Entrevistes de la Justa del 23/1/2018 — La llibreta blava: memòria d’una infantesa entre l’Aragó rural i la Barcelona de postguerra
Títol i resum generats per IA

Entrevistes de la Justa del 23/1/2018 — La llibreta blava: memòria d’una infantesa entre l’Aragó rural i la Barcelona de postguerra

0:00Entrevistes de la Justa14:49
Compartir
Entrevistes de la Justa
FacebookWhatsAppX.comDescarregar

Context i presentació

  • Presentació de la primera novel·la de la Pilar, La llibreta blava, a Cal Llibreter (dijous, 19:30h), dins el programa Just a la Fusta.
  • La Pilar és mestra i llicenciada en Filologia Catalana, s’enjustenca per voluntat pròpia (viu a Sant Just des del 1983).

De la docència a l’escriptura

  • Defensa una idea clau: escriure s’aprèn —no és només inspiració o talent innat—; s’aprèn escrivint, parlant dels textos i interaccionant.
  • Ha impulsat llibres amb alumnat a primària i secundària, comprovant que publicar motiva molt l’aprenentatge.
  • Decideix escriure quan té més temps: La llibreta blava és fruit de 5 anys de treball amb disciplina gairebé laboral, combinant moments de desànim i gran satisfacció.

Sinopsi i inspiració

  • Novel·la de ficció basada en fets reals: la infantesa i els primers anys de joventut (fins als 23) de la seva mare.
  • Protagonista: l’Anita, personatge inspirat en la mare.
  • Punt de partida vital: la mare va néixer el 1927; el relat recorre la Guerra Civil i la postguerra.
  • Records que impulsen el llibre:

- > "No llencés ni una molla de pa, perquè era pecat" - > "Fes el favor d’estudiar; jo no havia pogut anar a escola"

Escenaris i temes

  • Dues parts principals:

- Aragó rural (infantesa fins als 17): il·lusió de la República, col·lectivització del camp, mestres formats, esclat de la guerra i postguerra. - Barcelona de postguerra (des dels 17): impacte de la ciutat, canvis d’hàbits i de cultura.

  • Paper de les dones: sostenen famílies sense els homes (diàspora, presons, fusellaments, exili), treball al camp i a la llar, vida dura i coratge.
  • Imaginaris materials de l’època: aigua al safareig i al pou, gerres a la cintura, fred a l’hivern, llum amb candil abans de l’electricitat.
  • Paisatge sonor de la ràdio a la postguerra:

- > "Aquí Ràdio Nacional d’Espanya... Viva Franco, Viva España"

Documentació i rigor

  • Fonts: llargues converses amb la mare (i permís per escriure), viatges als llocs originals i recerques específiques (front d’Aragó, programes de ràdio, detalls de paisatge i costums).
  • Exemple: comunió als 12 anys acabada la guerra; els rics restauren l’església però ella no va de blanc —contextualitzat literàriament.
  • Tot i no ser una novel·la històrica, hi ha contextualització acurada per sostenir la història personal.

Presentació i maridatge

  • Presentació: dijous, dos quarts de vuit del vespre a Cal Llibreter (Sant Just Desvern).
  • Maridatge: vi ancestral proposat per l’Àstrid del Celler de Can Mata. En una presentació prèvia a Barcelona, es va optar per un vi de la zona d’origen.

Missatge de fons

  • La novel·la contribueix a la memòria històrica a través d’una vivència particular que és, alhora, la de moltes dones d’aquell temps.
  • Pont entre generacions: ajuda a imaginar allò que “la gent jove no es pot ni imaginar” sobre la guerra i la postguerra.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament