Habitatge de lloguer públic i escolarització a Sant Just: conversa amb Lluís Montfort (Movem)

Passen tres minuts de dos quarts d'una del migdia. Aquesta hora parlem d'actualitat de Sant Just amb el portaveu de Movem al municipi. Lluís Montfort, molt bon dia. Molt bon dia. Per parlar, com deia, d'actualitat Sant Justenca. En l'últim ple municipal es van tractar diferents temes. Un d'aquests va ser l'aprovació de la pròrroga del conveni que té l'Ajuntament en Promunça per mantenir el part de l'habitatge de lloguer social per aquest 2016. Un punt que es va aprovar de manera encena, que és per un any, en principi, aquesta primera aprovació s'ha d'anar aprovant encena cada any. I que, en principi, és un d'aquests temes en què l'Ajuntament té clar la línia que vol seguir. Sí, és un dels principals pilars del govern. Nosaltres creiem que la política d'habitatge té una pota que és fonamental, que és donar suport a aquelles famílies en situacions més desfavorides, o que passen per problemes temporals. I, en aquest cas, la posem a disposició de Promunça, que és l'empresa que ens gestiona i que coneix el parc d'habitatge, tota aquesta gestió. Però també és veritat que les polítiques es porten des de l'Ajuntament, des de l'Apartament de Benestar Social, i amb ganes d'anar ampliant cada cop més aquest parc d'habitatges destinats a aquestes tipologies. Com es pot ampliar? Hi ha la possibilitat d'habitatge que sigui de l'Ajuntament poder-lo destinar a aquests temes, o a través de Promunça, o si no hi ha inversió de privats o aportació de privats és complicat? Bé, jo crec que, per una banda, podem destinar pisos que ja tingui Promunça a aquesta finalitat. Per tant, això és una manera d'ampliar progressivament aquest parc d'habitatges de lloguer. Per altra banda, poden haver-hi unes sessions privats cap a l'Ajuntament, a canvi d'un lloguer fix, una assegurança, i que posin a disposició d'un lloguer que seria l'Ajuntament. Però també hem vist que això no ha tingut gaire recorregut, darrerament. També es podria aprofitar noves construccions i noves promocions per poder reservar algun d'aquests habitatges. I el que sí és que hem d'anar fent cap a un parc públic d'habitatges de lloguer que sigui finançat, bàsicament, des de l'Ajuntament, també. Adelaçat per això, el tema és de lloguer social, és a dir, de situacions d'amortiment social o en general? En general. Des de Movem creiem que l'habitatge és un problema estructural a Sant Just. Tenim un preu per metre quadrat superior a la resta de municipis. Per tant, fa que l'accés a l'habitatge sigui més difícil. Per tant, com que és un problema estructural, ens cal abordar-ho des d'una solució estructural. En aquest cas, des de Movem creiem que l'opció de pisos de compra o de venda, en aquest cas, és una solució molt interessant que ha ajudat a moltíssimes famílies de Sant Just, però té un problema que tothom coneix, que és que s'esgota en ell mateix. A no cal cosa, les noves generacions o les noves situacions només es poden respondre en un parc que sigui de lloguer. I aquelles situacions quines poden ser? Jo crec que, bàsicament, hi ha una part que és molt clara, que són els pisos de primera emancipació, que són aquells pisos en els quals la gent jove li dona uns anys més de marge per preguntar-se si es poden permetre pagar un pis a Sant Just. Per tant, aquest és evident. Per altra banda, serien uns pisos de lloguer de gent amb unes rendes més baixes de la mitjana. Seria un altre gran nucli. I, per altra banda, també uns pisos de lloguer amb un règim més obert, en el qual podrien ser alguns pisos socials, alguns de gent gran, alguns d'un lloguer per unes rendes mitjanes baixes. Llavors, tot aquest amalgama de pisos de lloguer serien els que haurien de respondre a aquest problema estructural. Per tant, un problema estructural, una solució estructural. I es podria fer amb pisos de lloguer, per exemple, que ja estan en marxa i que funcionen com a lloguer protegit, quan caduquin, per exemple, les diferents condicions. Entenc que segons quines condicions sí que arriben a un límit, no en casos d'emergència social, sinó algú que fa cinc anys sí que tenia les condicions per accedir a aquest pis i d'aquí dos anys ja no. Pot ser que us plantejaríeu en aquesta línia o a veritat genou? Per una banda, aquells pisos d'emancipació, aquells pisos per gent jove, que la gent que estigui allà ja no compleixi aquests criteris, doncs haurà de substituir per un altre, perquè ni per renda ni per edat ho compleix, per tant caldrà que hi hagi una certa rotació. Però també és veritat que és insuficient, a part de veritat que tenim. Per tant, el que caldrà serà aprofitar noves operacions per tenir pisos per part de l'Ajuntament a disposició de la gent o fer nosaltres noves construccions de pisos de lloguer i tot això, clar, el problema dels pisos de lloguer és que així és com els pisos de compra agafen, es demanen els crèdits i quan no vens ho canceles, aquí la recuperació és més a llarg termini i els ajuntaments tenen dificultats en generar aquestes operacions que carreguin el seu deute. A no cal coses, nosaltres desmovem, per això estem proposant que hi hagi un fons per l'habitatge de lloguer, que aquest fons de l'habitatge s'hauria de nodrir, per una banda, d'un percentatge de les llicències d'obres, amb la dinàmica que l'Ajuntament retorni en habitatge allò que ingressa per a l'habitatge, també tindria un altre àmbit important, que és que faria no dependre a l'Ajuntament d'aquests ingressos del totxo que dèiem i, per tant, acostumar-se a tenir unes despeses moderades. I, per altra banda, un cop aquest fons també es podria nodrir del propi lloguer que paguessin les persones, per tant, aniria directament a aquest fons, llavors aniríem creant una bossa que ens permetria generar aquestes operacions d'una manera relativament àgil i, evidentment, com tothom es pot imaginar a mig i llarg termini. Això és una carrera de fons, no podem aquí fer aquesta política perquè és que no ens en sortiríem a curt termini. I d'aquesta proposta n'heu parlat amb tots els socis de l'equip de govern? Sí, sí, sí. I hi ha acord, per tant, per tirar endavant? Hi ha matisos. En quines coses? Doncs hi ha matisos en la capacitat de l'Ajuntament de poder generar pisos de lloguer. o sigui, hi ha un matis quantitatiu, no? Hi ha gent que creu que això té un recorregut més curt i gent que això té un recorregut més ample. Per altra banda, hi ha una altra matització que és que, estant d'acord que això és d'una necessitat, pot haver-hi, doncs, visions que apostin més cap a un subsidi, una subvenció continuada als habitatges sense haver d'adquirir-los o haver-los de fer. i hi ha gent que pensa doncs que potser segurament cal fer-los i així ja queden constituïts. I per altra banda, també hi ha una altra visió en relació a la capacitat econòmica de l'Ajuntament per fer això, no? Però tot plegat són petits elements que cal encaixar en els quals hem de tirar endavant el que és una política d'habitatge. Llavors, amb aquests petits elements, jo crec que estem d'acord en l'arrel, que és que la solució al problema estructural passa per un tema estructural que és la creació d'un parc d'habitatges d'allò. I amb això sí que podríem ser pioners i podríem ser realment un exemple per molts i molts municipis. Per exemple, tots els ingressos que puguem anar tenint no s'han de reinvertir tots en la via pública, no s'han de reinvertir en altres elements, sinó que s'ha de guardar sempre una part per generar aquesta política de fons. Creieu que la gent no ho entendria o, per exemple, ho dic perquè justament ara que comentes el tema de la via pública, sovint s'han tímat a la reclamació de més inversions o, per exemple, el mes passat també Convergència exigia que hi hagués en una moció que no es va aprovar, que es concretessin totes les inversions que es volien fer en els propers temps i després s'han de establir en una prioritat. fer una cosa per a l'altra es podria entendre? Jo crec que no estem parlant de fer una cosa per a l'altra. Estem parlant de fer un esforç per mantenir una via pública amb condicions, però reservant una part dels ingressos per fer front a aquesta altra política que també és un eix. Difícilment a l'Ajuntament ens trobem situacions de dicotomies de dir aquesta política o aquesta tot o res. Jo crec que són dues polítiques importants que s'han de tirar en paral·lel i s'han de poder fer córrer en paral·lel. Requereix una reflexió i requereix també un consens amb tothom perquè estem parlant d'una política que no s'executi en aquest mandat sinó que és una política de fons. De la mateixa manera que Sant Just ha aconseguit un consens en la creació de mil pisos de promoció pública en tots aquests anys seria un nou pacte social un nou acord global un consens que ens hauria de projectar en aquesta visió de poble. A més a més el fet de crear un parc de habitatges de lloguer també ens ajudaria que potser els preus no es disparessin tant amb oferta o demanda sinó que només fossin unes tipologies concretes. Jo crec que els pisos que hauríem de començar a treballar i a dinamitzar en aquest parc de habitatges de lloguer haurien de ser pisos molt adequats al públic al qual vagin destinat. Pisos de primera emancipació han de ser pisos petits han de ser pisos per dues persones i en el qual ràpidament quan la situació canvia o quan tens família doncs puguis anar optant de mica en mica d'altres tipologies de pisos. La mobilitat i la quantitat van molt lligades i l'objectiu de cada una de la tipologia de pisos hauria d'estar clar des d'un principi. i la idea seria tot plegat posar-ho en marxa en aquest mandat o és una cosa més a llarg termini com us ho plantegeu aquest parc d'habitatge social? El parc d'habitatge social s'hauria d'iniciar en aquest mandat de fet el pacte de govern està recollit i em sembla que eren uns 15 habitatges de lloguer que miraríem de posar en funcionament el que passa és que aquesta política clarament supera aquest mandat claríssimament és una política que jo l'hauria com a mínim a 10-15 anys vista. I l'Ajuntament hi pot fer front si ho decideix l'Ajuntament sense dependre d'altres administracions ja sigui la Generalitat o el govern espanyol? Jo crec que l'Ajuntament té capacitat per iniciar aquest parc d'habitatges de lloguer el que també és veritat és que no ens agradaria sentir-nos sols ens agradaria que fos una política compartida que finalment en aquest país l'habitatge fos vist com una primera necessitat i no com un luxe. Una cosa tant de bo trobéssim administracions que ens ajudessin no només en el finançament sinó en el suport de la càrrega financera en la dinamització de promocions en fer aflorar pisos que estan en un lloguer molt concret per uns privats també en col·laboració amb l'administració pública això requereix un pacte i d'anar trenant una sèrie de propostes que segur que ens en sortirem i si és amb les d'altres administracions serà millor i més ràpid. En el ple de l'últim mes del febrer també es va aprovar una moció relacionada amb el tancament de línies de P3 a nivell general perquè aquí Sant Just en principi possiblement hi haurà una línia més no s'han tancada sinó que se n'obrirà una nada nova però en la moció també es feia referència a la situació de l'escola Miquel Martí Pol de Mas Lluï que està ubicada molt a prop de la part de Mas Lluï i també de Sant Just i en què sembla que està encarrant una línia i hi hauria doncs uns 30 alumnes possibles alumnes de Mas Lluï de Sant Just que podrien accedir-hi en principi i això no està contemplat i que és alguna cosa que potser s'hauria de resoldre de cara als propers cursos aquesta la manera de comptar qui pot accedir a una escola o a una altra Això és una cosa complexa el Regió d'Educació que ara és en Junts Fossal ho ha estat seguint de molt a prop per una banda hi ha un compromís de l'Ajuntament que és que tota la gent empadronada a Sant Just que opti per una escola pública tindrà una plaça a l'escola pública per tant aquest és un compromís que garantim per tant nosaltres quan fem la planificació educativa amb la Generalitat que cada cop és veritat que cada cop ens demanen menys l'opinió però en tenim encara i l'expresem sempre anàvem mirant la demografia i aquesta línia del Montserrat sempre era aquesta que s'obria o no s'obria de tant sí alguns cursos que sí uns cursos que no el que fem sempre el dubte estava si la doblàvem en oferta o la doblàvem en funció de la demanda ara el que fem és la doblem en l'oferta perquè hem vist que ara no recordo els números però que hi havia alguns alguns naixements més de fa tres anys que així es ho indicaven per tant la nostra la línia de Sant Just s'augmenta per aquesta raó per altra banda la línia del Mas Lluï és veritat que hi ha 36 nanos que estarien a disposició de poder entrar a P3 del barri del Mas Lluï no tots volen i opten per una escola la Martí Pol que està allà al costat però al mateix temps considerem que és molt lògic que vagin en aquesta escola del costat amb no qual cosa jo crec que tard o d'hora haurien de començar la Generalitat a tenir una visió no tant de municipi i de línia fronterera sinó de conglomeració urbana o de zona de proximitat de manera que sigui molt més fàcil que alumnes del Mas Lluï de Sant Just puguin entrar en una escola concreta Martí Pol per exemple en punts de residència això és una cosa que la Generalitat va per darrere de la societat encara no està contemplat això la llei està pensada per municipis que no es toquen i per barris que no es toquen en aquest cas en aquest cas jo crec que la lògica seria que en un futur la gent pogués anar a l'escola que vulgués amb els punts ara com ara és possible que si hi ha molta demanda Martí i Pol doncs la Generalitat estudi fer una cosa o una altra però és veritat que la gent entrarà sense els punts de residència De vegades es parla d'encomunar serveis en algunes coses o altres i en el cas de Mas Lluís s'havia parlat en diverses ocasions també de la possibilitat de crear una escola bressol en un futur justament per una mica en aquesta línia no sé si aquest tema està tancat fins que tot plegat canvia o si és un tema que encara està sobre la taula Ens vam trobar amb grans dificultats com sabeu amb els ajuts per al sosteniment de les passes d'escola bressol i dels diners de la construcció d'escola bressol ens va fer deixar davant d'això jo crec que si les coses milloren en el sentit del finançament la lògica seria que la propera escola bressol estigués a la masiva i això està clar és una cosa que tinc bastant clara jo i que a mica en mica suposo que tothom també ho té clar el que passa és que les circumstàncies actuals ens ho fan molt difícil encara i amb prou feines hem estat aguantant la tirada de la pèrdua de finançament a part de la Generalitat per manteniment de l'escola amb arrecs el que passa és que la lògica seria aquesta fer una cosa m'encomunada jo estic molt d'acord amb l'encomunament de serveis amb pobles que estan propers a nosaltres i també estic molt a favor que els municipis tinguin un paper important en el tema educatiu jo crec que si la Generalitat pogués fer un pas per considerar els ajuntaments com a socis i no pas com a administració diferent sense competències l'educació en general milloraria molt això ho hem fet ja amb els cursos de català que tenim el Consorci en la administració lingüística doncs per què no que Catalunya a mica en mica en un futur pogués anar avançant cap a un consorci educatiu en el qual els dents locals hi fossin presents d'una manera important doncs veurem com avança tot plegat avui hem volgut parlar d'actualitat i hem parlat per tant d'habitatge social i d'educació en aquest cas amb el portaveu de Movem a Sant Just Lluís Montfort moltes gràcies a vosaltres moltes gràcies que vagi bé fins aviat bon dia bon dia a Sant Just Lluís