
Entrevistes de la Justa del 25/11/2021 — Migrar i resistir: violències contra dones migrants, testimonis reals i crida a l’acció ciutadana
Introducció a l’entrevista amb Mònica Parra sobre Migrar i resistir i la necessitat de visibilitzar la violència contra les dones migrants.
Doble vulnerabilitat: migració i gènere. Trams per Líbia amb detencions, violacions, esclavatge i matrimonis forçats; ruta asiàtica via Turquia amb explotació i impunitat.
Centres col·lapsats, manca d’intimitat i protocols sensibles al gènere; educadors homes en espais no adequats; tracta gestionada per xarxes europees.
Namja (trata i tancament a Alemanya), Vinda (lesbofòbia i resistència), cinc germanes (abús laboral i sexual a Turquia). Dada MSF: 30–40% de dones violades al trajecte.
Violència humanitària per instrumentalització geopolítica; mares i infants exposats a temperatures sota zero i morts per congelació.
Crítica a l’externalització de fronteres i la militarització (més fons a Frontex). Poca esperança institucional; aposta per l’organització ciutadana.
Augment de masclisme, homofòbia i racisme; por quotidiana de les dones; manca de penes exemplars i risc de normalització entre joves.
Parlar obertament, trencar tabús, donar veu a les supervivents. Homes: revisar la masculinitat, acompanyar i no ocupar la veu.
Referència a la campanya “ni violències ni hòsties” i a la necessitat d’identificar les microviolències quotidianes i no contribuir-hi.
Resum de l’entrevista
Converses amb Mònica Parra al voltant del llibre Migrar i resistir i la realitat de les violències que pateixen les dones migrants al llarg de les rutes migratòries i a l’arribada a Europa, així com la persistència del masclisme i la por quotidiana a casa nostra.
Punts clau
- Doble vulnerabilitat: Les dones migrants pateixen per la condició de migrants i per la condició de dones, amb violències de gènere sistemàtiques al trajecte i a la destinació.
- Rutes i abusos:
- Trams per Líbia: centres de detenció, violacions, esclavatge i matrimonis forçats; moltes són venudes i arriben embarassades de violadors. - Ruta asiàtica via Turquia: explotació laboral, casaments forçats i impunitat pel fet de no tenir papers.
- Arribada a Europa: centres col·lapsats, manca d’intimitat i protocols sensibles al gènere; casos de trata amb circulació forçada per Europa, amb xarxes gestionades per proxenetes europeus.
- Dades alarmants: Segons Metges Sense Fronteres, entre el 30% i el 40% de les dones són violades durant el trajecte.
- Frontera Bielorússia-Polònia: Ús geopolític de persones; nens i mares exposats a temperatures sota zero, una violència humanitària real encara que no “explícita”.
- Polítiques i futur: Parra denuncia l’externalització de fronteres i la militarització (p.ex. augment de fons a Frontex). Té poca esperança institucional i confia en el moviment ciutadà.
- A casa nostra: S’observa augment de discursos masclistes, LGTBI-fòbia i racisme entre joves; por quotidiana de les dones en espais públics; risc de normalització de la violència per manca de penes exemplars.
- Rol dels homes: Necessitat que els homes revisin la seva masculinitat i acompanyin sense ocupar la veu, per amplificar la xarxa i avançar plegats.
- 25N i sensibilització: La campanya “ni violències ni hòsties” apunta les microviolències quotidianes que “semblen” inofensives però no ho són.
Testimonis que il·lustren la problemàtica
- Namja (19 anys): Viatge sola; manipulada per un home que “l’ajuda” i li envia diners; acaba tancada a Alemanya —indicis de trata.
- Vinda (Costa d’Ivori, lesbiana): Fuig de persecució i violència; parla per les dones que no aconsegueixen sobreviure al trajecte o al mar.
- Cinc germanes (8–25 anys): Mare sola; a Turquia, explotació laboral (14–16 h), abusos sexuals, impossibilitat de denunciar.
Cites rellevants
"Externalitzar, militaritzar en comptes d’humanitzar."
"Ni violències ni hòsties."
"Sortir de nit per un home no és el mateix que sortir de nit per una dona."
Idees força
- La violència de gènere travessa les fronteres i es veu agreujada per la irregularitat administrativa i la impunitat.
- Europa falla en l’acollida i en la protecció específica per a dones; calen recursos, protocols i espais separats i segurs.
- La ciutadania i les xarxes feministes són clau per trencar el silenci, donar suport i incidir políticament.

