Jordi Sànchez (ANC) defensa el 9-N, denuncia la judicialització i detalla els 18 mesos clau del procés

En punt tres quarts de dotze, avui a les vuit del vespre, el president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, farà una xerrada a l'Ateneu per parlar de la visió de l'ANC davant de 18 mesos clau. Ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Jordi Sánchez, molt bon dia. Molt bon dia. Que, de fet, ens sembla que fins a poques estones, i més no, era a les portes del Tribunal Superior de Justícia demostrant el suport davant la declaració de Francesc Homs en relació al 9-N. Efectivament, hem vingut a acompanyar la persona, una nova persona, que el Tribunal Superior havia requerit per declarar davant del que trobem absolutament absurd, que és aquest intent permanent de les institucions de l'Estat de judicialitzar el que és una demanda política i democràtica. I com ho vam fer el mes d'octubre amb el president Mas i la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau, i avui, ara, diputat Francesc Homs, hem volgut expressar que el 9 de novembre som tots aquells qui van sortir a expressar el nostre desig del dete a decidir en les urnes i que qualsevol persona que se li obri un procediment, com és el cas que ens ocupa avui amb el senyor Homs, com han causat per aquesta situació, doncs tindrà el suport de totes les persones que vàrem ser activament presents aquell 9 de novembre, ara fa 15 mesos. Creu que anirà més el que té a veure amb aquesta causa del 9-N? No ho sé, crec que finalment l'absurditat fa pensar que tot és possible. L'Audiència Nacional, el Tribunal Constitucional i l'instigador principal, que és el govern del senyor Rajoy, han decidit obrir una causa permanent i general contra tot allò que des de Catalunya plantegi de manera clara i democràtica el dete a decidir. Ho estem fent amb el Parlament de Catalunya, fa quatre dies ho vam fer amb el govern, ho han fet amb l'Assemblea Nacional amb una investigació que s'ha obert fa unes poques setmanes. Per tant, des d'una perspectiva jurídica, jo soc de l'opinió que això no té recorregut, però com que el que estem no és a banda mirades exclusivament jurídiques, sinó d'intencionalitats i d'orígens polítics, tot és possible. I, per tant, no oblidem que la Fiscalia actua amb una jerarquia clarament definida i que la cúspide està ubicada en òrgans, bàsicament, de designació política i, per tant, la Fiscalia ho instarà fins al final. Jo desitjo i espero que, finalment, els magistrats i les sales que els hi corresponen al Tribunal Superior no vulguin continuar donant recorregut en aquesta situació. però us he de reconèixer que en aquests moments la judicialització de la vida política no em porta, diguéssim, a ser excessivament optimista. Avui, justament, doncs, davant d'aquesta declaració, des de l'NC Òmnium i l'AMI havíeu convocat, doncs, concentracions, doncs, de suport a les portes del Tribunal de Seguretat i Justícia. S'hi han acostat unes 200 persones llegint fa una estona. Esteu satisfets de la resposta que hi ha hagut per part de la gent? Esperàveu una mica més? No, perquè el que avui era, era un acte de presència, bàsicament, institucional, identitats. No era com a l'octubre, per tant. No, ni s'havia fet la campanya de difusió. El que ens semblava que era imprescindible era que el Francesc Homs no ha entrés sol en el Tribunal Superior i no ho ha fet. Ho ha fet acompanyat dels principals càrrecs del govern i dels càrrecs institucionals del país, des de la presidenta del Parlament fins al vicepresident del govern, amb les principals entitats com Òmnium, l'Associació Catalana de Municipis, l'Associació de Municipis per la Independència i la pròpia Assemblea Nacional. Per tant, l'objectiu era clar, era aquest, i hi ha hagut això un parell de centenars de persones que han volgut acompanyar i donar escalfa en el que en aquell moment era el conseller Homs. Estem parlant amb Jordi Sànchez, president de l'ANC, estem parlant ara del que està passant aquest matí, però aquest vespre, avui a les 8, participarà en un acte on parlarà de 18 mesos clau, uns 18 mesos que ja han començat, no? Efectivament, 18 mesos que ja no són 18, que en són 16 o 17 o 15, depèn de com vulguem començar a comptar, però el que és important és entendre que en aquests moments el que sí que tenim és un rellotge que està en marxa i que les possibilitats que des del govern i des del Parlament es concreti el treball que s'ha de fer i que es va rebre l'encàrrec a les urnes el passat 27 de setembre és imprescindible. I estem exactament en aquest punt i som optimistes, creiem que el govern i el Parlament estan fent la feina i l'estan fent bé, que és un moment on més que soroll, el que cal és fer feina i feina eficaç i que dependrà de la capacitat de culminar aquestes estructures d'estat, de preparar aquestes noves lleis que hauran de garantir la seguretat jurídica quan arribi el moment, doncs dependrà que això s'hagi fet que finalment el resultat de la voluntat ciutadana explicitada el passat 27 de setembre s'acabi concretant o no. El més important que s'ha de desenvolupar, per tant, en aquest any i mig, seria tota la vessant jurídica? Jurídica i organitzativa, efectivament. Hi ha una part que és imprescindible i molt important, que és tot l'escalent normatiu. Sense les normes no hi ha sistema polític que pugui funcionar, per tant, caldrà preveure quines normes han d'entrar en vigor, quines normes s'hauran d'aprovar de manera immediata i quines normes donaran la cobertura a les estructures imprescindibles que la nova administració de Catalunya haurà de tenir. Paral·lelament, la Generalitat haurà de preveure també de manera molt clara tot el que és el naixement d'aquells nous organismes. L'isenda pròpia és un cas molt recurrent i molt clar, però també la seguretat social, tot el tema de duanes, tots aquells nous organismes que hauran de donar contingut i consistència en el futur estat català. L'estat espanyol, per això, ha deixat clar que ho impedirà de totes totes que es pugui constituir aquest estat català. Com s'hi farà front a aquest estat bastant poderós? Bé, l'estat espanyol ja ho ha dit i intenta permanentment recórrer qualsevol decisió. Jo crec que l'obligació del nostre Parlament i del nostre govern és trobar totes les vies legals per fer aquella feina que cal fer dintre de la legalitat. Sabem que això és difícil, que no és fàcil, però aquesta és la batalla que hi ha i entenem perfectament que en aquests moments el propi Parlament de Catalunya ja ha començat en aquest repte i ho està aconseguint. I veurem com, aprofitant les esquerdes i el terreny de joc que la legalitat espanyola permet, puguin avançar en aquesta feina. I, per tant, serà un joc, diguéssim, complex, però perfectament possible i aquesta és la confiança que tenim amb el govern i amb el Parlament. Saber aprofitar totes les oportunitats que tenim, que existeixen, que n'hi ha i que ja s'estan aprofitant per anar construint aquestes estructures d'estat. L'exemple més clar tenim en el Departament d'Aferres de Relacions i Aferres Exteriores, que efectivament es vol impugnar però que és molt difícil d'acord amb l'actual legislació fer-ho i, per tant, aprofitar qualsevol espiral i forat que hi hagi a la legislatura espanyola per anar construint, sabent que tenim el mandat democràtic de les urnes el 27 de setembre. L'actual situació a Espanya, és a dir, que encara no hi hagi un nou govern, afavoreix aquest procés? Bé, jo no sé si afavoreix o no. Jo crec que la decisió a Catalunya ja està presa. Nosaltres hem obert la mà, l'hem ofert i la mantenim per poder resoldre aquest contenciós a través de les urnes, a través d'una consulta vinculant, d'una consulta clara, d'una consulta amb observadors internacionals que permeti decidir quin ha de ser el futur de Catalunya, com qualsevol país democràtic resoldria un conflicte d'aquesta naturalesa. I, per tant, el que succeeixi a les institucions de l'Estat té una importància, però una importància relativa. Dit això, jo crec que nosaltres hem de saber que només podem entendre i valorar un nou govern a l'Estat si aquest es compromet, amb la majoria que li doni suport, a concretar la consulta a Catalunya. Si no, entenem que no és la nostra guerra, si se'm permet aquesta expressió, i que, per tant, nosaltres hem d'anar a fer la nostra. No es tracta de saber si el buit de govern ens afavoreix o no, sinó de si hi ha una oportunitat que a l'Estat espanyol les institucions acceptin el dret democràtic que decidissin. Si és així, jo crec que tothom hi sortirà guanyant i, si no, nosaltres anirem fer la nostra i tot d'hora ja ens hi trobarem. A banda de la passant de les institucions, hem sentit a dir també en els últims mesos que un dels reptes que hi hauria seria ampliar la base social de l'independentisme. Com es pot fer això? Bé, això, efectivament, aquest és l'objectiu principal, que siguem convençuts que en aquest moment som majoria els que volem que Catalunya es converteixi en un nou estat. No és contradictòria en què vulguem que aquesta majoria sigui cada vegada més sòlida i més gran. I, per tant, el que hem de fer és apropar-ho a persones i a col·lectius que treballen i que estan convençuts que aquest país pot tenir més i millors oportunitats de les que avui deudeix, però que encara no veuen clar això de la independència, apropar-les cap a aquest camí. I aquí l'obertura del procés constituent pot ser una gran finestra d'oportunitats on, entre tots, ens posem a pensar i a treballar com han de ser els principis rectors que han de guiar aquest país en els propers anys, el nou país de la república que volem construir i a partir d'aquí anar incorporant a tots aquests sectors a la majoria social de la independència. De cara al proper 11 de setembre, tenint en compte el context actual i aquesta situació d'aquests mesos i tenint en compte també els últims 11 de setembre, què està previst que es pugui fer? No, encara és molt d'hora, estem al mes de març, tots acabem d'inaugurar el mes de març, ens falten més de sis mesos, quan arribi el moment ja trobarem la manera i la proposta perquè la ciutadania expressi una vegada més quin era el seu sentiment, que ningú dubti que hi haurà una diada, que hi haurà una diada mobilitzadora, el què farem i el com ho farem i on ho farem, això ja tindrem temps a parlar-ho, però ara encara no, entre altres coses i bàsicament perquè ni ens hi hem posat. No estem encara amb els motors en marxa per l'11 de setembre, això ja tocarà probablement a finals d'abril, començaments de maig. Doncs aquest vespre avui a les 8 el president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, farà una xerrada a l'Ateneu per parlar d'aquests mesos clau i la visió de l'NC de BandaTutplegat. Moltes gràcies. Molt bon dia i fins al vespre. I bon dia, exacte, que vagi bé. Adeu, bon dia. Adeu.