
Entrevistes de la Justa del 28/7/2022 — Expulsió de Nicaragua, cooperació catalana i refugi a Costa Rica: Xavi Ruiz Ribas sobre la repressió d’Ortega i el suport als nicaragüencs
Els locutors presenten Xavi Ruiz Ribas, el seu rol al Fons Català de Cooperació i la seva situació actual a Costa Rica després de deixar Nicaragua.
Xavi explica com es troba un mes després de l’expulsió, el procés emocional de deixar enrere 18 anys de vida a Managua i l’ajuda mèdica rebuda.
Context de l’oficina del Fons a Managua (des de 2004), seguiment de projectes municipals i motius històrics dels forts vincles Catalunya–Nicaragua.
Resum de la repressió creixent del govern d’Ortega contra opositors i cooperació, amb il·legalitzacions d’ONGs i pressions.
Després de comunicar el trasllat regional a Costa Rica, arriba l’ordre política: si surten, no podran treballar ni tornar. Trucada amb ultimàtum de 72 hores i acusació migratòria falsa.
Operatiu amb l’ambaixada d’Espanya i seguretat per sortir per terra el 5 de juny; salvaguarda de béns i protecció del personal. Alleujament en arribar a un entorn democràtic.
Després de la sortida de Xavi, l’oficina queda sota vigilància policial. Es tanca l’oficina i, de moment, no hi ha represàlies contra el personal.
Xavi relata la por a càrrecs fabricats i la duresa de les presons. Protecció limitada com a estranger i comparació amb Costa Rica com a estat de dret.
Prioritats per assistir refugiats nicaragüencs (legal, salut mental, formació) i coordinació amb ajuntaments com Sant Just per impulsar projectes.
Crisi econòmica, restriccions de llibertats, risc per a periodistes, impossibilitat de protesta i oposició desunida. Poca perspectiva de canvi a curt termini.
Experiències de Sant Just Solidari i del Fons amb bloquejos i traves. Proposta: focalitzar projectes en la població refugiada i sumar esforços entre ONGs i ajuntaments.
Tot i la gravetat, cal imaginació i una actitud positiva per generar canvis concrets en municipis i col·lectius vulnerables.
La motivació de Xavi és la gent; balanç de 20 anys amb millores reals per a milers de persones i compromís per seguir des de Costa Rica.
Agraïments, ànims des de Sant Just i comiat de Xavi, que recorda el vincle amb el seu poble.
Comiats finals i finalització de l’emissió.
Context i protagonista
Entrevista a Xavi Ruiz Ribas, responsable de l’àrea d’Amèrica Llatina del Fons Català de Cooperació, expulsat recentment de Nicaragua i traslladat a Costa Rica després de 18 anys vivint a Managua.
"Se m’expulsa directament del país... em donen 72 hores per marxar"
Punts clau
- Expulsió en 72 hores (2–5 de juny) després d’una reunió ministerial i una ordre política amb l’excusa d’una irregularitat migratòria.
- Sortida amb suport de l’ambaixada d’Espanya i seguretat (Guàrdia Civil), creuant la frontera per terra cap a Costa Rica.
- Seguiment policial i tancament de l’oficina del Fons Català a Managua; el personal local, per ara, sense represàlies.
- Repressió creixent del govern d’Ortega contra oposició, periodisme i cooperació; il·legalització d’ONGs i bloqueig de transferències.
- Des de Costa Rica, prioritat per assistir els refugiats nicaragüencs (legal, salut mental, formació) i coordinar-se amb ajuntaments catalans (p. ex. Sant Just).
- Diagnòstic dur: crisi econòmica i de llibertats, impossibilitat de protestar, oposició desunida i poca perspectiva de canvi a curt termini.
- Esperit de cooperació: realisme i optimisme actiu per generar canvis concrets en comunitats i col·lectius vulnerables.
Expulsió i trasllat a Costa Rica
Com es va precipitar
- El Fons Català mantenia des de 2004 una oficina a Managua per seguiment de projectes; Nicaragua té forts vincles històrics amb municipis catalans.
- El 2 de juny, després de comunicar canvis operatius (trasllat regional cap a Costa Rica), arriba una ordre política: si surten, no podran seguir treballant ni tornar a entrar.
- Aquella nit, ordre d’expulsió en 72 hores. Xavi tem càrrecs fabricats i presó davant la manca de garanties legals.
Operatiu de sortida
- Coordinació contrarellotge amb ambaixada i caps a Catalunya per assegurar sortida i salvaguardar béns i personal.
- El 5 de juny, sortida per terra cap a Costa Rica amb escorta; alleujament en trepitjar un marc democràtic i garantista.
Repressió i efectes sobre la cooperació
Dinàmica al país
- Govern sandinista d’Ortega amb deriva autoritària: persecució de l’oposició i de tot allò que s’oposa a la seva doctrina.
- Il·legalitzacions d’ONGs, control i bloquejos administratius. Periodistes i altres professions, en risc.
Impacte directe
- L’oficina del Fons a Managua queda sota vigilància policial; s’inicia tancament ordenat per seguretat del personal.
- Transferències bloquejades i traves burocràtiques (informació duplicada), dificultant fins i tot pagar salaris.
Suport des de l’exili i vies alternatives
Refugi a Costa Rica
- Costa Rica acull prop de 150.000 sol·licitants de refugi nicaragüencs (i més sense estatus).
- Necessitats prioritàries:
- Assessorament legal - Salut mental - Formació i inserció laboral
- Objectiu: projectes per a la població refugiada, amb coordinació municipal catalana (p. ex. Sant Just i Sant Just Solidari) i agències de cooperació.
Nova estratègia
- Amb les vies oficials tancades a Nicaragua, cal imaginació i coordinació entre ONGs catalanes i ajuntaments per sostenir la diàspora a mitjà i llarg termini.
Diagnòstic de Nicaragua i perspectiva
Situació interna
- Crisi econòmica (inflació i cost de la vida) i repressió de llibertats que estreny l’activitat social i econòmica.
- Impossibilitat de protestar i oposició desunida: l’estancament pot perdurar anys.
Mirada de futur
- Realistes però propositius: la cooperació no resol els grans problemes globals, però transforma vides en escales locals i col·lectius concrets (p. ex. violència de gènere).
- La motivació de Xavi és la gent: posar cara i ulls a cada projecte i veure millores tangibles al cap dels anys.
Cites destacades
"Pensem que l’ambaixadora d’Espanya ha estat un any sense poder entrar a Nicaragua... si a l’ambaixadora ja no la deixen entrar, què em podia passar a mi?"
"No podem resoldre la pobresa del món, però sí fer experiències concretes en comunitats que millorin vides."
Conclusions
- El trasllat forçat confirma la inviabilitat de la cooperació directa amb l’Estat nicaragüenc.
- La finestra d’impacte s’obre ara a Costa Rica: protegir i empoderar la comunitat refugiada amb suport municipal i d’ONGs.
- Perseverança i coordinació seran clau per mantenir el suport a llarg termini mentre no hi hagi canvis interns a Nicaragua.

