L’art d’escoltar (Comunicació No Violenta), butlletí d’actualitat i política local a Sant Just

Engeguem aquest segon espai de la justa escoltant el Pau Baibé i el seu tema aquest cop sí. I aquesta banda sonora serveix per donar pas al Dani Mutchi, que és professor de Tai Chi i que és del Centre Social del Milenari, que ens parlarà d'una xerrada que tindrà lloc avui en relació al taller l'art d'escoltar. Ell ara ens explica tots els detalls. Molt bon dia, Dani. Bon dia, què tal? Molt bé, molt contenta. I tu com estàs? Doncs mira, sorprès, perquè he rebut aquesta trucada. M'hi ha dit, vols entrar ara? I dic, vinga, entre a mi. Mira, és que per això estic contenta. Clar, perquè avui s'ha de dir que... Bé, ara expliques tu els detalls, però avui té lloc aquesta xerrada, aquesta conversa sobre un taller que s'anomena l'art d'escoltar, no? Quins detalls ens pots donar al respecte? Doncs mira, jo fa molts anys que ensenyo Tai Chi al Centre Social del Milenari. Quan dic molts anys, potser ja ara fa ben bé set anys. Doncs sí que són molts anys, eh? Són uns quants. Són uns quants. I em van proposar de fer una activitat fora de l'horari habitual i en comptes de seguir fent la proposta del Tai Chi o Chi Kung, aquestes disciplines de cos, doncs vaig proposar aquest de l'art d'escoltar, una mica perquè és on m'estic orientant des de fa uns anys com a formador de comunicació no violenta, però sobretot per una sensació que pot ser molt beneficiós pels usuaris i les usuaries del centre. Val. I, clar, o sigui, què significa el que tu comentes de violents... com has dit? Comunicació no violenta. Comunicació no violenta, clar, perquè relacionat amb Tai Chi, potser es té una imatge d'aquest tip... A veure, si ho dic bé, d'aquest art marcial, d'aquest exercici, no? Com d'atac, però potser té més a veure amb la defensa personal? Com ho descriuria? Sí, és que aquí, clar, estic tenint una mica de barreja i potser estàs una manera com, a veure, per on em surt aquest... No, no, és interessant, eh? Sí, i tant. El Tai Chi, com bé en dius, és un art marcial i dintre de la part de... o sigui, dintre de tota la pràctica del Tai Chi hi ha una vessant que és la més terapèutica que està relacionada amb la mobilitat del cos, amb el centrament de la ment i amb la presència plena. Això és el que estic practicant, ensenyant des de fa 100 anys al centre mil·lenari. I, paral·lelament, la meva vessant professional està variant cap a ensenyar la comunicació no violenta, que és una tècnica, un mètode, un canvi de la manera com ens parlem a nosaltres mateixos i als altres, que té molt a veure... O sigui, jo sempre he anat ensenyant coses que tenen cara a veure amb la connexió. Doncs el Tai Chi té a veure amb la connexió amb el cos i amb la unitat i la comunicació no violenta té a veure amb la connexió amb un mateix i amb els altres. Aleshores, el taller d'avui, de l'art d'escoltar, està molt enmarcat en la comunicació no violenta, no tant amb el Tai Chi. Val. I quan ho vaig proposar és perquè les usuàries, parlo en femení perquè quasi totes són dones les que tinc fent Tai Chi, les usuàries que venen a classe, durant la classe estem callats, estem callades, estem fent classe, perquè el Tai Chi demana credència, no? Per això s'unifica molt el cos i la ment, perquè tu estàs tota l'estona centrada en el que estàs fent. I quan arriben a la classe i quan se'n van, doncs sempre tenen el seu espai de parlar. I per la meva sensació, per la meva vivència, que aquests momentets d'abans i de després els fan, ho gaudeixen molt, ho celebren molt, i després per molts estudis que estan dient que un dels factors de longevitat i de qualitat de vida més grans és la vida social, és establir relacions de qualitat, és tenir un cercle de gent en la qual pots trobar suport o pots trobar d'audi compartint activitats, doncs em vaig adonar que dic, bueno, doncs anem a fer en el centre del mil·lenari, anem a fer aquesta activitat perquè a totes ens agrada parlar, a totes ens agrada que ens escoltin, però potser no ens sabem tant d'escoltar. La meva sensació és que l'escolta és un art i es pot aprendre. Amb la qual cosa farem avui un tastet de dues horetes, practicarem. Més que una xerrada serà un taller pràctic de practicarem escoltar. Com podem escoltar a les persones perquè puguin seguir parlant i perquè puguin gaudir d'aquesta presència i d'aquesta sensació de connexió. Clar, és el mateix, t'anava a preguntar, és el mateix escoltar, de forma empàtica, escoltar que sentir? Clar, aquest és el... El tòpico típico, eh? Bé, és una de les distincions clàssiques, no? O sigui, jo puc sentir, de fet, inevitablement puc sentir, a no ser que em pugui posar taps o aquests auriculars amb cancel·lació de soroll, jo estic sentint. I l'altra, la distinció que fas tu d'escoltar, escoltar és un acte conscient, denota una voluntat, denota una curiositat, denota una intenció. Aleshores, moltes vegades en les converses la gent està sentint a l'altra persona i està esperant el seu torn per parlar. No sé si t'has fixat en algunes converses que dius, ostres, aquestes no estem seguint un fin. Són monòlegs consecutius, no, interromputs. Aleshores, a l'escoltar, les habilitats d'escolta, doncs es poden desapolupar. Sobretot es poden desapolupar, es poden aprendre i es pot començar per algunes tècniques i després d'aquestes tècniques després es va desenvolupant això que anomeno l'art d'escoltar perquè quan trobem alguna persona que ens escolta d'una manera present, d'una manera curiosa, d'una manera atenta i que ens està donant la seva atenció, que és una de les coses més valuoses que tenim avui en dia, totalment. doncs un nota una sensació d'ostres, bueno, es sent d'una manera, es sent reconfortat o a gust o... és una sensació molt agradable quan m'escolten de veritat. I acompanyat em dóna la impressió a mi, eh? I tant, sí, sí. I una altra pregunta també molt típica, tòpica, per enriquir les nostres relacions, que al final és un dels objectius del taller, no? Clar, al final t'has d'enriquir tu mateix al principi, no? Abans? És a dir, t'has d'escoltar tu? Suposo que aquest és el procés. Primer, estar present amb un mateix i després deixar-se estar present amb un altre, no? I amb uns altres? Sí, sí, i tant. Moltes d'aquestes... Tot el que ha a veure amb el desenvolupament personal, l'aprenentatge, el creixement, casi sempre, va de dintre cap a fora, no? Aleshores, per exemple, jo en aquesta disciplina, aquest mètode, aquesta mirada que ensenyo, que és la comunicació no violenta, com el nom té aquesta característica, que és que no sona massa bé, quan dius a la gent que ensenyo comunicació no violenta sempre et parlen d'una altra. Oh, això li aniria bé al meu jefe. Això li aniria bé al meu company, això li aniria bé al meu fill, això li aniria bé... Sempre li va bé als altres, perquè no ens considerem violents, no? I moltes de les vegades el que fem és començar per al discurs intern, com ens estem parlant amb nosaltres mateixes, com ens estem relacionant amb nosaltres mateixes, com és aquest diàleg intern, que moltes vegades, si el portéssim cap a fora, la gent no es faria creus, de tot el que ens arribem a dir. i canviar la mirada, centrar-nos una mica en deixar de tenir una mirada de judici, de correcta, incorrecta, d'exigència, i anar-la canviant per una mirada més compassiva, més basada en les necessitats, en les emocions, i a mesura que jo puc anar fent això amb el meu diàleg intern, em serà molt més fàcil poder-lo fer cap a fora. Sí, aquest tema normalment a la justa també el tractem, perquè té a veure molt amb la psicologia, i tenim un espai al respecte, i al final també t'adones que... o sigui, és la meva impressió, però em sembla que és així, que al final aquestes projeccions que veus en els altres, que estan enfadats amb tu, o que són exigents amb tu, potser es tracta d'una cosa que tu tens internament, d'una cosa incòmode que tu tens dins teu, i que es projecten a l'altre perquè és un mirall, al final, de com et sents tu. Sí, i tant. Hi ha molts mecanismes que són de mirall i de projecció, i hi ha altres mecanismes que són de... bueno, confondre... O sigui, últimament en molts espaiers estic demanant a la gent que inverteixi menys en el seu departament de guionistes, en el Ducà, perquè ens fem unes històries, ens fem uns cuentos, de... ostres, això està passant, això no sé què... I és tot fantasia, al final. Clar, o sigui, hi ha coses que poden estar ben fonamentades, en poden haver-hi molts indicis, però hi ha moltes que són... bueno, que estem invertint molts diners allà, en aquest departament de guió. Aleshores, la comunicació no violenta té unes quantes diferents sessions clau que ens poden treure una mica de... de ser una mica l'entrallat de tot el que ens estem dient, ho podem endreçar d'una altra manera, i amb aquesta visió, és molt més... bueno, és més probable que es generin ocasions de connectar o d'aterrar una miqueta el que està passant i no deixar-lo en el cap agafant unes formes que a vegades no tenen massa sentit. I tant. Bé, Dani, gràcies per contactar amb nosaltres. Un gust. volia acabar aquesta mini-entrevista. Això recordant un altre cop, on i quan es farà aquest taller avui de l'art d'escoltar? Doncs mira, el farem al centre al mil·lenari, no salvia l'adreça, però suposo que buscar més fàcil. Sí. Busqueu centre social al mil·lenari i trobareu. No, a dir, després de setze anys fer arribar molt bé i tampoc ser en l'adreça. Jo sé que igual, amb les ubicacions. A les quatre i mitja d'aquesta tarda, segurament arribant mitjoreta abans per instal·lar-se, per acomodar-se, per no haver d'arribar corrents i gaudirem de dues hores. De dues hores de taller pràctic. O sigui, jo que vull que la gent estigui en el taller parlant-se i escoltant-se amb algunes pistes que aniré donant i no serà una xerrada perquè aquestes coses, si no es practiquen, poden ser interessants, poden ser reveladores, però després necessites una miqueta de pràctica i a part que practicant ens ho passem molt millor que no escoltant una persona que ens diu coses interessants, però que és una actitud passiva i a mi m'agrada que la gent que veu-segués tingui una evidència activa. I tant. I encantat, m'has dit que aquí a la justa parleu d'aquests temes, si algun dia volleu desenvolupar més el món de la comunicació novedenta, jo encantat de parlar-ne. Doncs ho tindré en compte, clar que sí, com a comunicadora, doncs ja concertarem alguna entrevista o si no, això en algun dels espais per poder, sempre ho diem, per poder donar tips a la nostra audiència i també per parlar-ne, per parlar de temes que a vegades són inclús tabú i no, o sigui, al final es tracta de gestió emocional, gestió personal i que això, el que tu dius en el taller, que això t'ajuda a formar relacions sanes i enriquidores amb els altres i al final, bé, aquest és l'objectiu. Doncs, Dani, moltíssim gràcies per contactar amb nosaltres i que tinguis un molt bon dilluns i que vagi molt bé aquesta xerrada avui. Fantàstic, moltíssimes gràcies. Adéu. Que vagi bé, adéu. Que jo prefiero el momento en que desatas tus palabras y voy sintiendo tu fuerza ante la gente. Te prefiero cuando eres tú misma la que te prefieres y tú no creas nada. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades? Voleu conèixer quan i on van ser estrenades o a qui van estar dedicades? Si us agrada les sardanes i teniu curiositat, tot això i més ho trobareu al programa d'edició que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o en les seves repeticions. Us hi esperem. Avui a les 9 del vespre M de Música Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana Dilluns 10 de la nit Prepara els auriculars Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM Ja ho tens Dilluns El Rock El programa amb la música que no trobes a cap emisora i és que Dilluns El Rock explica coses i posa cançons desautoritzades Dilluns El Rock Amb en Joan Soto a la borda i l'Enric Orozco se toca Treu la llengua Treu la llengua Treu la llengua fora Al carrer Treu la llengua Esclar que s'ha de treure la llengua Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina a l'escola a la universitat quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua Ei, vinga, som-hi ja És el moment de fer alfans A casa, a la feina i al carrer Quan anem de festa o al taller Parla'm amb el teu accés Només hem de començar A provem-ho en català Tu per mi i jo per tu i quan vulguis to'ns plegats Molt per parlar Molt per viure Molt per parlar Molt per viure Generalitat de Catalunya Tu me subes A la nubes Tu me subes A la nubes Tu me subes A la nubes No me dejes caer de este cielo Tu amor me busqué y no quiero jugar un demo Tu me subes A la nubes No me dejes caer de este cielo Me gusta tanto que tengo miedo Enamorarme de nuevo Mami Todavía no he tenido suerte en el amor Ay, nena De la relación yo siempre soy el que la pasa peor Cuando te ríes siento que me estás curando Dime si me viniste a salvar Ya Con ganas de volverte a verme Estás dejando tus ojos No los tiene nadie más Wow Tu me subes A la nubes No me dejes caer de este cielo Tu amor me busqué No quiero jugar un demo Tu me subes A la nubes No me dejes caer de este cielo Me gusta tanto que tengo miedo Enamorarme de nuevo Escribo poemas Lo Mario Benetti De tu cuerpo y tu pierna aleti Deja que el beso comiendo espagueti Enamorado y no se lo había metido Todo eso es mía En ella no Pero en ti confía Se sabe cuidar sola Nunca anda en cora Hay una guerra por el mapa Tu tesoro Cuando te ríes siento que me estás curando Dime si me viniste a salvar Ya te vas Con ganas de volverte a verme Estás dejando tus ojos No los tiene nadie más Wow Tu me subes Tu me subes A la nubes No me dejes caer de este cielo Tu amor me busqué y no quiera Jugar un demo Tu me subes A la nubes No me dejes caer de este cielo Me gusta tanto que tengo miedo Enamorarme de nuevo No me dejes caer de este cielo Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! ! ! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! de contar con que esto iba a pasar con la seguridad de quien debe marchar. Tendría que haberme ocupado de algo que al final es mejor olvidar. Pero sigo igual, siempre igual sigo intentando alcanzar caminos que ya no existen más. Sigo igual, siempre igual sigo intentando alcanzar caminos que ya no existen más. Nunca me esforcé en tratar de aparentar ser como los demás no tengo habilidad. Les 11 en punt, Marta Brat, bon dia. Bon dia. Actualitzem la informació a aquesta hora començant encara amb el focus posat per als incidents que va haver-hi al camp de l'Espanyol i un dels aficionats blanquiblaus que ahir va saltar al camp al final del partit és candidat del Partit Popular a Sant Joan d'Espí a les eleccions municipals. Sí, exactament, aquesta invasió de camp per part dels aficionats periquitos està tenint conseqüències electorals. L'alcaldable del Partit Popular per Sant Joan d'Espí ha demanat al número 9 de la seva llista Iago Darnell que renunciï per escrit a formar part de la candidatura. Això després que Darnell fos identificat com un dels que van baixar el terreny de joc de l'estadi de Cornellà al Prat i que a més va tombar una càmera de televisió que era a peu de gespa. El partit ha volgut sobrallar que Iago Darnell no és afiliat i que, per tant, forma part de la llista com a independent. Actualment, el PP no té cap regidor a l'Ajuntament de Sant Joan d'Espí. Més notícies amb Joan Bota. La Comissió Europea millora a mig punt les previsions de creixement de l'economia espanyola per aquest any fins l'1,9% i manté el pronòstic al 2% pel 2024. Brussel·les també pronostica un escenari més optimista per a l'economia europea que creixerà fins l'1% aquest 2023 i dissipa així les pors de recessió. Pel que fa al dèficit, Brussel·les pronostica que Espanya no complirà per poc el compromís de reduir-lo al 3% del Producte Interior Brut el 2024. La Comissió Europea situa a 3 dècimes per sobre aquest dèficit espanyol l'any que ve en una previsió lleugerament més pessimista que la de l'executiu espanyol. Avui s'activa el pla d'alerta per altes temperatures del Ministeri de Sanitat que s'avança 15 dies a la data habitual. El pla fixa els llindars a partir dels quals es dispara el risc a comportar la calor per la salut. Uns llindars que ha fixat tenint en compte la delimitació provencial. Per exemple, l'alerta a Lleida saltarà a partir dels 37,9 graus, a la demarcació de Barcelona quan es superin els 31, a la de Tarragona el llindar és el 35,5 i a la de Girona els 33,5. Segons el nombre de dies que superi aquests llindars s'assigna un nivell de risc i també un seguit de mesures a tenir en compte en aquest cas. I a tot això, les pluges que han caigut aquests últims dies en punts de Catalunya han ajudat a refrescar o normalitzar les temperatures però no han millorat les reserves d'aigua als embassaments. Un nen de 6 anys ha mort aquesta matinada i la seva mare ha quedat ferida molt greu en una explosió i el posterior incendi que hi ha hagut a casa seva a Granada. Els equips d'emergència han hagut d'evacuar una quarantena de veïns que ja han pogut tornar a casa seva. S'investiga l'origen de l'explosió però les primeres hipòtesis apunten a una fuita de gas botar dins del pis de les víctimes. La dona ferida té 47 anys i l'han traslladat a l'hospital amb pronòstic greu amb cremades a tot el cos. L'oposició turca afronta una segona volta electoral amb els ànims decaiguts i amb un risc de desmobilització dels seus partidaris després dels resultats d'ahir on el president Recep Tayyip Erdogan aconsegueix fregar el 50% dels vots. El professor de relacions internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona Eduard Soler considera que el nacionalisme turc surt reforçat i pronostica una campanya amb un tomb cap a trets identitaris. El nacionalisme turc de dretes que diguem-ne dues bèsties negres és el nacionalisme curt d'esquerres i també els refugiats sirians i per tant un dels riscos seria que la campanya si hi ha segona volta en els propers dies doncs aquests elements més identitaris doncs guanyin més pes encara. Soler creu que els dos candidats faran concessions aquests dies al líder de l'ultradreta que ha quedat en tercer lloc per tenir el seu suport. El president ucraïnès Volodymyr Zelensky s'està reunint ara mateix amb el primer ministre britànic Rishi Sunak als afores de Londres. És una visita sorpresa en el marc de la gira europea del president Zelensky per demanar més suport als seus aliats de cara a la contraofensiva ucraïnès. Zelensky ja ha obtingut nous paquets d'ajuda financiera i militar d'Alemanya i França on aquest cap de setmana s'ha reunit amb els seus màxims mandataris. Dissabte també es va trobar amb el papa Francesc i amb la primera ministra italiana. per Zelensky l'objectiu és aconseguir més avions de combat per fer front als atacs de Rússia. Treballem per crear una coalició sobre els avions de combat. En part, les meves visites a capitals europees tenen aquest objectiu. Penso que serà un èxit. avui torna a la festa del cinema amb entrades a 3 euros i mig, un preu reduït que es mantindrà en 326 cinemes d'arreu de l'estat fins dijous. És la vintena edició de la festa del cinema que espera superar les dades de l'octubre quan es van registrar 1,3 milions d'espectadors. El sector espera remuntar la caiguda de públic a les sales amb iniciatives com aquesta. Des de començament d'any, l'assistència als cinemes acumula una caiguda d'un 32% respecte a la mitjana dels 5 anys previs a la irrupció de la pandèmia. Ara escoltes ràdio d'Esbert sintonitzes ràdio d'Esbert la ràdio de Sant Just 98.1 Bloc d'informació electoral Esquerra Republicana som la transformació que necessita Sant Just. Volem un poble on les persones siguin l'eix central de totes les polítiques. Un Sant Just viu, actiu, solidari, sostenible i feminista amb oportunitats tant pel jovent com per la gent gran. Volem un ajuntament que gestioni bé els serveis públics, la mobilitat i la neteja, que promogui el potencial de les nostres empreses i comerços. Volem una cultura participativa, oberta i inclusiva. Sant Just és l'indret ideal per fer realitat els nostres somnis. Un poble on volem que no només hi dormis sinó que també hi visquis. Suma't al projecte de transformació social republicà i feminista. Vota Sergi Seguí i l'equip d'Esquerra a Sant Just d'Esvern. Som, som, som Catalunya republicana. Som, som, som Catalunya republicana. Bloc d'informació electoral. Per un Sant Just en positiu, proposem 260 pisos de lloguer assequible, 40 dels quals seran per gent gran el segon mil·lenari. Adaptarem la xarxa d'equipaments a la ciutat dels 20.000 habitants, el nou pavelló, la segona escola bressol, el teatre Taneu, l'ampliació del CAP i el nou institut escola. Proposem un Sant Just inclusiu amb beques extraescolars pels infants amb capacitats diverses. Millorarem la seguretat ciutadana, un agent cada 500 habitants, és a dir, més recursos humans i tecnològics. I millorarem la mobilitat sostenible entre Sant Just i Sant Joan amb el pont de la B23 i entre el barri nord i el Canigó amb dos nous ascensors. Sóc en Joan Bassaganyes i Camps, candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya i aquests són els meus compromisos per Sant Just. Ara escoltes l'àdio d'Esbert sintonitzes l'àdio d'Esbert la ràdio de Sant Just 98.1 Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ICTUS trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc a una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ICTUS truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya de la casino. I never felt so alone, felt so alone I never felt so alone, felt so alone I never felt so alone, felt so alone Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Fins demà! Fins demà! que l'acompanya en aquest projecte i a la llista hi ha noves cares? Sí! De fet, mira, nosaltres portem una llista que intentem que s'assembli el màxim possible a com és la societat Sant Justenca. Portem persones de totes les edats, de tots els barris, de tota condició social, de totes les professions possibles. Portem gent amb experiència, gent novella. M'acompanya la de Cire com a número 2, que actualment també és regidora a l'Ajuntament. Com a número 3 s'incorporen Dani Delgado, que fins ara ha estat una persona que havia treballat molt a la secció local i havia estat molt amatent el que feia el grup municipal, ajudant-nos molt. De número 4, reincorporem la Palmira, la Palmira-Vedell, perquè creiem que la seva experiència ens pot ajudar moltíssim. És una persona molt estimada del poble i creiem que encara té alguna cosa a dir a l'Ajuntament. De número 5, Ivan Ferrantost, el qual desitjo ferventment que torni a ser regidor, perquè crec que ha estat dels millors regidors de comerç que ha pogut tenir aquest poble i desitjo que pugui tornar a sortir regidor aquesta vegada. La Montse Molinero està en els deu primers llocs de la llista, és a dir, la Montse ha fet una feinada brutal, no ho va tenir fàcil perquè va entrar substituint el Ferran a govern dos anys, després ha estat a l'oposició i de més. A més a més, és àvia i ajuda a cuidar els seus nets. Per tant, és una persona amb una capacitat increïble que ha volgut continuar estant allà, però no en llocs de possible sortida i, per tant, jo li agraeixo molt també aquest esforç. Però bé, portem també tres cares noves consecutives, no? L'Arnau Amador, també ens dona suport en la llista, en Polo Lego, que és un veí del barri nord, la Sònia Santiago, que és empleada de banca i que viu a Can Candeler. Bé, portem un seguit de perfils que són un pèl diferents i que segurament fugen d'aquest essencialisme que s'espera d'una llista independentista. Seguint una mica amb el fil que parlàvem abans... Amb el que tu vulguis. ...la valoració del mandat, de com han estat aquests últims quatre anys, no? Malgrat no estar a l'equip de govern, quins projectes em deies tu que havíeu iniciat, em deia vostè que havien iniciat en els projectes locals, mesures, plans, que s'havien tirat endavant i que, doncs bé, que Esquerra també ha contribuït. Vale dir que aquests quatre anys han estat molt complicats, molt complicats per tothom. I ara diré una evidència, però la Covid era una cosa que ningú sabia com es gestionava. Ningú. Ni els que estaven a govern, ni els que estaven a l'oposició, ni els que estaven a l'Ajuntament, ni els que estaven a la Generalitat, ningú sabia com es gestionava la Covid. Per tant, des d'aquí, primer de tot agrair l'esforç de tothom que en aquells moments va decidir deixar de banda els partidismes i ens van posar remar cap a la mateixa direcció. Tot i això, ha estat un mandat molt estrany, no només per la Covid, sinó perquè hem tingut un relleu d'alcaldia. És que els dos últims anys hem tingut un alcalde que no ha votat la gent. Bé, sí que l'ha votat perquè anava a la llista, no? Però no era el candidat. Per tant, per qui ha estat estrany? Ha estat estrany també perquè l'Ajuntament va patir un atac informàtic d'aquests que et demanen un rescat, no? És veritat. I ha estat estrany perquè per voluntat d'Esquerra Republicana teníem un govern en minoria. Una minoria relativa, perquè només se faltava un regidor per la minoria. Però nosaltres volíem que el PSC fos conscient que hi ha altres maneres de governar, no només en majoria absoluta hi passen la picuna d'hora, sinó que hi ha maneres de governar més obertes, més buscant el diàleg, més buscant els consensos. Aquest era un dels nostres objectius. Com bé deies, els dos primers anys nosaltres hi vam estar disposats, el primer pressupost el vam aprovar amb nosaltres. Per exemple, ens vam posar d'acord, ells, el PSC volia fer unes ajudes per pagar els títols de transport a la gent jove. Nosaltres vam posar unes certes condicions. No a tothom, no de manera universal. Home, aquells que estudien a universitats privades, doncs potser no cal. Aquells que tenen la universitat aquí al costat, doncs potser una mica menys que els que estan més lluny i necessiten un títol de més zones. Bé, vam posar totes aquestes condicions, per posar-te un exemple només. Després, per la Covid, nosaltres vam posar 65 propostes per intentar superar la Covid de manera social i econòmica. No se'ns ha fet cas en cap, però és igual, allà està. Nosaltres ens hi vam posar, vam participar del pacte de ciutat. Després de tot això hi va haver el canvi d'alcaldia i...