Entrevistes de la Justa del 20/1/2022 — Miscel·lània 25: les llibretes d’exili de Josep Milà i Mitjans — projecte col·laboratiu, edició multilingüe i memòria de Sant Just
Inici fa més de 3 anys, aposta per un model amb molts voluntaris i tasques compartides.
De dues llibretes prèviament passades a digital a la distribució de 500+ pàgines manuscrites entre gairebé 100 persones.
Troballa fortuïta a la fleca; biografia prèvia, primeres edicions parcials i entrevistes de l’Arxiu Municipal.
De decisions concentrades a una futura comissió ampla amb protocols i criteris de selecció; record de miscel·lànies exigents (Ateneu, Cadastre 1716).
No és un diari; redacció posterior a l’exili; molts diàlegs i to de guió; presència de tres llengües.
Respecte per les llengües originals; glossaris i índexs; mapes; imatges de Bartolí i Moros per contextualitzar els camps.
Relació autor–lector en evolució; retrat de més de 100 personatges i descripcions vivíssimes d’espais (Argelers, Rosselló).
Milà no era escriptor ni periodista; llibretes en bon estat al Centre d’Estudis; possible dipòsit a l’Arxiu Municipal.
Errors de lectura (DR vs CH: Plan Leixat), homogeneïtzació de topònims i noms, i fases de revisió successives.
La importància del resultat per sobre de les hores; aportació a la memòria local.
Tornada el 1941, ocultació i treball nocturn; connexió amb l’inici de la guerra; crema de notes per seguretat.
Reconixement a la tasca voluntària; presentació amb Vicenç Villatoro; valor de la microhistòria i la xarxa de centres a Catalunya.
Data de presentació (1 de febrer), condicions d’adquisició (socis gratuït, venda pública, obsequi a col·laboradors) i agraïments finals.
Context i participants
- Entrevista amb Miquel Almela i Roger Contíes-Farràs sobre la 25a Miscel·lània del Centre d’Estudis de Sant Just, basada en les llibretes de l’exili de Josep Milà i Mitjans.
"Són unes memòries diferents: no és un diari, sinó un relat amb molts diàlegs, gairebé com un guió de teatre o de cinema."
Origen i descobriment del fons
- La miscel·lània sorgeix de 6 llibretes manuscrites de Milà, trobades de manera fortuïta a la fleca familiar, coneguda com Cal Forner Nou (una bossa amagada prop del compressor d’una nevera).
- Abans de l’edició actual, hi havia antecedents: una biografia a La Vall d’Arvers (Joan Gironès), una primera digitalització parcial feta pel nét (Alfred) i entrevistes a l’Arxiu Municipal (al fill Joan i al nét Alfred).
Metodologia i projecte col·laboratiu
- Projecte iniciat fa més de 3 anys com a treball col·laboratiu amb prop de 100 voluntaris.
- -
- Primera fase: transcripció de les 500+ pàgines manuscrites.
- -
- Fases successives: revisió per 30 persones, i posteriors rondes d’edició i maquetació coordinades per Miquel Almela i Francesc Blasco.
- S’evoca l’exemple de projectes citizen science (NASA) per il·lustrar el valor de la participació massiva i la sensibilitat humana en tasques complexes.
Edició, criteris i suports a la lectura
- Format A4, coherència amb miscel·lànies recents (Ateneu i Cadastre de 1716).
- Respecte per la multilingüitat del text: original en català, amb diàlegs en francès i castellà (francès funcional però entenedor).
- S’inclouen eines per no perdre’s:
- -
- Índexs (onomàstic), glossaris (francès i català, també per argot), mapes i materials gràfics.
- -
- Imatges: dibuixos de Josep Bartolí (arxiu de Barcelona, permisos obtinguts) i fotografies de Manuel Moros per visualitzar la vida als camps.
Contingut i valors literaris de les llibretes
- No és un diari datat; Milà redacta el relat probablement entre 1941-42, ja de retorn a Sant Just, a partir de notes preses durant l’exili.
- Estil original: diàlegs extensos, to de guió, narració viva i cinematogràfica.
- Riquesa descriptiva:
- -
- Més de 100 personatges amb trets físics, creences, manies i caràcter.
- -
- Descripcions materials: la primera nit a la platja d’Argelers al febrer (forats a la sorra, fred penetrant), el Rosselló, els pobles i la relació amb el veïnat francès.
- Relació autor–lector que evoluciona: de text “íntim” per a la família a consciència d’un públic lector més ampli.
Toponímia i reptes de transcripció
- Correccions d’errors per la cal·ligrafia (ex.: confusió DR vs CH): el campament mal llegit com “Plan Ladrat” era en realitat Plan Leixat.
- Gran tasca d’homogeneïtzació de noms propis i topònims per garantir coherència i verificabilitat.
El retorn i el marc històric
- Milà no narra els trajectes d’anada/tornada; el relat comença ja a França (Voló).
- Tornada clandestina a inicis de 1941; treball nocturn a la fleca i amirallament durant un parell d’anys.
- Connexió amb la Segona Guerra Mundial: comentaris crítics i anàlisi; crema de notes en moments de risc (p. ex., entrada d’italians).
Governança editorial i futur
- Fins ara, massa càrrega concentrada en poques persones (especialment Francesc Blasco). Es proposa una Comissió de Publicacions ampla (socis i Junta) amb protocols, distribució de tasques i criteris clars de selecció d’articles.
- Record de miscel·lànies recents exigents: Centenari de l’Ateneu i Cadastre de 1716 (amb mapes antics, Olga Esbet).
Preservació i accés
- Les llibretes són en bon estat i al Centre d’Estudis; es valora dipositar-les a l’Arxiu Municipal per millor conservació i accessibilitat.
- Propietat familiar amb intenció de cessió al Centre d’Estudis.
Presentació i disponibilitat
- Presentació l’1 de febrer amb Vicenç Villatoro, enfoc “dels exilis” en plural.
- Per als socis: exemplar gratuït. Per al públic: venda. Col·laboradors: rebran un exemplar.
Valor i impacte social
- Importància del moviment dels centres d’estudis a Catalunya (prop de 500) com a teixit associatiu privat que sosté la microhistòria local.
- -
- La microhistòria enriqueix la història general amb detalls i testimonis que sovint es perdrien.
- Voluntariat com a clau per preservar patrimoni, llengua i memòria de Sant Just.

