Fotografia participativa amb la gent gran: del mòbil a l’estudi — aprenentatges, empoderament i camí cap a l’exposició final

... Doncs bé, us hem fet esperar potser una mica més del que us tenim acostumats en aquesta segona hora per entrar a fer l'entrevista, perquè és que tenim l'estudi de Ràdio d'Esvern ple d'agoll a gom, que es diu, tot ple de gent que forma part de l'associació de gent gran, actualment liderada per Palmira Badell, i a més també tenim l'Ua López, que ja la coneixeu, és una de les veus d'aquí de Ràdio d'Esvern, perquè ella ara ens explicarà dirigit a aquest grup de treball centrat en la fotografia. Saludem per començar l'Ua, que no sé en qui micròfon et tenim, però l'Ua, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Mira, doncs sent junts el micròfon, que no funciona, estic veient. A veure, si t'apropes el de la Joana Clavero, que la tens al costat. Hola, sí, aquest sí, no? Ara sí, intentarem veure si... Si no podem compartir el micro amb la Joana... Sí, si no es fa res... Compartim, cap problema. Perfecte. L'Ua, ben tornada. Gràcies. A la Ràdio, a l'Espai. Avui et tenim com a entrevistada, perquè explica'ns una mica quin projecte has tirat endavant amb totes aquestes persones, que fem un repàs ben ràpid per saludar-los. Tenim el Joan Sánchez, Sánchez, perdó, la Maite Castells, la Maria Lluís Allántal, Claudio Zirikian, ho he dit bé, la Joana Clavero i tu mateixa. Bon dia a tots. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia, quin goig. L'estudi tan ple. Lluà, explica'ns una mica abans de començar a parlar amb ells i fer una mica de tertúlia, quin és aquest taller que heu realitzat, de fotografia, com ha anat, una mica la introducció per conèixer de què parlarem. doncs vam començar el gener amb aquestes sessions sobre fotografia participativa i, bueno, és un taller que l'origen el té en el meu màster d'antropologia, però que, bueno, jo tenia moltes ganes de treballar amb la fotografia com a eina d'empoderament i, com fent una miqueta de recerca, em vaig trobar que no hi havia informació sobre ningú o quasi bé ningú que hagués treballat amb fotografia i amb gent gran. Llavors va ser així com em vaig posar en contacte amb el llavors president, el Pep Quintana, li vaig fer la proposta, perquè, clar, el meu primer problema era com arribo a la gent gran del municipi, com puc fer-li saber que vull fer aquest taller, perquè, si no, sense participants no tenia cap tipus de sentit al meu treball. I llavors, parlant amb el Pep, em va dir, ostres, doncs mira, si m'ho envies amb temps, nosaltres enviem cartes a totes les cases, també enviem correus electrònics, són un munt de membres de l'agrupació de gent gran, i, mica en mica, doncs vaig aconseguir aquestes deu persones interessades en fotografia, i des del gener, doncs, que estem fent aquestes sessions, que s'acabaran ara a finals de març, que durarà tot aquest segon trimestre. Deixem també que, una mica la veu, no?, la resta de protagonistes, heu treballat la fotografia, expliques l'UA, però, clar, a través dels vostres ulls, estimats i estimades, de quina manera ho heu fet? Que sigui el valent o valenta, qui vulgui parlar primer. Jo, si vols, ja que estic al costat de la lua, doncs, mira, jo he tingut la mala pata que per grip he tingut de fallar una setmana, que em va sapigui greu, i una altra per un altre viatget que tenia, però, realment, al començament ja va ser fantàstic, perquè vam tocar la part de sentiments, la part de portar una fotografia d'una persona que estimem molt, i, arrel d'això, la lua ja va començar a fer quantitat de projectes perquè nosaltres, doncs, que la veritat, per almenys per part meva, mai m'hagués imaginat que la fotografia tingués tanta dimensió com té. Sí? I se'ns farà curt, aquest curs. Oh, carai, quines bones. I el Claudio, què n'opina, en aquest cas, del curs? Hola, bon dia. Bon dia, Claudio. Per mi ha sigut un gran descobriment, això, de la fotografia. amb la lua. Per mi ha sigut un nou. Jo vaig, des de nen, des de nen ja la fotografia m'agradava molt, però el que m'ha descobert aquesta nena ha sigut més especial que ningú. Sí. Tinc que reconèixer que lua val molt amb els... I estic molt content d'haver assistit a aquest curs. Gràcies. Què més? Si voleu, seguim amb la roda, no? Amb la Maria Lluïsa. Hola. Jo t'haig de dir una cosa. A veure. Em va impactar quan ella va vindre i ens va explicar que volia fer aquesta feina perquè ningú havia pensat en la gent gran. I jo faré els 80 molt aviat. i tinc molta curiositat per moltes coses. I a mi el que més em va agradar és que ella, per fer un màster o per fer el que tenia que fer, hagués comptat amb nosaltres. Jo tinc ganes de viure la vida minut a minut. I vull aprendre. I ella ens va ensenyar moltes coses. Però moltes. De fotografia i humanament. Que això val molt. Li estic molt agraïda a la Lluà i m'agradaria que féssim un altre curs d'alguna altra cosa que ella pogués fer. Mira que tenia continuïtat, Lluà, punta. Què més? T'anima la Maite Castells també. Què ens podries dir? Hola, bon dia. Bueno, després de tot el que han dit els meus companys, hi ha molt poca cosa més que afegir. Si no, doncs que molt agraïda i he après moltíssim. I no deixaré mai d'aprendre perquè va innat amb mi. M'agrada ser participativa, m'agrada organitzar coses. Així que sempre que ho necessitis, parla i trobaràs acollida dins de l'associació. I acabem amb el Joan Sánchez, que acabem de fer aquesta primera ronda per conèixer una mica la vostra opinió a nivell de titulars. Joan, què n'opines? Com has vist aquest curs? Doncs mira, a mi em va interessar... Mira, sembla que el teu micròfon tampoc no acaba de... Si pots agafar el de la teva companya, de la Maite, sí, crec que t'ho agrairem. Així s'escoltarà molt millor. Hola, bon dia. Gràcies, Joan. Mira, quan la Lua ens va presentar el projecte, jo m'hi vaig interessar perquè sempre m'ha agradat la fotografia. He tingut càmeres inclús bones i sempre he fet moltes fotografies. però no em podia esperar que ella ens ensenyés que la fotografia no és només fer la foto i marxar, sinó que és expressar, és donar sentiments, donar molt d'atul i treure de les coses allò que els altres no veuen. Ens he obert els ulls, per dir-ho d'alguna forma, i estic també molt agraït. Se'ns ha unit, tot just ara en directe tenim el Palmira Badell, que no ens escolta, però la tenim per aquí, a veure si d'alguna manera la podem deixar a seure també i compartir micròfon. Crec que sí, que serà possible. Doncs seguim comentant una mica aquest taller. A mi m'agradaria, tot i que tenim alguns micròfons que estan compartits, ara li portaran uns auriculars a la Palmira, m'agradaria, per la resta que m'escolteu, que es fes una mica de debat o que comentéssiu una mica altres aspectes d'aquest taller, per contraposar una mica les vostres idees, el que heu viscut, el que heu après, que sigui el primer o la primera qui vulgui comentar algun aspecte. La majoria de vosaltres heu dit que heu après molt, que no haguéssiu pensat que haguéssiu connectat d'aquesta manera amb la fotografia. Per començar, què heu après? Mira, jo sóc una negada amb el telèfon, amb el mòbil. Has descobert que ja no ho ets tant. Ja no sóc tant, veus? Perquè a mica en mica he anat aprenent, he anat apuntant, m'ho vaig llegint i vaig fent. Jo sóc la reina de les fotos borroses. Quan ella necessita una foto desfocada, aquesta segurament que és meva. També és un art, eh? Ja sí, però ara ja vaig aprenent a fer-les més clavetes. Jo li agraeixo molt perquè de veritat ha sigut un temps que... Molt bo, mentalment, psíquicament i manualment. Moltes gràcies, Lluor. Vinga, genereu debat. Qui més vol opinar sobre aquest tema? Jo estic d'acord amb el que ha dit ella i, a més, a mi m'ha agradat sempre la fotografia, però jo les he fet sempre amb mòbil o amb càmeres digitals, o sigui, no hi he fet gaire cosa més. Llavors, clar, amb els cursets d'ella ens ensenyar que la foto no és foto només, sinó que ha d'expressar alguna cosa. Per exemple, des de sentiments, des del pas del temps, des de la família, i llavors expressar tot això ens feia que, a més de fotografiar, busquéssim allò que volíem veure i transmetre aquests pas del temps o aquells sentiments. Perquè, clar, tu dius fotografiar un sentiment. Com fotografia amb un sentiment? Doncs al final, amb ella ho hem après. Sí? Tu ho digues. Sí, no, que això va ser perquè el taller el vaig estructurar perquè a l'inici vam fer una miqueta les bases de fotografia, i és una vessant més tècnica, no? Treballant què és la composició, què és el color, i anàvem com ensenyant coses que al final són tangibles. Jo deia, vale, doncs feu fotos a colors. Llavors, a casa, o al carrer, o quan feien coses, feien fotos a colors. Era una cosa que podien tocar i que, per tant, sabien què era. Però llavors, ara que estem a la part final, que encara estem treballant-ho, vam estar treballant a classe, no? Què volia dir ser gent gran? Què tenien en comú? Van sortir com uns ítems? I llavors aquí es va complicar una mica la cosa, no? Perquè jo recordo aquella sessió, anava veient cares, la Marell Lluísa m'anava posant cara de per favor, Lua, on ens estem posant? Perquè anaven sortint conceptes com ganes de viure, no? O el desig d'aprendre. I la Maite, que va ser la primera que va entendre que tot allò s'haurien de fer fotografies, m'anava mirant com dient no, anem a per coses molt més bàsiques, si us plau, anem a buscar arrugues, que sí que sé que les tinc i que les trobaré al mig, però el pas del temps... Això ho tenim a casa ja. I llavors, a partir d'aquí va com... Jo també vaig com donar-li moltes voltes a casa, no? De, val, com podem treballar... Al final són conceptes abstractes, no? És el que dèiem, com podem fotografiar sentiments, com podem fotografiar sensacions, però els he hagut d'ensenyar ben poc, he de dir, perquè sols i soles, en aquest sentit, em portaven unes reflexions a classe, de les fotos, perquè jo veia les fotos primer, jo les rebia. I jo podia, doncs, pensar, ah, doncs és més xula o és menys xula o, a veure... Però és que arribaven a classe i explicaven tot el procés que s'havia portat fins arribant a aquella fotografia i jo no els hi podia dir res més que aplaudir-los. Però és que, és que, de debò, que, per exemple, jo quan vaig fer la foto del meu marit amb les llums, tal com tu ens vas dir, és que jugueu amb les llums, jugueu amb les llums, jo deia, com? Com jugo amb la llum? Com jugo amb la llum? No podia entendre com podia jugar amb la llum. I al final vaig començar a buscar llanternes, espermes, de tot el que podia, i vaig apagar les llums de casa perquè una cosa enfoqués cap a un cantó, l'altra cap a l'altra, posar-li l'esperma pel darrere, i aquí va sortir un imatge, un retrat d'ell, que em va agradar moltíssim. I tot això, doncs, gràcies a tu. Qui més ha experimentat. Tenim la Palmira. Bon dia, Palmira. Jo he après, bon dia. Mentornada, eh? Dos dies seguits a la ràdio. Sí, no, i és veritat. El tema molt diferent, eh? Sí, sí, això sí. Jo he après a no precipitar-me. Perquè jo soc de les que... Mira, és un record. Crac, ja està, faig la foto. No, ara m'ho miro. M'ho miro més i tinc més paciència. He après això, a part de tot el que han après els altres, també, eh? Perquè jo soc bastant negada amb la fotografia. Però sí que ja sé fer anar el mòbil per aquesta qüestió, fer-la més gran, enquadrar-la, els quadrets aquells que ens vas ensenyar, tot això jo no tenia ni idea. I bé, doncs ara, doncs ja ho sé. Exacte. Així és. Estic totalment d'acord amb la Palmira. Jo també soc molt impulsiva, però ara també vaig amb molta més reflexió abans de fer una fotografia, d'encarar-la bé, i sobretot el que és el paisatge, doncs les postes de sol i tot això, ho has après, que realment no sabia. Per una altra part, jo a la fotografia li dono un valor excepcional perquè tots hem passat una pandèmia, hem estat dos anys, que crec que la majoria de persones hem posat en ordre els àlbums de la fotografia. I aleshores has anat recordant tota una vida, i més realment quan ets gran. I és veritat, la fotografia té un valor que moltes altres coses no les tenen. És veritat que molts de vosaltres esteu comentant que, ha començat a la Palmira, però molts de vosaltres heu comentat el tema personal, que us ha ajudat o afectat a nivell personal per millorar el tema de paciència, connectar amb alguns sentiments i emocions, a quines escales, a quins nivells us ha tocat, Claudio, que estàs molt silenciós. Jo he fet un gran descobriment. Quin? Sí, he descobert que el mòbil és una eina meravellosa, meravellosa per fer fotografies. No solament és una enciclopèdia en si. Tothom... Fixa't, per exemple, anem a l'autobús i miro i n'hi ha 17 persones, 16 porten el telèfon a la mà. Tu també el pots treure i pots anar fent fotografies sense que s'anen donin. Totalment. És una manera que abans no podia fer, tenia que treure la càmera, posar, mirar... Veia tothom. No deixaven que treballes. D'aquesta manera no se n'adonen. i per un altre cantó té un gran vantatge. És un telèfon... El telèfon té una corta distància focal que permetreix prendre fotografies molt nètides en condicions molt adverses. I això és molt bo perquè sempre surten bé. A pesar que tots surten torres... Corroses, deia. No. Amb el mòbil et surten bé. Una altra història és el que vam veure el dimarts passat. Oh, sí. Què vau veure? A veure, expliqueu. Ho he fet l'espoiler ja. Ah, sí, sí. Vam passar pel Mira. Vam anar a veure l'associació fotogràfica i el Víctor Murillo a part de que ens va ensenyar una mena de locomotora que aquella màquina de fotografiar que pesa, jo no sé com l'aguanta. Una locomotora? A veure què estàs descrivint pel Mira. Sí, sí. És una màquina de fotografiar que és com una locomotora. que és grossa, que pesa molt i que fa unes fotografies extraordinàries. Maquíssimes. A més a més, ens va disfressar. S'ho vam deixar fer. Tot. Tot per anar aprenent una mica més. Sí? A veure, Lua, ajuda'ns una mica què és aquesta locomotora que parla la Palmira a què es refereix. Perquè ara no sé si està parlant d'una primera càmera als anys antics o d'una màquina d'impressió. D'impressió. No, no, la cosa és normalment totes les sessions les havíem fet al Centre Social del Milenari que allà m'han deixat un parell de sales que una té projector l'altra no segons el que havíem de fer però, clar, jo també vaig pensar una mica ostres, tenim aquí al poble una agrupació fotogràfica i al final l'objectiu d'aquest taller és també crear una mica de xarxa per això fan les fotografies amb les coses que tenen a casa jo ho vaig dir des d'un principi si algú no hagués tingut càmera jo l'hagués donat però a mi el que m'interessava si jo arribava els hi donava càmeres i d'aquí tres setmanes ells sabien fer les millors fotos però jo agafava les càmeres i me les enduria cap a casa meva no tenia massa se'ls havia acabat la fotografia exacte llavors la idea era doncs que hi hagués una continuació després del curs i llavors pensant, pensant vaig pensar ostres, hi ha una agrupació fotogràfica aquí a Sant Just que fan un munt de tallers que munten moltes coses i que també és una manera de continuar doncs si a qui li agradi més la fotografia i vulgui continuar-ho doncs l'agrupació té les portes obertes llavors em vaig posar en contacte amb el Víctor per fer algun tipus de taller també aprofitant que ara tenen un estudi fotogràfic nou perquè és veritat doncs això que al mil·lenari hem estat treballant una mica amb el que trobem amb el que podem investigant doncs des de zero que també va bé perquè a casa no tenim tot el material però també vaig pensar que serà interessant veure com funciona la fotografia a nivell més professional llavors el Víctor ens va deixar la seva càmera que era una càmera reflex amb un d'aquests objectius grossos i sí que és veritat que pesa molt no sé si és una locomotora la referència però pesa però pesa llavors demanant aquest estudi tenia també aquest fons de color negre les fotografies també les va connectar a l'ordinador les podien veure en l'instant els va ensenyar com funcionaven els flaixos van poder ells també fer les fotos amb aquesta locomotora i van ser fotografiats a l'hora que fotografiaven carai ara ho hem entès tot pel mira gràcies no m'he sapigut explicar gaire però és que a mi m'ha agradat molt el concepte a veure a mi em va meravellar aquella màquina perquè ja es veu que és una bona màquina però quan la vaig sospesar el Víctor va tot el dia amb això ui són objectes molt cars a més i que són molt cars i a més a més a més a més hi porta aquell aparetet per saber quina distància s'ha de posar i quin se n'ha de saber i tant que passa que jo amb ell el conec d'anys i l'hi vis sempre fent fotos i amb aquesta afició el que no sabies que la lua també tingués aquesta afició ara ja ho sap però ara ja ho sé també i tant mira si n'hem après de coses i tant a veure el Joan volia dir alguna cosa digues és que arran de l'experiència amb el Víctor jo volia remarcar que el Víctor hi té una passió per la fotografia i ens la va transmetre a nosaltres i arran d'això he descobert que la fotografia és una cosa infinita no no s'emmarca només amb quatre conceptes sinó que tu pots anar descobrint i descobrint i descobrint i obrint horitzons i és una una eina tremenda per la teva personalitat jo li estic molt agraït també al Víctor per aquesta entrevista que ens va fer tot plegat ho heu compartit també amb les vostres famílies amistats no sé si és a dir heu parlat d'aquest taller l'heu compartit mira què estic fent mira què estic aprenent a casa bueno jo amb les meves quatre filles sí contentes diguéssim en general de veure'ls estan encantades perquè em veuen amb una vitalitat que se m'estava apagant i tornes a a sortir-ne doncs no la podrem parar no no a mi no com una locomotora pel mira infrenable que haurem de llogar ja a perpètua sí perfecte jo també crec que aviat ja sabré més que ells sí que és molt difícil però però ho intentaré més que els jovenets no eh no no el que sí que és bo que que tinguéssim un un grup en whatsapp i ens anéssim enviant fotografies entre nosaltres sí seria bo a veure molt bona idea a veure qui la fa més maca qui la fa més maca el selfie a veure aquí també no s'arruga no no aquí aquí no cal competències no no ni tu has sortit millor ni tu has sortit pitjor no no simplement valorem la foto i com has estat presa sí perquè perquè si hem de començar així malament sabent no o no sabent-ne ens hem acostumat que allà on anem fem la foto i l'enviem a la família sí sí jo ho faig jo també o no sé si és per fer enveja o per dir mira estic aquí o estic viva perquè les meves filles diuen ells que no ens diuen mai res per compartir per compartir per compartir aquell moment clar jo jo ho faig i continuareu amb ja sigui amb la Lua en un segon taller o amb el vincle amb la fotografia us ha quedat allà això voleu que segueixi això ja ho ha de dir ho ha de dir la Lua això pregunta-li a ella però a títol personal seria fantàstic que ho pogués fer sí el vostre desig és aquest jo comprenc que també té la seva feina ara se li gira més feina que són moltes hores es pot parlar es pot parlar tot es pot parlar tot ho podem veure sí la demanda col·lectiva seria que seguís que no havies tingut mai uns alumnes tan tan tan grans tan grans tan grans vull dir que podràs fer el teu màster o el que sigui podràs explicar-ho molt bé sí sí sí no no no jo també que em tiraven floretes jo també els hi tiro moltes floretes a ells i a elles perquè a mi em feia patir també una mica perquè es tractava d'un taller gratuït no que pensava és el típic que el primer dia ah sí que xulo m'apunto i el segon ja no vinc perquè posaven una pel·lícula a la tele i la veritat és que si s'ha fallat ha estat o sigui que em trucaven m'enviaven un missatge em sap molt de greu i eren motius de pes de pes exacte de veure una pel·lícula és veritat que jo la meva il·lusió la veig a les cares de tots els que estem aquí tothom i a més a veure la Maite ja déu-n'hi-do el que saps fer a tu el mòbil però vaig aprendre més tant el Joan com el Claudio qüestió de fotografia ja ho dominen però els altres que hem arribat i en canvi no han fallat són aquí i han continuat perquè ja tenia raó aquella vella que cada dia n'aprenia una de nova de nosaltres també i que no es volia morir mai no però jo també és una de les coses que dic mai s'ha d'acabar la curiositat sempre hem de tindre aquell punt de curiositat jo li tenia por una mica de por al mòbil a veure que toco que no toco que faig se m'espatllarà el mòbil uix Déu meu que has tocat ara i de repent sí que l'espatllava i venia la meva filla i en tirava un cable i me l'arreglava una altra vegada però fent totes aquestes coses m'he donat compte que puc agafar una foto que hi he fet jo i llavors buscar i posar-li un títol i amb aquest títol això no ens ho has ensenyat encara és el següent nivell i llavors vaig a però tot això es fa manegant el mòbil si no és una altra cosa el que passa és que com et dic jo de repent com a ordinador el faig malbé que se'n queda clavat i llavors dic nena que pots vindre a casa i llavors ve la nena i com que la nena ho sap fer doncs m'ho arregla però d'aquesta manera i escolta queden xulíssimes ja he enviat algunes amb algunes persones on sortíem el meu marit i jo que vam anar al Pedraforca i vaig fer unes fotos de paisatge i unes altres en què sortíem nosaltres i amb aquestes he posat bon dia estimades a reveure que ho passeu molt bé coses així i ho faig amb una lletra que no sigui gaire gran i les lletres aquestes es poden posar de color diferent no només blanca sí, damunt de la fotografia llavors aquestes coses t'animen dic ostres, mira ja he fet una cosa més i això m'agrada tornant una mica al tema del màster d'antropologia tenies com una pregunta en si a l'hora de començar aquest taller o hi havia diguéssim alguna qüestió que volies arribar a desgranar o a investigar és a dir quina era la qüestió que volies i si l'has trobada és important sí, el meu punt de partida una mica era o sigui partia com de dos vessants per una banda per mi l'audiovisual i la càmera és com una manera que crec que pots empoderar qualsevol tipus de col·lectiu i que és una manera d'expressar-se de dir què penso de les coses quina opinió tinc que a vegades doncs potser parlant o escrivint doncs ens costa més és una nova manera amb la fotografia i per l'altra era una miqueta ostres, què passa si perquè jo crec que moltes vegades la gent gran sembla que només pugui consumir aquesta cultura us porto una obra de teatre veniu, seieu la mireu us porto ball veniu, seieu i la mireu què passa si canviem si és la gent gran que diu mireu què he fet i què en penseu els altres i us explico com he fet això com he fet l'altre o sigui una miqueta com què passa si canviem els rols dins la cultura i aquest sector que a vegades ens oblidem sembla que s'arribi a una edat i ja i justament jo crec que i m'ho estan demostrant són els que saben més perquè una altra cosa no però anys a sobre els porten molts més fora de fotografia no eh no no però experiència de la vida no clar però al final per mi ha estat un intercanvi perquè jo potser us ensenyava bueno encara us ensenyo que encara queden tres sessions no oblidem sí sí sí com funcionen algunes coses el mòbil o així però després de les converses i d'això jo també n'estic aprenent un munt perquè a mi queda encara molts anys no per viure compartim exacte i llavors hi ha hagut un intercanvi aquí brutal llavors el punt de partida del treball jo crec que s'està complint bastant que és realment que bueno pel que deien ells mateixos ara també que la càmera pot empoderar el col·lectiu de la gent gran i i que se'ls fa escoltar també no a través d'aquestes fotografies que també aquí fem un petit incís intentarem fer estem parlant amb l'Ajuntament hi ha un parell de llocs a veure si finalment podem fer aquesta exposició final ah segur ja saber també exacte on s'acabi com materialitzant aquesta intenció que la gent gran també pot crear cultura i que el poble a veure si ve a veure aquesta exposició i apren tant com a pressió això seria fantàstic arribar a veure ja les fotografies seria fantàstic gràcies Lua penso que aquestes paraules teves a nosaltres ens fa molta il·lusió ja ho sabem que podem ensenyar coses perquè n'hem viscut moltes però el fet que tu les rebis de bon grat és una gran cosa falta uns aplaudiments o alguna cosa si us plau per la Lua perquè continuï i per vosaltres i per nosaltres clar que sí clar que sí i quina sensació tindreu el dia que veieu les vostres fotografies en una exposició no sé si alguns de vosaltres heu exposat alguna vegada la vostra vida no sigui del que sigui jo mai orgull sentirem un sentiment no ho sé un sentiment d'orgull de satisfacció però sí sí que he sortit a les fotografies que ha fet l'associació fotogràfica aquí a l'entrada de Can Ginestà jo he sortit amb alguns temes d'avis i nets clar però no la feies tu la fotografia tu ja apareixies és diferent en aquest cas coses que jo he fet no he exposat mai bueno el dia 29 presento un llibre vinga ja hem fet la palca això sí aprofito molt bé aprofita aprofita diga Joana serà una gran experiència perquè jo he tocat molts temes però realment la fotografia mai i veure reflectit una peça teva en una exposició és una cosa per almenys per mi molt important i tant i tant esperem que així sigui de fet mira Joana jo sé que el ball per tu és un puntal no la vida no sé si també ho has funcionat d'alguna manera sempre col·laboro molt amb el dia de la dansa amb els balls de saló de l'Ateneo i bueno ja fa més de 30 anys que que és una de les coses que més m'agrada pren classes dono classes però la fotografia la veritat és una part artística que mai a mi m'han fotografiat molt la veritat però jo fotografia no i ara és una il·lusió molt gran m'encantaria que la Lua continués fent algun curs més encara que fos més lucratiu per ella perquè això realment ha sigut gratis i ens ha anat molt bé però que tampoc seria molt important fer un taller com es fan tants el mil·lenari i tindre un petit cos que és molt poc en aquest cas en aquest cas pots fusionar ball i fotografies pots provar al revés fer fotografies també d'algunes ballerines també m'agradaria sí sí mira ara ve aviat el dia de la dança ho intentaré justament el ball té una plàstica molt important molt important jo volia dir jo volia dir una cosa digues mireu estem a l'associació de gent gran penseu que és com si fossis útil per moltes coses que de vegades ja es pensen per l'edat que ja ja xotxeges no que no es quedi la gent gran a casa que vingui que estigui amb nosaltres que pugui participar de tot el que fem perquè el contacte que hem tingut amb la gent jove com és la Lua això ens ha donat un ànim i una energia que no s'ho poden imaginar no us quedeu a casa gent gran feu coses que encara valeu per fer moltes coses gràcies i perdona no m'hi veus escolta una bona crida espero que tota la gent gran que ens escolti doncs aprengui una mica una mica nota aprofitant que també tenim a la Palmira que és actualment la presidenta de quina manera us poden contactar si hi ha algú que també es vol sumar ja sigui a aquest taller o d'alguna manera amb l'associació a veure el dimarts cada dimarts a partir d'ara hi haurà algú que pugui rebre o per informar o per pagar la quota que també és molt important que això no ho has dit ho deixava per tu presidenta o per apuntar-se o pel que sigui a partir d'ara cada dimarts hi haurà algú no sempre hi haurà reunió perquè no cal fer-ho cada dimarts a partir de les 11 al Clàudio l'interessa a l'hora digues la quota que és molt important també perquè és molt baixa per ser tot un any 15 euros l'any mare de Déu això és una ganga que es diu ara ho has dit una ganga mirem estem plantejant de tornar a augmentar home no estaria malament tampoc no tant no l'únic que jo demanaria és que els que no han pagat l'any passat vinguessin a pagar ja que hi som diguem-ho exacte no passa res no direm noms no la llista al negre no cal no cal Joan que volies dir alguna cosa no després de tantes dones fora i el Clàudio que també ai la mare Lluisa que ara s'enfadaran amb tu els que no han pagat no no no s'enfadaran és perquè no se'n recorden clar heu de perseguir una mica no també és la vostra feina no tothom viu a prop del mil·lenari i a vegades desplaçar-se a gent que no li és fàcil a vegades és és molt complicat i creiem que ha estat això clar mira queden mireu queden 10 minuts just i també tenia apuntat per aquí una de les idees que tenia per aquesta tertúlia col·loqui no que és que al final la Llua ha estat professora de tots vosaltres no tant com per posar-vos nota però per fer una mica una valoració de cadascú la seva feina i una mica és a dir perquè ells puguin estic parlant de crítica constructiva tu creus que tant tots mirant crítica constructiva per fer valoració que ells també ho agrairan segurament hi podran millorar qualsevol tècnica o aspectes de la fotografia no realment o sigui és veritat jo crec que s'han anat com també ho he de dir com entrelligant diferents diferents aspectes potser més que concretament a cadascú perquè sí que és veritat doncs que potser hi havia persones que dominaven molt el mòbil des del minut zero altres que partien totalment de zero des del mòbil però potser llavors sí que sabien de fotografia potser no havien fet mai fotos però de cop sí que tenien molta visió com més abstracta o un altre tenia molta més visió de composició jo me'n recordo que a l'inici de tot jo vaig posar en el títol del taller posava taller de fotografia participativa i crec que va ser el Claudio que quan em va trucar em va preguntar però a veure l'Ua ben bé què vols dir amb participativa i li vaig intentar explicar i era bueno perquè no és només un taller on jo vinc us estic durant una hora i mitja parlant sobre fotografia i me'n vaig cap a casa meva sinó que al final la intenció ha estat en tot moment fer un intercanvi de coneixements sempre que hem fet alguna espècie de dinàmica o alguna activitat a classe s'ha intentat que un pugui ensenyar-li a l'altre molts cops també els poso per parelles o per grups de tres perquè puguin discutir-se entre ells els temes perquè puguin parlar i llavors sí que ara ja també els vaig coneixent més un que és més fora en una cosa l'altre que és més fora en l'altre llavors aquests grups els faig de manera que uns es puguin anar recolzant i puguin anar construint per exemple l'última sessió que vam fer al Milenari vam desgranar un d'aquests temes que era el desig d'aprendre i també van passar com coses molt divertides vaig posar en un grup per exemple anava el Joan anava també el Claudi també anava el Joan Maria no? el Gerard? el Gerard el Gerard anaven els tres junts en un grup i van pujar a casa el Claudi o fer-se fotos perquè el Claudi també apren a tocar la guitarra el Gerard estava també aprenent a fer anglès i van començar a fer fotos entre ells en canvi ens hem quedat al Milenari jo em vaig quedar per exemple amb la Palmira i amb la Maite i llavors com anàvem com creant entre tots la Maite va dir no, a mi m'agrada aprendre la informàtica i per tant els vull fer una foto amb els ordinadors i la Palmira i jo ho va dir ens allà et va bé així com ens posem d'una manera o d'una altra en canvi el grup de la Maria Lluïsa va anar com que ho fa tal a vegades exacte els he de renyar perquè es pensen que no saben res i per mi la feina més important que he hagut de fer és sabeu molt més del que us penseu que sabeu i heu de confiar perquè el grup de la Maria Lluïsa no m'has deixat acabar va anar per exemple va anar a la sala del costat que estaven fent una classe de gimnàstica i van entrar a fer fotografies doncs tot això jo crec que té un impacte no només amb ells sinó també amb l'entorn perquè no crec que els que estiguin fent gimnàstica estiguin gaire acostumats que els apareguin 3 o 4 persones grans amb el mòbil a fer-los fotografies clar clar vull dir que acaba sent com un intercanvi els que fan el gimnàs també eren grans eh sí per això per això sí sí doncs això que acaba sent un intercanvi i l'evolució crec que ha estat o sigui sí que sí que hem anat aprenent sobre fotografia però jo crec que també s'ha notat molt com en la confiança no? de provar de mira he fet aquestes fotos els primers dies semblava que ensenyar-me una fotografia jo els hagués de dir a totes fatal has fet un desastre i no tornis més jo a vegades els veia entrar a la sala com una mica ja amb el cap una mica baixat exacte exacte que semblava que els hagués de renyar i i i ara és és molt més doncs això ara que estem treballant aquests temes que en un inici els hi va fer tanta por això dels temes abstractes i que no fossin coses clares m'han arribat a classe amb fotografies per exemple el dia que vam treballar la família perquè ens posem a la taula llavors cadascú els hi porto les seves fotografies impreses i cadascú explica em van portar meravelles o sigui el Joan va recordar que ell de petit anava amb tramvia llavors s'havia apropat al tram baix havia estat fent fotos al tram baix no només al tram baix sinó esperant també que sortís alguna família perquè li recordés a la seva família quan anava amb tramvia la Maite em va portar una metàfora sobre la família des de la sorra de la platja a casa seva que per mi també va ser espectacular que m'havia d'aguantar les llàgrimes cap endins quasi de gostres la Maria Lluïsa no va enviar res no va enviar res però tens excusa estaves de trasllat tenies molta feina i estava col·lapsada i estava amb això de la família em vaig col·lapsar exacte no passa res però també o sigui que això passa perquè a vegades els hi poso com deures que han de fer a casa i a vegades diuen ah no tinc temps home es pot no es pot no passa res clar quan no es pot aquí no hi ha una nota final grans caixes així de grosses de fotografies però no pots imaginar-te no vaig obrir les caixes i no vaig poder no vaig poder clar al final també estem treballant temes que són intensos vull dir la família també el Claudi em va portar una fotografia d'ara però també va fer com un va venir amb moltes fotografies no de la seva història de què era per ell la família la Palmira també havia fet una cocinada i va aprofitar per fer una foto en aquesta cocinada i llavors surten d'aquestes fotografies surten uns debats impressionants sobre què és per mi la família què era abans què és ara si és la que he creat jo si és la família d'on vinc si som tots la família i surten uns debats impressionants que per això espero que es pugui fer aquesta exposició final perquè aquests debats també arribin a la gent del poble perquè jo crec que són coses que potser no t'has plantejat i que jo crec que no us ho he dit mai però jo m'enduc aquests temes i de cop jo estic amb els meus amics i ostres l'altre dia és que vam parlar d'això i va sortir aquesta reflexió i va sortir aquesta reflexió i les seves històries aporten a noves històries que jo puc parlar o amb la meva família o puc parlar amb els meus amics i que si això va fent com una miqueta espongeta i es va difonent doncs tot el que es pot com aprendre a partir d'una fotografia que a vegades si no potser són temes que costa molt com parlo jo de la família ostres no ho sé però si de cop estic a casa tranquil tinc temps i potser hi ha una fotografia alguns també a vegades porten en comptes de fer-los la fotografia doncs hi ha una fotografia d'arxiu que em transmet que és la primera fotografia on jo vaig conèixer la meva dona o alguna cosa així doncs també hi ha una una recerca no dins de les fotografies que té cadascú que que porta temes bueno no ho sé molt xulos no he respost gaire la teva no els hi ha posat nota de certa manera sí tampoc no era per fer aquí l'avaluació final però una mica de comentari de sí no el global està bé i les cares amb les que et miren són un poema també d'agraïment d'agraïment aprovem el curs oi aproveu amb nota encara falta encara queden test sessions ja veurem si us acabo de provar escolteu jo ho tinc que recuperar perquè dues setmanes no he pogut vindre i ara fa l'efecte que les tres setmanes no has pogut no has pogut no has volgut que n'has anat una era de grip i l'altra tenia un viatge de l'incenso i val la pena no pretis li vaig enviar moltes fotos de Menorca això compta això també penso que pot comptar exacte això també va passant que a part dels deures en concret també és xulo perquè potser han anat a vegades fan sortides no amb l'associació de gent gran o si tenien un viatge o així i també rebo fotografies que és xulo de mira doncs he vist això i que jolines veu que han tingut en compte la composició o el color que hem treballat a classe o totes les tècniques o mira ens vas parlar de fer la fotografia així o així doncs aquí l'he provat d'aquesta manera i és xulo perquè veig que era la intenció que es pot aplicar també quan feu una excursió i tenir una calçotada és que estan molt atents així m'agrada això sí escolteu és que estem just a punt de tocar els dos al migdia però vinga va 10 segons que jo aquest cap de setmana he aprofitat per enviar-li les activitats que vaig fer a l'exposició que hi ha a la sala del Mas Lluí de Pedra Seca de Pedra Seca que la recomano i el que toca ara la calçotada del diumenge doncs vinga fer més fotos escolteu gràcies Joan González perdó Sánchez a Maite Castells a Maria Lluís a Llanta si ho he dit bé oi? a Claudio Sirquian espero haver-ho dit bé també a Joana Clavero pel Mirabadell i l'U a la professora al capdavant d'aquest equip llarga vida la fotografia també que seguiu amb els vostres projectes i amb ganes de veure aquesta exposició a veure si us podem veure exposats a les vostres fotografies no aplaudiem per tots vosaltres ho veurà i fins aviat fins aviat a tots que vagi molt bé