Miniatures, paisatge i càrregues: Isabel Banal presenta “Locus Amoenus” i “Pedra filosofal” a l’Espai Marcart

Seguim camí a les 12 del migdia però ens queden encara gairebé uns 20 minuts i tenim l'oportunitat de parlar amb una de les artistes que passa per aquesta exposició de mons a l'Espai Marcart un projecte comissariat per Laura Beringó i Quim Déu Avui tenim el gust de parlar amb Isabel Banal com dèiem, ella és una artista contemporània i entendrem una mica l'obra que presenta i que podeu veure, com dèiem, en aquesta sala La saludem, Isabel, bon dia Hola, bon dia Bon dia, Isabel, gràcies per atendre'ns i per dedicar-nos a aquests minuts abans de res I també gràcies per deixar-nos una de les teves peces aquí a Sant Just, a la sala Marcart que es pot visitar com dèiem, en aquest cicle d'art contemporani Has presentat aquesta obra dins del món orgànic que és aquesta primera part d'aquest 2023 que explicava una obra que, si vols l'he presentat jo abans he descrit una mica com era però et deixo que ens expliquis una mica què són aquestes peces petites que podem veure a l'Espai Marcart Val, suposo doncs perquè hi ha dues obres però suposo que has explicat la Locus Amoenus Sí que és la que forma bueno, hi ha com dos cercles un està compost d'elements naturals del paisatge i l'altre són com unes petites maletes bosses en miniatura no? que són exacte de la escala sí parlem de la primera que has comentat ara no he notat el nom però però si vol tranquil és aquesta Segur Locus Amoenus que fa referència a aquest bueno, és aquesta definició expressió llatina no? que fa fa al·lusió a aquest espai agradable i tots tenim no? un espai imaginari o un paisatge al nostre cap o a la nostra emoció que ens acompanya llavors una mica aquesta peça parlava d'això d'aquests paisatges o llocs que ens han conformat que ens que ens acompanyen i que ens i que ens donen també una manera d'estar al món no? En aquests elements naturals hi podem trobar doncs precisament i directament no? fulles algunes branques crec que hi ha algunes pinyes elements també que podem ingerir com poden ser taronges no? o molsa grana sí de fet varia una mica en relació al lloc on es munta l'exposició de fet aquest treball va néixer en una residència que vaig fer a Itàlia a l'Emilia Romanya en un petit lloc en un intercanvi amb el bòlit de Girona i de fet vaig demanar a la gent del poble era un lloc que es deia Sant Romano que em portessin estris de càrrega que ells tinguessin a casa i són els que vaig reproduir en miniatura i els vaig vincular amb elements del paisatge que ells m'explicaven en aquells moments allà hi havia palosandos hi havia magranes hi havia pedres branques molsa diferents coses i aquí he fet una versió clar acostada a la temporada i aquí hi havia magrana hi havia magrana hi ha branques hi ha pedres hi ha molsa hi ha glans hi ha pinyes hi ha fulles hi ha un fragment de romadera sí i inclús hi ha tres taronges per tenir el color també era important sí per tant provenen directament d'Itàlia les has transportat fins aquí jo els he dit petits objectes o petits elements és a dir elements o objectes quotidians però amb una escala molt reduïda a tamany miniatura podríem dir jo treballo molt amb el canvi d'escala amb la miniatura m'emociona moltíssim jo a vegades faig broma que sóc d'aquesta infallit de la roca i allà ho veiem tot enfilat i tot estava a baix petitó però bàsicament venen molt de pessebre també sóc d'aquesta zona que hi ha una tradició pesebrista i pesegista molt important i jo vaig fer tota una sèrie de figuretes de pessebre com una relectura de les figures de pessebre populars canviant-li la càrrega en vez de portar el cistell o la gallina o el feix de llenya els hi posava la motxilla el carret de la compra o la maleta o les bosses de plàstic i llavors aquests estris aquestes petites cigoretes d'escaiola blanques que estan a l'exposició són tot bosses de viatge maletes hi ha una galleda un cistell diferents elements que serveixen per transportar coses la idea de càrrega que sempre anem carregats tan en sentit real que sempre carreguem coses com en sentit metafòric sempre portem portem coses damunt nostre mentalment tot i que clar el tamany és tan petitó que sembla és com queden reduïts aquestes càrregues que pesen menys exacte les podries portar a la mà de fet les pots agafar amb la mà per mi quan treballo amb la miniatura per mi em potencia molt la idea mental de la cosa també per això el blanc que no és cap motxilla concreta no és cap bossa concreta sinó que podrien ser totes les que portem per mi és més com interpel·la la idea a lo mental jo crec que sí si no també animem que visitin l'obra i que també la puguin veure s'han de veure s'han de viure i es poden tocar en concret les teves peces o la teva voluntat és que també interactuïn amb aquests objectes en miniatura en principi són molt fràgils i en principi són més per contemplar que per tocar la veritat és que sí de fet estan col·locades exactament al lloc que jo vull que estiguin col·locades tenen tot una composició un joc de ritmes en relació també als elements naturals que de fet és més una peça congelada per mirar per ser contemplada de fet jo sempre et dic que l'art de fet cada obra no s'ha d'entendre de fet cada artista la fa per unes intuïcions i el que fa és interpel·lar el que ho mira vull dir que no té una solució a la peça sinó que segurament cadascú li interpel·larà coses diferents li farà pensar coses i per mi aquest és el sentit de l'art que ens emociona cadascú a la seva manera no té una solució no té una resposta de què vol dir no global et refereixes a dir exacte sí que ens interpel·la i a cadascú li fa reaccionar i li fa pensar coses penso aquest seria l'esperit i si no veig mal encaminada Isabel també hi ha una altra peça teva en aquest cas en format imprès que penja amb una lona molt gran i veiem una persona d'esquenes aguantant una pedra força gran sí aquesta és l'altra obra que de fet la Laura Baringo l'havia vist aquest estiu aquesta peça va formar part d'una exposició que es deia Parataula que estava a la canònica de Santa Maria de Vilabertran una exposició que es fa des del bòlit amb la xubarteada sí i aquesta peça la Laura la va veure i van insistir com que els agradaria que estigués en aquesta exposició perquè els venia molt bé amb el tema del món orgànic aquesta relació d'un cos amb una pedra amb un element mineral que ens parla de paisatge i de fet sí són dos tèxtils dos lones impreses on la figura soc jo soc jo Nua d'esquenes on en un moment porto una gran pedra aguantada en el cap i a l'altra perquè és com cari creu com d'una moneda i a l'altra soc exactament altre cop jo amb la mateixa pedra però aquesta vegada la tinc als peus estic jo pujada al damunt de fet l'he titulat pedra filosofal amb tota l'ironia d'aquesta recerca sempre intel·lectual de les veritats o del que sigui i una mica aquí jugant amb ironia que ara la porto al cap però després la tinc als peus amb aquesta dualitat nostra de trepitjar i de pensar Isabel per tot el que expliques i coneixent una mica aquesta obra que vam poder ja visitar el dia d'inauguració i que segueix oberta encara cobra una mica més sentit la teva relació amb el món orgànic que és una mica el leitmotiv d'aquesta exposició no creus? Sí de fet quan van contactar amb mi en Quim i la Laura era perquè coneixien havien visitat la web i coneixien que el meu treball sempre està molt present al paisatge i als elements naturals de fet és una constant en el meu treball ja dic jo vinc d'una tradició pictòrica del paisatge el meu pare era pintor de paisatges aficionat i a Olot hi ha una tradició hi havia sobretot una tradició de representació del paisatge i és una cosa que m'ha interessat molt des del principi quan vaig venir a estudiar Velles Arts a Barcelona de fet com a nena de poble enyorava molt la natura i vaig començar a treballar molt portant elements naturals del meu poble cap aquí no? branques, troncs, pedres i vaig treballar molt amb ells i sempre sempre ha anat sortint per tant és molt adequat en el títol de l'exposició del món orgànic i tant i com va ser Isabel que vas fer aquesta troballa és a dir van ser els dos comissaris que et van venir diguéssim a buscar van conèixer la teva obra i et van donar et van proposar la participació en aquest projecte artístic com va ser aquesta troballa? Sí, sí, sí va ser així de fet vaig veure un correu d'ells que m'explicaven el projecte de fet jo coneixia l'espai Mercart que és un espai esplèndid en veritat és un lloc i coneixia l'altre cicle que havien fet de Mons perquè també hi havien exposat d'altres artistes que jo conec i segueixo i llavors em va fer molta il·lusió ser convidada i evidentment ser convidada amb tota una sèrie de parteners interessantíssims que jo conec i admiro com el Tronfón Cobert de Lluís Bisbe etc. vull dir que em va fer molta il·lusió i vaig venir a Sant Just vaig conèixer els envells que no els coneixia em van explicar vaig conèixer l'espai una mica més a fons prendre-li mesures i entendre més i res fins i tot vam dir una baixa al mercat vull dir que va ser un gust és un lloc increïble i a partir d'aquí ja vam decidir més o menys quins treballs que ja tenia podien ser adequats i de veritat és que vam coincidir molt amb aquests veus de treball i estic contenta penso que funcionen molt bé amb diàleg amb tots els altres està molt posada en diàleg una obra amb l'altra en aquesta exposició això és una cosa que m'ha agradat sempre com han treballat ells mira precisament volia preguntar això perquè fem entrevistes als diversos artistes que hi participeu i una de les qüestions que ens agrada preguntar a tots vosaltres és si creieu o de quina manera creieu que interactua la vostra peça amb la resta tant l'espai com la resta de peces perquè són diguéssim d'aire força diferent sí sí però tot i així penso que generen vincles molt boniques per exemple el Locus Amoenus està al terra i davant a la paret hi té aquestes fotografies amb el Ginega de Joan Foncoberta que generava com elements inventats també però elements recollits de la natura que semblava i feia com altres petites botàniques estranyes i penso que hi ha una relació molt maca o més enrere hi ha les peces de totes les branques que també genera com diàleg o l'escala humana del cos amb les balles del bisbe o el cactus no sé jo crec que sí que està molt lligat que vas podent passar d'una peça a l'altra i cada una et va portant a la següent penso està ben integrat jo estic molt contenta del muntatge sí sí sí home és una sala que es presta no també que pugui haver-hi un diàleg perquè l'espai que és força ampli no tot i que hi hagi distància entre les obres també s'estan mirant no una mica sí sí sí és un espai que és un espai increïble bueno aquests antics espais arquitectònics de mercats i fàbriques són una meravella i és un gran contenidor i realment hi ha molta cosa però tot es respira no vull dir que pots anar d'una a l'altra però entre un i un altre et pots respirar no sí està molt bé jo us felicito per l'espai que teniu aquí Sant Just i tant animo com deia a tothom que visiti aquesta exposició que miri aquestes obres tenen temps fins a l'abril d'aquest any Isabel no sé si et tindrem també a tu en algun altre moment per aquí per l'exposició per fer una visita guiada o també i tornaràs a col·laborar d'alguna manera ja sigui amb alguna xerrada o amb algun altre diguéssim taller sí de fet de fet em van proposar a veure si algun dia podíem fer una una xerrada sobre el meu treball així a part de les peces que hi ha l'expo contextualitzar una mica més i tenim pendent concretar la data perquè jo ara el 22 de març inauguro una exposició aquí a Barcelona i llavors estava pendent de poder tancar aquesta exposició i després ja ja entre el 22 de març i el 23 d'abril que dura l'exposició concretar una data i tornar a venir cap aquí a Sant Jus doncs tindrem el pla de tenir-te aquí a confirmar la data o anirem seguint també a les xarxes socials de Mons que és arroba 2022 mons perquè recordem que el projecte va començar l'any passat i així de bé va anar que encara continua i ens queda un llarg any encara per seguir Isabel moltes gràcies per atendre'ns per explicar-nos una mica més sobre la teva obra també la teva obra aquí en concret a Sant Jus que també de nou torno a agrair-te que ens deixis aquestes peces per poder-les visualitzar visualitzar gaudir pensar deies que interpel·li a cadascú la idea que ell cregui o ella cregui i èxits molts èxits amb aquestes pròximes exposicions que facis gràcies de nou per passar per la ràdio moltes gràcies a vosaltres és un plaer una abraçada que vagi bé Isabel in Fins demà! Fins demà! Fins demà!