Entrevistes de la Justa del 19/1/2018 — Josep Benet: antifranquisme, catalanisme integrador i la relació amb Pujol i Tarradellas — prèvia de la tertúlia “Salvar el país, construir-lo de nou” a l’Ateneu

Resum general

Entrevista amb Jordi Amat Fuster (periodista, assagista i biògraf de Josep Benet) sobre la figura de Josep Benet i la tertúlia d’aquest vespre a l’Ateneu: “Salvar el país, construir-lo de nou. L’acció catalanista de Josep Benet”. L’episodi recorre la trajectòria antifranquista de Benet, el seu catalanisme socialment integrador, les tensions i complicitats amb Jordi Pujol i Josep Tarradellas, i la vigència del seu pensament avui.

Context i objectiu de l’episodi

• Presentació de la tertúlia i del biògraf convidat.
• Repàs de la vida i llegat de Benet a partir del seu arxiu personal i de la recerca de llarga durada d’Amat.
• Reflexió final sobre què en podem aprendre avui: consciència històrica, ètica pública i correcció de les falles del catalanisme.

Temes principals tractats

1) Qui era Josep Benet

• Definició sintètica: “l’activista catalanista més important de tot l’antifranquisme.”
• Figura polièdrica: historiador prestigiós, senador més votat (1,3 M de vots), i organitzador clau en la culturalització democràtica en dictadura.

2) Biografia, arxiu i troballes

• Amat treballa 8–9 anys sobre l’arxiu immens de Benet per reconstruir-ne la vida i l’obra.
• Documents clau: correspondència amb Fèlix Millet (pare) i Jordi Pujol, fragments de dietari, i un inèdit important de Maurici Serrahima.
• Valor de les cartes: permeten veure els personatges “dins de casa” i entendre l’evolució del catalanisme de postguerra.

3) Antifranquisme i construcció cultural

• Obstacles: por social postguerra i repressió que feien molt difícil “fer mal al règim”.
• Acció de Benet des de 1943–44 quan eren pocs els antifranquistes constants.
• Palanques clau:

- Edicions 62 com a motor d’ideologia democràtica. - L’Abadia de Montserrat com a símbol de catalanitat i democratització. - Vagues, plataformes unitàries i impuls de la Nova Cançó per normalitzar el català a l’esfera pública.

4) Orígens humils i catalanisme integrador

• Cervera, família pobra, formació com a fàmul amb els jesuïtes.
• Forta consciència de classe i idea vertebral: si el catalanisme no és socialment integrador, el país no se’n sortirà.
• Trajecte polític: vinculacions amb el PSUC i candidatura a la presidència de la Generalitat.

5) Tarradellas i Pujol: complicitats i fractures

• Amb Tarradellas: desavinences públiques i antitarradellisme militant (crítica de la seva acció a la transició, també com a historiador).
• Amb Pujol: anys de sintonia i complicitat, però també rivalitat tàcita per lideratge del país i moments de trencament.
• Episodis destacats:

- Cartes dures de Benet a Pujol. - Moció de censura de Benet contra Pujol. - Posteriorment, Pujol impulsa per a Benet un centre d’història a càrrec de la Generalitat (reconeixement material i protecció).

6) Valoració històrica i ètica

• El judici històric varia amb el present (Pujol, Tarradellas), però Benet destaca per la seva neteja moral.
• Lloc d’honor al panteó del catalanisme per la seva coherència ètica i feina de reconstrucció nacional a la postguerra.

7) Últims anys: tristesa i manca de reconeixement

• Benet volia ser consultat com a patriarca de la Catalunya democràtica; el menyspreu o la manca d’escolta li causen tristesa.

8) Què n’hem d’aprendre avui i la tertúlia

• Pregunta recurrent: “Què diria avui Josep Benet?” Amat evita l’anacronisme.
• Missatge clau a emfasitzar: detectar les falles del catalanisme i posar-hi remei en els moments més difícils.
• Crítica present: manca de consciència històrica dels líders; cal aprofitar el capital d’experiència per afrontar situacions complexes.

Cites destacades

“Nosaltres hem construït un líder i aquest líder no estarà a l’alçada de les circumstàncies.”

“Tu has fet com sempre fa la burgesia, que vol destruir els líders de les classes populars.”

“Des d’un punt de vista moral, Benet és un personatge net.”

“Si el catalanisme no és un projecte socialment integrador, el país no se’n sortirà.”

Idees clau

• Antifranquisme cultural i institucional (editorial, monestir, música, moviments socials) com a estratègia sostinguda.
• Catalanisme social: cohesió, llengua i democràcia com a eixos indivisibles.
• Ètica i memòria: rectitud personal i ús de la història per orientar el present.
• Complexitat del lideratge: complicitat i rivalitat amb Pujol; crítica sostinguda a Tarradellas.
• Vigència: les lliçons de Benet serveixen per llegir i reparar les febleses actuals del país.