Entrevistes de la Justa del 21/7/2017 — Fam a l’Àfrica, Drets Humans i Especulació Alimentària; i el Paper dels Avis en la Criança

Resum general

Episodi amb dues parts principals:

• Crisi de fam a l’Àfrica i vulneració dels Drets Humans: dades xocants, causes estructurals i crida a l’acció ciutadana i institucional. S’assenyala la silenciació mediàtica, el pes dels poders econòmics i l’efecte de l’especulació alimentària sobre productes bàsics.
• Secció d’educació: el rol dels avis i àvies en la criança. Diferència entre “avis cangur” i temps de qualitat, límits, salut i aprenentatges intergeneracionals.

“Hi haurà 10 milions de persones que es moriran de fam… és moltíssima gent.”

1) Crisi de fam a l’Àfrica i Drets Humans

Dades, països i invisibilització

• Països afectats: Sudan del Sud, Darfur (Sudan) i Nigèria del Nord; es cita també Pròxim Orient (Síria, Iraq) com a context de fam + guerra.
• Magnitud: s’apunten fins a 10 milions de persones en risc de morir de fam a curt termini, i un total de 13 milions si s’hi sumen altres regions en conflicte.
• Silenci mediàtic: es denuncia que els mitjans en parlen poc i en format minúscul, tot i la gravetat.
• Poder i agenda informativa: s’assenyala la influència d’agències de notícies, interessos corporatius i grans poders econòmics (Banc Mundial, FMI) en l’opacitat del tema.

“No els interessa que la gent reflexioni ni se’n parli massa.”

Marc legal i responsabilitat ciutadana

• Es recupera la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i la Convenció dels Drets dels Infants (1989) com a marc vigent que s’està incomplint.
• Es reclama lectura, apropiació i exigència d’aquests drets a tots els nivells (municipal, autonòmic, estatal, europeu i mundial).
• Es recorden les limitacions de l’ONU (dret de vet) per imposar acords i es demana reforma i pressió social informada.

FAO, recursos i especulació alimentària

• Es recomana consultar la FAO i la seva declaració fundacional: el dret universal a l’alimentació no s’està complint.
• Es subratlla que al segle XXI hi ha recursos suficients; el problema és la mala distribució i l’economia salvatge.
• Es denuncia l’especulació amb aliments via fons d’inversió i mercats de futurs, buscant increments de preu de dos dígits en pocs anys.

- Efecte: pujada de preus bàsics (gra, arròs, soja, blat de moro) que empitjora la fam. - Opacitat: manca de transparència dels productes i titularitats d’aquests fons.

“Especular amb això, amb el plat que és bàsic per alimentar… és el pitjor que es pot fer.”

Acció institucional i respostes

• Justícia i Pau Sant Just ha presentat denúncies i cartes a institucions diverses (Ajuntament, Generalitat, Parlament, ONU, FAO, entitats socials i mitjans).
• Es llegeix la resposta de la Generalitat: reconeixement de la gravetat, compromís amb causes estructurals i alineament amb la cimera humanitària.
• Des del Vaticà, el Papa Francesc denuncia les injustícies i anuncia l’enviament de tones de gra per a sembrar en països africans afectats.

Què podem fer (claus pràctiques)

• Informar-se i fer pedagogia: llegir i difondre la Declaració Universal i la Convenció dels Drets dels Infants; consultar informes de la FAO.
• Pressionar políticament (des de l’àmbit local fins al global) per polítiques contra l’especulació i per la reforma de la governança internacional.
• Construir consciència col·lectiva: portar el tema a converses quotidianes, espais cívics i administracions locals.

2) Secció d’educació: el paper dels avis i àvies

“Avis cangur” vs temps de qualitat

• Testimoni de la Maria Teresa Freixas, àvia de 3 nets: fa cures 3 dies per setmana i valora poder gaudir dels nets sense assumir el 100% de la criança.
• Alerta sobre la càrrega excessiva dels “avis cangur” (cansament, salut, pèrdua de gaudi) per la pressió d’horaris laborals dels pares.

Educació, límits i respecte

• Diferència de rols: els pares eduquen; els avis acompanyen i gaudeixen. El temps compartit permet aprenentatges naturals (joc, natura, conversa, valors).
• Quan hi ha excés d’hores, s’accentua la confiança i poden aparèixer respostes típiques de relació parental (contestacions, desgast).

Aprenentatges intergeneracionals i preguntes difícils

• Els nets fan preguntes profundes (vida, mort) que requereixen paciència i diàleg.
• Comunicació constant: els infants comparteixen emocions i conflictes escolars, i els avis aporten calma i explicacions.

Salut, límits i espai propi de l’avi/àvia

• Amb l’edat (a partir dels 70), cal preservar salut i ritme: establir dies concrets, mantenir espais personals (formació, compres, activitats) i flexibilitat en emergències.
• Valor de la xarxa d’avis: compartir experiències reforça la consciència dels límits i ajuda a negociar millor amb les famílies.

“Si la pots gaudir d’aquesta manera i pots disfrutar amb els nets, és meravellós.”

Punts clau

• La fam és evitable: el problema és estructural, amb especulació i desigualtat extrema al centre.
• Drets Humans vigents però incomplerts: cal exigir-ne l’aplicació i reformar la governança global.
• Accions concretes: informació contrastada (FAO, DUH), pressió local i coordinació institucional.
• Avis i àvies: essencials per a la criança, però necessiten equilibri, reconeixement i límit saludable per mantenir el gaudi i la qualitat del vincle.