L’ús de les plantes medicinals: de l’empirisme antic a la fitoteràpia basada en l’evidència

10 minuts i les 11, aquesta hora parlem de la conferència que es fa aquest vespre a la Sala Piquet de l'Ateneu, en el marc del cicle de les CEES. Avui el tema serà l'ús de les plantes medicinals al llarg de la història i serà amb ena Maria Carmona, professor d'història de farmàcia a la Universitat de Barcelona, a qui ara tenim l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Molt bon dia. Per parlar doncs una mica d'aquesta conferència, d'aquest ús de les plantes medicinals al llarg de la història, perquè m'imagino que n'hi ha moltes més o s'ha fet servir molt més del que potser ens pensem, no? Potser sí. Evidentment, al llarg de la història s'ha demostrat que ja des de l'inici de la humanitat ja van utilitzar les plantes, és a dir, van discernir ja entre les plantes que eren per menjar, les que eren tòxiques i les que veien o observaven que anaven bé. O sigui, va entrar ja l'empirisme, no? La part empírica d'observació, bàsicament. Després ja van evolucionant les diferents etapes històriques, que ja les van utilitzar ja com a medicaments. I per tant han sigut, virtualment podríem dir, 19 segles d'utilització d'aquestes plantes medicinals. Després la situació canvia perquè hi ha el segle XIX i principis del XX, aquesta etapa, l'etapa que utilitzen, diguéssim, les subunitats d'aquestes plantes medicinals per estreure els principis actius, no? Ja en Paracels, al segle XVI, ja preconitzava, diguéssim, els arcànols farmacològics que eren, diguéssim, els principis actius, el que determinava l'activitat farmacològica fos a nivell de sistema nerviós, etcètera, no? I això, clar, complica més perquè hi ha una etapa, podríem dir històrica, que no s'utilitza tant la fitoteràpia, per dir-ho d'alguna manera, no? En aquest sentit. Que és en aquest moment, no? Sí. Sorgeixen llavors els metges naturistes a primers del segle XX, que utilitzen la fitoteràpia i la clínica, no? I entre ells destaca l'Eclerc, que va ser l'autor, el que va perfilar més la fitoteràpia, no? Després hi ha la fitoteràpia moderna a partir dels anys 1960 i aquí podríem dir que s'introdueix a partir del 82, després d'aquesta etapa, no? En la qual hi ha una gran figura, Pius Foniker, l'any 1961 publica el Dioscòrides renovado, que de fet fa menció a la gran figura històrica Dioscòrides, a l'antiguitat clàssica, que és el que preconitza, diguéssim, l'utilització de les plantes medicinals dins d'una obra que és la matèria mèdica, eh? Que de fet la matèria mèdica agrupa tant, diguéssim, tant el que fa referència als vegetals, als animals i minerals, no? Que també s'utilitzaven però amb menys profusió, eh? Val. Per tant, doncs, Déu-n'hi-do, i hi ha alguna d'aquestes plantes que s'hagi mantingut durant tota la història o que s'hagi fet servir, doncs, i que ara encara, doncs... Sí, però d'aquestes tenim... Avui en dia ja sabeu que hi ha un gran auge, diguéssim, a la fitoteràpia actual, eh? Està torna a reixir molt, no? I a través de la Federació Europea de les Sociedats Científiques de Fitoteràpia, entre elles, que és l'ESCOP, no? I dels països europeus hi ha unes homografies de plantes medicinals que actualment és la millor documentació que podem tenir, eh? I entre ells, tenim, per exemple, avui en dia... Què passa? Que el fet més important d'avui en dia actualment és que no s'utilitzen aquestes plates medicinals o fins i tot els fruits, no?, que mengem, no?, d'una manera, diguéssim, per medicina tradicional, per tradició oral, sinó que avui en dia ja s'està demostrant, i per això és la base de la fitoteràpia, no?, que, per exemple, les maduixes, les magranes, les mores negres, per exemple, no?, tenen avui una gran incidència amb la medicina preventiva i fins i tot curativa per la seva composició. Té l'àcid al·làgic, que és un gran antioxidant, és un polifenol, i, per tant, té, diguéssim, les autoritats de cardiotònic antitumoral, no? I això està demostrat científicament a nivell de laboratori. Per exemple, la pela de la taronja, no?, té esperidina, no?, i va bé pels problemes cardíacos, és un potent antioxidant. I tot això fa que cada vegada es revalidi més amb el sentit científic, no?, vull dir, no és allò que també es pren perquè l'avi ho havia dit, etcètera, no?, sinó que ja té una connotació científica, diguéssim, molt important. Val. Per tant, doncs, va més enllà, eh?, aquesta ja està com consolidada, en aquest cas. No, crec que sí, tot això ja va agafant. El que passa és que tenim una dificultat, que no hi ha una legislació adequada que reguli la seva dispensació, el seu ús i la seva seguretat, no? Clar, pensem que totes aquestes plantes medicinals, en teoria, són medicaments, no? A la pràctica i científicament parlant. I, per tant, ja la pròpia definició de planta medicinal ja ens ho indica, no? És qualsevol vegetal que tingui les seves subunitats, alguna substància amb activitat farmacològica, no?, que es pugui utilitzar en finalitats terapèutiques. O bé que es pugui fer servir com a productivitat per obtenir nous medicaments, nous fàrmacs de síntesi, no?, o per semisíntesi farmacèutica, química, no? Clar, tot això comporta una situació de fet molt important i que penso que, bé, ja s'està estudiant, ja s'està fent, però que penso que s'hauria de fer més encara, eh? Es té més en compte en altres països que a casa nostra? Sí, sí. La veritat és que, en aquest cas, Alemanya, per exemple, ha estat pioner, perquè l'any 1978, Alemanya, ja, en la seva pròpia llei de medicaments, ja reconeixia la fitoteràpia. I, clar, vull dir, aquí no. Ja és un pas més endavant, i tant. Aquí va sortir una reclamentació, justament el 2004, una llista de plantes prohibides o de venda restringida per la seva toxicitat, i això va anar al Suprem. Vull dir que, aleshores, aquí ens regim, bàsicament, per l'europea, no? L'any 89, la Federació Europea de les Sociedats Científiques són les que actualment són les que donen millor documentació, eh? Això és la situació que tenim, eh? Per tant, doncs, també suposo que per això en els últims anys, en l'última dècada o les últimes dècades, s'està avançant més, també, aquí? O sigui, hi ha més interès per conèixer? Sí, s'està avançant molt, perquè a nivell... Per exemple, ara mateix gaudim d'una llista de plantes medicinals, que són les més utilitzades, que aquesta llista s'ha tingut a base del catàleg que he fet de plantes medicinals del Consell General de Col·legis de Farmacèutics, el catàleg d'especialitats farmacèutiques, també que hi ha una base de dades de medicaments i parafarmàcia, no?, del mateix Consell, i també del Bademecum de prescripció de fitoteràpia, això ho ha fet l'Associació Espanyola de Fitoteràpia, les he fet, no?, i també acompanyat, diguéssim, del catàleg de monografies de la Comissió Europea i de l'Organització Mundial de la Salut. Hem de tenir en compte que l'Organització Mundial de la Salut té molt d'interès en aquest tema, no?, i l'Agència Europea del Medicament també. Per tant, l'Organització Mundial de la Salut està realitzant una sèrie de monografies, fins i tot estructurat un programa de medicina tradicional i en aquest programa de medicina tradicional lògicament entra tot aquest empare. Pensem que és una font, podríem dir, d'investigació fantàstica, no?, la més bona. Per tant, tot això necessitem bons botànics, no?, botànics adequats en aquest vessant, bons fitoterapeutes, no?, bons, vull dir, tot, diguéssim, en aquest vessant, diguéssim, fitoquímics, farmacòlegs, no?, i, per tant, la indústria farmacèutica també juga un paper important, no?, no hem d'oblidar que, per exemple, del peix han sortit productes, diguéssim, al tetzol per a nivell de càncer o de la vinca, no?, la vinca ròsia, no?, per exemple, o la vinca... la vinca... per vinca, no?, que han tret la vinblastina, la vinclistina, és a dir, principis actius que ens han utilitzat també pel càncer, no? Clar, clar, és a dir, es tractaria d'unificar-ho tot una mica, no?, o de sumar forces, per entendre'ns, no? Això mateix, això mateix, eh? Jo penso que és un camp, francament, important, interessant, la pròpia història ens ho marca, no?, ens ho ha dit, no? És a dir, l'utilització, el que passa que, clar, tot evoluciona, i el medicament que, a principi, als 15 primers segles, va ser galènic, no?, diguéssim, amb l'utilització de plantes vegetals, a veure, ja, els simples farmacològics es van estudiar, ja els egipcis, amb els seus papirs, i els siris, no?, amb les tauletes d'argila, queda perfectament perfilat l'utilització de plantes, i, a més a més, adequadament. Per què? Perquè van utilitzar l'empirisme i l'observació clínica, no hi ha més secret. I tot el que és terapèutica, al llarg de les èpoques, sempre hi ha aquest empirisme i observació clínica en tot el que fa relació amb els medicaments. L'escola empírica, per exemple, l'escola de Nido de Grècia, no?, era empírica. L'escola empírica de la Sandria ja va néixer, pròpiament, no ho diríem avui en dia, la farmacologia, no? Per tant, tot això penso que és important, és molt interessant saber els antecedents històrics, no? Per això aquesta conferència penso que és interessant, perquè ens demostra que al llarg de la història ha prevalgut sempre, no?, amb aquesta connotació. Doncs, sí, serà avui a les 8 del vespre, la sala Piquet de l'Ateneu, amb Ana Maria Carmona, professora d'Història de Farmàcia de l'Universitat de Barcelona. Moltes gràcies, avui, per fer-nos una mica aquests incèntims. Moltíssimes gràcies a vosaltres per la vostra atenció. Que vagi molt bé, fins aviat, bon dia. Moltes gràcies, adéu-siau.