
Entrevistes de la Justa del 18/10/2022 — Festival de Sitges 2022: rècords, ‘Pearl’, ‘Irati’, ‘Sisu’, clausura ‘Bones and All’ i l’auge del cinema espanyol
Tubular Bells de L’Exorcista obre el programa; presentació de Sergi Herrada i de la crònica del Sitges Film Festival 2022.
Valoració general: una de les millors edicions; rècord d’entrades i convidats; per primer cop un director repeteix el premi a Millor Pel·lícula.
Anàlisi de la pel·lícula, premis a Millor Director i Actriu; anècdota sobre l’escriptura del guió durant la quarantena i rodatge doble amb “X”.
Mitologia basca, ambientació medieval, efectes especials ajustats però eficaços; gran resposta del públic; més fantàstica que de por.
Definició àmplia: terror, fantàstic i ciència-ficció conviuen a la secció oficial.
Sinopsi, to 80s, violència i humor negre; polèmica per la seva visibilitat abans del veredicte; guanya Millor Pel·lícula, Actor, Fotografia i Banda Sonora.
Retorn i reforç del segell fantàstic després d’etapes més obertes; Sitges com a festival amb gran èxit de públic.
De les cues matinals i lluites diàries a un sistema digital previ que permet planificar tot el festival i gestionar canvis.
Llibre de contactes, correus de distribuïdores, espais informals al Meliá; prioritat per a mitjans grans però facilitats generals.
Veterania de Sergi: coneixement de sales i rutes; allotjament compartit per estades de deu dies.
Ritme intens amb projeccions a les 8:15; contrast entre sessions ultraviolentes i passis escolars familiars.
Drama romàntic caníbal de Guadagnino; bon film però dens per a primeres hores; comentari sobre el to autoral.
Sergi porta prop de 25 anys assistint al festival; repàs ràpid de títols destacats de l’edició.
Gran any: Cerdita, La piedad, Venus, Unicorn Wars, Mantícora, i Irati com a exponents variats i de qualitat.
Agradiments i proclama final en favor del cinema de terror i fantàstic.
Panorama general del Festival de Sitges 2022
Edició 55 amb rècords i gran nivell de qualitat.
- Rècord d’entrades venudes i de convidats presents.
- Per primer cop, un mateix director guanya per segona vegada el Premi a Millor Pel·lícula.
- El públic i la crítica destaquen una collita sòlida de cinema fantàstic i de gènere.
Crítica i anàlisi de pel·lícules
Pearl (Ty West) — terror psicològic i origen d’un personatge
- Prequela de “X” ambientada dècades abans; protagonista doble de Mia Goth (també coautora del guió).
- Interpretació sensacional de Mia Goth; final amb pla fix llarg que esdevé icònic.
- Anècdota de producció: durant la quarantena COVID abans del rodatge de “X”, Ty West i Mia Goth van escriure el guió de “Pearl” i van acabar rodant dues pel·lícules en el mateix viatge.
- Premis a Sitges: Millor Director i Millor Actriu.
Irati (Paul Urkijo) — llegenda basca en euskera
- Fantasia medieval al Vall d’Irati, basada en la mitologia basca: reis, bruixes, dimonis i entitats màgiques.
- Producció ajustada (aprox. 4,3 M€) però ben rodada i amb efectes fets “amb molt d’amor”.
- Calor del públic i reconeixements (incloent-hi premi del públic i millors efectes especials).
- Més propera a l’epopeia fantàstica que al terror pur.
Sisu (Jalmari Helander) — acció extrema i polèmica positiva
- Ambientada a la II Guerra Mundial a Lapònia; un home s’enfronta tot sol a un batalló nazi per recuperar el seu or.
- Cinema d’acció a l’estil 80s (explosions, sagnant, humor negre), on el protagonista sembla gairebé immortal.
"Sisu" en finès designa la força i determinació quan ja no queda esperança.
- Recepció: molt divertidament adrenalínica per al públic.
- Polèmica: poca gent l’havia vist abans del veredicte per la seva programació en sales i horaris menys accessibles.
- Premis: Millor Pel·lícula, Millor Actor (discutit pel rol gairebé mut), Millor Fotografia i Millor Banda Sonora.
Clausura: Bones and All (Luca Guadagnino)
- Drama romàntic caníbal amb Timothée Chalamet i Taylor Russell; més melòdic i autoral que de terror.
- Impacte de veure-la a primera hora: la densitat emocional i el gore matinal poden xocar.
El Festival per dins: organització i experiència de premsa
Acreditacions i entrades: abans i ara
- Abans: lluites diàries a les 7 del matí (o cues físiques) per reservar pel dia següent.
- Ara: sistema digital obert abans de l’inici; cada acreditació té un cupó d’invitacions i es pot planificar tot el calendari.
- Possibilitat de cancel·lar i canviar entrades perquè d’altres les aprofitin.
Accés a talent i entrevistes
- El festival facilita un llibre de contactes (productores, distribuïdores) i llistats de convidats per gestionar entrevistes.
- Les distribuïdores també contacten per oferir passes, enllaços i espais d’entrevista.
- Mitjans grans tenen prioritat per als noms més cobejats, però hi ha espais oberts (jardins del Meliá, fotocalls) per interactuar.
Logística personal, allotjament i ritme
- Experiència còmoda per a qui hi va cada any: dreceres, horaris i sales dominades.
- Allotjament compartit entre acreditats per abaratir costos; estades de deu dies.
- Ritme intens: sessions des de les 8:15 del matí; anècdota del contrast entre una projecció ultraviolenta i l’entrada d’escoles a la següent sessió familiar.
Identitat i salut del festival
- Retorn i consolidació del segell “fantàstic” a la secció oficial (fi d’etapes més disperses en gèneres alienes).
- Sitges gaudeix d’una excel·lent salut de públic, amb el poble i les sales plenes, diferenciant-se d’altres festivals.
Focus: l’edició del cinema espanyol
Gran any del cinema espanyol a Sitges. Títols destacats i variats en to i ambició:
- Cerdita (estrenada; gran rebuda)
- La piedad (Eduardo Casanova) — arriscada i potent
- Venus (Jaume Balagueró) — superdivertida
- Unicorn Wars — animació bèl·lica entre “ossos amorosos” i unicorns; delirant i esbojarrada
- Mantícora (Carlos Vermut) — sobresortint
- Irati — fantàstic basc ja comentat
Valoració final
- Edició de rècords amb programació variada: del terror autoral de “Pearl” a l’acció sanguinolenta de “Sisu”, passant per la fantasia èpica d’“Irati” i la clausura romàntica i caníbal de “Bones and All”.
- Organització per a premsa molt més eficient i digitalitzada, i un ambient únic que consolida Sitges com a referent mundial del cinema de gènere.
"Llarga vida al cinema de terror i fantàstic!"

