
Entrevistes de la Justa del 21/9/2016 — La mecànica de l’aigua: dolor, pèrdua i amistat; ficció vs autobiografia, tria de llengua i ecosistema editorial
Capçalera del segment abans de l’entrevista.
Salutacions i balanç de les primeres setmanes: **repercussió mediàtica** inesperada (columna d’Eva Piquer a l’Ara) i importància del **lector** que compra i fa seva l’obra.
És la **primera publicada** però **segona d’escriptura**; va aturar una novel·la en castellà per escriure aquesta. Ja té la **tercera** al cap (en català).
La **Vera** arriba a Barcelona arran del *corralito*, però no és una novel·la sobre **immigració** ni una **autobiografia**. Cada lector hi troba la **seva** història.
Idea inicial: la **devastació** de perdre un **món** (país, paradigma) i la **mort**. El més important és com això impacta en **dues persones** que es troben i forgen una **amistat tendra** (Vera–Eliseu).
El personatge d’**Eliseu** s’inspira parcialment en Isidore Cònsul, però la novel·la no és una **biografia**: l’**esclat** narratiu és el **dol** per la pèrdua.
Reflexió sobre com tota escriptura té un pòsit **autobiogràfic**, encara que sigui d’“una altra galàxia”. El procés demana **mirar cap endins** i treure-ho a la **pàgina en blanc**.
Novel·la amb moments d’**humor** i **alegria**; final “**dramàticament pessimista**”. L’editor **Cots** ajuda a equilibrar una obra que l’autora defensa com **plena de vida**.
Malgrat el passat, la **Vera** desprèn **força** i **vitalitat**, amb una esperança tossuda que “tot anirà millor”.
Dilema d’**explicar** una obra ja acabada fa temps; risc de **guiar** massa la lectura. Referència a un **escriptor-fantasma** dins la novel·la i a *Marta Rojals* com a model de **no promoció**.
La història li **surt en català**: és la llengua en què **llegeix** i s’hi vincula literàriament. El català actua com a **filtre** per reescriure, **buscar la paraula exacta** i millorar el text.
De la fusió **Planeta–Grup 62** a l’aparició d’**editorials petites** i **llibreries**. La cultura **sobreviu** i es **reinventa**; millora la relació **autor–editor–lector** en l’àmbit independent.
Detalls de l’acte (Sala 59, 20:30): **Clara Segura** llegirà fragments; **Joan Josep Isern** presentarà; hi haurà **Roger Cònsul** i possiblement **tast de vins**. Emoció comunitària: “com una **boda**”.
Acomiadament i agraïments; recordatori de la presentació.
Monòleg humorístic sobre el pes de fer ràdio; tancament amb franges horàries del programa.
Programa sobre **espiritualitat** i **actualitat**; horaris de dimecres i dissabte.
Magazín fet per **gent gran**: cinema, art, teatre, poesia, entrevistes; horaris.
Per a “arqueòlegs” de la **música moderna**: recorregut pels últims 50 anys.
Torna la transmissió del **futbol** local: prèvies, equips i horaris.
Cursos de català del **CPNL** del nivell inicial al **D**, presencial i en línia; avantatges i punts de servei.
De la **FM** a **internet** i **xarxes socials**; nou canal de **WhatsApp** de contacte.
Idents finals i possible **glitch** sonor (“Fques”).
Resum general
Entrevista a Silvana sobre la seva novel·la «La mecànica de l’aigua». Parlen de la recepció inicial, dels temes nuclears —la pèrdua, la mort i la reconstrucció—, de la frontera entre ficció i autobiografia, de la trie de llengua (català) com a lengua literària, i de l’ecosistema editorial català entre grans grups i petites editorials. Tanquen amb els detalls de la presentació a l’Ateneu i una bateria de falques de Ràdio Desvern.
Temes principals
- No és una novel·la d’immigració ni autobiogràfica: parteix d’un fet viscut (arribada a Barcelona post-corralito) però és ficció treballada durant 5 anys amb personatges inventats (la Vera i l’Eliseu).
- Eix emocional: la devastació de perdre un món i l’impacte de la mort; però també amistat, tendresa i vitalitat.
- Final: “dramàticament pessimista”, aturant-se just abans de la possible superació del dol.
- Ficció vs autobiografia: la literatura beu del que som; l’objectiu és ficcionar el dolor més que retratar biografies.
- Llengua: l’obra “li surt” en català; és la seva llengua literària i un filtre útil per reescriure i trobar la paraula exacta.
- Sector editorial: de les fusions (Planeta–Grup 62) a l’auge de petites editorials i llibreries; crisi com a motor de reinvenció cultural.
- Promoció vs lectura: la dificultat de parlar d’un llibre ja acabat; es reivindica la lectura sense intermediaris, amb referència a Marta Rojals.
Personatges i arcs
- Vera: protagonista; arriba a Barcelona després del post-corralito. Tot i “estar una mica perduda”, desprèn força i esperança.
- Eliseu: editor; inspirat parcialment en Isidore Cònsul, però no és una biografia. Importa el dol per la pèrdua, no la persona en si.
- Relació Vera–Eliseu: amistat preciosa i plena de tendresa, punt de llum dins de la devastació.
Llengua i procés creatiu
- Tria de llengua: aquesta història “va néixer en català” perquè és com la viu i llegeix l’autora.
- Procés: escriptura “dels budells” però amb molta reescriptura, diccionari i cerca de la paraula exacta (el català actua com a filtre).
Ecosistema editorial
- De la concentració editorial a un buit aprofitat per editors valents: noves traduccions, veus joves i recuperacions.
- La crisi (tant a l’Argentina com aquí) impulsa nous projectes i moviment cultural.
Presentació del llibre
- Acte a l’Ateneu (Sala 59) a dos quarts de nou del vespre: amb Clara Segura (lectura de fragments), Roger Cònsul i Joan Josep Isern (presentació). Possible tast de vins i “sorpreses”.
- Viscut amb emoció: “serà com una boda” amb la comunitat.
Frases destacades
“La gent no es trobarà la Silvana; es trobarà la Vera.”
“El final és dramàticament pessimista.”
“El que has intentat escriure és el dol de la pèrdua, no la biografia.”
“El català és la meva llengua literària.”

