Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te
Entrevistes de la Justa del 24/2/2022 — Miquel Planes a “El món propi” (cicle Mons): escultura, paisatge i processos — de ‘Mondragó’ a la docència i a la gran peça urbana a Barcelona
Marc del cicle “Mons” a l’Espai Mercat (Sant Just). Es presenta l’exposició “El món propi” i l’artista convidat, Miquel Planes (catedràtic d’escultura).
Planes explica l’atracció per la matèria i la corporietat, la lentitud del procés escultòric i el suport del dibuix/teixit per mantenir el dinamisme creatiu.
Prefereix definir-se com a “artista” per no encasellar-se; ironitza amb categories (instal·lador, performer) i defensa la llibertat disciplinar.
Origen i temàtica: paisatges viscuts; obra geomètrica i compacta; interès pels matisos i detalls constructius per sobre del tema literal.
Origen mallorquí, paisatges concrets i nova visió via imatges aèries; cada espectador fa la seva lectura segons el bagatge cultural.
Aclariment sobre ‘Mondragó’ (cales de Mallorca) i com els títols poden orientar o desorientar; defensa múltiples lectures sense una de “correcta” única.
Mostres a diversos països; diferències culturals en la recepció; influències puntuals (colors del desert xinès, formes, espai) filtrades personalment.
No sempre hi ha inspiració; rutines com endreçar o escombrar activen el procés; es crea amb oscil·lacions naturals.
Independència total a nivell formal i tècnic entre tots dos, malgrat compartir educació i gustos en exposicions.
Comparteix experiència pràctica i realisme de projecte; repte d’ensenyar segle XX a alumnes joves; pèrdua del contacte social universitari per la pandèmia.
Afecció per Minimal/Land Art; emoció amb Morandi i Júlio González; menció d’artistes locals (Solano, Plensa, Corberó) i preferència per artistes materials.
Contacte amb els comissaris; selecció d’obres representatives i complementàries amb la resta d’artistes per oferir un mapa coherent.
Vol sortir de la comoditat, acceptant riscos; cada encàrrec aporta aprenentatge, materials nous i solucions a condicionants tècnics i logístics.
Valorar és difícil i només parcialment objectiu; el criteri es construeix col·lectivament i hi ha atzar; no desmereix qui no és premiat.
Explora fronteres i grups d’elements en paral·lel; totes les peces en ferro; una en col·lecció Vila Casas; dificultat de titular.
Encàrrecs a metal·lístes per maquinària; disseny previ (paper/ordinador/maqueta); decisions sovint irreversibles (doblegat, oxidació) i tensió fins al muntatge.
Projecte en alumini a Diagonal x Pg. de Gràcia; producció amb empresa tècnica; gestió de pesos i pujada de materials; muntatge al març i visible per Sant Jordi.
Acomiadament i invitació a visitar l’exposició a Sant Just fins al 24 d’abril; alegria per mostrar l’obra fora de l’estudi.
Context i convidat
- Programa des de Sant Just Desvern (Espai Mercat), dins el cicle “Mons”. Primera mostra: “El món propi”, comissariada per Laura Baringó i Quim Déu.
- Convidat: Miquel Planes, artista i *catedràtic d’escultura a la UB*, que participa amb tres escultures i dues obres sobre teixit.
"L’artista està bé." (sobre com prefereix definir-se, sense etiquetes restrictives)
Pràctica artística i elecció de l’escultura
Necessitat expressiva i materialitat
- L’elecció de l’escultura neix d’una necessitat d’expressió i d’atracció per la matèria i la corporietat.
- Subratlla la lentitud del procés i la baixa improvisació en escultura; per mantenir el pols creatiu recorre a dibuix/obra sobre teixit i fotografia.
"El problema de l’escultura és que té un procés d’execució lent… hi ha poca improvisació."
Món propi: paisatge, forma i lectura oberta
El com per damunt del què
- Tema central: paisatges viscuts (origen mallorquí), també observats amb imatges aèries, que transformen la mirada.
- Li interessa més com ho explica (sensualitat dels matisos i detalls constructius) que no pas el tema en si.
- Obra geomètrica, compacta, que convida a l’observació propera i al tacte.
"Hi ha múltiples lectures i cada espectador té la seva."
‘Mondragó’: títol, sèries i idea de frontera
- ‘Mondragó’ remet a cales de Mallorca, no a Mondragón. La sèrie explora fronteres, interior/exterior i elements paral·lels que no es toquen però concorden en un grup sòlid.
- Dificultat de titular: sovint opta per sèries i referents d’espais; una peça de la sèrie és a la Fundació Vila Casas (ferro).
Trajectòria i influències
Exposicions i viatge
- Ha exposat a Luxemburg, Marroc, Holanda, França, Suècia, Xina, Corea… La recepció varia segons context cultural.
- Influències puntuals (p. ex. desert a la Xina: colors de la terra, formes, idea d’espai) es filtren pel seu sedàs personal.
Referents
- Afecció per artistes del Minimal Art i Land Art (EUA, anys 60-70) i per creadors materials (forma i material) com Júlio González. També cita Morandi (dibuixos que el fan pensar) i noms propers com Susana Solano, Jaume Plensa, Xavier Corberó.
Procés creatiu real i bloquejos
- No sempre hi ha inspiració: hi ha blancs i rutines (endreçar l’estudi, escombrar) per activar-se.
- Defensa sortir de la zona de confort: cada repte comporta aprenentatge, encara amb risc d’errar.
"Si sempre fas la mateixa operació la faries perfecta, però no aprendries res." (metàfora mèdica)
Tècnica i producció: del taller a la indústria
- Escultures grans en ferro: parts es encarreguen a metal·lístes (maquinària cara), amb disseny previ (paper/ordinador/maqueta) i acabats al seu taller.
- Limitacions materials: doblegar o oxidar sovint és irrevocable; cal decidir amb tensió fins veure la peça muntada.
- Nova peça urbana a Diagonal x Pg. de Gràcia (Barcelona) en alumini: producció amb empresa tècnica, gestió de pesos (1–2 t), costos (preu de l’alumini disparat) i calendari. Muntatge previst cap al 14 de març i visible per Sant Jordi.
"Un tribunal és com una pistola: no saps qui va carregada…" (sobre l’atzar en decisions col·lectives; extrapolable a processos i jurats)
Docència a la UB i generacions
- Com a docent, aporta experiència pràctica i realisme de projecte (requisits, recorregut professional).
- Xoc generacional: ell ensenya sobretot segles XX a joves del segles XXI; el COVID ha empobrit el contacte social universitari (bar, converses), clau per aprendre.
Jurat del Premi Pintura Tat Vila (2022)
- Valorar és difícil i mai del tot objectiu; cal obertura i contrast amb altres membres del tribunal. Hi ha component d’atzar i no desmereix qui no guanya.
Vida en parella artística
- La seva parella és pintora; independència absoluta en llenguatge i tècnica, però gustos estètics sovint compartits.
Tancament i invitació
- Exposició a Sant Just (Espai Mercat) fins al 24 d’abril. Invitació a veure i tocar les obres, traient-les de l’estudi per obrir la lectura al públic.