tingut vida laboral a Sant Just no tinc vida laboral a Sant Just i col·laboracions a Sant Just des que estigui jubilat però abans tota la meva labor de treball era a Barcelona Sant Sebastià i Madrid clar diferent bé Pere ho hem de deixar en aquest punt si et sembla ha estat un plaer tenir-te aquí els micròfons a ràdio d'Esvern ens passarem pel mil·lenari a veure aquests dibuixos doncs sempre que vulgueu ja sabeu moltes gràcies i reveure fantàstic Pere que tinguis bon dia i bona setmana gràcies igualment adeu que el veient-te el no