Joan Oliver (Pere Quart): dir les coses sense embuts — Conferència a l’Auditori de la Mallola

3 minuts i arribem a un quart de 12, aquesta hora parlem de la conferència que es farà demà a l'Auditori de la Mallola en el marc de l'Aula d'Extensió Universitària. És una conferència que porta per títol Joan Oliver Pere IV, m'agrada dir les coses sense embuts, i serà amb el doctor en Filologia Catalana Joan III. Aquí tenim ara l'altre cantó del telèfon, molt bon dia. Bon dia. Per parlar una mica de la figura de Joan Oliver o de Pere IV, no sé com li hauríem de dir, perquè de vegades es tria un nom o altre i veig que en el teu cas has triat tots dos, per títol a la conferència. Sí, perquè, clar, com que jo explico una mica la biografia i també part de l'obra, ell durant uns anys és Joan Oliver només, i Pere IV comença a ser-ho l'any 19, quan ell comença a col·laborar en un diari de Sabadell i comença a utilitzar el Pere IV. Però fins llavors, és a dir, fins als 20, 21 anys, ell sempre ha estat Joan Oliver. Per tant, he d'utilitzar el seu nom veritable i el Pere IV, que és el seu nom literari, i per això la conferència té els dos noms. I també una altra part d'aquest títol, que també diu M'agrada dir les coses sense embuts, a què fa referència aquesta frase? Sí, fa referència que en Joan Oliver, Pere IV, va ser molt crític, és a dir, és un nom que mai es va callar les coses, sempre era el que pensava, i això li va portar molts problemes, evidentment, li va portar problemes. Ell, Joan la República, va tenir una actitud molt revolucionària a favor de la República, i va haver de marxar a l'exili, però quan va tornar, no penseu que es va callar, és a dir, ell va continuar dient el que pensava. Ell, de fet, és l'iniciador d'un tipus de poesia, que es diu Realisme Històric, que és una poesia molt social, i ell ho inicia ja a la Joan la República, amb una gran obra que es diu a la Barcelona, i després ho continua, quan ve. A uns anys 50-60, ell escriu poesia de realisme social, de clífica social, i per això d'aquí el nom de l'entrevista. Va dir les coses sense embuts, és a dir, les coses tal com regeixen. No tinc per què callar-me les coses. Per tant, no es pot dir, sobretot era dramaturc o sobretot era poeta, perquè en tots dos cantons té obres destacades. Sí, no, no, i tant, i tant. Té obres molt, molt destacades, Pere Guant, que és un dels nostres poetes. El que passa que els darrers anys he estat callat. Pensa que va ser un poeta que va estar en contra de la transició, va estar en contra dels partits polítics, va estar en contra de la Constitució, i és un poeta que, si ve acadèmicament, sí que s'ha estudiat, no se li ha donat el ressò després popular, que realment mereix, no? I degut a això, precisament, degut a això. Però té obres, té obres fantàstiques, jo que sé, vacances pagades, bestiari, bueno, moltíssimes, a Barcelona mateix, i moltes més, obres fensa i molt bona. Per tant, el tenim poc reivindicat, a nivell general, més enllà de l'acadèmia que deies, o de les aules, com deies ara. Sí, molt poc, molt poc. És a dir, jo he fet ja alguna altra vegada aquesta conferència i molta gent, hi ha molta gent que no havien sentit parlar mai d'ell. I això que té poemes que la gent quan els recites dius «Ah, sí, és l'autor d'aquest poema». Per exemple, no sé, s'ha acut ara el que parla de les terres del Vallès, Estudon fa d'una serra, quatre pins, un bosc espès, cinc quart pilres massa terra, com el Vallès no hi ha res. Fins i tot ho va cantar en, no sé si és en Serrat o en Llac, un dels dos, que es va fer popular per això. Però la gent no ho sap, que és en Pere IV. I penso que en aquesta conferència podem posar l'autor en el seu lloc, en el lloc que li correspon. De vegades, clar, tant sigui poetes o artistes diferents, es reivindiquen quan hi ha un centenari o alguna cosa així. I clar, en aquest cas encara falta, no? Perquè, de fet, fa 30 anys més o menys que va morir, però no ha passat potser prou temps com perquè s'hagi agafat aquesta distància per poder-lo, doncs, que no sigui ni una reivindicació dels seus per entendre'ns i que sigui més enllà. Però m'imagino que encara hi ha temps per fer-ho, no? Abans que els que el coneixien més o que el coneixen més de breu a la seva hora puguin fer-la arribar a més gent. Home, jo suposo que l'any que ve potser es faci alguna cosa. L'any que ve, de fet, és el que dius que fa 30 anys va morir el Junts del 86, per tant, fa 30 anys. I podria ser que es fes alguna cosa al respecte, eh? Però, tot i així, penso que ens hem d'acostumar, també, a parlar de poetes i ser importants. Més enllà. Més enllà. Els junts centenaris, o els que celebren els 10 anys, els 15, els 20, els 30... A veure, estem acostumant massa que, com que fa 30 anys i la Generalitat o una institució ho celebra, aleshores, nosaltres també ho celebrarem. Home, no, penso que la societat ciutadà ha de tenir la filosofia predisposició a conèixer aquests personatges fora d'aquestes celebracions més institucionals. Que han de ser-hi, també. No es critiquen, al contrari, han de ser-hi, també. Però no només, no? Però no només, exacte. De fet, els temes, no?, o aquesta crítica cap a la transició, o aquesta actitud durant la República, d'alguna manera, o serien, fins i tot, en el moment actual, no?, que, segons quins... són temes que també estan a l'hora del dia, podria ser un bon moment, no?, perquè, doncs, algú altre el pogués descobrir, d'alguna manera. Home, doncs, sí. Sí, sí, sí. Efectivament. Veiem que ell era un defensor a ultrança de la independència de Catalunya, entre altres, i de Catalunya havia de tenir el seu propi govern. Ell sempre havia d'haver estat la transició perquè, fixi's, coses que avui dia estan revindicant, que, a veure, estem, s'estan revindicant. Sí. Per exemple, deia que no acceptava la transició perquè la transició acceptava la monarquia sense cap referèndum, o que no estava en contra de la transició perquè acceptava un successor a Espanya imposat pel dictador, referent-se al rei. Deia, doncs, que estava en contra de la transició perquè no reivindicava Lluís Companys, que era un president que havia estat escollit democràticament pels catalans i executat pels franquistes. Clar, són coses que avui dia són totalment d'actualitat, eh? I que no acceptava la transició perquè no hi estava per un respecte pròpi per Catalunya. I coses que avui estem revindicant i que surten, veiem que tant en tant surten, ell ja ho demanava, estem parlant dels anys 60, eh? Ell ja ho demanava, això dels anys 60. Vull dir que, a veure, va ser un home amb molta visió en aquest aspecte, eh? I fins i tot veig que va rebutjar la creu de Sant Jordi l'any 1982. Sí, sí, sí. La creu de Sant Jordi, que era Sant Jordi Pujols, ja era amb la Generalitat recuperada, i no la va voler precisament per això, perquè deia que Convergència havia claudicat davant d'aquestes reivindicacions, i que no la volia acceptar d'un govern que claudicava d'aquest aspecte. Sí, sí, va ser un home valent. D'aquí el títol, també, eh? M'agrada dir les coses sense embuts. D'aquí el títol, també. Va ser un home valent, molt, molt. Ell, quan estava convençut d'una cosa, no es callava, el tirava endavant i ja està. I, clar, això va tenir conseqüències, com no? És a dir, pensin que va ser un home que, quan va tornar, ell a casa seva eren molt rics, molt, eren una família de Sabadell, dels més rics de Sabadell, durant la República es van arruinar, i ell, la resta de la seva vida, mai va fer diners. Mai, mai. De fet, no ens havia pobra. Vull dir, es dedicava tant a la cultura, la cultura de la cultura, que no en va ser de fer mai. I va morir amb deutes. És a dir, quan li va morir, tenia deutes, encara. Estem parlant amb Joan III d'aquesta conferència que es farà demà sobre Joan Oliver i Pere Cuart. Per a algú que no el conegui o que digui m'agradaria, doncs, n'he sentit de parlar, però mai n'he llegit res, què se li podria recomanar? Doncs, que anés més cap a la part de la poesia, que descobrís, doncs, alguna de les seves obres de teatre? Sí. A veure, el teatre és menys conegut d'Empere Guardià, que va escriure les obres de teatre, però és un aspecte que... Ell volia ser un home de teatre, però, de fet, va ser més d'un públic de teatre. Tot i que a ell li agradava fer teatre, però el que passa és que hi ha molt poca cosa publicada, també, de ser teatre. Jo recomano llegir aquests llibres que he llegit, que he comentat, perdó, que són... Avui en dia es poden trobar... A veure, es pot trobar la poesia completa, hi ha un punt de poesia completa, però qui no vulgui llegir la poesia completa, perquè és molt... Jo no recomano o bé Vacances Pagades, que és un llibre, o bé Bestiari, que són les dues obres que, per acostar-se d'entrada al poeta, van molt bé. Bestiari i Vacances Pagades. Són dues grans obres d'ell, dos grans poemaris. Doncs apuntem aquestes recomanacions i ja us ho veu per descobrir-ne més, per saber-ne més demà, aquesta conferència a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Mallola, Esplugues, amb Joan Tres, que és doctor en Filologia Catalana i amb qui hem pogut parlar avui. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres, faltaria més. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Passi bé, i bon dia. Bon dia. Veus de la parròquia. Aprofundiment de l'espiritualitat. Una mirada a l'Evangeli Notícies i activitats d'Església Audició i comentari de música i cants religiosos Els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes en diferit a dos quarts d'onze del matí. Un quart i mig de dotze. De seguida parlem de fem tertúlia esportiva. Ho farem, però després de la publicitat i de sentir també un tema dels Antoni Afon. Seixanta i més El magazín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat Tots els dimecres a les vuit del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, seixanta i més. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Just a la fusta. Sant Just en directe. Tau, et sol de sora baixa Ditzó, ditzó Damunt la mar rissada Tau, et sol de sora baixa Tau, et sol de sora baixa Tau, et sol de sora baixa Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501