Lídia Muñoz (Sumar En Comú Podem) fa balanç de la legislatura, alerta del risc PP-Vox i defensa diàleg i referèndum pactat

Doncs, com dèiem, és temps per xerrar una estona de política. Amb nosaltres la Lídia Muñoz Cáceres. Lídia, bon dia, bona hora. Hola, molt bon dia. La Lídia és de Sant Feliu de Llobregat, llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat regidora, de fet, ha estat alcaldessa de l'Ajuntament, de la població de Sant Feliu de Llobregat, i és número 11 de la llista de sumar en com ho podem per a les eleccions del 23J de Barcelona. És així, oi, Lídia? Correcte, sí, sí. Doncs, per parlar d'aquest 23 de juliol, és inevitable fer una mirada enrere, analitzar la legislatura, doncs, que ara tancarem, i és que el passat 7 de gener del 2020, Pedro Sánchez va ser en vestit president en segona volta, després d'aconseguir el suport de Podem. D'aquesta manera es donava el tret de sortida a un govern de coalició, amb Pablo Iglesias com a vicepresident, i Sánchez com a president. Realment, sembla que hagi passat una eternitat, no? Sí, realment, la política, tant estatal com catalana, com municipal, doncs, els ritmes, no? A vegades, doncs, agafen una velocitat que quan fas una mirada enrere, doncs, te n'adones de totes les coses que han arribat a passar, no? I com s'han gestionat, i què s'ha aconseguit, també, no? I és el punt en què estem, no? Que també el que hem de posar en valor en tota aquesta legislatura és totes les mesures, totes les lleis, no? Tot el guany en dret que avui, doncs, els catalans, les catalanes, i també a nivell estatal, doncs, tenim en el nostre país. En un context, a més a més, aquesta legislatura complicat per diversos factors, la pandèmia de la Covid, que ha tingut un impacte enorme a tot el món, incluent-li a l'Estat, les restriccions sanitàries, tancament d'activitats econòmiques, mesures de confinament, que ha provocat crisi sanitària, crisi econòmica, l'impacte econòmic de la pandèmia, a més a més, ha provocat una escalada de preus, una inflació altíssima, a més a més, l'existència d'aquest conflicte armat a les portes d'Europa ha afegit complexitat a aquest context global, i, realment, tots aquests conflictes han tingut implicacions geopolítiques, econòmiques i humanitàries en la situació, realment, del país. Hem de dir, doncs, que ha estat, com dèiem, una legislatura complicadíssima, més enllà del tema intern, sinó per tots els factors externs que no es podien controlar. Sí, sí, correcte. Doncs hem tingut... Doncs ens han passat moltes coses, no? Entre elles, una pandèmia que ningú esperava, que no deixa de ser una crisi a nivell mundial. Jo crec que també, bueno, a mi em va tocar viure-ho com a alcaldessa, no?, de la ciutat, i aquí, doncs, tots els governs, tant municipals com a nivell estatal, doncs, van posar, doncs, van virar, no?, el seu full de ruta, van posar l'accent en salvar vides, no?, en coses que tampoc ens tocava fer i que després, doncs, doncs, bueno, doncs, ens hem hagut d'adaptar. I el que també, doncs, va portar el govern de l'Estat va ser una manera diferent d'abordar una crisi, no? També havíem viscut, com el 2011, el 2012, després de la crisi immobiliària, després del fort cop, no?, a l'economia espanyola, doncs, es va optar per retallades a nivell general, tant a nivell espanyol com a nivell català, i en aquesta... que la sortida d'aquesta crisi ha estat just la contrària, no?, la de les mesures socials, la de l'escut social, la del blindatge dels certos, els blindatges dels desonaments, i aquí també, doncs, realment, amb l'experiència pròpia, no?, també et puc dir que era molt més sentit la governança d'aquest context amb totes les mesures que el govern estatal havia desplegat, que en altres moments, no?, i els resultats els tenim ara, no?, que a banda de tot el que està passant a nivell general amb la guerra a Europa, amb la posada de la inflació, doncs, tenim unes dades, no?, tant d'atur com d'afiliació de la seguretat social, com d'atur juvenil, o tot el salari mínim, no?, les pensions totes aquestes dades ens mostren, no?, una bona gestió del govern progressista de l'Estat, que el que cal també ara és que es traslladi a les famílies, no?, que les pujades de preus que les estella bàsica de la compra, doncs, també es vegi reflectit, no?, a aquestes mesures que des de l'Estat també s'han d'incorporar. De fet, aquests propers quatre anys tu comentaves, no?, és a dir, hi ha temes vitals que estan damunt la taula, un d'ells, el tema de la inflació, la pèrdua de poder adquisitiu per part de les famílies, que és bàsic, ho notem cada dia quan anem a omplir el cistell de la compra, temes com el canvi climàtic, els drets LGTBI+, l'atur juvenil, el tema de les igualtats socials, és una qüestió que a vegades no se'n parla prou, es parlen dels grans temes polítics, però no es parla d'aquesta realitat que vivim cada dia el ciutadà de la peu. Correcte, a sobre, jo crec que totes aquestes qüestions que estàs tantejant, finalment, el que es tracta i el que ens estem jugant és quin model d'Estat, quin model de país i com ha afectat també això a Catalunya, quin model volem per la nostra societat, perquè totes aquestes qüestions a nivell de canvi climàtic, de quines mesures per a dins l'UVA de la nostra formació, des de sumar en com ho podem també aportar, com l'herència a l'herència pública, les qüestions vinculades a l'herència universal, perdona, totes les qüestions de dret a nivell personal, de dret a llibertat, aquí l'extrema dreta crec que és un dels temes que cal també posar sobre la taula, en aquest model on desapareixen els valors, on el que es vol retornar, si el que ens trobem és que el ticket PP-Vox pot arribar a guanyar les eleccions, cosa que nosaltres no desitgem i que estem llunyant la batalla fins a l'últim minut, però hauríem de tornar a la foscor i al blanc i negre, i això ens ho estem trobant. Les enquestes donen un resultat molt incert realment i la possibilitat és molt real que el PP pugui formar govern amb Vox. De fet, ja hem viscut, en conseqüència de les últimes eleccions autonòmiques, avançaments d'aquests possibles pactes a diferents governs, a València, a Balears o a Extremadura. Per tant, això és una possibilitat que seria bastant real. M'imagino que l'objectiu de la vostra formació de sumar amb com ho podem seria evitar-ho de totes totes reeditant un govern de coalició amb el PSOE. Correcte, i a sobre nosaltres també som la garantia d'esforçar les polítiques realment progressistes al PSOE. La presència d'Aiolanda Díaz al govern de l'Estat el que ha fet és virar també l'ala més conservadora del PSOE. Tampoc ens enganyem, i la nostra presència és el que garanteix que totes aquestes mesures tinguin una aplicació el més escàrregna possible, el més progressista possible. I el risc de la dreta amb l'extrema dreta que pugui governar el país existeix. Nosaltres el que volem és que cal mobilitzar la gent perquè també la convocatòria el 23 de juliol no és una bona data, això ja ho sabem. Cal que la gent es mobilitzi. Sabem que la dreta sempre va votar, que la gent d'Esquerra també vagi a votar i que votar en com ho podem sumar és aquesta garantia de garantir un govern realment progressista. Parlaves que votar-vos a vosaltres és garantia d'un govern progressista, però la candidatura que avui representes, encapçalada per la Iolanda Díaz, va aconseguir un acord en extrèmics per anar junts a les eleccions. De fet, Sumar participarà amb Podemos i 14 partits més, però sense Irene Montero a les llistes. Per què ha costat tant i per què tanta erosió i a vegades sensació des de fora amb tant de soroll intern? Bé, això també del que els mitjans no parlo per vosaltres, però a nivell general el que els mitjans a vegades també interessa que es tregui en comptes de... Ah, però cert que va ser última hora i que una figura com Irene Montero que havia estat ministra, doncs no hi és. Això no s'hi inventa cap mitjà. No, no, no, no és una qüestió de ment. No vull dir mitjans, però vull destacar el que ha aconseguit la Iolanda, no? Un diàleg que 15 formacions d'esquerres que mai han anat juntes conflueixin d'una manera unitària a les eleccions, això és històric també. O sigui, posant valor que amb el diàleg no hem aconseguit això i que no es tracta de persones. O sigui, aquí a banda de la Irene Montero també l'Alberto Garfón, el Jaume Cens, o sigui, hi ha gent que no està en les primeres línies, però nosaltres no parlem de persones, parlem de projectes i parlem de quines són les mesures que volem suater-me per millorar el país i millorar la vida de la gent. Les persones tenim uns papers secundaris en aquesta transformació i tenim uns papers en la política que tampoc s'han de perpetuar. llavors jo crec que no es tracta només de persones sinó que es tracta de projectes i que aquesta suma és històrica, mai s'havia aconseguit i no és una qüestió de desgast, al contrari, d'il·lusió, d'esperança i de caminar plegades en aquest repte que és governar el país i millorar la vida també. Parlaves d'aquests reptes urgents que afronta Catalunya i l'Estat en aquests propers quatre anys, parlàvem de la inflació, parlàvem de la desigualtat social, de l'atur juvenil, però tu que has estat alcaldessa de Sant Feliu i que d'alguna manera representes a la comarca de la Baix Llobregat la candidatura, quines són les prioritats que hauria d'impulsar a nivell de comarca i què s'hi pot fer? Jo crec que totes aquestes mesures tant a nivell econòmic com a nivell de defensa dels drets milloren la vida diària. O sigui, quan es legisla a nivell estatal, l'aplicació és directa a l'impacte a la vida de la gent, ja sigui, al municipi, a la comarca, a la província i el que nosaltres entenem és que també a nivell català el que estem parlant és de dos modets diferents d'entendre també la relació fins i tot amb Catalunya i la petjada o l'impacte que això té a la classe treballadora. La nostra comarca és una comarca formada per un gran moviment obrer, unes lluites per la defensa del territori que aquí també estan en risc perquè, per exemple, l'ampliació de l'aeroport o la construcció de macrocasinos, això que està en altres programes electorals, nosaltres defensem totalment el contrari, com quan parlem de la lluita contra el canvi climàtic també hem de defensar al nostre territori i l'impacte que qualsevol projecte d'aquest tipus pot tenir. Aquí nosaltres som ben clars, som ben nítides en la defensa del nostre territori. Jo crec que defensar el territori, defensar la gent, més enllà de l'espai on estigui, té molt de pes, però sobretot al Baix Obregat, una comarca de gent treballadora, aquesta pujada del salari mínim, aquesta aposta ferma per les polítiques que milloren els drets laborals i també la defensa de les nostres llibertats que tenen un impacte directe a la nostra comarca i als nostres municipis. En aquesta legislatura hem tingut els indults dels líders polítics condemnats pel procés de l'1 d'octubre, la reforma de derogació del delicte de sedició, s'ha creat la taula de diàleg. Com voleu vosaltres afrontar el tema del procés? Perquè en l'anterior legislatura de fet éreu l'únic partit estatal que defensava obertament un referèndum acordat, però aquest punt sembla que ha quedat fora del vostre programa en aquestes eleccions. Jo crec que en el nostre programa en Somà en Comun Podem això apareix i jo crec que també el que s'ha mostrat des de la nostra formació és que aquesta voluntat de diàleg persistent és la que ens ha de conduir a una sortida pactada de les qüestions vinculades a la relació catalana i Espanya. I això nosaltres ho mantenim perquè sempre hem apel·lat a aquest diàleg, a aquesta manera de fer, cosa que en el moment més alts del procés ens ha criticat d'una manera molt dura. o sigui, nosaltres hem estat els de no, els hem posat en el bàndol del no, els hem posat en el bàndol dels equidistants, vaja, hem tingut molt mala, la nostra figura, no?, la nostra, la nostra full de ruta que era el del diàleg, la sortida pactada d'aquestes qüestions que finalment són les que han tingut més suport i les que estem veient que són les que poden donar un bon fruit, no?, són les que s'estan posant sobre la taula. Continuem amb la mateixa línia, nosaltres no ens hem mogut ni, no ens hem mogut amb les qüestions de la relació entre Catalunya i Espanya, el que nosaltres seguim defensant doncs és aquest, aquesta, bueno, l'aclaració d'aquest referent d'un pactat amb l'estat i que això pugui ser, doncs, es pugui aconseguir. El programa de sumar ha estat una mica més suau, però, vaja, la línia és la mateixa, no?, suau, vull dir, la manera d'explicar les qüestions a la nostra és molt clar i després, doncs, bueno, això es tracta també, doncs, d'una batalla, no?, que, bueno, hem d'anar continuant. Abans de tancar, no sé si vas tenir l'oportunitat de veure el cara a cara entre Sánchez i Fejó i què et va semblar? Ostres, mira, jo crec que Yolanda ja feia manifestacions prèvies, no?, de dir, veurem a dos senyors esquidesant-se i barallant-se, no?, i jo crec que, bueno, va ser directament aquesta traslació, no? Jo crec que en la... en l'estat plurinacional, plural que tenim, no?, veure aquest cara a cara no és representatiu, no?, del que nosaltres volem transmetre o del que som directament. Jo crec que tant Sánchez com Fejó van estar molt tensos, no?, i no van tractar qüestions com, per exemple, la violència masclista, no?, no van parlar, les dones no van tenir l'espai en aquest debat, no?, i això, doncs, que el 52% de la població quedi esclosa d'un cara a cara d'entrada d'altres que estan silenciables, doncs, em sembla, doncs, molt vergonyós, no?, i sobretot en un context on estem veient que les dones assassinades per violència masclista, doncs, està en un moment molt alt, no?, portem sis dones en deu dies i això no va tenir cap espai en el debat, en aquest cara a cara, que més enllà del format i del que es va parlant, no?, en comunicació política sempre agrada parlar dels detalls en aquest debat, però fins i tot el fons, no?, era molt buit, no?, no es va parlar, es volia parlar d'habitatge i s'acaba parlant del Falcon, o sigui, jo ho vaig veure vergonyós, a mi no em va representar cap de les dues, dels dos representants i crec que Catalunya i Espanya es mereix molt més que que qualsevol d'aquests, bueno, que no va ser president i Feijó doncs que, bueno, per suposat el que abadia, no?, també el debat de com pactar amb Vox i això tampoc ho va voler respondre, no?, doncs... molta cosa, molt bé, hi ha molta més política, no?, hi ha més contingut polític fora d'aquest cara a cara. Bé, és un pim-pam-pum de retrets, a vegades on té la sensació que tenen tants assessors i van tan encotillats que al final ja no saben cap on tirar. Però bé. Pras, però es dediquen a això, eh? No, no, i són primeres espases, vull dir que no estem parlant d'un debat d'un poblet de la Catalunya interior entre un alcalde i un aspirant, és evident, és evident, això no els justifica en cap cas. Bé, Lídia Muñoz, número 11 de la llista de sumar en Comú Podem a les eleccions del 23J per Barcelona, ha estat alcaldessa, segonament la majoria de vosaltres la coneixereu perquè ha estat uns quants anys d'alcaldessa de la nostra població de Sant Feliu del Llobregat. Gràcies per estar avui al programa, que vagi molt bé i fins la propera. Gràcies a vosaltres. Adéu-siau. Adéu-siau.