Entrevistes de la Justa del 29/6/2017 — Joan Margarit: Premi Pablo Neruda, riquesa del català i la cultura davant del "món feliç"; tertúlia sobre 1-O, llei vs. justícia i societat civil

Entrevista a Joan Margarit

El Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda 2017

• Joan Margarit és entrevistat arran de la concessió del Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda 2017.

• Destaca la sol·licitud i solemnitat institucional del guardó i, sobretot, la força simbòlica del nom de Pablo Neruda, el seu mestre de joventut i maduresa.

• Subratlla el repte de prendre distància dels grans mestres per trobar veu pròpia: allò que t’ensenyen també et marca i t’obliga a separar-te’n.

"Pablo Neruda va ser un personatge molt important dins la meva vida... el mestre del qual m'ha costat molt treure'm de damunt."

Valoració del jurat i importància de la llengua

• A més de l’equilibri entre bellesa formal i emoció, Margarit remarca el punt que considera clau: "la riquesa lírica de la seva llengua catalana".

• Posa en relleu que és la primera vegada que el premi recau en un espanyol i que el jurat destaqui el català és especialment significatiu.

• Crítica als responsables polítics per banalitzar la cultura, sovint reduint-la a castellers i gastronomia, en lloc d’atorgar-li centralitat.

Cultura, política i barreres

• La cultura trenca barreres només si hi ha cultura real: sense formació, les barreres es trenquen "a cops de martell".

• Denuncia un estatus general (polític i periodístic) d’ignorància cultural, també a Catalunya, i alerta contra l’autoengany.

• Defensa paraules genuïnes del català (com cufoi) per la seva precisió i riquesa expressiva.

L’estat de la poesia i el “món feliç”

• La poesia està bé: funciona avui com als 60 o al XIX, amb canvis de mitjans i públics, però sense pèrdua d’essència.

• El risc no és la poesia sinó una societat que arracona la cultura: si política i informació "apreten els cargols", la cultura retrocedeix.

• Avisa d’una deriva cap a l’escenari d’"Un món feliç" (Huxley): menys dolor, més evasió (pastilles, diversió), però també menys dignitat i amor.

"No hi ha amor sense dolor."

Les paraules i els eufemismes

• Reivindica anomenar les coses pel seu nom: "situació vulnerable" amaga "pobresa". Els eufemismes simplifiquen i desactiven la complexitat.

• La paraula no és autònoma: és una eina que pot ser horrorosa o meravellosa segons qui i com la faci servir.

• L’acte poètic és un trípode: poeta–poema–lector/a; sense el lector, tot cau.

Globalització i condició humana

• Els símptomes de desatenció cultural són globals. La globalització és un fet, però sense casa teva estàs perdut.

• La tecnologia no canvia l’interior humà: necessitem algú al costat; el dolor de la pèrdua no es resol només amb ciència o pastilles.

Procés creatiu i nou llibre

• Escriu cada dia, però un poema madura durant mesos; no sempre acaba bé.

• Rebutja el tòpic del patiment de l’escriptor: escriure és la seva manera de viure; seria més desgraciat si no ho fes.

• Anuncia per a octubre el llibre de poemes “Un hivern fascinant”; està en l’última lectura i el manuscrit ja és a l’editor.

"L'acte poètic té tres potes... si falla el lector o la lectora, és ridícul."

Bloc d’anuncis i serveis

• Missatges institucionals: etiqueta ambiental DGT, malbaratament alimentari (Mans Unides), 061 CatSalut Respon, reciclatge (Generalitat, Ecoembes/Ecovidrio), i informació comarcal.

Tertúlia: temps, 1-O i llei vs. justícia

El temps i la quotidianitat

• Conversa distesa sobre el vent i la baixada de temperatures: finestres, plantes tombades i anècdotes domèstiques.

Debat polític i social (1 d’Octubre)

• Mirada a la tardor política: 11-S i 1-O. Dilema entre gran èxit o gran frustració.

• Defensa del paper de la societat civil en els avanços socials i polítics: sense el seu impuls, no hi ha canvi.

• Llei vs. justícia: la llei no és superior si contradiu la justícia; les lleis s’han d’adaptar a la societat.

• Crítica a la monarquia (“no elegida”) i record d’injustícies històriques (esclavitud, vot femení, persecució de persones LGTBI) per argumentar la primacia de la justícia sobre la legalitat formal quan aquesta queda enrere.

• Cas personal d’activisme i tràmits administratius: suport d’entitats (Collserola, Federació de Tennis Taula, SOS Racisme) i retrets a una direcció que no signa un document; procés pendent de fiscal/expedient.