Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te
Entrevistes de la Justa del 22/9/2021 — La maleta de Centelles: Guerra Civil, exili i arxiu; exposició a Sant Just i tres generacions de fotografia
Sergi explica l’origen de l’arxiu (1936–39), la tasca al front i com Centelles va prioritzar salvar els negatius durant l’exili.
La família desconeixia l’obra fins a recuperar l’arxiu; repàs de trobades amb companys i ampliació de context després de 1975.
Detall del viatge a Carcassona, el paquet de negatius a la maleta i el pas fronterer amb tensió i fortuna; posterior reclassificació.
Centelles treballa amb voluntat d’objectivitat; a casa gairebé no es parlava de política o guerra fins a l’obertura del 75.
Postguerra: acusació de francmaçoneria, risc greu i reducció de condemna per contactes familiars; perseverança i ganes de prosperar.
Consolidació professional en publicitat i transmissió de l’ofici del pare al fill i al net.
Reconeixement estatal (1984); l’estat de salut del fotògraf i el traspàs el 1985.
De Palau Robert (1988) a La Virreina (2006) i itineràncies a Madrid i altres ciutats; cicles de visibilitat i prudència política.
La part més emotiva de l’exposició és la del camp de concentració; el públic s’hi identifica i ajuda a documentar rostres.
El fons és al Ministeri; la família conserva exposicions existents i difon l’obra cobrint només costos logístics.
La mostra com a eina educativa i de memòria; reflexió sobre desplaçats d’ahir i d’avui i la necessitat de no repetir errors.
Agenda d’actes a Sant Just (llibre, arxiu familiar, xerrades) i taula sobre el pas de l’analògic al digital amb professionals.
Continuïtat professional en digital, trasllat d’estudi i record de la visió estratègica de l’avi en la ubicació d’estudis.
Resum del valor històric, invitació a visitar l’exposició (fins al 16 d’octubre), reconeixements i comiat.
Context i convidats
- Entrevista amb Sergi Centelles (fill) i Agustí Centelles (net) sobre el llegat del fotògraf Agustí Centelles, l’exposició a Sant Just Desvern i la preservació del seu arxiu.
"El principal valor que tenia la fotografia era el negatiu."
Origen de l’arxiu i l’obra de guerra (1936–1939)
- Centelles va fotografiar la Guerra Civil (front d’Aragó, rereguarda i bombardejos), primer pel seu compte i després mobilitzat al Departament de Premsa i Propaganda de la Generalitat.
- Va prioritzar el valor del negatiu i el va salvar malgrat ordres de destrucció.
Punts clau:
- 6.000 negatius conservats durant l’exili a França.
- Convicció artística i ètica: el negatiu és propietat de l’artista.
Silenci familiar i redescobriment (1975–1976)
- La família desconeixia gairebé tot el seu fotoperiodisme fins a la recuperació de l’arxiu (1975–76).
- L’empenta de nous fotoperiodistes i historiadors va fer veure el valor històric i documental de l’arxiu.
"Era un document no solament gràfic, sinó també de la història del país."
La maleta i el pas de frontera
- Història de la recuperació dels negatius a Carcassona (amb Eduard Pons Prades):
- Negatius guardats en llaunes de llet condensada, reagrupats en un paquet dins la maleta. - Trànsit fronterer tens i fortuïtament superat; després, la reclassificació va ser una gran feinada.
Persecució franquista i acusació de maçoneria (1946–48)
- El règim el va inhabilitar i acusar de francmaçoneria (ser mesó comportava risc de pena de mort).
- Gràcies a contactes familiars, la condemna es va reduir a 2 mesos de presó i presentacions mensuals a policia.
Idees clau:
- Orígens humils, gran esperit de superació i capacitat de sobreviure a l’adversitat.
Reorientació professional i llegat familiar
- Després, Centelles es consolida com a fotògraf professional, industrial i publicitari (treball per marques com Xupa Chups o Anís del Mono) i per grans agències.
- Tres generacions de fotògrafs: avi (Agustí), fill (Sergi) i net (Agustí), traslladant l’ofici de pares a fills.
Reconstrucció pública: premis i exposicions
- Premi Nacional de Fotografia (1984) atorgat pel Ministeri de Cultura; Centelles va morir el 1985.
- Exposicions clau: Palau Robert (1988) i gran retrospectiva a La Virreina (2006), itinerant a Conde Duque (Madrid), València, Terol, etc.
Clau:
- Reconeixement ciclílic, amb períodes d’apaivagament per sensibilitats polítiques.
La mostra a Sant Just: memòria del camp de Bram
- L’exposició actual (fins al 16 d’octubre) destaca la part del camp de concentració de Bram (França), molt emotiva i amb forta identificació local.
- El públic aporta testimonis que ajuden a documentar persones retratades.
Arxiu i difusió: propietat i intencions
- La família conserva les exposicions ja creades; el fons original és al Centre Documental de la Memòria Històrica (Ministeri), i no poden crear noves mostres del fons.
- Objectiu: difusió no lucrativa, cobrint només costos logístics i de manteniment.
"Això no és un negoci; és una forma de difondre la seva obra."
Mirada actual i funció pedagògica
- La mostra serveix per entendre el passat i reflexionar sobre paral·lelismes amb desplaçaments i camps actuals.
- Tasques educatives en escoles i municipis per combatre l’oblit de la Guerra Civil.
Activitats vinculades i debat analògic-digital
- Agenda paral·lela a Sant Just: presentacions de llibres (p. ex., "Girona 1939. Porta de l’exili"), xerrades i sessions de l’Agrupació Fotogràfica.
- Conversa sobre el pas de l’analògic al digital amb testimonis i professionals del sector.
Trajectòria d’Agustí (net) i l’ofici avui
- Agustí (net) continua l’ofici en digital, amb estudi traslladat a Premià de Dalt i clients arreu.
- Record de la visió estratègica de l’avi en la ubicació d’estudis (Diagonal, Avinguda de la Llum) i l’aprofitament d’infraestructura (ramals elèctrics) per treballar sense interrupcions.
Tancament
- Invitació a visitar la mostra al Mercat de Sant Just (fins al 16 d’octubre) i a seguir la itinerància futura.
- Agraïments a l’Agrupació Fotogràfica de Sant Just i a la biblioteca Joan Margarit per la mostra bibliogràfica.