Entrevistes de la Justa del 7/6/2018 — Galeria d’Art Guerrero a Sant Just: mercat EUA vs Espanya, preus i cultura de galeries; tertúlia sobre govern paritari i política penitenciària

Resum general

Entrevista central a Rafael Guerrero, galerista amb trajectòria a Espanya i Miami, per l’obertura de la nova Galeria d’Art Guerrero a Sant Just. Es despleguen temes clau del sector (models de galeria, mercat EUA vs Espanya, evolució dels artistes, preus i accessibilitat) i es tanquen amb detalls pràctics i una crida a crear cultura de galeries. La segona part és una tertúlia sobre el nou govern espanyol amb majoria de dones i el debat sobre polítiques penitenciàries i humanització de les presons, amb anècdotes finals sobre Pedro Duque i el papa Francesc.

Entrevista: Galeria d’Art Guerrero (Sant Just)

Trajectòria i motius per obrir a Sant Just

• Rafael Guerrero viu a Sant Just des de fa dècades i, després de tenir galeries a diferents llocs (inclosa la principal a Miami), decideix obrir un espai al poble per una vida més tranquil·la i familiar.

• Visió de negoci local: el món de l’art no depèn d’un gran flux de públic, sinó de persones amb interès, capacitat i predisposició a comprar art, i de guanyar prestigi dins l’entorn.

Com funciona una galeria d’art

• Dos models principals:

- Cedir/llogar espai a artistes per períodes concrets cobrant comissió o fix. - Construir un fons propi: comprar, seleccionar amb criteri i vendre col·lecció pròpia. Aquesta és la línia de Guerrero.

Mercat EUA vs Espanya i vida a Miami

• Diferències de comprador:

- EUA: comprador majoritàriament de classe alta. - Espanya: accés ampliat a la classe mitjana-alta (malgrat l’erosió recent de la classe mitjana).

• Miami: ritme de vida intens i heterogeni, culturalment molt diferent. Per a perfils més clàssics, pot ser difícil d’assimilar.

Evolució del sector en 40 anys

• De l’artista romàntic a la professionalització: Guerrero lamenta la pèrdua de romanticisme quan molts artistes intenten viure exclusivament de la pintura, generant ansietat per vendre i concessions estètiques.

• Distinció clau: artista vs artesà. L’artista crea; l’artesà domina l’ofici i pot copiar. Quan la pintura passa a ser únicament mitjà de vida, “ja ets un fabricant”.

"Artista, hijo mío, artista se nace. No te pones la etiqueta tú porque quieras ir a Bellas Artes…" "En el momento que eres preso de las ventas, la vida se te desmonta."

Oferta i preus a la Galeria d’Art Guerrero

• Doble línia de treball:

- Obra d’autors reconeguts: Picasso, Miró, Tàpies, Manolo Valdés (originals menors, dibuixos, obra gràfica). - Selecció de 4-5 artistes propis treballats durant anys.

• Preferència estètica: pintura abstracta de mitjan segle XX fins als 80; eviten post-2000 perquè no hi connecten.

• Rang de preus i accessibilitat:

- Picasso original: des d’uns 50.000 €. - Obra gràfica (gravats) de Picasso: des d’uns 4.000 €. - Tàpies (gravats): al voltant de 3.000 €; litografies: ~2.000 €. - Preu mitjà de la galeria a Sant Just: 3.000–4.000 €, amb excepcions puntuals.

Inauguració, adreça i horaris

• Inauguració: trobada d’amics i veïns, bon ambient i dia agradable; primer pas per presentar l’espai.

• Ubicació: Plaça del Parador, 3 (zona per vianants cap al c. Sant Claver).

• Horaris: 10:00–14:00 i 16:30–20:30.

Cultura de galeries: entrar sense haver de comprar

• Crida a visitar museus, exposicions i galeries per formar criteri propi sense la pressió de comprar.

"A las galerías hay que entrar. Hay que entrar a verlo, charlar un rato y aprender."

Tertúlia política i social

Govern paritari i lectures polítiques

• Dades: 11 ministres dones i 6 homes. Es valora si hi ha una aposta deliberada pel lideratge femení, possiblement influïda per la mobilització del 8 de març.

• Interpretacions divergents:

- Alguns veuen un govern pensat per a eventuals eleccions (configuració “escaparate”). - D’altres destaquen perfils sòlids i tècnics que apunten a continuïtat.

Política penitenciària i humanització de presons

• Proposta de gestos immediats: trasllat de presos catalans a Catalunya i d’ETA al País Basc com a senyal de govern socialdemòcrata i humanitari.

• Referents i conceptes:

- Models nòrdics (Suècia anys 70): presons lliures dins recintes tancats, amb vida comunitària i drets preservats. - Referències literàries (Dickens) per debat sobre família i convivència en context penitenciari.

Anècdotes i to final

• Pedro Duque (astronauta): exemple de pragmatisme i orientació a resultats.

"¿Qué te parece si no perdemos el tiempo discutiendo si llego tarde o no y vamos y me dejas venir enseguida?"

• Acudit sobre ordres religioses: davant una apagada, el franciscà invoca, el dominic delibera i el jesuïta busca la caixa de ploms; metàfora de diferents tarannàs (místic, doctrinal, pràctic).