Entrevistes de la Justa del 13/11/2015 — L’ús de les plantes medicinals: de l’empirisme antic a la fitoteràpia basada en l’evidència

Context de la conferència

• Acte del cicle de les CEES a la Sala Piquet de l’Ateneu, avui a les 20:00, amb Ana Maria Carmona (UB), sobre l’ús de les plantes medicinals al llarg de la història.

Recorregut històric essencial

• Des dels inicis de la humanitat, l’ús de plantes es fonamenta en *l’empirisme i l’observació clínica***.
• Durant prop de 19 segles, les plantes s’empren com a medicaments en preparats galènics.
• Figures clau:

- Paracels (s. XVI): introdueix el concepte d’arcànols farmacològics i de principis actius. - Dioscòrides (Antiguitat clàssica): la seva obra, la Matèria mèdica, sistematitza l’ús de vegetals, animals i minerals amb finalitat terapèutica.

• Al s. XIX–XX: es prioritza l’aïllament de principis actius i s’alenteix la fitoteràpia tradicional.
• Inicis s. XX: metges naturistes (p. ex., Leclerc) reimpulsen la fitoteràpia clínica.
• Des dels anys 1960: renaixement de la fitoteràpia moderna; el 1961, Pius Font i Quer publica el “Dioscòrides renovat”.

De la tradició a l’evidència científica

• Avui, la fitoteràpia viu un gran auge sustentat per monografies científiques (ESCOP i societats europees).
• Canvi clau: ja no és només “el que deia l’avi”, sinó base científica contrastada:

- Fruits com maduixes, magranes i mores negres: rics en àcid al·làgic (polifenol) amb activitat antioxidant, possible cardiotònic i antitumoral. - Pela de taronja: esperidina amb efecte antioxidant i cardioprotector.

• > “No s’utilitzen […] per medicina tradicional […] sinó que avui en dia ja s’està demostrant.”

Marc regulador i reptes

• Manca de legislació adequada per regular dispensació, ús i seguretat de les plantes medicinals, que funcionalment són medicaments.
• Alemanya (1978) reconeix la fitoteràpia en la seva llei de medicaments: referent europeu.
• A l’Estat, el 2004 es publica una llista de plantes prohibides o restringides (per toxicitat), que acaba al Suprem; es tendeix a regir-se per la normativa i criteris europeus.
• > “Penso que s’hauria de fer més encara.”

Ecosistema de referència i avenços recents

• Catàlegs i bases de dades clau:

- Consell General de Col·legis de Farmacèutics: catàleg de plantes medicinals i base de dades de medicaments/parafarmàcia. - Bademècum de prescripció en fitoteràpia (Associació Espanyola de Fitoteràpia). - Monografies de la Comissió Europea i de l’OMS.

• L’OMS impulsa un Programa de Medicina Tradicional; l’Agència Europea del Medicament també hi dona suport.

Recerca i indústria: sumar forces

• Cal treball multidisciplinari: bons botànics, fitoquímics, farmacòlegs i fitoterapeutes.
• La indústria farmacèutica és clau: nombrosos fàrmacs d’origen vegetal (p. ex., taxans del teix; vinblastina i vincristina de la vinca) han esdevingut tractaments oncològics.
• Objectiu: unificar criteris i integrar el coneixement històric amb l’evidència actual.

Arrels i metodologia

• Tradició sostinguda per empirisme i observació clínica: d’Egipcis (papirs) i siríacs (tauletes d’argila) fins a les escoles gregues i d’Alexandria.
• Missatge clau: la història avala la pertinència i vigència de la fitoteràpia quan és segura, eficaç i ben regulada.

Dades de l’acte

• Quan: Avui, 20:00
• On: Sala Piquet de l’Ateneu
• Ponent: Ana Maria Carmona, professora d’Història de la Farmàcia (UB)