
Entrevistes de la Justa del 22/10/2020 — Living Room a Can Ginestà: nou llenguatge a tres, nou conceptes i un procés col·laboratiu obert
Context del programa, data i anunci de l’entrevista a Laura Baringo i Dorothy Elfring sobre l’exposició Living Room al celler de Can Ginestà.
Les artistes expliquen l’enfoc: llenguatge compartit, 9 conceptes, peces que barregen disciplines i una peça on la percepció és vista + oïda.
Dorothy detalla el seu treball en foto i vídeo, i com trencar una fotografia a «Límits» va obrir una nova dimensionalitat i lectura.
Com resolen diferències: escolta i obertura. Presenten el «mur» que documenta el procés i el vídeo sense so que n’exhibeix la coreografia de treball.
Projecte concebut específicament per al celler; 14–16 mesos de desenvolupament i possibilitat d’exhibir-lo en altres espais.
Primer veure peces, després el mur. La peça «Discurs» sintetitza el projecte. La paraula i l’oïda esdevenen materials clau durant el confinament. Conceptes com taula, vida i femininitat travessen la mostra.
Antecedents a Sant Just i definició de llenguatges: Laura (escultura/gravats), Dorothy (foto/vídeo), Montse (pintura/dibuix).
Recepció molt positiva: intervencions espontànies (coreògraf ballant), sorpreses de projecció i voluntat d’escriure textos crítics.
Acomiadament de les artistes i tancament del bloc.
Enregistrament llegit per Montse Baqués: idea d’Ubuntu («Jo soc perquè tu ets») com a clau de lectura de Living Room i la seva transformació compartida.
Fi del tema Living Room i pas a continguts esportius amb salutacions finals.
Visió general
Entrevista a les artistes Laura Baringo i Dorothy Elfring (amb presència indirecta de Montse Baqués) sobre l’exposició Living Room al celler de Can Ginestà. El projecte rebutja ser una «mostra col·lectiva» tradicional i es presenta com un nou llenguatge compartit on les tres autores creen peces comunes a partir de nou conceptes.
"Jo soc perquè tu ets" — Ubuntu (citat al tram final com a síntesi de l’esperit de la mostra)
Temes principals i idees clau
Què fa diferent Living Room
- No és una exposició col·lectiva: no hi ha obres separades per autora; es construeix un llenguatge comú a tres veus.
- Nou conceptes com a eixos: cada concepte és una peça (de vegades instal·lativa), amb solucions formals diverses i sense repetir fórmula.
- 14–16 mesos de treball: procés llarg i iteratiu, incloent confinament i coordinació per Skype.
- Barreja de llenguatges: escultura, gravat, fotografia, vídeo, pintura i dibuix es creuen; fins i tot una peça on la percepció és vista + oïda amb les veus de les artistes.
Els 9 conceptes treballats
- Límits
- Paraula
- Taula (mesa)
- Sexe
- Niu (nido)
- Mur
- Discurs
- Babel
- Vida
- Exemple: a «Vida», una sola obra conté 33 mòduls; a «Límits», una fotografia de la Doro es trenca en quatre per explorar una nova dimensionalitat.
Procés creatiu i "muro"
- Escolta activa i ego a un costat: la creació s’ha fet des de l’oïda i la mirada, acceptant i combinant propostes.
- El "mur" del procés: panell que mostra el recorregut creatiu (plànol de la sala, carteles, fotos, projeccions). Acaba funcionant gairebé com una obra en si.
- Dues seus de treball: estudi-taller a Girona (Montse) i estudi a Sant Just, jornades llargues i coreografies de treball que es veuen en un vídeo sense so.
Recorregut recomanat per la mostra
- Primer, veure totes les peces a sala; després, anar al mur per contextualitzar (noms, carteles, idees clau).
- A la sala polivalent: peça «Discurs», amb veus entrellaçades i una imatge potent d’una boca parlant —una mena de resum conceptual del projecte.
Moments destacats i cites
- «No és una mostra col·lectiva»: és un espai de trobada —un living room— on es construeix un llenguatge híbrid.
- Dorothy sobre «Límits»: la ruptura física de la foto va ser un «moment clau» que li va obrir nous nivells de lectura i espai.
- Importància de la paraula i el llenguatge durant el confinament (treball per Skype): la veu i l’oïda esdevenen materials artístics.
- «Ubuntu – Jo soc perquè tu ets»: la ressenya llegida per Montse Baqués resumeix l’experiència de creativitat compartida que transforma també l’espectador.
Feedback i recepció
- Recepció molt positiva i «inspiradora». Un coreògraf va improvisar una dansa darrere d’una tela de la peça sonora: interacció viva amb l’obra.
- Els visitants descobreixen la mostra a poc a poc, amb sorpreses (projeccions a l’entrada, jocs de percepció) i demanen fins i tot escriure textos crítics.
Context, autores i llenguatges
- Laura Baringo: escultura i gravat.
- Dorothy Elfring: fotografia i vídeo.
- Montse Baqués: pintura i dibuix.
- Vincle amb Sant Just Desvern (residència i trajectòria prèvia) i projecte concebut específicament per al celler de Can Ginestà, però exportable a altres espais.

