Entrevistes de la Justa del 25/1/2023 — Iona Palau: del “defecte” a identitat artística — deformar el fang vermell per reconciliar una escoliosi

Resum de l’entrevista

Iona Palau, artista de Sant Just, presenta un projecte on transforma la deformació —tant del fang vermell cuit a 1.200 °C com de la seva pròpia escoliosi— en llenguatge estètic i identitari. L’obra neix com a treball final del Grau Superior de Ceràmica Artística i es mostra en una exposició col·lectiva a l’Escola Tràs.

Context i idea central

• Punt de partida: la deformació del fang vermell a 1.200 °C (es deforma però no es fon) com a metàfora de la seva escoliosi (42°).
• Gir conceptual: convertir el que socialment es percep com a defecte en valor estètic i discursiu.
• Línia formal: dels càntirs inicials als cilindres que evoquen el tors humà.

"El càntir aquell era jo"

Procés tècnic i recerca

• Fang vermell: tradicionalment de baixa temperatura; per sobre de 1.200–1.240 °C es fon “com lava”.
• A 1.200 °C s’aconsegueix la deformació controlada sense fondre.
• Control de gruixos (aprimant parets en punts concrets) i variació de posicions al forn (dalt/baix) per modular el resultat.
• Tècniques: majoritàriament a torn; proves combinant torn i xurros.
• Producció i prova-error: 16 peces, fornades obertes i ajustos minut a minut per captar el “llindar” de deformació.

"Cada fornada em diu alguna cosa"

De “defecte” a afecte

• Relectura del prefix D-: defecte/deficiència vs. efecte/eficiència.
• Reconciliació personal amb l’esquena: de la incomoditat a veure’n la bellesa i convertir-la en signatura pròpia.

"Reivindico el defecte com a una cosa positiva"

Imatge i fotografia (amb Laia Mores)

• Sessió que juxtaposa cos i peces: l’esquena i la corba natural dialoguen amb les deformacions del fang.
• Decisions estètiques: pantaló marró (harmonia cromàtica), línia recta de la costura per contrastar amb la corba de l’escoliosi.
• La posició natural (sense forçar) és la que millor mostra la curvatura.

Materials i tradició: revaloritzar el fang vermell

• El fang vermell sovint es limita a usos tradicionals o didàctics i quasi no apareix a la ceràmica contemporània de galeria.
• Reivindicació matèrica: portar-lo al centre del discurs actual.
• Connexió amb Carme Malaret: mestra i referent que ja defensava aquesta línia; continuïtat d’una mirada crítica i expressiva.
• Recerca local: proves amb argila de Sant Just a 1.200 °C; exploració d’identitat territorial del material.

Exposició i camí artístic

• Exposició col·lectiva a l’Escola Tràs (Barcelona), ja desmuntada; proper trasllat previst a Sant Just (espai Carme Malaret, per confirmar).
• Convivència amb ceràmica funcional d’altres alumnes; l’obra d’Iona s’inscriu en la ceràmica artística i experimental.
• Consolidació d’una signatura pròpia: peces deformades com a codi personal.
• Futur immediat: ampliar la recerca (més formes, més materials, més control del llindar de deformació).

Idees clau

• Metàfora poderosa: la deformació del material com a mirall de la deformació corporal.
• Catarsi artística: del trauma a la afirmació estètica.
• Experimentació tècnica: domini del llindar tèrmic i dels gruixos per dirigir la forma.
• Reivindicació del material: el fang vermell com a suport contemporani, no només tradicional.
• Arrelament local: argila de Sant Just com a camp d’investigació.
• Fotografia com a extensió del discurs: cos + peça per consolidar el relat visual.