Íbers a Can Ginestà: nova exposició de llarg recorregut i el conte il·lustrat de l’Arrel a Sant Just Desvern

Per a l'entrevista que tenim, que us portem ara mateix, hem volgut fusionar i portar, de fet, a les dues persones, podíem dir protagonistes d'aquests dos aspectes que tindrem a la sala CIMA, que en Ginastà. Per un costat tenim amb nosaltres a Jordi Amigó, arxiver municipal, i de l'altre també tenim amb nosaltres a la Txell Ribas, il·lustradora Sant Justenca. Bon dia els dos. Hola, bon dia. Sense por, sense por. Que avui, a més, és el Dia Mundial de Barra. Que no us faci por. Txell, Jordi, gràcies per venir fins aquí. Feia una mica una molt breu introducció, i és que aquest dijous, 16 de febrer, s'inaugurarà aquesta exposició Ibers a Can Ginastà, a la sala CIMA, a la sala... De fet, és el centre d'interpretació del municipi. D'això ens en parlarà segurament més tu, Jordi. I després també tenim la, diguéssim, la publicació d'un llibre, que és el Conte de l'Arrel, que Txell molt bé has il·lustrat, que és aquest gegant queer. Recordem, dels gegants d'aquí de Sant Just. Comencem, si et sembla, Jordi, per parlar una mica d'aquesta exposició, que, diguéssim, s'organitza amb vuit eixos, vuit punts principals, per entendre una mica qui van ser, què van fer, què ens van deixar, i podríem dir que és el que també... encara ens connecta amb ells, si és que encara pot passar així. Aquesta exposició suposa un canvi de plantejament en el funcionament del centre d'interpretació del municipi. És una sala que funciona des del 2008 amb exposicions petites, que duraven un mes, un mes i mig, de coneixement del municipi. Llavors, durant tots aquests anys hem fet aquestes petites exposicions, i hem anat detectant unes necessitats que tenen a veure amb tenir un espai més relacionat amb una exposició més permanent, més museística, que tingués uns continguts una mica de llarga durada, que poguéssim trobar, per exemple, en un museu, en una sala d'exposicions temporals. Llavors, aquesta exposició respon a aquesta nova necessitat, hi ha una demanda de tenir un espai més adreçat o que funcioni més amb projectes museístics, amb línies museístiques. Llavors, s'ha decidit començar pels Íbers, perquè és el primer poble que va habitar aquí a Sant Just, i llavors l'exposició està dedicada als Íbers, que van viure a la penya d'on moro. És un dels poblats ibèrics més antics de Catalunya, és del segle VI abans, dels 550 abans de Cris, és a dir, ficti-ficti, fa uns 2.500 anys que hi ha veïns que viuen empoblats en cases, no de forma itinerant o nòmeda. Llavors, doncs, ho dediquem als Íbers, de la penya d'on moro, i a més a més, són una gent que coneixia en l'escriptura, i a un dels pocs testimonis d'alfabet ibèric, l'hem trobat aquí a Sant Just, a la penya d'on moro. Llavors, en el CIM funcionarà donant un any, perquè tots els veïns i veïnes de Sant Just puguin venir tranquil·lament. Les exposicions que duren un mes, un mes i mig, moltes vegades la gent no les pot veure, perquè un mes passa molt de pressa, i llavors, doncs, bé, moltes vegades la gent ve a Can Ginestà quan ve, no? Llavors, les escoles també necessiten la seva programació, els grups per poder venir, i llavors es fa un plantejament de llarga estada. Llavors, aquesta exposició permetrà que tothom la pugui visitar de forma tranquil·la i de forma planificada. I per donar suport a aquesta exposició que inaugurem el dijous a la tarda, a les set, que esteu tots convidats, es va creure oportú fer un conte que, amb ulls adreçat als infants, expliqués com vivia aquests hiberts de fa 2.500 anys. I aquí és on entra la Txell Ribas, que és una il·lustradora amb la qual se li ha fet l'encàrrec d'aquesta publicació. Txell, et toca. A més, veig que tenim el llibre aquí, el llibret. L'he portat una mica, però una mica d'orientació. I tant. Bé, se'm va fer l'encàrrec d'aquest llibre, vam fer una primera reunió on va sorgir la idea d'això que fos la... l'eix del llibre fos l'arrel, el gegant de Sant Jús, que és iber. I llavors, bueno, es va estructurar amb diferents temes per entendre com vivien els ibers. I amb l'ajuda de l'aula... Escola Didàctica Activa. Sí. Escola Didàctica Activa. Són unes persones que assessoren i que fan monitoratges. Són historiadors, són arqueòlegs. I llavors ells ens han donat d'alguna manera la rigorositat científica, les pautes. El contingut informatiu. Sí, sí. Doncs no fer cap... És a dir, treballàvem... Quins elements hi havia a casa, quins no, no? És a dir, tot això que pot aparèixer a la il·lustració. Sí, sí. No, no, ha sigut una feina ben elaborada, molt comentada, amb la Marta i la Isabel, que són les que portaven a l'escola. I el Jordi. A poc a poc hi va una lletra, no? Sí, sí, sí. Molts mails. Sí? Molts mails, sí. Sí, no? Allò, preguntant... Quinze dibuixos, em sembla? O quins de làmines? Sí, els de làmines. Però calcular potser hi ha 20 mails per dibuix. Sí, per cada dibuix. Sí, sí, sí. Clar, com funcionava això? Ells t'informaven del que hi havia? Sí, sí. Ella feia una proposta d'escena, de dibuix, per exemple, al comerç, no? Llavors, doncs, al comerç, potser posava una nansa a l'àmfora que era més gran de l'humà. Ostres, aquest detall, eh? Llavors, els supervisors científics li deien, escolta, aquesta nansa hauria de ser més petita. Llavors, la Txell... Sí, sí, anava per això, no? Que era... La curiositat aquesta històrica, jo vaig aprendre moltíssim, m'ha agradat moltíssim, perquè realment era... Anar treballant cada dibuix, i a més, quan dibuixes, amb la Isabel i la Marta, també ho dèiem, trobes... Veus més el que li falta, el que... Elles mateixes, dins de l'explicació, per exemple, t'anaven la casa de tenir un sostre i, bueno, i et deien quatre coses i un cop et poses a dibuixar veus que realment... Però com era ben bé, no? Com anaven les vigues? Cap aquí? O transversals? Clar, clar, clar. De fusta? De quin material? Quin color? Llavors, clar, tot això es anaven sortint molts dubtes, que era molt divertit, perquè tots, clar, anàvem aportant la nostra, no? I el Jordi també, elles... Bueno, ha estat molt, molt... molt activa, no? la feina, molt, molt xula. Ara estic veient aquest del comerç, que, per exemple, aquest del comerç, doncs, apareix al Baix Llobregat i apareix al Delta del Llobregat, però és que en l'època hi hagi que el Delta del Llobregat no existia i el Prat era mar. És clar, la Txell havia de dibuixar uns estuaris on hi ha l'aeroport del Prat i, aleshores, ella ho ha dibuixat amb uns llacs i, clar, ho dibuixa molt bé i, aleshores, tot això permet explicar als nens que el Prat no existia, que era mar, que eren uns estanys i que, per això, els vaixells grecs paraven aquí per fer aigua dolça i això sempre ho explicàvem, però no ho havíem dibuixat mai. I el moment que et poses a dibuixar-ho és quan... quan ho veus. Per realitat, no? Quan va sortint, sí, no? Més la realitat, no? És més fàcil, també, d'explicar i de veure. I tant. Sí, sí. És la primera vegada, podríem dir, que tenim aquestes parts de Sant Jus voltants, diguéssim, orígens dels Ibers, com van arribar, què feien aquí, aviatats. Sí, dibuixats, imaginats, perquè sempre... Tenim en paper. Sempre dèiem a la gent que s'ho imaginessin, però, a veure... Bueno, cadascú pot imaginar la roba que sigui, el sostre que sigui i les nances que siguin de l'avant fora. Sí, sí. Clar, clar, s'ha de ser curós amb aquest tipus d'informació. Incluso amb els noms, eh? Vull dir que com es deia a la gent. Sí? Llavors, fins i tot, tots vam tenir algun problema de dir, bueno, i com anomenarem els personatges que surten al llibre? Clar. Com els anomenes? Clar, tenim l'Arrel, que entenc que és la... Que també són noms que costen de... Bartas Toló. Bartas seria un Bernat o un Bartolomeu? D'ara. No, es veu que són noms que han aparegut en alguns documents i que són pocs noms que es coneixen dels hívers. Llavors, aquests noms els han aportat aquests assessors científics, no? A l'Escola Directica Activa, també. Sí. Sí, sí, per això que són molt reals, no? Molt curosos, també. el Nakeltyr i el Bodestart. Uau. Que el Bodestart, no?, que ve d'Eivisa, llavors els noms, no?, és més d'aquella... Perquè es veu que han trobat pocs noms i llavors, doncs, aquests pocs noms, doncs, fa que a vegades... Es repeteixi. Es repeteixi. Amb algú llegis de dir és la mare i punt. Ah, val. Perquè potser no hi ha tanta... No tenen tanta informació de noms de dona, no?, de gent. Sí. De dona, eh?, en concret. Sí. Més d'home, potser, sí que en tenien o... hi ha tres noms, no?, que són el Bartestolor, el Nakeltyr i el Bodestart, que són homes, no? Sí. Llavors, a partir d'aquí, doncs... Bé, vull dir... S'ha anat tramant la... És a dir, s'ha anat creant l'entramat, la historieta, perquè en si la història és una invenció, és a dir, és una... Us heu inventat potser una història a partir de situacions que heu anat seguint dels Ibers, no? Més o menys seria així. Bé, les situacions són que hi ha l'Arrel que explica com era el seu poble. No és que es creïn en unes situacions, no és ben bé una novel·la, no? No, no, és una explicació que va... O sigui, fa de guia. Fa de guia. Arrel fa de guia. És un guia, sí. Una mica com el cuerpo humano, que t'anaven ensenyant per on passaven, no? Una mica, sí. Que d'exemple. És veritat. O sigui, fa de guia. Llavors et va passant per tots aquests punts per connectar-te amb els Ibers, no? Sí, diferents... Bueno, això, no? Comès, la casa, l'alimentació, els vestits... I et va ensenyant... Bueno, li ensenyen el Buydestart, que ve d'Evisa, i llavors representa que li ensenya com viuen... És un hiber visitant. Com és el seu poblat. Val. D'aquí de la Penya del Moro. No sé si són els... No sé si són també vuit punts igual que els vuit punts de l'exposició. És a dir, no sé si va igual a la part, digueu-sit? No, aquí són quinze. Aquí són quinze situacions i l'exposició té vuit àmbits. Té vuit àmbits. Llavors, molts d'aquests àmbits estan recollits en el llibre de la Txell, per exemple. Els vestits estan recollits dintre del tèxtil. Dintre del plafó del tèxtil hi ha recollits els vestits. Val. Llavors, el llibre ens dirà bé perquè dintre del... Dintre dels dibuixos que ha fet la Txell, per exemple, l'elaboració dels teixits, que és el set, i el vuit, els vestits, estan dintre d'un plafó. És a dir, els dibuixos set i vuit estan dintre del plafó. S'enclopan amb aquesta temàtica tèxtil, no? Sí, de la temàtica tèxtil. El que té la Txell és que ens presenta un taler que això ens permetrà explicar als nens com funcionava el taler i com feien els vestits, que això fins ara no ho podíem fer. Val. Havíem de demanar als nens molta imaginació. Clar. I esclar, això no funciona. No, no és el mateix. No, no és igual. Perquè aquesta exposició, Jordi, està pensada, deies, amb aquesta, diguéssim, amb aquesta connexió educativa de les escoles. No sé si els nens també rebran o les escoles rebran el llibre i després visitarà l'exposició. Serà una mica el PAC? Sí. O és la idea? Sí, sí, sí. La voluntat? Els nens, quan venen a fer la visita de l'exposició, en aquell mateix moment, rebran el llibre. Rebran el llibre. Un per escola o és un per cada nen? No, no. És un per nen. Ah, val. És un per nen. Llavors, els nens s'enduraran el llibre a casa, l'ensenyar als seus pares i els seus pares, d'alguna manera, tindran la repte d'explicar-los-hi també, no? Que està enfocat, a mi m'han dit, des de l'Ajuntament, cap als nens de cinquè. Val. De cinquè de primària? Sí. Sí, bé, això és perquè en el currículum educatiu els nens de cinquè toquen el tema dels IVAs. El que, bé, vull dir, qualsevol nen de Sant Jús pot venir i es pot interessar pel tema. Clar, clar. A nivell pedagògic, els currículums estan fixats que a cinquè aquest tema es toca. Clar. Després es torna a tocar a l'ESO. Per tant, un llibre cada nen, eh? Txell, cada... Això són molts nens que tenen aquest llibre i aquestes il·lustracions a les seves mans i a les seves cases i amb els seus pares i famílies que segurament ho explicaran, no? Mira què ha fet l'Arrel, mira què ens ho explica l'Arrel. Bueno, jo crec que és molt interessant i poder-ho tenir. A mi m'agradaria que els meus fills ho tinguessin. Sí, oi? O ja en tiren un? Clar, clar, imagino que sí. Ja l'hi has explicat? Sí, sí, sí. I què diuen els nens quan us ho expliquen? De fet, els meus fills, que ja comencen a ser sisè i institut, ja són més grans, eh? Però, clar, ja coneixen perquè amb què jo ho feia a casa, ho miraven res. Ah, mira, aquest nens ho vas fer. Ah, sí, aquest no en recordo. Vull dir que ja estaven. I sí, clar, és com la història nostra, no? Home, sí. I aquí, el Penya del Moro, no? Que està molt pròxima. I tant. Això sí, jo crec que és molt interessant. Jo hi he disfrutat molt. Sí. I coneixent coses, no? Des de les fuselloles. A veure què són les fuselloles. És que el Jordi estava molt... Sí. Les fuselloles són són unes peces que es posaven amb un pal per fer el teixit. Llavors la fusellola feia de peix. És això d'aquí. És això d'aquí baix. Ah, val. Que això ha arribat. Ha arribat fins ara. Sí, no? És el fús del fil i la fusellola era la peça aquesta d'aquí. És que és com una pedra? Com un pes? Sí. No? És com un pes. És com un pes. I això què era? Per... Per... Per sistema de teixir. Ah, per fer el fil. Per fer el fil. Per fer el fil. I el fil després anava al taler, que és el que està amb aquesta senyora. Val. Llavors aquí hi ha una senyora que té una fusellola que està fent el fil i quan el fil està fet el posa en el taler. Val. Perquè el taler el que fa és que trama el fil horitzontal amb el vertical. Mhm. I d'aquí surt un teixit i d'aquí amb aquest teixit es farà un vestit. O sigui que els vestits no són això que trobem a les botigues ara que està tot fet, no? No, ara sí. Abans s'ha d'haver fet el teixit. S'ha de fer. I abans del teixit s'ha de fer el fil. Però esclar, tot això ja queda molt lluny. Clar, clar. Quina estima li teniu a les fuselloles? És que heu gastat moltes hores debatent. És això que dèiem que treballàvem amb collons i amb molts mails i hi havia molta... I llavors estàvem... El Jordi era... Estàvem molt interessats en fer fuselloles perquè se n'han trobat. Se n'han trobat moltes i llavors ens plantegem que potser aquí a la penya d'Amora era un centre productor de teixits Ah, pot ser. de teles i que les teles doncs les intercanviaven amb els grecs per ceràmica per productes d'importació i que potser doncs tenim jo no sé el primer centre de productes de teixits aquí la veia Ah mira, tenim el primer Sara el primer Sara, eh? Perquè clar hi ha masses fuselloles pel consum particular no? És allò que diuen ara del consum Potser hi havia moltes dones que es dedicaven no? És a dir, no sé quina proporció de població teníem entre dones i homes No, inquieta però hi ha masses fuselloles per ser un consum domèstic per entendre'n Veig que és el tema les fuselloles El consum propi o El portmaior o no? Això era més el portmaior Hi havia molta producció Hi havia molta producció de teixit i ara pensem això que... Perquè una fusellola no es trenca vull dir quan s'han trobat les excavacions estan senceres per tant com pot ser que n'hi hagin tantes? Clar Potser fer una mica aquest petit compte una mica d'imaginació Això són hipòtesis que ja fem nosaltres no és perquè potser us ho hagin passat també els companys de l'escola didàctica Procurem posar una mica d'imaginació També, no? És necessari Per anar acabant i imagino que és a dir tens un coneixement de tot aquest aspecte històric de Sant Jusca doncs fins ara potser no tenies amb tanta exactitud a més i amb tant de detall aquestes formes m'ha servit per aprendre jo per mi vull dir que ho he disfrutat molt perquè he après molt amb ells recordem que ara la inauguració d'aquesta exposició serà dijous dijous a les 7 de la tarda és la presentació del llibre i després passarem a obrir l'exposició crec que la inauguració es fa des de dalt és a dir la sala es fa com la presentació i després ja es baixa i es fa la visita es fa d'aquí Can Genestà a les 7 estem convocats a Can Genestà i estem acabant d'ultimar exactament si ho farem tot el cim o pujarem a dalt si ho farem a fora és una sala petitona el cim sí depèn de la temperatura a vegades s'ha fet a fora s'ha fet a fora llavors la gent entra dintre del cim si fa molt de fred potser s'ha de fer a dintre estem mirant també en funció de l'aforament però com que aquests dies fa aquest temps estan canviant també sí sembla que de moment aquesta setmana en respecte ens sembla que hi hagi pluja sí l'espai del temps la pluja ho has de fer dintre llavors a dintre això sí i quan dèiem un any això vol dir fins al febrer del 2024 no? sí el 16 de febrer del 2024 la idea és ja inaugurar-nos l'exposició que estarà dedicada als romans sobre la qual ja hem començat a buscar proveïdors i a fer el que seria el disseny d'aquesta exposició de romans però en vincle amb Sant Jús en concret? sí, sí els romans a Sant Jús sempre és en vincle a Sant Jús per exemple la Júlia Quieta serà una de les protagonistes d'aquesta nova exposició dels romans m'agrada que sigui gairebé tot en clau femenina la real tot i que la real és queer que és aquest sexe no definit podríem dir però mira la Júlia Quieta era una nena la Júlia Quieta és la primera persona que tenim documentada a Sant Jús que va ser enterrada aquí a Sant Jús que hi ha una làpida que està dedicada a la Júlia Quieta que és una nena petita que va morir jove llavors és la primera Sant Jus tenca que tenim documentada perquè dels llibres no tenim cap nom real el primer nom real que tenim d'una persona enterrada a Sant Jús és d'època romana i és una nena que és la Júlia Quieta i llavors posarem en aquesta exposició com eren els romans aquí a Sant Jús on estaven quines restes ens han deixat i això serà a partir del 16 de febrer del 2004 l'any vinent l'any vinent doncs en parlarem també veurem si també heu acompanyat amb alguna il·lustració llibre Txell igualment no et perdem la pista com sempre diem així que no ja em segui una mica la història s'enjustenca a partir de en fi dels nostres orígens comencem pels Íbers seguim pels romans però de moment ens quedem amb els Íbers a inauguració aquest dijous ja ho saben aquí a Canjín i durant un any tenen temps suficient per anar i després no dir és que no he pogut anar no és una excusa que no ens serveixi ja ho sabeu que moltes vegades hi ha gent que a Canjín està potser només ve per Festa de Tardor o per Sant Jordi o al bar només hi ha més coses a part del bar i la terrassa sí però tot i així no és allò pot haver-hi gent que en un any vinga a Canjín estar dos cops o un o no vinguin em sembla molt poc això esclar hem de mirar d'allargar les exposicions una mica més i tant Txell Jordi Txell Ribas i Jordi Amigo moltes gràcies per venir fins aquí deixem aquí l'entrevista tot just dos quarts en punt Txell va bé d'horari gràcies gràcies els dos per venir explicant-nos una mica sobre aquestes fugalloles i altres elements dels ibers moltes gràcies fins aviat adeu gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gr elders Fins demà! Fins demà!