Entrevistes de la Justa del 10/10/2022 — Il trovatore de Verdi al Liceu: xerrada introductòria amb Pol Avignon, àries clau i per què és ideal per començar a l’òpera

Resum

Entrevista amb Pol Avignon, divulgador musical i musicòleg, que presenta Il trovatore de Giuseppe Verdi i la xerrada introductòria prèvia a la funció del Liceu. La conversa repassa la força musical de l’òpera, la seva vigència des de 1853, els grans moments vocals per a cada personatge, la producció escènica actual i els avantatges del programa Liceu+BIB (entrades amb descompte i visibilitat garantida). També es commemora el naixement de Verdi (10 d’octubre de 1813).

Punts clau

• Projecte Liceu+BIB (anomenat “Liceu VIP” a la conversa): apropa les òperes del Liceu a través de les biblioteques, amb entrades a preu reduït i bona localització.
• Títol i context: Il trovatore és una de les òperes ambientades a Espanya de Verdi (juntament amb altres com Hernani o La forza del destino).
• Estructura: òpera en 4 actes; al Liceu es fa I+II, pausa, III+IV.
• Durada: només música, 2 h 10 min; durada total aproximada de funció 2 h 40 min amb pausa.
• Producció al Liceu: signada per Àlex Uller (segons la conversa), vista a Amsterdam i a l’Òpera Bastilla; trasllada l’acció a la Primera Guerra Mundial i ressalta el conflicte entre germans (Manrico i el Comte de Luna).
• Mètode de la xerrada: enfocament pedagògic, amb fragments d’alta qualitat, anècdotes i sorpreses (inclou un fragment d’“A Night at the Opera” dels Germans Marx).
• Per a qui és ideal: per a tothom, i especialment per a qui no ha anat mai a l’òpera: música popular i directa, durada assumible, producció clara i grans veus internacionals.

Personatges i moments vocals destacats

• Tenor – Manrico: final de l’Acte III amb l’ària Ah! sì, ben mio i la cabaletta Di quella pira (amb el famos do de pit que el públic espera; tradició no escrita a la partitura).
• Soprano – Leonora: Acte I, Tacea la notte placida — delicada i molt exigent.
• Baríton – Comte de Luna: Acte II, Il balen del suo sorriso — una de les grans àries de baríton.
• Mezzosoprano – Azucena: Acte II, Stride la vampa, just després del cor de gitanos.
• Baix: relat d’antecedents a l’Acte I (important dramàticament, menys reconegut musicalment).

Per què és atemporal?

• Música de Verdi al màxim nivell: àries i cors memorables i impactants.
• Popularitat ininterrompuda des de 1853: sempre present al repertori internacional.
• Potència coral i orquestral: experiència sonora que impressiona.

“Tenir dalt de l’escenari 100 coristes [...] que et canten les melodies de Verdi a ple pulmó, ostres, això és una satisfacció que no es paga amb diners.”

“No n’hi ha excusa per no venir.”

Dades pràctiques de la xerrada

• Data i hora: dijous 13 d’octubre, 17:00
• Lloc: Sala Isidor Cònsul, a Can Ginestà
• Accés: Oberta a tothom; especialment útil per a qui vagi (o vulgui animar-se) a veure l’òpera al Liceu.