Festival d’Hivern del CE Barna: 105 gimnastes, creixement del club i agenda radiofònica (amb broma a Rajoy)

... En punt un quart de dotze, aquesta hora parlem del Club Esportiu Barna, que celebra aquest dissabte el Festival d'Ivern, una exhibició que compta aquest any amb 105 gimnastes, són 35 més que l'any passat. I ara en parlem amb la directora tècnica del Club, la Paulina Sandoval, que la tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Paulina. Hola, molt bon dia. Una exhibició que es fa a l'hivern, normalment en feu un parell, no?, durant l'any? Sí, normalment fem una a mitjans de gener i una a mitjans de juny, quan s'ha finalitzat la temporada. Exacte, i aquest festival d'hivern que es fa ara al gener, en aquest cas dèiem que hi haurà un centenar de gimnastes, que heu augmentat la participació comparat amb l'últim any? Sí, a final de temporada passada vam acabar amb 70 poques gimnastes, llavors hem incrementat unes 30 gimnastes d'aquesta nova temporada. Què és el que es podrà veure aquest dissabte en aquest festival, Paulina? Doncs, a veure, en aquest dissabte, bueno, generalment diferenciem els dos festivals. El d'hivern és com una miqueta més naixença, ja que molts gimnastes comencen a practicar la disciplina esportiva al gener. Llavors, generalment, sempre fem un viatge per algun món, no? Un any passat vam fer musicals, vam fer llocs del món, hem tractat diferents temes cada gener. Després fem el festival del juny, que també és com una disciplina esportiva, ja treballant amb els aparells, amb la pitota, amb la cinta, etc. Llavors, aquest festival d'aquest dissabte es tracta de les músiques al llarg dels anys, des dels anys 50, i cada grup, doncs, interpretarà un estiu musical, un any 50, un any 60 i així progressivament. Llavors, hi hem, doncs, tot el vessant, no?, que té el club, des de gimnastes de 3 anys que s'inicien i que, bueno, doncs, tindrem aviat una distracció després de les classes. Com a hobby, no? Sí, com a hobby. Com a hobby ho fan totes, però clar. Moltes vegades les petites comencen, tampoc se'ls agrada, però, bueno, no tenen una afició que els agrada, però tampoc coneixen més, no? I després, doncs, l'altra vessant de, bueno, del punt mig, i després l'altra vessant de les mestres ja més d'elit. Per tant, doncs, hi ha les dues vessants que també es podran veure aquest dissabte, eh? Tant la part més competitiva com la part, doncs, més de provar com a activitat extraescolar, no?, per entendre'ns? Sí, correcte. Sempre ho agrupem tot i que totes les mestres del club tinguin la mateixa importància. Com ho viuen elles, també? Suposo que és un moment, doncs, per... Potser no amb la paraula l'exhibició, però sí per donar-te a conèixer, no?, per presentar-te una mica amb el que estàs practicant durant cada setmana, no? Sí, clar, a veure, per les de més iniciació és... Bueno, tot un repte ja els fa moltíssima il·lusió. Pensa que comencem al setembre, a mitjans de setembre. El primer mes és de coneixença i no practem gens al festival, però a partir de mitjans d'octubre o així, mica en mica, perquè tampoc ens passem totes les classes fent el festival, perquè senyor només treballaríem això, ni molt menys, practem trepells i cada dia fan clips diverses, i comencem un dia a la setmana dels dos a fer el festival, mica en mica, però, bueno, a mesura que et vas apropant i els hi vas explicant, doncs, és molt emocionant per elles, més que res, a banda de mostrar-ho davant de pares que el lloc també és molt diferent perquè ja sempre entren en un gimnàs i clar, anar a la bona aigua on és tot molt gran i, bueno... Ja, és una altra història. Sí, és una altra història per elles. Estan nervioses? Sí, estan bastant... Ja els hi comencen... I també les d'accés per fer l'accés de competició també estan nervioses perquè generalment és la seva primera trobada. Comencen les competicions se'n fa bremars... Per tant, és l'avançar-la, no? I estan com una miqueta verdes llavors s'han de posar en ciutat. Clar, clar. A més a més també amb l'alicien que ve la família que potser quan fan la competició no les ve a anar a veure gent que les coneix tant, no? Potser? Clar, clar. No, sí. La família generalment sempre ve a la competició. Sí, eh? També? Però moltes vegades a vegades em diuen que es posen més nervioses al festival que a les competicions. Suposo que per la... Clar, al festival tothom les està mirant. Clar. Som... Bueno, la companyia de la competició doncs no, totes són més o menys del seu nivell. Llavors no és tan... Sí. Serà durant tot el dia, no? Paulina, el festival matí i tarda. No, no, el festival és només a la tarda. Només a la tarda, val. Només a la tarda. Sí, el que passa és que nosaltres hem... El festival s'inicia a les 6 de la tarda. Val, sí. Té una durada aproximada d'una hora i mitja que el primer any el vam fer de 50 minuts i volíem no passar-nos de l'hora però és inviable, vull dir, no podem. Clar. si volem més o menys fer... Clar, anem creixent en nombre de gimnastes i han de sortir totes i volem que totes, com a mínim, totes les gimnastes fan el mateix nombre d'actuacions. I quantes són, més o menys? Varia entre 3 i 4. Déu-n'hi-do. També les petites? Sí, el que passa és que fem com una entrada inicial on presenten a les gimnastes i fem com un escalfament. Clar. A vegades no fem cap d'acord i a vegades ho fem amb un escalfament senzillament guiat per unes gimnastes que es posen davant i van copiant o altres tipus d'activitats. Però fem sempre una presentació final, després fem una cluenda final amb la qual cosa la família que va a veure la gimnasta no s'està una hora i mitja per veure dos minuts amb el seu fill. Però intentem que sigui bastant equitatiu amb totes les gimnastes i com a molt hi ha contractuacions. No hi ha ningú que en faci més. D'acord. Que també està bé que no hi hagi una gimnasta que surti... Repartit, no? Clar, que totes les gimnastes tenen la mateixa importància. I el fet que sortin totes no també i a més a més també hi hagi aquestes edats diferents. Elles ho viuen com un moment per tant de compartir amb les diferents categories. És a dir, que aquell dia t'oblides una mica més del que fas tu i és més com un col·lectiu o igualment cadascú està més pendent del seu número? No, a veure, en principi sí que intenten viure bastant com un col·lectiu més que és perquè no entrenen juntes. Clar. Llavors, clar, les d'iniciació petites no veuen a les grans, les d'iniciació grans i petites no veuen a les de competició, o les de competició, no veuen a les... Llavors, és tot un... Bueno, es troben aquell dia, no? I és com, oh, mira, aquesta mena de petita. Tal. A més, que generalment estan situades les gimnàstres al voltant del tapís, amb la qual cosa ja estem partíciats de veure a les companyes. Ja, clar. Estan acabant de ser el seu número o mentre estan esperant el seu número estan assegudes mirant a les companyes del club que actuen. Llavors, sí, és bastant... És bastant entretingut per elles i bastant... Deies que ara són unes 35 gimnastes més que l'any passat, per tant, el club està creixent molt bé. Sí, la veritat és que sí, que és el nostre quart d'any i vam començar amb 35 gimnastes i, bueno, cada any hem augmentat unes 30. Déu-n'hi-do. No, no està malament, no? Ja, de fet, aquest any tenim tots els grups plens, tots, no hi ha cap grup que tingui ni una plaça i tenim llista d'espera tots els grups. Llista d'espera, eh? És a dir, que la gent que vol, no tothom qui vol pot accedir-hi, doncs. És que no tenim més espai. Clar. Llavors, clar, a l'escola Canigó, que és un entrenat de la dimensació, tenim 80 gimnastes. Ostres... No alhora, però en 3 hores tenim 80 gimnastes. No acaben més. No acaben més. I... tenim manca d'espai, sí. I en quines edats hi ha més llista d'espera o està allò més ple? Estaves equilibrat, perquè ja des de les petites també hi ha el grup mitjà, ja no tenim una llista d'espera de 20 gimnastes, però 3, 4, 5 a cada grup en tenim. Val. A més a més, exacte, per tant, també volia preguntar-te una mica en aquest sentit si creus que s'està generant ja una mica aquesta mena d'escola o tradició, no, Sant Just, d'alguna manera? Clar, generalment nosaltres les reinscripcions de les gimnastes a aquesta temporada, final de temporada, ja fem de reinscripcions per l'any que ve, llavors tenen com prioritat per les noves gimnastes. llavors després, a partir del juliol, de setembre o així, doncs si hi ha alguna vacant, doncs els papis poden anar inscrivint. Però generalment aquest any, ja a mitjans de setembre, ja teníem tot pràcticament ple. Clar, clar, Déu-n'hi-do. I hi ha alguna manera que pugueu créixer més també en infraestructura? Hi ha aquesta possibilitat? Perquè, doncs, pugueu acollir tota la gent que s'hi vol apuntar o és complicat? Home, esperem. Clar, si és qüestió més de l'Ajuntament que no... Però per això no esteu parlant o esteu negociant-ho? Bé, ja portem tres anys negociant-ho. Aquest any, la veritat, és que amb el grup de competició hem aconseguit que són les que realment necessiten... Clar, les d'iniciació, potser amb un gimnàs, si tinguéssim un altre gimnàs, tindrien suficient, però les que necessiten alçada i més dimensions són les gimnases de competició, perquè les d'inici no necessiten... Podrien tenir-ne, però no és tan necessari tenir alçada. I la veritat és que aquest any amb l'Ajuntament hem aconseguit moltes més hores que l'any passat a la Bona Aigua. Estem molt lluny del que volem, però bé, hem fet un gran pas. Amb la nova regidora hem fet un gran pas. Per tant, doncs una mica suposo que també aquest mandat serà decisiu, no?, en aquest sentit, per avançar en aquest sentit. Sí, clar, nosaltres volem seguir creixent. No ens volem quedar aquí, volem seguir creixent i tot el que... Clar, a nosaltres ens sap greu tenir vista d'espera. Ja, clar, clar. Però no podem tenir un nombre més que no les puguem atendre. Està clar. Llavors, el ràtio no... Ja ens sap greu que va trucar a una gimnasta i és que... Però és que no podem tenir més d'X gimnastes en un gimnàs i en una entrenadora perquè llavors no... No hi ha qualitat. Teniu només gimnastes noies, oi, Paulina? Encara no teniu cap noi. Sí. L'any passat va fer el campus un nen, però no tenim cap nen. No és que no vulguem, però, bueno... No, no, clar. No s'ha interessat cap. Que si a algú li interessa i allò pot venir, no? Exacte. Evidentment, els animents sense que... De fet, a Catalunya hi ha un... Bueno, que ja hi ha... A nivell campionat d'Espanya i a nivell català hi ha competicions masculines. i a Catalunya hi ha, bueno, a cada campionat d'Espanya un noi d'un club de propet. Uh-huh. Clar. Doncs costa, eh? És un esport que és veritat que alguns són més variats i així com hi ha esports que no se sap per què però la tendència és més masculina en el cas de la gimnàstica també passa, no? Clar, perquè la tradició sempre ha estat femenina. Ara comencen a... Ara comencen una mica a fer-se, però fins ara el noi que volia fer algú de dansa era dansa. No era una disciplina esportiva, o era artística. Clar. Doncs aquest dissabte la gent que ho vulgui conèixer pot participar, pot anar a aquesta exhibició que es farà al Festival d'hivern, serà a La Bona Aigua des de les 6 i fins a dos quarts de vuit del vespre. En principi pot entrar tothom, no? Vull dir que no és només per la gent que tingui família o amics del club, eh? És obert a tothom. Llavors, és l'únic que només els deixem passar a partir de 6 menys 10 perquè prèviament fem com un assaj general sobre per les gimnastes aquestes que entrenen a un gimnàs i que van a una situació nova i les més petites que els costa centrar-se, no? I trobar-se una mica el lloc i llavors fem com una mica d'assaj general. Però a partir de 6 menys 10 s'obren les portes i estar lliure per tothom que evidentment accedi. Perfecte. Doncs serà aquest dissabte a La Bona Aigua. Avui n'hem volgut parlar amb la directora tècnica del club, la Paulina Sandoval. Moltes gràcies, Paulina. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé aquest dissabte i durant tota la temporada també. Ja anirem parlant. Molt bé, moltes gràcies. Fins aviat. Adéu, bon dia. Dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves is a radio show with more than 25 people every afternoon in the Sperm Radio. They talk about all the important things in life, as good news, good people and good writing. From 5 to 7 every afternoon, the best radio show you can listen now. Maybe you don't understand nothing, but don't worry, the radio show is in Catalan. ve-te aquí una vegada. Un programa de contes que es realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'associació de mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Despertant-te, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Tens entre 6 i 18 anys? T'agrada escriure? Què prefereixes? Poesia o narrativa? Omnium Cultural convida tots els alumnes dels centres de primària, secundària i batxillerat a participar en el Premi Pisciganya de Poesia i el Premi Sembori de Narrativa. T'hi atrebeixes? Consulta les bases de 3b dobles.omnium.cat Just a la fusta, el magassin del matí. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya la Bàrbara, la Joana Algarra i la Montse Larrea. Bon dia a tots quatre, què tal? Molt bon dia. Per fer tertúlia, ja, espera, que no tinc només obert el micròfon de la Joana. Ara hi sentíem els altres de fons. Ara sí, bon dia. Bon dia. Ara sí que ja se sent tot plegat. La Joana és la cap de taula. Exacte, el micròfon principal. No, no, no, aquí en aquesta casa ja es veu qui té... Sí, segur, segur. El Vaticà, el Vaticà. Això, veus? Això també té raó. Així gruguet és això. totes les rebotets. En fi, no sé si heu sentit aquest matí la broma que li han fet al president Mariano Rajoy. No, no, no, he sortit molt d'hora d'acord avui. Dic perquè ara fins i tot l'informatiu de les 11 l'han obert amb aquesta broma. Ha estat una broma radiofònica. a veure si podem recuperar-la perquè és d'un ràdio flashback que es veu que a vegades fan bromes als matins. Sí, que a vegades l'escolto de matí. Que a vegades truquen allò, que a vegades truquen a algun fòstiu. Exacte. Doncs avui el fòstiu que han trucat ha estat president en funcions, si més no, Mariano Rajoy. Sí. i ja ha colat la broma. A veure, no li falta això més que el pobre home. Però és que a més a més, prou, prou... Voleu sentir-ho en tros? Sí. Sí, sí. A veure si podem recuperar per no sentir-la sencera. És un fragment de tres minuts perquè s'acena a més a més com al principi truca... O sigui, el locutor es fa passar per l'adjunt de presidència de la Generalitat, parla amb la secretària, la secretària ha de passar a presidència, vull dir que van fent tots els passos. Han fet tota la funció. Exacte, es van saltant, van borlant a tothom, fins que arriben, efectivament, al president de Mariano Rajoy i es fan passar, no sé si ho he dit en realitat, per Carles Puigdemont. Ah, sí. La gràcia va una mica per aquí perquè fan com un diàleg, a veure, estic fent temps perquè estic carregant l'àudio, eh? Molt bé. Per arribar a parlar... Amb ell. Amb ell. Amb ell i és bastant curiós, eh? Perquè jo ara abans parlàvem aquí fora de micròfon que fins i tot hi ha un punt de... De masoquismat. Le faig tan greu la trucada perquè veus que hi cau tant de peus. Aquí s'estan sentint... Sí, vam parlant, que ara li passarà la trucada. Van fent tota la funció. Sí, le he pasado con el presidente. Muchas gracias. Aquí. President, ahora... Sí, sí. Hola. Presidente, ¿qué tal? Hola, buenos días. Buenos días, ¿cómo va la vida? Encantado de hablar con usted. Igualmente, nos conocimos allí inaugurando el AVE. Sí, es verdad. En Mirona, cuando era usted alcalde. Y tanto, y tanto. Bueno, ya tocaba un poco que habláramos usted yo, ¿verdad? Pues sí, sí, sí. Muy bien. Tendríamos que buscar un día, si a usted le parece bien, para que, bueno, ahora que hay un nuevo interlocutor en todo el asunto, ¿verdad? Pues para empezar con buen pie. Muy bien, muy bien. Todo este tema, bueno, para hablar con usted. Un poco ya sabemos lo que nos vamos a decir, pero para hacerlo oficialmente. No, por hacerlo. Bien. Yo le propongo una cosa. Vamos a ver cómo ahora esta semana está el rey con las consultas. Sí. Según cómo quede este asunto, porque claro, yo no sé cómo va a quedar este asunto.