Gràvid: videopoema santjustenc sobre maternitat, pors i llum (Roger i Rubén Córdova, Maria Rebollo)

Salter Doncs tot just estem escoltant l'inici d'aquesta nova peça això és Gràvid una peça audiovisual creada aquí a Sant Just a més per joves Sant Justencs artistes que ja els coneixem han passat pel seier de Can Ginestà entre altres obres que hem pogut veure estem parlant dels germans Rubén i Roger Córdova i també de la Maria Rebollo que en aquest cas també hi participa bon dia els tres bon dia Roger, Rubén, Maria i hi ha un quart que no es veu exacte una quarta és una quarta i Roger també per la part que et toca escolteu gràcies per venir els quatre els tres, els quatre estic parlant de la peça que té el nom de sota Gràvid Gràvid diguéssim una peça audiovisual que es pot veure a diferents plataformes digitals estem escoltant tant la veu com una mica els efectes sonors la música d'aquest Gràvid volem saber què és què és i quina intencionalitat teniu amb aquesta peça audiovisual no sé per qui qui vol començar doncs el primer de tot és que cada persona pot treure un significat d'aquesta peça i el tema és des d'on l'hem creat d'alguna forma perquè ha sigut una peça molt molt evolutiva que la vam crear des de l'inici un viatge que vam fer la Maria i jo poc després de no una mica abans de de fer l'exposició del viatge vam fer aquest viatge a l'ailla de les Azores a una illa de les Azores que es diu l'Isla de les Flores que és una illa tropical que és molt fosca és molt té un punt terrorífic té molta vida una mica l'omar no? sí aquesta pedra negra que es veu no? bueno sí una miqueta sí i es va ajuntar una mica aquestes imatges que teníem gravades a aquesta illa amb durant la pandèmia vam agafar un poema del Rubén un fragment que tenia d'un poema i li vam anar donant forma aleshores aquesta peça no? que parla una mica de les pors per exemple també està molt centrat en la figura d'una dona embarassada per això i aleshores durant la pandèmia vam anar donant-li forma a aquesta peça no? sobretot també amb els dissenys del Rubén on bueno pots dir una mica cuenta-nos Tuarte com diu el Roger va responent i va com elaborant la resposta perquè crec que és una cosa que també encara no està molt preparat què és aquesta peça com ha dit molt bé és més des d'on està feta i és des d'això és un procés de realment si ho definíssim molt sintèticament és un videopoema videopoema és un videopoema també és un curtmetratge està entremig del curtmetratge inclús del videomusical és una peça d'art audiovisual bàsicament i llavors la peculiaritat que té és que és una cosa que s'ha anat generant molt de forma evolutiva i gairebé com a improvisada i sempre anar creant i anar mirant què ens oferia la peça i a partir d'allà nous camins llavors tot parteix d'aquest viatge a l'Isla de les Flores del Roger i la Mari a partir d'allà em demana el Roger un poema li poso el poema llavors creat expressament per aquesta peça o em demana un poema era un inici era un poema que tenia jo i són tres estrofes la primera estrofa diguéssim però al juntar-ho amb el vídeo ja es generen unes necessitats i la pròpia peça ens demana anar més enllà llavors creix el poema i el poema també fa variar o creixer el muntatge llavors és una cosa que es va retroalimentant i per acabar això que deia el Roger que preguntava l'última guindilla que li vam posar és aquestes il·lustracions que no deixen de ser elements simbòlics de pors reals i que estan molt basats realment en la figura com observem el protagonista d'aquesta peça d'art audiovisual que és la Mari en aquest procés de l'embaràs de crear vida o sigui que té un vincle també amb la maternitat directament totalment no només veient les imatges de tu mateixa Mari embarassada sinó hi ha un vincle lligant també d'aquestes pors potser que van per aquest costat femení matern home jo per mi per mi si jo puc parlar-te des de no la part de creació ni artística sinó des de l'experiència com a espectadora i com col·laboradora no i per mi clar jo miro aquest vídeo i em sento molt identificada sí precisament sí amb el moment en què estic i de fet aquest vídeo les imatges són de l'embaràs del nostre primer fill el Rai però aquest embaràs que ha sigut una miqueta més remogut tan física com emocionalment encara em sento molt més molt més identificada i clar veure com expressen no el que és per mi quan jo ho miro la maternitat ja des de l'inici no des de l'embaràs que és com l'inici de la maternitat com comencen a sorgir d'una sèrie d'emocions des de no dolentes sinó més doloroses des de la por des de dubtes moltes coses fins també coses molt boniques que es veuen allà també sí i és una de les coses que parlaven quan vam fer l'exposició del viatge de la qual el Rubén va ser el comissari estem parlant de Wicc & Song sí de l'exposició que vam fer just abans de la pandèmia aleshores en aquella exposició mostravem tot tipus de viatges diguéssim que eren bastant bucòlics o bonics aleshores també ens va quedar pendent fer com un apartat d'uns viatges més foscos que ens porten per camins més tanabrosos potser i aleshores anar en aquell viatge que vam fer a les Azores amb aquest lloc tan fosc tan fantasmagòric i alhora bonic és una illa i les imatges són velles velles també altes també de la malitat de tot i és una illa de contrastos molt gran aleshores vam descobrir que pese a acabar amb la llum perquè acaba amb el naixement i amb donar llum té una part fosca i és la part d'acceptació d'aquests viatges foscos representada amb aquests monstres i què són aquests monstres aquests monstres ens acompanyen a tots a tots d'alguna forma i vam voler tractar una mica aquesta relació amb aquests monstres i aquest viatge intern que fa la Maria en la peça finalment entrant dins seu per aquest túnel que de fet és l'únic plano gravat aquí a Sant Jús una localització que no la direm la gent la pot buscar però segur que més d'una persona la coneix i en aquesta acceptació d'aquests monstres que molts cops aquests monstres no van en contra nostre precisament el que estan intentant fer és defendre'ns d'alguna cosa i és en aquesta acceptació d'una de la mà d'aquests monstres que ens permet avançar molts cops i arribar a aquesta llum a donar llum en aquest cas concret i tornant a l'inici deies ja no és la nostra intencionalitat sinó el que cadascú interpreti d'aquesta peça és a dir hi ha aquestes dues també aquesta dualitat que deia la Maria de no tot és una cosa pot ser el que un vol però també el que l'altre interpreta és una mica l'objectiu imagino de cadascú la part que hi ha dipositat en aquest gràvid totalment i gràvid és a dir el nom la gravidesa la gravitat la gravedat el feto ahí dintre està molt relacionat amb la gravetat exactament i de fet si tu mires amb els test d'embaràs surt la paraula gràvid perfectament que és quan realment la dona està embarassada i porta una vida dins d'ella aleshores ens quadrava bastant aquest nom com a neia el dit aquests monstres no sé si han estat part dels Rubens és a dir artísticament parlant aquests dibuixos aquestes il·lustracions corren a mans teves sí i en aquest cas literalment perquè hi havia com una voluntat també de tornar a la mà com has dit tu no? o sigui al final estan passats per l'ordinador però són dibuixos que els vam fer bé els vaig fer amb paper i llapis i els compartíem amb el Roger fins a trobar el que ens semblava que podria representar metafòricament cada una d'aquestes pors no? i sí sí sí al final com ha dit el Roger no? també en la mateixa tònica que la peça general és deixar en pas que cadascú interpreti també en suggerim és curiós perquè un dels monstres que surt a la peça diria que és l'únic que no partia de dibuix sinó d'una imatge real que és una de les obres que ens uneix dins d'aquest univers gràvid els tres i que va estar representada en l'exposició del Rubén d'aquí de Can Ginastà que es deia Redención Entrópica que és aquesta cadera de vaca que també tenim una història de fons bastant guai a veure com està això una cadera de vaca? cadera el hueso de la cadera? sí en la peça de gràvid a part de les il·lustracions com a element artístic també surt una una escultura que vaig fer fa uns anys que és una mena de totem i està feta amb fusta la tècnica de shibari que vaig fer amb el Gabriel Briones que és un artista que fa això que el shibari és amb cordes lligar coses i és com una mena de totem que fa ja quatre anys enrere ja parlava d'això d'agafar les pors i posar-les davant i enfrontar-les i llavors és un element més dintre de la peça bastant protagonista que està de fons i que realment és una darrere hi ha una història que hauríem de això ja ens ho explicarem un altre dia de receta de Kanji perquè és llarga però segueix sent el mateix és una història com la vida misma plena d'ombres bàsicament la va trobar el Rubén al Montseny per Olot amb un bosc i anys després jo amb la meva germana Llasmín d'excursió la vaig retrobar aquesta cadera i hi havia una història de fons que creiem que començaven teníem una la cadera aquesta que es perseguia jo me la vaig trobar jo me la vaig trobar el 2017 per dictar alguna cosa enmig d'un bosc i quan ja me n'estava a punt de portar cap a casa perquè jo vaig per la vida recollint coses que em trobo per la natura i per els containers i coses així segona vida segona vida uns donaments i tant i llavors quan vaig pensar ostres si porto això a casa la Laura la meva parella aquestes coses li donen bastant de lluio i vaig dir la deixo aquí i la vaig deixar enmig del bosc amagada a més per si algun dia se'm girava al cap i tornava i just és el teu germà el que es troba cap d'un any el Roger torna a fer la mateixa excursió amb ma germana que vivia allà i em va enviar una foto i em diu Ruben l'he trobat bueno m'ha trobat sense buscar-la entenc no vas anar allò de dir a la resta de la cadera de la vaca llavors me la va portar la vaig tenir a casa i van succeir uns aconteixements bastant xungos ens van atropellar els dos gats en un mes ostres una cosina meva que em pava a descansi també se'ns va anar i era com que m'era impossible no atribuir-li en aquella cadera o sigui en aquesta cadera que sembla una cara tota aquesta freqüència xunga no? sí, negativa no? sí llavors la decisió va ser com doncs agafar-la i crear contenir aquesta por dintre d'aquest marc que la lliga i a més generar una imatge maca aquesta és la intenció de fons que només ja ser gairebé el mateix que fa gràvid en si pel la gallina sí una pregunta aquesta aquesta peça d'art audiovisual poema videopoema curtmetratge on es pot veure i l'heu presentat a festivals també? o teniu a idea que acabi rondant per algun artístic audiovisual? ara mateix l'estem autogestionant diguéssim per les redes i tal i sí que ara entrarem dins d'un circuit de festivals a través d'una gent que es diu Eterum que és de festivals latinoamericans i després també aquí a nivell petit comitè a Sant Just volem fer una estrena amb un nou centre que es diu la Casa del Far que no donarem encara molta informació però és un nou lloc on es fan iniciatives es faran moltes iniciatives de creixement personal que sí que podeu mirar a l'Instagram que es diu la Casa del Far crec que l'Instagram és la Casa del Far i farem una estrena allà amb una mica de maridatge i xerrameca i ja us ho farem saber en breu la Casa del Far tot junts és el que he trobat a Instagram potser espai de creixement tallers i més exacte i ja veureu que hi haurà iniciativa Go Far Go Together és aquest? és el vostre sí? es faran coses molt guais allà ja veureu molt bé és a dir fins que no es projecti si hi ha algú que el vol veure perquè l'estem escoltant nosaltres en bucle de fons però si hi ha algú que el vol veure a quines plataformes es pot adreçar? es pot veure a YouTube i a Instagram a l'Instagram de Weekend Song o el meu el de Roger Cotoc i a YouTube a YouTube el meu canal de Roger Còrdoba sí, exacte i per anar acabant qui vulgui dels tres Maria, Roger, Rubén quin feedback heu rebut fins ara d'aquesta de la publicació de la peça Maria que t'hem escoltat vinga Maria és la protagonista la veritat és que és molt guai és que a mi també em sembla em sembla brutal com explica tot això que hem estat parlant tota l'estona i com ho veig jo amb les imatges del poema i tot crec que dona per molt per molt interpretar i és com molt molt profund i el feedback que a mi m'ha arribat és super molt guai sí, molt positiu sí m'he dit que el Roger i el Rubén igual us ha arribat feedback que hi haguéssim bones paraules o aplaudiments podríem dir jo crec que està aconseguint alguna cosa que normalment és com la fita de qualsevol gest artístic és no només expressar expressar-se un mateix sinó que fer emocionar qui ho està mirant i la gent ens transmet això i crec que a mi mateix em dono autofeedback i cada cop que me la miro m'és impossible no acabar amb la llagrimeta vull dir i no m'ha passat sempre això vull dir és com molt inesperat he de dir que és molt emotiu animo a tothom que el pugui veure us emplaço un altre dia si en voleu seguir parlant més endavant quan tinguem aquest projecte de la Casa Alfà ja més en desenvolupat o inaugurat o s'hagi fet el maridatge i així anem seguint una mica la vostra pista mentrestant que vagin a veure aquest gràvit a Youtube a Instagram que comparteixin que aplaudeixin i que comparteixin aquest coneixement aquesta peça d'art que dèieu Maria, Rubén, Roger moltes gràcies per venir fins aquí enhorabona per seguir treballant amb aquestes peces i també per fer que l'art Sant Justenc segueixi tenint el seu valor i que en fi tinguem la sort de tenir aquestes peces que vagi molt bé i que vagi molt bé especialment a les dues moltes gràcies Bon dia Però no sé si empujada o me atrajo el deseo o el rechazo si habrá impacto