Iona Palau: del “defecte” a identitat artística — deformar el fang vermell per reconciliar una escoliosi

Música Doncs bé, entrem en aquesta segona hora, ara passen 19 minuts de les 11 del matí. Volem conèixer el projecte d'Iona Palau, artista Sant Justenca, que exposa Ceràmica Exposició Col·lectiva a l'Escola Tràs. El projecte, per fer-vos cinc cèntims, gira entorn al concepte de la deformació de la seva columna vertebral a través també de la deformació d'aquestes peces cuites a 1.200 graus, peces de fang. La saludem perquè la tenim amb nosaltres. Iona, bon dia. Bon dia. Bon dia, gràcies per venir fins aquí, tot i al fred. A vosaltres. I enhorabona també per l'exposició. Gràcies. Estàs contenta? Sí. Sí, orgullosa? Sí, sí, la veritat és que sí, perquè el projecte aquest és el meu treball final del grau superior que vaig fer de Ceràmica Artística a la Industrial i ara és el primer cop que l'he pogut una mica treure de l'escola i exposar-lo allà al tràs que és on estic treballant. He fet aquest petit espòiler, de fet, que gira, aquesta exposició gira l'entorn d'aquest concepte de deformació de la columna vertebral. Explica'ns una mica quin vincle té, perquè estem parlant de la teva columna, amb el fang també que moldeges amb les teves mans. Sí, us he de posar una mica en context. Vinga, va. Amb el fang vermell, diguéssim, que coneixem de tota la vida, el de la ceràmica catalana, quan el coem a més temperatura, si el poséssim al màxim, a 1.200 graus, aquest es fondria. Però què passa? Ai, més de 1.200 graus, perdoneu. O sigui, es desfaria, quedaria aixafat, no? Exacte, tipus lava. Què passa? Hi ha un punt aquest, que és els 1.200 que jo treballo, que s'arriba a deformar, però no s'arriba a fondre. I llavors hi vaig començar a fer uns càntirs, en el qual aprimava diferents punts de les parets per intentar controlar com aquesta deformació. Que aquesta deformació, dins del món ceràmic, es considera un defecte. Sí, no és atractiva per la peça, no? No, exacte. I a més, sempre el fang vermell, sempre s'ha cuit aquesta temperatura i mai s'ha experimentat, però com una cosa, doncs això, com un error, no? Quan et passes de... és com que el torres i com que se't desfà. O sigui, quan et queda una peça així, la deixes a banda i segueixes fent una altra. Exacte. Són peces que queden desetxes, no? Exacte. Imperfectes, vaja. Sí, sí, total. I llavors, bueno, vaig començar a fer una sèrie de càntirs on es deformaven i, doncs, bueno, reivindicava una mica tot el concepte de la deformació, sobretot del prefix D, que se li posa ja a les paraules, que quan se li posa ja el sentit, la connotació de la paraula ja canvia i és sempre negativa, no? Un efecte o un defecte, o ets eficient o ets deficient. I llavors, reivindicava molt tot això. I a través de fer aquest treball dels càntirs, dins del grau de ceràmica, el segon any, que ja em plantejava de fer un projecte final, doncs, durant l'estiu, em vaig veure reflectida moltíssim en un càntir perquè el que vaig veure és que el càntir aquell era jo, no? O sigui, hi havia una... la deformació del càntir que li vaig fer em quedava perfectament reflectit com una línia a la meitat del càntir que és que era la meva escoliosi. Llavors, jo també estava en un punt que m'havia de tornar... Perquè això m'ho han detectat quan tenia 18 anys, però va ser un punt que m'havia de tornar a fer revisió. Llavors, em vaig tornar a connectar molt amb l'escoliosi i vaig adonar-me que tota aquesta deformació que estava forçant tant als càntirs era una expressió de la meva pròpia deformació. Llavors, va ser que a partir d'aquest càntir, que ja vaig plantejar-me començar a fer cilindres, perquè una mica em representaven molt com el tors d'una persona. Llavors, des d'aquí surt la idea d'intentar deformar aquests cilindres expressant una mica la meva deformació. És aprofitar un... Clar, ara comentaves el tema del dalt, davant, no? Anava a dir un defecte en un afecte, potser, no? O és girar-li, fer una mica una volta, no?, el concepte com a tal? Sí, és reivindicar molt... Una part positiva, algú que de per si potser no la té. Exacte, és reivindicar molt, doncs això, el defecte com a una cosa positiva, igual que el meu defecte de l'escoliosi, que, clar, a mi m'ha servit molt com per reconciliar-me amb tota l'esquena, perquè era una cosa que tenia, però mai l'havia vist com a algú que pugui ser bonic, com una cosa positiva, no? I després, de fer tot el treball, també em vaig fer una sessió de fotografies amb una amiga meva, amb la Laia Mores, ajuntant les peces i la meva esquena, i, clar, és molt bonic, i també va ser, doncs això, tornar-me a reconciliar i ser capaç de poder-me fer fotos de la meva esquena i mirar-me i que no em fes cosa o fàstic, perquè jo me'n recordo veure la meva escoliograma, diguéssim, la radiografia, amb uns pares, i plorant, que és bastant bèstia, perquè és una S, són 42 graus. I llavors així ha sigut una manera de retrobar-me amb això. Sí, com una reconciliació personal, també, a través de l'art, que t'ha ajudat a tu també a, no sé, a firmar la pipa de la pau amb la teva pròpia esquena, no? Estèticament. Estèticament, sí, sí. Perquè no, és a dir, el vincle que hi generes, diguéssim, amb aquestes peces és l'estètica, no? És la part de fora, és a dir, és com es veu, no? O també hi vincules una mica, clar, en aquest cas, doncs el fang podem entenar que potser no té sentiments, o sí, entenem que no, no? Però, clar, diguéssim, tu sí que saps què és tenir aquesta esquena, el fang potser no. Sí, no ho sé, crec que també una mica, això la Carme Malaret sempre ho diu, que és aprofitar el fang per poder-te expressar, no? I llavors jo també l'agafo i a través d'ell em puc expressar, bueno, com una cosa com molt meu, com una mica la part més egoista per jo reconciliar-me, però també és una manera de reivindicar a la gent que una cosa que és un error, doncs és positiu i que a través del fang la gent pugui arribar a sentir coses també, no? Una mica sortint de molt la gent quan li dius que fa ceràmica només veu o s'imagina que fas els típics cànties tradicionals o fas una ceràmica molt funcional, molt de vaixella i que no, hi ha una altra part com molt més important també, bueno, una altra, que és la ceràmica artística que també et fa connectar amb coses que també són interessants. I fins ara no havies vist, per exemple, que aquestes peces, deies, deformades però no desfetes podien cabre dins del teu art o ja n'havies preparat abans? Havies treballat també en aquest punt de no fondres però sí està deformat? Sí, clar, jo ho havia vist com a, doncs això, com un defecte, no? A vegades és, clar, perquè en la ceràmica hi ha dues temperatures, la baixa i l'alta. La baixa és com, diguéssim, el fang vermell i l'alta temperatura ja són altres fangs que aguanten això. A partir de 1240, 1230, ja podem començar a parlar que és alta temperatura. Què passa? A vegades per error, estudiant, doncs algú, sense voler, posa una peça de baixa temperatura alta i llavors com, clar, jo ho havia vist des d'aquest punt, però no havia començat a experimentar amb aquesta temperatura intermitja dels 1.200, que també és, bueno, és una mica de risc també, perquè, clar, em pot no sortir bé, no, també? Exacte. Clar, quantes peces han passat per aquesta fornejada que potser han quedat pel camí? O les que has fet són les que s'han exposat? No, en total em vaig fer 16, perquè també vaig fer moltes proves. Perquè, clar, jo al principi m'ho vaig prendre com una simple investigació de, vale, vaig a veure fins a quin punt puc intentar plasmar la meva deformació amb les peces. Llavors, em vaig provar de diferents, més alts, més amples, ara aprimen un punt diferent, ara ho faig amb una altra tècnica diferent, perquè ara al final totes les que una mica he recollit i les que m'agraden més o amb les que em veig representada són les peces que estan fetes completament a torn. Però també en vaig fer algunes que eren la meitat torn, la meitat xurros. I, clar, és un procés com superllarg, és un procés molt guai també, perquè cada fornada em diu alguna cosa. Clar. I, clar, també cada fornada, posant un cilindre a un punt o a un altre, més a prop, ai, més a dalt del forn o més a baix, també et canvia. La temperatura potser, com que, clar, al final les peces les faig jo, no les fa una màquina. Doncs jo què sé, potser per molt que intentés fer dos cilindres, tindres iguals... No, és impossible. És impossible. No? I llavors, doncs jo què sé, aquell, el tenir la paret més gruixuda, quan a 1.200 graus, el que feia, mira, obrir la porta, clar, tot superexperimental, també estava dins d'una escola d'art, diguéssim. Obríem el forn a 1.200 amb unes ullines... És allò de veure què ha passat, no? Exacte. Està de format o no? Vale, no, vinga, doncs tanca. Ara força una mica més, que estigui 5 minuts més a 1.200 graus. Ara obra, merda, ja se m'ha caigut. Clar. Sí, però el procés és molt guai. Però ha sigut com el primer cop que jo veig unes peces que he fet jo i m'hi reconec i crec que comença a ser una mica la meva assignatura. Perquè ja al final, a l'escola, la gent que veia coses com deformades o què tal, i és com guai, una, mira això, no? Com que ja tothom m'associa. Sí? Has creat una mica el teu camí o vas una mica per aquí, ara, amb aquest art? Sí. O vols anar cap aquí? Vull anar cap aquí, sí, perquè, clar, és que hi ha moltíssimes coses a investigar. Jo ara m'he quedat amb la forma dels cilindres, però podia fer 40.000 coses més. Ara el que estic fent és que estic investigant amb l'argila de Sant Just i el que estic fent és coure-la a 1.200 graus per veure si se'm deforma o no. que, clar, aquí també se'm obre un món immens. I tant, i tant. Que, de fet, això em recorda l'última edició de la Ball Festival en la qual hi vas fer un taller i precisament amb l'argila d'aquella zona, també. Sí. Que no sé si va arribar a fornejar-se perquè en aquest cas era l'aire lliure. Sí, després les vam posar al forn. Però diguéssim que, entre cometes, a la temperatura adequada de les peces. Val, no es buscava la formació en aquell cas. No, perquè aquell era el taller que vaig organitzar per... Era més l'estètica, no, també? Sí, bueno, perquè la gent una mica descobrís i, bueno, i pogués fer, diguéssim, peces amb la ceràmica de... Ai, amb l'argila de Sant Just. Clar, el meu és més d'experimentar i després, doncs, bueno, a veure si puc fer coses. Clar. La fotografia, jo la tinc aquí al davant. És una llàstima que els oients no la puguin veure, però l'has explicat bé, no? Estàs com envoltada de cinc peces, en tens una al cap i ja es veu... Estàs a esquena, assentada, no?, al terra. I es veu aquesta corba, no?, 46 graus, deies? 42. 42 graus. Ja t'has familiaritzat amb aquesta fotografia? Molt. Ja t'agrades? Sí. Sí? Sí, sí, de fet, va ser bastant curiós perquè quan vam començar a fer la sessió de fotos, intentava, com al principi, forçar molt, com l'esquena. No? Llavors, després, al veure-les, perquè en vam fer com si sentes... Forçar per posar-la recta, vols dir? o per... No, com, no sé, fer diferents posicions per intentar que es marqués més la corbatura. I després me'n vaig adonar que la que se'm nota més és la que estic tal qual, que és la que estic, diguéssim, recta. I està tot superpensat perquè la Laia és supercrac i també els pantalons són un marró que ja va bé amb la color de la pesta, el monyo, que no sé quantos, la pinça, tal. També m'agrada molt que el pantaló té com una línia superrecta, diguéssim, que és la costura com del cul i llavors després com surt la meva escoliosi i encara com contrasta molt més. I les peces són una passada. Ah, i les fotografies. Sí, sí, sí. Clar, nosaltres en veiem una perquè és la que hem trobat també al web de l'escola atràs però imagino que vau fer una bona sessió de fotografies o no sé si doncs jugant una mica amb aquests elements l'esquena. Sí, va ser bastant, o sigui, jo no volia que hi entrés massa elements, volia que fos la meva esquena i les peces. Per això en cap moment tampoc vaig voler com posar-me despullada sinó que volia només que la gent veiés com l'esquena, no se n'és com, bueno, a un altre lloc. després també hi ha algunes fotos amb el torn que també és un element important perquè bueno, com si m'haguessis de definir amb ceràmica amb la tècnica seria amb el torn i llavors com que també les peces ja estan fetes amb torn doncs hi ha algunes peces que hi ha algunes fotos que són amb el torn, la peça i jo i sí, sí, en tinc moltes de fotos. Sí, una bona sensació. Abans parlaves de la Carme Malaret crec que ha estat una de les teves professores en aquest món de la ceràmica de fet la recordes amb alguna frase que deies que la Carme deia que cada fornada diu alguna cosa o comentava algú així o no sé si era... Sí, no, com que ella sempre ha fet i ha reivindicat molt el... El que pots experimentar a través del fan és a dir, expressar-te que digui. Exacte. Això és veritat. Què és el que podíem dir mames o has mamat de la Carme que ara t'hi vegis en certa manera connectada quan treballes les peces les teves peces? Clar, primer que la Carme ha sigut la meva profe és la meva profe i diguéssim que és una mica com la mestra com que jo he pres moltíssim d'ella. Sí, la de xepla, sí. Clar, ella tot el tema pedagògicament ni del tema d'educació en la ceràmica tot ho he mamat d'ella. I després és molt curiós perquè mentre jo estava fent el treball del final de grau i estava parlant amb la Carme li vaig estar explicant tota aquesta reivindicació del fang vermell perquè al final també reivindico molt el material i el reivindico molt perquè en la ceràmica contemporània actual no hi trobem fang vermell sinó sempre ha estat molt encasillat amb... És el fang de la terrissa catalana de sempre és una cosa molt tradicional s'utilitza molt per fer tallers per nens perquè el ser barat i tal però després te'n vas a les galeries o als llocs on s'exposa ceràmica i no t'hi trobes tothom ja se'n va a fang super d'alta temperatura amb moltíssimes coses moltes mals i explicant-li tot això la Carme em va frenar i em va frenar i em va frenar del rei i em va frenar del rei ostres Iona és que jo quan estudiava fa la tira d'anys ja vaig començar també a reivindicar tot el tema del fang vermell i llavors va ser com bua Carme o sigui esteu connectades estic seguint una mica com el que tu ja vas reivindicar des de sempre sense saber-ho potser sense saber-ho o jo va reviure en certa manera i bueno clar i la Carme sempre li ha estat comentant tot ha estat durant el procés d'aquest projecte de la idea també familiaritzada amb la qüestió de l'esquena i tot plegat sí jo tenia els meus tutors de la industrial i tenia la Carme també darrere que li anava explicant extraoficialment no podíem dir sense que fos oficial l'exposició és col·lectiva per això es diu Ceràmica Exposició Col·lectiva per tant hi ha peces crec que són de les teves alumnes sí no ben bé de les meves però de l'escola de l'escola sí i de fet això el divendres ja la vam anar a desmuntar o sigui que ja s'ha acabat però la podrem veure aquí Sant Just perquè la portaré aquí Sant Just sí imagino que l'espai de la Carme Malaret no sé si confluirà allà sí sí és allò on han d'estar les peces on vols veure-les també sí sí també hi ha més gent bueno ho estem muntant o estem organitzant però les podrem veure aquí Sant Just i sí sí l'he exposat amb dos alumnes que han fet peces d'allà del tras i llavors les hem les hem exposat allà i conviuen bé perquè clar el que comentaves a l'inici de tot no les peces deformades no són les peces atractives per tant no sé si desconec si les altres peces de les alumnes són estèticament perfectes o també tenen un punt de deformació no no són diguéssim ceràmica funcional clar al final no ho vam connectar o sigui és una exposició col·lectiva però en el sentit que compartim espai o sigui individualment l'art que es desenvolupa de la manera que es desenvolupa però bueno també és xulo perquè veus cada persona que està fent ceràmica l'estil que té i és curiós clar jo sí que ho enfocava ja més com un projecte artístic elles eren una mica exposició de la ceràmica que anaven fent la que es treballa a l'escola exacte entenc i aquí tenim data per saber per conèixer l'exposició s'està gestant s'està gestant però serà m'imagino principis d'any o primer trimestre durant l'any d'aquí a poquet vinga doncs haurem de parlar-ne també quan arribi el moment i amb la Carme Malaret que també estaria genial que ens acompanyés perquè al ser una mica la mentora professora tutora acompanyant podíem dir una mica d'aquest procés artístic una llàstima que l'exposició en sí ja no estigui disponible a Barcelona però amb ganes de rebre d'aquí d'eure aquestes peces i una enhorabona de nou per aquesta feina que fas aquestes traces que tens a l'hora de treballar el fang vermell i crear aquestes peces deformades que no per això vol dir que no siguin ni maques ni estètiques ni presentables que vagi molt bé molts èxits i fins la propera aquí a Ràdio d'Esvern anirem a veure l'exposició que vagi molt bé moltes gràcies a Ràdio d'Esvern a Ràdio d'Esvern a Ràdio d'Esvern a Ràdio d'Esvern Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!