Les dues cares de Set de Màgia a l'Ateneu i el documental "A Grècia: reinventar-se per sobreviure"

I aquesta hora parlem de les dues cares de set de màgia, que és l'espectacle que acull la Taneu aquest diumenge, un espectacle que forma part del cicle espaià que es fa a la Taneu. La representació es farà a les set del vespre, diumenge, a la sala del cinquantenari. I és un espectacle dirigit per Isabel Girald, que compta amb la interpretació de l'Arnau Perramont i el Gerard Revolta. Aquí tenim ara l'altre cante del telèfon. Molt bon dia, Gerard. Bon dia, bon dia. Per parlar una mica d'aquest espectacle de màgia, no? Sí, és un espectacle de màgia, còmica, teatralitzada. Déu-n'hi-do, màgia, còmica, teatralitzada. És a dir, tres conceptes diferents, no només màgia, no només còmic, sinó que barrejar una mica, no?, aquests tres conceptes. És això, els hem volgut recollir tots en aquest espectacle, ja que, a part de la passió que tenim per la màgia, també la tenim pel teatre i també la tenim per la comèdia. I què millor fer un espectacle reunint aquestes tres. Per tant, la gent que sigui amant de la màgia, per això també s'hi trobarà gust. La gent que potser no conegui tant el món de la màgia, però sigui més habitual d'espectacles teatralitzats, també hi trobarà el seu espai. Una mica la idea, suposo que és arribar a més públic, no? Sí, és això, vull dir, arribar al públic i que vinguin a passar-s'ho bé. És un espectacle per desconnectar una miqueta de la feina, del treball i vindre a passar una estona agradable amb nosaltres. I feu trucs de màgia, per tant, m'imagino. Sí, correcte, fem jocs de màgia, sí. Anem realitzant, vull dir, a través d'una història, no? Digue-li, doncs anem realitzant diferents jocs. Vull dir, es diu les dues cares de l'espectacle i representem diferents cares de la màgia. Vull dir, hi ha la part més clàssica, no? De la màgia, la part més desconcertant. Sí. Reunim aquestes cares, no? Que, vull dir, que ens apassionen en aquest espectacle. No descobriu trucs, no? Per això encara que hi hagi la part còmica, m'imagino. No, no, això no. Això no. Sí que fem un joc que és més una paròdia, un gag. Sí. I, bueno, mai se sap com pot acabar aquest gag, però segur que és ben divertit i, bueno, és com una miqueta més d'una paròdia com d'uns mags, no?, que intenten fer màgia, no? I al final, doncs, queden esgarrotats, no?, tots els jocs. Però, bueno, és venir-ho a veure, això. Clar. Vosaltres aquest espectacle l'heu portat per altres llocs també, ja, no? Amb l'espai ja heu estat en altres escenaris. Com ho rep la gent? Quina és la resposta del públic amb aquest tipus d'espectacle? Molt bona, molt bona. De veritat, t'agrada. És un espectacle que, en principi, va començar sent obert, un espectacle obert, que nosaltres anàvem modificant, de prova i error, no? Anàvem afegint coses, veient coses, vull dir, coses que ens agradaven, les ficàvem, i al final ha acabat, doncs, tancant-lo, no?, d'aquesta forma que representarem al teatre, dins de gent just, amb això, no?, vull dir, agafant l'essència, no?, el realment que a nosaltres ens agrada, si el plasmem aquí. Com de ser? I, de veritat, agrada, vull dir... Funciona. Funciona, per això, per això el anem seguint, vull dir... De moment, hem fet aquest espectacle. Ara sí que ja estem treballant amb nous projectes, però, de moment, estem amb aquest rodant-lo, acabant-lo de rodar, perquè, de veritat, doncs, va funcionant i també nosaltres ens sentim molt a gust. Clar, com se us va acudir, decidir unir una mica aquestes disciplines, no?, perquè cada cop sí que potser va que hi ha més espectacles de màgia, amb tema de còmic, doncs, és més habitual, però potser, doncs, el fet d'unificar les dues coses no hi estem tan acostumats, no? Sí, bé, com ja t'he explicat una mica que a nosaltres ens encanta, diguéssim, el món del teatre. I vull dir, des de Set de Màgia, no?, des de, bueno, aquest grup que hem fet, i ja portem, bueno, bastants anys, no?, doncs, també volem que cada espectacle sigui un món. Que mai, per exemple, vull dir, seguirem les rutines, no, màgia còmica tetralitzada, però, vull dir, els propers espectacles i això, doncs, mai se sap on podem acabar, vull dir, també ens agrada, a vegades, posar-nos en el món romàntic, no?, i acabar-te fent un joc així romàntic, piano i màgia, per exemple, perquè també ens agrada molt unificar la música. Clar. Per tant, exacte, no?, una mica poder, tot el que us agrada, poder-ho portar en un sol espectacle, cosa que m'imagino que no és fàcil, però que és més agraït, no?, també, a l'hora tant de treballar-ho com de transmetre-ho. Sí, sí, vull dir, és agraït per nosaltres, perquè, a part, ens permet aquesta llibertat de poder plasmar el que de veritat ens agrada i, vull dir, i poder representar davant de tot el públic les nostres passions, vull dir, sense enganyar ningú. Sí. I, doncs, és molt maco, vull dir, aquest sentiment, no?, d'això, i que, com vas evolucionant cada any, no?, que puguis anar presentant totes aquestes sensacions, sentiments que vas tenint, no?, doncs és molt maco i s'agraeix, i és sobre que el públic t'ho rebi també, doncs, també t'omple. Està clar. L'espectacle es pot veure aquest diumenge, com dèiem, a la sala cinquantenària de la Taneu, a partir de les set de la tarda. És un espectacle, doncs, que es poden comprar a entrades a taquilla o també, doncs, a través de la venda anticipada, que es fa a través del web espaiar, i ara n'estem parlant amb, com dèiem, amb el Gerard Revolta, que és un dels actors que forma part d'aquest espectacle. Sou dos a l'escenari durant 75 minuts. Suposo que deu ser dur, no?, també, aguantar-lo tots dos sols l'espectacle durant tanta estona. Sí, bé, és com un repte, no? També, això que sempre sigui un mag, no?, davant del públic, no?, doncs, també ens va agradar que fosim dos, no?, i això també ens aporta molta més llibertat a fer coses, no?, que a vegades, doncs, per exemple, en la branca dels mags, doncs, a vegades els és com una miqueta impossible, no?, i, bueno, és això anar experimentant, vull dir, agafar, per exemple, jocs de màgia, no?, que són per un, i poder-los adoptar a un altre rol de dues persones, i, doncs, anar experimentant això, vull dir, i tot ha sorgit perquè ens funciona bé, vull dir, ens vam ajuntar, vull dir, ja fa molt, vull dir, fèiem teatre junts, i, mira, com també la passió era la màgia, doncs, ho vam poder plasmar tot, i com funciona, doncs, anem tirant endavant. Per tant, esperem que us vagi molt bé, també, aquest diumenge. No sé si et sorprèn o creus que és un... que anirà més, també, aquesta mena d'afició que hi ha cada cop més per la màgia, no?, també, aquí a Barcelona, o a casa, també, doncs, una mica més enllà, en el conjunt de l'estat espanyol, aquest auge, tant d'espectacles com de màgia, com de públic, que vol veure màgia, no? Sí, sí, sí, vull dir, crec que nosaltres formem part d'aquesta bombolla que va creixent, creixent en aquest món, vull dir, és molt maco, hi ha molts mags, també, i actors joves, no?, com nosaltres, que, doncs, bueno, hem trobat una oportunitat, no?, de poder representar aquestes coses a diferents teatres, i, doncs, no les deixarem perdre. I, doncs, mirem seguint, i, de veritat, s'agraeix molt, i, a part, això que hi hagi tan auge, no?, d'aquest món de la màgia, doncs, també s'agraeix, perquè ens ajuda a compartir coses, i amb diferents associacions que s'estan formant i han formades, doncs, és una manera de poder compartir experiències i ajudar-nos a millorar dia a dia. Està clar. Vosaltres d'on sou? Nosaltres som de Sant Vicenç de Castellet, del costat de Montresa. I per la vostra zona, per la zona del Bages, doncs, heu fet també, heu pogut rodar el vostre espectacle o ho esteu fent més per fora, de casa? Sí, ens hem basat, bueno, hem estat més pel Bages, gràcies a estar a la Fadecció de Teatres de Mateus, ens ha portat a molts jocs, com, per exemple, vam poder actuar a França, gràcies a això, representar el Teatre Mateus a França, i gràcies també a l'Espaillà, que estem aquest any a aquesta roda, doncs, ens aproxima més a la part del Barcelonès i tota aquesta zona, com també des del Sant Justus Bern, en aquest cas. I més al Bages, doncs, sí que hem pogut rodar molt l'espectacle i més, també nosaltres ja portàvem cinc anys fent un festival de màgia també al poble per potenciar tot aquest moviment de mags joves que estan pujant. Déu-n'hi-do, molt bé, molt bé. Per tant, doncs, confirmes que hi ha moviment també en el món de la màgia aquí a Catalunya, no? Hi ha moviment, hi ha moviment. Doncs esperem, digues, digues. No, i que de moment no pararà. Vull dir, sembla que va en augment, però que això ja de veritat s'agraeix. Perfecte. Doncs els amants de la màgia, vols que no ho coneguin tant però tinguin ganes de descobrir-ho en un espectacle que combina màgia i també la part més còmica teatralitzada. Aquest diumenge, les 7 del vespre, les dues cares de 7 de màgia, un espectacle que es fa a l'Ateneu i que s'emmarca en aquest cicle de l'Espai A. Avui n'hem volgut parlar amb Gerard Revolta, que és un dels que diumenge serà a l'escenari de l'Ateneu. Moltes gràcies, Gerard. A vosaltres. Moltes gràcies. Que vagi bé i fins aviat. Bon dia. Bon dia. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 o 11 de la nit. Bits. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Despertant-te. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Quedant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Dents entre 6 i 18 anys, t'agrada escriure? Què prefereixes? Poesia o narrativa? Omnium Cultural convida tots els alumnes dels centres de primària, secundària i batxillerat a participar en el Premi Pisciganya de Poesia i el Premi Sembori de Narrativa. T'hi atreveixes? Consulta les bases de www.omnium.cat Smooth Jazz De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, l'Smooth Jazz, el Funk, el Sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz 100% música relaxant Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club T'hi esperem. Estimat diari, avui hem fet el programa 1700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern. Després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més. Sempre penso, va Jordi, va, ves l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, oh senyor. Haig de ser fort, haig de ser fort. Fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti que m'està taladrant el cervell. Oh, Déu meu! La penya del morro. Cada tarda de 5 a 7, tot és un drama. A Ràdio d'Esvern. Just a la fusta. Dos minuts i dos quarts de dotze a Grècia a reinventar-se per sobreviure és el documental del mes que es pot veure avui divendres a les 8 del vespre a l'Ateneu de Sant Just i ara en volem parlar amb la Laia Auri de la productora Parallel 40. Cada mes ens acosta aquest documental del mes. Molt bon dia, Laia. Hola, bon dia. Per parlar una mica d'aquest documental que parla de Grècia, però segurament una mica també parla de nosaltres, no? Sí. La veritat és que crec que Grècia, com Espanya, és un país absolutament devorat per la crisi i per unes mesures d'austeritat preses en teoria per un deute que hem contret amb una sèrie de prestamistes fonamentalment alemanys que han sigut l'argument o l'explicació que els governs estatals, autonòmics i locals ens han donat per acceptar tota una sèrie de mesures d'austeritat que en el cas de Grècia són de les dimensions que són i que probablement en el cas de l'estat espanyol encara no han arribat al mateix punt, però que crec que amb uns anys de diferència anem seguint una mica el camí. Per tant, doncs, un documental que, amb aquest títol que ja ho indica, no reimentar-se per sobreviure, però alhora, amb un cartell que a mi personalment m'ha agradat moltíssim, que és aquest blau, que d'alguna manera també dona a la part la lluminositat que podria fer pensar l'esperança, no? Sí, de fet... I un brot verd, no? En un sentit no figurat, sinó literal. Literal. No, el que té superinteressant aquest documental és que jo crec que a Grècia, des del principi de l'esclat de la crisi econòmica a Europa, ha sortit als noticiaris de casa nostra permanentment, que a més a més, hem anat seguint des de primera línia les primeres revoltes, els rescats, l'ascens de Sirisa, la victòria de Sirisa, i després de l'acceptació del tercer rescat, que semblava que no s'acceptaria, Grècia ha desaparegut, com si digués, dels mitjans de comunicació. I el que fa aquest documental és que t'ensenya la vida dels grecs, dels grecs, no tant després del tercer rescat, perquè la filmació d'aquest documental és prèvia a que acceptessin el tercer rescat, però el que fa és no encallar-se en tot aquest anàlisi de les causes i les conseqüències, i per què estem allà, i per què es va decidir acceptar el rescat, i tots aquests temes, sinó ensenyar-nos la vida de tres ciutadans grecs, que davant d'un sistema, això ho diu un dels protagonistes al principi de la pel·lícula, diu, si el sistema t'expulsa, has de buscar maneres de sobreviure fora d'aquest sistema. I el que fan aquests tres ciutadans és que decideixen canviar, que davant d'una situació en què es senten desprotegits per un estat inexistent, buscar noves maneres, reinventar-se, per optar a una vida de qualitat, i sobretot també per millorar i fer més justa la societat en què viuen. Llavors, d'aquí el cartell, perquè l'enfoc d'aquest documental és cap al futur, és un enfoc positiu en el sentit d'aquesta crisi, a banda de ser una crisi molt dura, potser és una oportunitat per reinventar-nos a nosaltres, com a individus, però també com a societat, i aquí és on es dirigeix el documental que crec que a casa nostra està tenint una recepció espectacular. Molt bona, doncs, no? Molt bona. Jo crec que ens sentim inevitablement identificats, i està bé no trobar aquestes solucions creatives per sobreviure quan ja no tens més remei, és a dir, ser actius abans que sigui l'única sortida possible, no? Aquesta, jo crec, és la gràcia de la cosa i el que ha fet que molta gent vingui a veure el documental per tot arreu. Que suposo que necessitem saber que hi ha opcions i que són opcions no desesperades, sinó opcions amb una base, amb un històric i amb un futur quenponsat. Quina sapció